L'Observatori dels think tanks

Fedea proposa 10 mesures laborals per baixar la prima de risc

2012-01-13T20:04:00.001+01:00

Llegeixo a “Cinco Dias” la notíciad’una proposta de 10 mesures laborarls que el think tank Fedea ha ideat amb l’objectiude baixar la prima de risc. Segons aquesta organització, “si demà el Govern diuprou i fa una reforma laboral de calat, la prima de risc baixaria”. Entre els canvis proposats en el mercat detreball trobem un contracte únic amb una indemnització d’entre 10 i 33 dies;major poder per l’empresari en els convenis o acabar amb el frau en laformació.

Aquí podeu llegir l’informesencer de Fedea.

Influenciar en la presa de decisions

2011-12-29T11:36:00.000+01:00

Als Estats Units, els think tanks hanestat definits com a governs fora del govern amb la missió de pensar isubministrar idees als governants.

Als Estats Units, el bressol dels think tanks, aquest tipus d’institucions han estat definides com agoverns fora del govern que tenen la missió de pensar i subministrar idees alsgovernants. Són exemples d’aquesta col·laboració el Pla Marshall, que en partva ser dissenyat per la Brookings Institution, o el conservadorisme de Reagandels anys 80, inspirat en l’American Enterprise Institute (AEI). Cada presidentde torn té els seus laboratoris d’idees afins. A l’època de George W. Bush,l’Heritage Foundation i l’AEI eren les institucions més influents. Ambl’arribada d’Obama, la Brookings Institution o el Center for American Progress(CAP) han assumit aquest rol. En aquest sentit, gairebé el 50% de la plantilladel CAP va travessar l’anomenada porta giratòria. És a dir, experts delaboratoris d’idees que passen a treballar per a l’Administració.

Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitati independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques idesprés redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centresmilitants o advocacytanks, amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debatpolític per afavorir determinats posicionaments polítics, va acabar amb aquestaimatge de puresa. Susan George, al llibre El pensamiento secuestrado, apunta que els think tanks conservadors són els responsables delcanvi ideològic profund de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milionsde dòlars a l’Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute, el Cato oel Manhattan Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals.D’aquesta manera, es van promoure idees neoliberals de pensadors com Samuel P.Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per canviar elpaisatge intel·lectual i fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar iel conservadorisme social, entre d’altres. Per la seva part, els demòcratesnord-americans van voler crear un contrapès al poder de les institucionsconservadores però no se’n van sortir per falta de finançament i poc impactepúblic. Un dels casos més flagrants va ser el del Rockridge Institute, dirigitper George Lakoff, lingüista cognitiu a qui van encarregar la creació de marcsprogressistes que contrarestessin el domini conservador.

En termes generals,es considera que una de les principals diferències entre els think tanksconservadorsi progressistes és l’ús sistemàtic que fan dels mitjans de comunicació permodelar l’opinió pública. Mentre que els laboratoris d’idees liberals secentren principalment en l’anàlisi política, els conservadors accentuen lainfluència pública a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, l’any2002, l’Heritage va destinar el 20% del seu pressupost (uns 33 milions de dòlars)a les relacions públiques i la comunicació.

A Europa, lainfluència pública dels catalitzadors d’idees és molt més reduïda que la delsnord-americans; sobretot perquè aquests darrers disposen d’estructures,plantilles i pressupostos més elevats. No obstant això, els laboratoris d’ideeseuropeus –principalment els britànics– tenen una llarga tradició de creacióideològica. En aquest sentit, la Fabian Society és probablement el think tankmés anticdel món, ja que va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapèsal creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la GranBretanya en aquell moment. Aquesta organització va servir d’inspiració per alslaboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute(un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant ladècada del 1970) es va crear seguint el seu model. En aquest context, fabianscom els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells o la feministaEmmeline Pankhurst van tenir un paper central en la configuració del pensamentdel laborisme britànic.

La realitat espanyolaés diferent i això es deu, bàsicament, a la poca incidència històrica delstancs d’idees en l’àmbit polític, social i econòmic justificada per l’oposicióde la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. Tanmateix, laproliferació de processos de descentralització politicoadministrativa a nivelleuropeu va facilitar el desenvolupament de think tanks. A Catalunya, l’assoliment sistemàtic de més quotesd’autogovern va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisipolítica. Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer, especialitzada enla recerca i la promoció del coneixement sobre l’àmbit local i les comunitatsautònomes. Paral·lelament, els partits polítics van crear les seves fundacionsaprofitant la línia de subvencions específica per aquest tipus d’institucions,que l’Estat va posar en marxa l’any 1994. Aquests think tanks interns estan massa sotmesos alscicles electorals i tenen una dependència excessiva amb els partits que no elspermet formular propostes a mig termini. Les noves problemàtiques derivades dela globalització i la crisi mundial fan indispensable una anàlisi i reflexióque permeti proposar noves idees que superin el dia a dia de la gestiópolítica. D’acord amb això, en l’àmbit de la política exterior trobem un grupde think tanks molt especialitzats que genereninformació d’un gran valor estratègic, com per exemple el Cidob, l’IEMed, elFride o el Real Instituto Elcano. De la mateixa manera també són destacablesels informes sobre qualitat democràtica i anàlisi de polítiques públiques de laFundación Alternativas o de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, entred’altres. Aquests estudis contenen conclusions que sovint s’acaben convertinten propostes concretes, com la que va formular la Fundación Alternativas sobrecastigar els clients de la prostitució a través del Codi penal per acabar ambaquesta pràctica als carrers.

En aquest context,els laboratoris d’idees independents estan cridats a desenvolupar un rolestratègic a l’hora d’influenciar en el procés de presa de decisions amb unamirada a mig termini i més enllà del tacticisme polític. La complexitat de lesnoves problemàtiques actuals –com la crisi econòmica mundial– requereixen dereceptes i solucions fonamentades en l’expertesa i l’anàlisi intel·lectual. Ien aquest context, els laboratoris d’idees tenen un ampli camí per recórrer.

Article publicat al monogràfic del CEJP sobre els think tanks.

Jordi Pujol demana que els think tanks de partit tinguin la mínima dependència pública

2011-12-20T16:25:00.000+01:00

Europa Press s’ha fet ressò de l’editorial del president Pujol sobre elsthink tanks i ha emès aquest teletip:

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) ha advocat aquest dillunsperquè els 'think tanks' dels partits polítics se sostinguin amb la mínimadependència de diners públics de l'administració i amb "el màximpossible" d'aportació privada.

En un vídeo al seu bloc del Centre d'Estudis Jordi Pujol recollit perEuropa Press, considera lògic que els partits tinguin els seus propis 'thinktanks', però ha recordat que també reben diners de l'administració pel seumanteniment, per la qual cosa "és possible que aquí hi hagi un finançamentque no només sigui de partits polítics, sinó directament o indirectament de lesadministracions".

Per a ell, cal canviar el pensament queaquestes 'plataformes d'idees' han d'estar finançades per l'administraciópública, quan "el que convé és que siguin tan privades com es pugui".

A més, després de sostenir que als EstatsUnits gaudeixen d'una legislació fiscal que els ajuda, ha lamentat que al paísno s'hagi seguit el mateix camí i no s'hagi procedit a una revisió fiscal queajudi les fundacions privades.

Precisament, com a conseqüència del 'casMillet', CDC es va veure investigada davant les acusacions que s'havia finançatirregularment a través de la fundació CatDem, vinculada al partit i abansconeguda per Ramon Trias Fargas, amb diners de Ferrovial a través del Palau.

Monogràfic del CEJP sobre els think tanks

2011-12-20T16:17:00.003+01:00

El darrer monogràfic del Centre d’Estudis JordiPujol (CEJP) tracta sobre la importància dels think tanks com a nous actorssocials i polítics. A més de l’editorial del president Pujol sobre elslaboratoris d’idees, trobareu articles d’en Jordi Xifra, de l’Antonio Castilloi d’un servidor.

Articles:

“Què són els think tanks?” de Jordi Xifra.

“Influenciar en la presa de decisions” deFrancesc Ponsa.

“Models de think tanks” d’Antonio Castillo.

Els líders de la ‘Primavera àrab’ encapçalen el rànquing dels 100 pensadors del 2010 de Foreign Policy

2011-12-08T22:43:00.001+01:00

S’acosta el final del 2011 i com cada any Foreign Policy elaborael llistat dels 100millors pensadors de l’any (veure rànquing del 2010).Enguany, el novel·lista egipci Alaa al Aswany (ala foto) ocupa el primer lloc per “canalitzar el desconcert àrab i larenovació”. De fet, els protagonistes de l’anomenada primavera àrab encapçalenla classificació com Mohamed el Baradei y Wael Ghonim d’Egipte, o Alí Ferzat y Razan Zaitouneh deSíria. L’autor del betseller Indigneu-vos, Stéphane Hessel, tanca la llista.

Solidaritat reconverteix el Cercle d'Estudis Sobiranistes en el seu laboratori d'idees

2011-12-02T12:58:00.001+01:00

El Cercle d'Estudis Sobiranistes que segueix presidint Alfons López Tena s'ha convertit en la fundació de Solidaritat Catalana per la Independència. Després de mesos d'inactivitat, Solidaritat ha donat la direcció del CES a Maiol Sanaüja.

En la seva nova etapa, el CES deixa de ser una entitat desvinculada de cap partit. Com a fundació de SI, però, es planteja seguir promovent l'estudi i anàlisi del cost i beneficis d'un procés d'emancipació nacional, de manera que organitzarà conferències que "contribueixin a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans" que proporcionin avenços "tangibles" en l'objectiu sobiranista. Es tracta de traçar el recorregut fins a la consecució d'un estat el 2014 per tal d'esvair dubtes entorn a aquest procés. Solidaritat s'ha compromès a incloure en el programa les conclusions de les recerques del CES.

Un think tank britànic assegura que Alemanya també és culpable de la crisi

2011-11-23T11:23:00.000+01:00

Els països de la perifèria (PIIGS) ―Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya―han estat assenyalats per Europa com els causants de la crisi del deute, però els experts del Center for European Reform (CER) afirmen que els Estats centrals també tenen part de culpa per la seva mala gestió del risc i el seu immobilisme. En aquest sentit, el CER advoca per una major consolidació fiscal i l’aprovació d’eurobons per sortir de l’actual situació. Simon Tilford i Philip Whyte són els autors de l’estudi ‘Why stricter rules threaten the eurozone’.

Més informació aquí.

El Cato Institute proposa legalitzar les drogues per acabar amb el narcotràfic

2011-11-21T16:07:00.001+01:00

Els Estats Units han de legalitzar el consum de drogues en el seu país si volen asfixiar econòmicament als càrtels de la droga mexicans. Aquesta és una proposta del Cato Institute, un dels think tanks nord-americà més important.

Ted Galen Carpenter, l’investigador que promou la legalització, considera que l’actual estratègia dels Estats Units és “fallida” i la insistència de continuar per aquesta via està causant grans problemes de corrupció i violència a Mèxic.

El tràfic de drogues a Mèxic obté uns guanys anuals que roden els 320.000 milions de dòlars i que han deixat un balanç de prop de 42.000 morts en el darrer sexenni.

Més informació aquí.

Les fundacions de partits: els think tanks predominants a Catalunya

2011-11-08T14:58:00.002+01:00

Els think tanks a Catalunya ―i per extensió a l’Estat espanyol― tenen una influència limitada i són bastant desconeguts pels líders polítics, econòmics i socials. Aquesta situació es deu, sobretot, a la posició contrària de la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. En el si del franquisme van aparèixer alguns centres de pensament creats amb la finalitat de servir els interessos de la dictadura com, per exemple, l’Instituto de Estudios Políticos (1939) o l’Instituto de Estudios de la Opinión Pública (1964). Es considera que el primer think tank espanyol va ser la Fundación Pablo Iglesias (1926), que pren el nom del fundador PSOE. Tanmateix, no va ser fins la restitució democràtica que es van crear altres organitzacions centrades en l’àmbit econòmic i polític; com El Círculo de Empresarios (1977) o l’Instituto de Estudios Económicos (1979).

En aquest context, es poden identificar dues etapes diferenciades de sorgiment de laboratoris d’idees a l’Estat espanyol. La primera compren el període entre la dècada dels 80 fins a finals del segle XX. Aquesta es caracteritza per l’aparició d’un nombre reduït de centres d’investigació amb una influència limitada sobre els àmbits polítics i econòmics. La Fundació CIDOB o la Fundación de las Cajas de Ahorro formen part d’aquest primer període. La segona etapa coincideix amb l’inici del segle XXI. Durant aquest període, sorgeixen nous instituts amb una missió més similar a la dels catalitzadors d’idees nord-americans, com el Real Instituto Elcano o la Fundación Alternativas.

Per tipologies, més del 70% dels laboratoris catalans pertanyen a la categoria de centres militants (advocacy tanks) i de fundacions dels partits polítics (party-affiliates think tanks). Ambdós tenen un percentatge del 37%; fet que evidencia la marcada idiosincràsia partidista dels laboratoris d’idees catalans. No obstant això, per nombre, activitat i pressupost podem afirmar que les fundacions dels partits polítics són la tipologia de think tanks més important a casa nostra. Existeix un model català ―i espanyol― de laboratoris d’idees semblant al dels països de tradició anglosaxona on predominen, per raons de cultura política, les fundacions dels partits polítics. Tot i que els partits catalans són estructures dèbils des del punt de vista del nombre d’afiliats i canals d’influència han assolit,en tant que vehicles de representació dels ciutadans, un predomini complet desplaçant, d’aquesta manera, tot tipus de possibles protagonistes de la vida política. Aquesta supremacia dels partits polítics ha impedit la participació activa d’altres actors sociopolítics com són, per exemple, els catalitzadors d’idees independents.

A Catalunya, tots els partits polítics amb representació parlamentària tenen la seva pròpia fundació. Aquestes organitzacions reben diverses subvencions d’àmbit estatal i autonòmic que permeten finançar gran part de les seves activitats. L’origen d’aquests ajusts es remunta a l’any 1994, quan el Govern del PSOE va aprovar l'ordre per a la qual es regulava la concessió de subvencions a fundacions que depenen orgànicament de partits polítics. L'arribada d'aquestes subvencions va provocar un “efecte creador” de think tanks vinculats als partits polítics. És el cas de les fundacions Nous Horitzons (ICV) i Trias Fargas (CiU) constituïdes el 1994 o de la Fundació Josep Irla (ERC), el 1997. Abans de la concessió d’aquestes ajudes només n'existien dues: la Rafael Campalans (PSC) creada el 1979 i l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC); que data del 1992.

Tanmateix, la influència pública de les fundacions dels partits polítics és molt fràgil. Això es deu, bàsicament, a la seva relació clientelar amb els partits polítics. Tanmateix, casos com els de la fundació Friedrich Ebert, propera al SPD alemany, o la Konrad Adenauer, aliada del CDU, demostren que l’existència de think tanks de partits polítics no està renyida amb la seva independència intel·lectual. El problema és que, a casa nostra, aquesta independència no es percep com a tal. Per aquest motiu, és important potenciar la dimensió comunicativa ―sobretot la dels tanc d’idees independents―per dinamitzar la reflexió, la formació sobre qüestions socials i la divulgació del coneixement que es deriven dels treballs d’aquestes organitzacions.

Articles interessants sobre think tanks

2011-11-07T13:47:00.000+01:00

Actualitzo el bloc amb un parell d'articles molt interessants sobre els think tanks. El primer és un workpaper publicat per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials sobre la naturalesa i influència dels think tanks en el procés polític espanyol. El segon fa referència als centres de pensament argentins i l'ha publicat la Fundación Siena.

La CatDem critica les “aliances forçades” de CiU a Tarragona i el Vendrell

2011-06-08T16:07:00.002+02:00

L’editorial del darrer butlletí de la Fundació CatDem ―el laboratori d’idees de CDC― critica obertament els moviments dels candidats municipals de la federació nacionalista a Tarragona, Victòria Forns, i el Vendrell, Benet Jané, que proven de tancar pactes amb el PP i la PxC, respectivament, per assolir a l’alcaldia. En aquest mateix sentit, la Fundació CatDem lloa la “decisió valenta” de CiU a Badalona que per respectar la llista més votada haurà d’”entomar que el Sr. Garcia Albiol (PP) governi a Badalona després d’haver fet una campanya clarament xenòfoba”.

“Els think tanks. Fàbriques d'idees per canviar el món”, a la revista VIA

2011-05-31T16:25:00.000+02:00

En el darrer número de la revista VIA del Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP) podeu consultar un article meu sobre els laboratoris d’idees titulat “Els think tanks. Fàbriques per canviar el món”. Us deixo l’enllaç per si és del vostre interès.

Per la seva funció de donar resposta a problemàtiques especifiques i per la seva capacitat d’influir en l’opinió pública mitjançant la difusió de coneixements, els «laboratoris d’idees» –que és el significat d’aquest terme d’origen militar nord-americà– estan cridats a desenvolupar un paper clau en les nostres societats, cada dia més canviants i complexes. L’article repassa l’evolució històrica dels think tanks a nivell mundial i es classifiquen en funció de la tipologia. També s’hi analitza la singularitat politicoadministrativa dels Estats Units, que per la feblesa dels partits polítics, la fragmentació governamental i el filantropisme, ha jugat amb avantatges respecte la resta del món a l’hora d’impulsar els laboratoris d’idees. Pel que fa a Catalunya, si bé inicialment el franquisme va obstaculitzar-ne la creació, la descentralització europea i l’assoliment de majors quotes d’autogovern als anys vuitanta van suposar un punt d’inflexió en la proliferació de think tanks.

"Cuando se vaya, Zapatero se convertirá en un lobby"

2011-05-31T16:02:00.003+02:00

La Contra d'avui de La Vanguardia ens ofereix una aproximació als lobbies de la mà de José Daniel Barquero, especialista en marketing i lobbisme. L'entrevista destaca que quan José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, plegui es dedicarà a fer de lobbista, tal com han fet els seus predecessors Felipe González assessorant, entre d'altres, a Carlos Slim o a Gas Natural, o José Maria Aznar, fent el mateix amb Neocon News Corporation o Exxon Mobile.

El ‘cas Zalba’

2011-03-28T14:40:00.000+02:00

El lobbisme té molt mala premsa a casa nostra. Això, en part, es deu als episodis de corrupció de la nostra curta vida democràtica. Tanmateix, la pràctica del lobbisme comporta una millora de la participació política a través de la representació legítima d’interessos. El problema resideix en la finíssima línia que separa la practica del lobbisme de la corrupció. És a dir: de la compensació a decisors públics per afavorir determinats interessos. Tot amb tot, ha de quedar clar que la corrupció requereix, com a mínim, dos actors: el corruptor i el corruptible i, sota el meu parer, ambdós tenen la mateixa responsabilitat.

La publicació de la notícia del suposat cas de suborn protagonitzat per l’eurodiputat navarrès del PP, Pablo Zalba, ha tornat a posar en el punt de mira l’activitat desenvolupada pels lobbies. Sembla ser que Zalba va retocar una directiva comunitària seguint les peticions d'un fals grup de pressió que li va oferir diners. Els seus interlocutors eren un grup de periodistes del rotatiu britànic 'The Sunday Times', que han fet la mateixa trampa a una desena d'eurodiputats per demostrar que alguns accepten pagaments a canvi d'introduir esmenes. Zalba admet que va accedir a les peticions del fals grup de pressió, però assegura que no va acceptar cobrar diners. Dos eurodiputats han dimitit aquesta setmana després que el rotatiu destapés que van acceptar suborns de 100.000 euros del fals 'lobby'.

A canvi d'aquest favor, els periodistes li ofereixen a Zalba una cadira en el consell d'administració del grup de pressió i un sou de 100.000 euros. Segons 'The Sunday Times', Zalba accepta el tracte però condiciona l'entrada al consell d'administració a si finalment es presenta a les eleccions municipals del maig. En unes imatges gravades setmanes més tard es veu com l'eurodiputat, en una trobada la cafeteria de l'Eurocambra, confirma als representants del fals 'lobby' que ja ha introduït les esmenes que ells volien. En declaracions al diari 'El Mundo', Zalba relata que li van oferir 100.000 euros per ser conseller delegat de la consultaria i diverses quantitats més petites d'entre 3.000 i 7.000 euros, però assegura que mai va acceptar els diners. Les trampes de 'The Sunday Times' han provocat la dimissió a principis de setmana de dos eurodiputats que van acceptar suborns de 100.000 euros l'any a canvi d'influir en la legislació europea. Es tracta del conservador austríac Ernst Strasser i el socialista eslovè Zoran Thaler. Un tercer diputat, el socialista romanès Adrian Severin, també va sortir esquitxat per l'escàndol de corrupció però no va dimitir, tot i que els socialistes l'han exclòs del grup.

“Els think tanks: els demiürgs dels discursos polítics”

2011-03-17T11:11:00.002+01:00

En aquest enllaç podeu llegir l’article que he publicat a la revista Diàlegs de l’INEHCA sobre els think tanks. Espero que sigui del vostre interès.

Eleccions municipals: claus per una campanya exitosa

2011-03-11T13:35:00.006+01:00

Aquest mes, a la revista de l’ACM, publico un reportatge sobre els punts que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar la campanya electoral de les eleccions municipals del 22-M. El text compta amb aportacions interessantíssimes d’Antoni Gutíerrez-Rubí, Pau Canaleta i Guillem López Bonafont.

Aquí van algunes idees:

El candidat

És la punta de llança. Ha de ser conegut al municipi i ha d’estar involucrat activament en la vida associativa. Tot i que va a la baixa, encara es valora positivament que el candidat sigui un “pota negra”: És a dir, nascut a la mateixa població. No obstant això, el més important és processar estimació pel poble i estar disposat a treballar de valent en benefici dels veïns. En qualsevol cas, és important construir un relat creïble que expliqui la motivació que ens mou per esdevenir alcaldes (millorar el poble que ens ha vist créixer, oferir un futur millor pels nostres fills en el nostre municipi...).

La preparació acadèmica i l’experiència del candidat també són elements rellevants; però no determinants. Està demostrat que la falta d’eloqüència d’un candidat no impedeix guanyar unes eleccions. És més important per al votant saber que un candidat és genuí i que es presenta tal com és.

L’equip

La candidatura ha de ser el màxim de representativa possible. És a dir: ha de comptar amb veïns de totes les edats i de perfils diversos. És important reforçar la idea de treball en equip de la candidatura amb un repartiment de rols creïble (perfil econòmic, tècnic, social, jove, etc.) sota la coordinació i el lideratge del candidat. El cap de llista no pot anar sol pels llocs; sempre ha d’anar acompanyat de membres de la llista per no donar una imatge de solitud.

La campanya electoral

Una campanya electoral es defineix com el conjunt d’activitats organitzatives i comunicatives realitzades pels candidats i pels partits polítics amb la finalitat de captar vots. El primer que s’ha de saber per començar a treballar en una campanya és el que esperen els electors. Per això, s’ha de tenir molt clar quins són els principals problemes del municipi (atur, manca d’infraestructures, equipaments...) i oferir solucions reals i viables. El missatge no només suposa creativitat i interès sinó, sobretot, consonància amb les necessitats i expectatives dels grups de població. En aquest sentit, l’objectiu de la campanya és el de determinar com un candidat respondrà millor a les necessitats i expectatives del votant potencial per aconseguir el seu vot i el seu suport posterior. En relació amb això, és important que el candidat tingui un posicionament sobre els temes rellevants que el distingeixi dels altres alcaldables atorgant-li una identitat pròpia.

De la mateixa manera, caldrà identificar els votants que poden estar més disposats a rebre positivament el missatge i simpatitzar amb les qualitats i personalitat del candidat.
Cal no perdre de vista que una campanya no fa miracles. En bona part, els resultats electorals depenen del treball previ, del candidat i de la trajectòria política durant la legislatura. Concretament, els experts assenyalen que només entre un 5 i un 15% dels electors decideixen el sentit del seu vot durant la campanya electoral.

Líders d’opinió local

A l’hora de difondre el nostre programa és important localitzar els líders d’opinió local i conferir-los-hi una atenció preferent en tot moment. Són líders d’opinió aquelles persones que exerceixen d’altaveus de la informació política i generen confiança i credibilitat entre la ciutadania. Un botiguer, un president d’entitat o un jubilat poden ser referents d’opinió en els seus àmbits de relació. Els hem de localitzar i proporcionar tota la informació que necessitin. Les nostres paraules, dites per uns tercers, poden tenir més força i transcendència.

L’eslògan

Ha de sintetitzar la idea força de la campanya i ha de recollir l’estat d’ànim general de l’electorat. Els experts assenyalen que un màxim de tres paraules és la mesura perfecta per a un eslògan electoral. Aquest ha de definir exactament a quin públic ens dirigim: genèric si ho fem a la societat en general o segmentat, si ens centrem en un sector social. Els eslògans més efectius utilitzen la segona persona, tant del singular (‘Compromís amb tu’, de CiU l’any 2007 ) o del plural (‘Yes we can’ d’Obama).

Podeu consultar el reportatge complet aquí.

L’INEHCA commemora els 50 números de la revista ‘Diàlegs’

2011-02-21T16:34:00.003+01:00

Demà dimarts a les 19h, el Centre Moral de Gràcia acollirà l’acte de commemoració dels 50 números de ‘Diàlegs’, la revista de l’Institut d’Estudis Humanístic Coll i Alentorn (INEHCA). La revista es va començar a editar l’any 1998, sota l’impuls del pare Josep Coll.

El número 50 de la revista, que es lliurarà als assistents a l'acte, inclou tres articles que recullen les ponències presentades en el seminari "El triple paradigma per a l'autogovern de Catalunya: Independència política, interdependència econòmica i fraternitat espiritual". Sobre "Independència política" va escriure Llibert Cuatrecasas; l'economista Guillem López-Casasnovas ho va fer de la "Interdependència econòmica", i el filòsof Francesc Torralba ha exposat les seves idees sobre la "Fraternitat espiritual". A més a més, la revista inclou un article sobre "Catalunya: Identitat col·lectiva i constitució", d'Antoni Abat i Ninet, així com un text de Marcel Abbad sobre el tema "Microcrèdits: més voluntat que no pas vocació".

Josep Huguet, nou president de la Fundació Josep Irla d'ERC

2011-02-20T12:13:00.002+01:00

La Fundació Josep Irla , vinculada a ERC, va renovar ahir els seus càrrecs en la reunió del seu Patronat. El nou president és Josep Huguet en substitució de Joan Ridao. I la nova vicepresidenta és Alba Castellví en substitució d'Isabel Nonell. Eduard López és el nou secretari en substitució de Carmel Mòdol. I continuen com a director i tresorera, Josep Vall i Pilar Albiol, respectivament.

També s'han incorporat dues noves persones al Patronat, Josep Bargalló i Marta Rovira. El Patronat ha aprovat el pressupost de la Fundació per al 2011, així com el Pla d'Activitats d'enguany.

El PPC crearà un think tank al marge de la FAES

2011-02-03T09:54:00.002+01:00

Tot apunta que el presidirà Alícia Sánchez-Camacho

Llegeixo a El Mundo que l’Executiva del PPC va decidir crear un nou think tank al marge de la filial catalana de la FAES, l’Institut Catalunya Futur. Segons assenyala el rotatiu, l’objectiu d’aquesta nova institució és que no albergui únicament militants del PP, sinó que s’obri a la societat civil i fomenti el debat ideològic amb la participació de representants del món acadèmic.

Alemany deixa el Cercle d'Economia pel 'consell de savis' de Mas

2011-01-31T16:26:00.003+01:00

Segons publicava La Vanguardia diumenge, el president d'Abertis, Salvador Alemany, deixarà el Cercle d'Economia els propers mesos per dedicar-se al Consell Assessor per a la reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), creat pel Govern d'Artur Mas. Els noms que sonen com a substituts són el president de Vuelin, Josep Piqué; i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu.

Rànquing dels millors think tanks del 2010

2011-01-26T09:34:00.002+01:00

Com cada any, l'equip del professor James McGann de la Universitat de Pennsylvania elabora l'estudi "The Global Go-To Think Tanks" que classifica els laboratoris d'idees per especialitat i situació geogràfica i proposa un rànquing dels millors. Segons l'estudi, el millor think tank del 2010 va ser la Brookings institution. Enguany, s'han comptabilitzat 6.480 laboratoris d'idees de 169 països diferents. A l'Estat espanyol s'han situat 55. Entre aquests, els més destacats són el Cidob, la Faes, el Fride i el Real Instituto Elcano.

Podeu consultar l'estudi aquí.

La tendència creixent de l’externalització

2011-01-24T16:03:00.002+01:00

La irrupció de la crisi ha accelerat l'aplicació de plans d'austeritat econòmica en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, una de les mesures que més s'ha dut a terme en ràdios i televisions és l'externalització de serveis. Pels operadors i experts, aquesta pràctica s'emmarca dins la dinàmica de mercat i permet optimitzar recursos per centrar-los en activitats de valor afegit. En canvi, pels sindicats, implica precarietat laboral, pèrdua d'identitat en el producte i greuge salarial.

Aquest és el plantejament de fons del meu darrer reportatge publicat a Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes (el podeu consultar aquí). En el número també trobareu un especial molt interessant sobre la relació del Barça amb els mitjans de comunicació. Us el recomano!

Editen la primera guia de think tanks a Catalunya

2010-12-18T12:20:00.003+01:00

"Guia de think tanks a Catalunya" de Francesc Ponsa i Jordi Xifra

Permeteu-me una mica d’autobombo. Conjuntament amb el professor Jordi Xifra, hem elaborat la primera guia de think tanks a Catalunya que ha estat editada per l’editorial Sehen de la UOC.

Us deixo un enllaç on trobareu informació sobre aquesta guia.

Les particularitats del sistema polític nord-americà afavoreix la creació de think tanks. No obstant això, a Catalunya ens trobem amb un sistema de partits molt consolidat que no possibilita la recepció d’aquest fenomen segons els estàndards anglosaxons. Per aquesta raó, la delimitació conceptual dels laboratoris d’idees en el cas català és volàtil. Per aquest motiu, hem volgut realitzar aquesta primera guia de think tanks a Catalunya per presentar aquest tipus d’organitzacions i conèixer quines són les seves activitats. De la mateixa manera, una introducció terminològica i històrica acompanya la selecció de think tanks per contextualitzar la seva aparició. La informació que apareix referent a les organitzacions seleccionades ha estat obtinguda, en gran mesura, de les corresponents pàgines web. De cara a noves investigacions, el grup de la línia d’investigació sobre Comunicació i Grups d’Influència de la Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) vol aprofundir aquesta anàlisi mitjançant entrevistes personalitzades als dirigents dels think tanks amb l’objectiu de definir amb precisió el model català de catalitzador d’idees.

Els 100 pensadors del 2010

2010-12-04T13:01:00.000+01:00

La revista Foreign Policy (FP) ha fet públic el segon rànquing dels 100 pensadors de l’any. Enguany, Warren Buffett, president de Berkshire Hathaway, i Bill Gates, copresident de la Fundació Bill i Melinda Gates, han desbancat de la primera posició a Ben Bernanke, president de la Reserva Federal dels Estats Units.

L’any passat, només apareixia un espanyol a la posició 53. Era el jutge Baltasar Garzón. En aquesta nova edició no en figura cap.

Aquí teniu l’enllaç del llistat per si voleu donar un cop d’ull.

El Cercle d’Estudis Sobiranistes es podria convertir en la fundació de SI

2010-12-03T13:05:00.002+01:00

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) està estudiant aquesta opció

Segons avança el Directe.cat, els dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) estan estudiant convertir el Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) en la fundació del partit. Convé recordar que dirigents de SI com Alfons López Tena o Héctor López Bofill són patrons del CES, entitat que compta amb prop de 2.000 adherits. Les fundacions dels partits opten, des del 1994, a subvencions específiques del Ministerio de Cultura.

Laboratoris d'idees i aparells

2010-11-18T08:41:00.002+01:00

En aquesta campanya electoral, els laboratoris d'idees dels partits polítics (en anglès think tanks) col·laboren amb les seves respectives formacions organitzant actes i editant publicacions de caire programàtic. No obstant això, aquestes organitzacions encara no ocupen un lloc primordial en l'esfera política. Dues raons poden explicar-ho. Des d'un punt de vista extern, tenen poca visibilitat mediàtica. Molt pocs representants dels think tanks escriuen regularment en els diaris o participen en tertúlies. Des del punt de vista intern, no s'ha resolt satisfactòriament l'encaix amb els anomenats aparells dels partits. Robert Michels, en la teoria de la llei de ferro de l'oligarquia, sostenia que la coordinació eficient de les organitzacions exigeix la concentració de molt poder en mans de pocs. Els partits han de prendre decisions complexes en poc temps i la voracitat de l'era tecnològica no és condescendent amb la democràcia participativa. Per això, es tendeix a premiar la disciplina de partit en detriment d'altres alternatives.

L'existència de laboratoris d'idees de partits no està renyida amb la independència intel·lectual. Per donar resposta a la complexitat de les societats globalitzades, els partits han de plantejar propostes rigoroses i efectives allunyades del fervor electoral. Per fer-ho possible, es fa necessari un equilibri constant entre la disciplina i les idees. Properament, una dada que mostrarà l'evolució d'aquesta relació serà l'origen institucional dels nous càrrecs governamentals. Qui guanyarà pes: l'aparell o el laboratori?

Article publicat al diari AVUI

"El butlletí municipal: informació o propaganda?"

2010-10-31T12:31:00.003+01:00

Aquest és l'article del darrer reportatge que he publicat a la revista Capçalera. Qui estigui interessat el pot consultar online aquí. (pp.34-39).

Al llarg dels 30 anys de democràcia local, les administracions públiques municipals han utilitzat diverses vies per informar a la ciutadania sobre la gestió de l’equip de govern. El butlletí municipal s’ha convertit en l’instrument de referència de les polítiques comunicatives dels ajuntaments. S’estima que gairebé la meitat dels municipis de Catalunya editen publicacions que es distribueixen a totes les llars. En termes quantitatius, es tradueix en una tirada total d’1,5 milions d’exemplars al mes. Malgrat aquestes dades aclaparadores, diversos factors com la manca de recursos municipals, la crisi o el partidisme dificulten la seva evolució.

Les revistes o butlletins municipals tenen per objecte informar de manera professional sobre com l’equip de govern administra el pressupost corporatiu i executa el seu programa electoral. Així, doncs, esdevenen una eina molt important de difusió de la tasca de govern entre els ciutadans. L’any 1979, amb la constitució dels primers consistoris després de la dictadura franquista, va aflorar la necessitat d’informar, tal com ho recull un lema d’aquells temps: “Entra amb nosaltres a l’ajuntament”.

[Consulteu l'article sencer]

Journalism in crisis

2010-10-29T08:57:00.000+02:00

El darrer llibre de Núria Almiron analitza el finançament dels grups de comunicació i la seva repercussió en el periodisme

El llibre de la professora de la UPF, Núria Almiron, titulat Journalism in crisis analitza el finançament dels grups de comunicació i les seves conseqüències sobre el periodisme. El text abarca des dels vincles històrics entre finances i informació fins a l'impacte de la crisi mundial econòmica actual. La tesi central defensa que els grups de comunicació han afegit a la seva subordinació al mercat la subordinació a les finances. Per documentar, l'autora recorre a l'economia política, la història i l'anàlisi empírica.

Es tracta d'un text crític que té per objectiu de denunciar els fràgils fonaments sobre els quals s'han erigit els grans imperis mediàtics contemporanis i el profund impacte que el predomini de les lògiques financeres sobre l'economia real està exercint en els propietaris dels grans mitjans de comunicació de les democràcies occidentals.

Un 'think tank' de Medvedev insta a Putin a no presentar-se el 2012

2010-10-28T12:38:00.003+02:00

El director de la fundación INSOR, un 'think tank' presidit pel mandatari rus, Dimitri Medvedev, va instar a l'actual primer ministre i expresident, Vladimir Putin, a no aspirar a la presidència de l'Estat a les elecciones del 2012.

El director d'INSOR, Igor Yurgens, va agrair a Putin el seu paper a l'hora d'estabilitzar el país però va advertir que si torna al Kremlin es produirà un estancament polític. Ni Putin ni Medvedev han explicitat quin dels dos optarà a la Presidència, fet que ha despertat tot tipus de rumors sobre una suposada lluita interna.

La revista Nous Horitzons celebra el 50è aniversari

2010-10-26T12:46:00.004+02:00

Degana de les revistes en llengua catalana, va néixer l’any 1960 durant l’exili de tants catalans a Mèxic

El passat divendres es va commemorar el 50è aniversari de la revista Nous Horitzons, una de les publicacions de referència de la Fundació Nous Horitzons, vinculada a IC-V. L'acte es va celebrar a la seu de la Fundació Tàpies i va comptar amb la presència de col·laboradors històrics de la revista com, per exemple, Eulàlia Vintró o Francesc Vallverdú.

En aquest enllaç podeu llegir la trajectòria històrica de la revista.

Marçal Sintes guanya el premi Trias Fargas d’assaig polític 2010

2010-10-14T13:52:00.001+02:00

El periodista Marçal Sintes ha estat distingit amb el Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític per “Periodistes contra polítics. El conflicte contemporani entre el poder dels mitjans de comunicació i la política”.

El Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polítc, que enguany celebra la 14ena edició, es va lliurar ahir nit en el marc de la tercera “Nit del Pensament” que organitza la Fundació CatDem.

Més informació aquí.

Un informe de la Fundación Alternativas puntua amb 5,8 la qualitat democràtica espanyola

2010-10-08T10:40:00.002+02:00

El quart informe sobre ‘La democracia en España 2010’ que elabora la Fundación Alternativas conclou que la democràcia en el nostre país es troba en una fase de lleugera regressió. El director de l’estudi, Joaquín Estefanía, adverteix una crisi de confiança dels ciutadans amb les institucions polítiques que, entre d’altres motius, està produïda per la corrupció. En aquest sentit, l’informe puntua la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb una nota del 5,8. Aquesta està lleugerament per sota de la de l’any 2007, que va ser del 6,2.

D’altra banda, el director del Laboratorio de Alternativa, Juan Manuel Eguiagaray va avançar que l’any vinent la fundació analitzaria un tema “tabú”: els partits polítics i la seva falta de transparència.

El Cercle d'Economia aposta per un nou pacte constitucional després del 28-N

2010-10-07T10:25:00.002+02:00

El Cercle d'Economia, una de les entitats més influents de Barcelona, es va posicionar ahir sobre la pròxima legislatura catalana admetent que l'estat autonòmic ha entrat en decadència. Segons el Cercle, després de més de trenta anys de funcionament, i arran de la sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica, “l'estat de les autonomies comença a mostrar clares limitacions per encaixar les aspiracions d'algunes de les seves comunitats autònomes, com ara s'ha constatat en el cas de Catalunya”.

L'entitat empresarial demana un doble objectiu per a la pròxima legislatura. Considera que, a més de refer el pacte constitucional, s'haurà de tirar endavant una gestió de govern efectiva emprenent “mesures que exigeixen capacitat de gestió i coratge en les decisions”.

Els think tanks: nou objecte d'estudi del grup UNICA de la UPF

2010-10-04T20:51:00.004+02:00

Un dels principals actors de la comunicació en l’espai públic dels últims anys són els grups d’influència, principalment lobbies i think tanks. Es tracta de fenòmens d’essència nord-americana però que s’han introduït ràpidament al nostre país. La seva naturalesa comunicativa, l‘ús que fan de les estratègies de comunicació i la seva capacitat real d’influenciar les decisions dels poders públics constitueixen un nou objecte d’estudi del grup UNICA. Les línies d’investigació preferents dels investigadors del grup es centren en la determinació de les seves estructures organitzatives així com els models comunicatius i d’influència d’aquests grups a l’estat espanyol.

En aquest espai web podreu trobar documents i enllaços d'interès relacionat amb el món dels lobbies i els think tanks. Servidor és un dels col·laboradors d'aquest grup coordinat per Jordi Xifra.

Washington: la indístria de les idees

2010-09-29T10:38:00.002+02:00

Històricament, els Estats Units han destacat per albergar grans metròpolis amb indústries sectorialitzades molt potents. Per exemple, durant l’era industrial, Pittsburgh es va convertir en la ciutat de l’acer. A la segona meitat del segle XX, Detroit va esdevenir la ciutat dels automòbils. Per la seva part, Los Angeles va protagonitzar l’apogeu del cinema i la televisió. I més recentment, Silicon Valley, Califòrnia, va liderar la revolució tecnològica i, Nova York, el predomini de Wall Street. En aquest context, En un article a la revista The Washingtonian, el director de la Brookings Institution, Peter W. Singer (a la foto), defensa que la “indústria de les idees” com el model propi i definitori de Washington. Més del 20% dels think tanks establerts als Estats Units es troben a Washington D.C.

Si us interessa, podeu llegir l’article aquí.

Esquerra ordeix un lobby o simplement farà campanya?

2010-09-16T13:53:00.003+02:00

Segons publica avui El Periódico, Esquerra busca un altaveu paral·lel a la campanya de Puigcercós que freni Laporta i Carretero. I per fer-ho, el rotatiu assegura que els republicans ultimen la constitució d'una plataforma afí que demani el vot útil per a Esquerra. Uns parlen de lobbisme. Jo m’inclino més per campanya. No vull entrar a valorar aquesta suposada estratègia electoral. Ara bé, el que em sobta és la utilització que en fa El Periódico de la paraula ‘lobby’. Certament, aquesta és una paraula que té una connotació negativa (si més no a casa nostra). Voler pressionar deu significar nerviosisme per una possible fuga de vots. Per tant, s’intueix una intenció clara a l’hora de titular. Personalment, l’ortodòxia em convida a suggerir la paraula campanya. Ras i curt: fer campanya. Deixem els lobbies a Madrid, Brussel·les o Washington.

El registre europeu de 'lobbies' arriba a les 3.000 inscripcions

2010-09-06T16:02:00.002+02:00

El registre europeu de 'lobbies' (grups de pressió) ha arribat ja a les 3.000 inscripcions, dos anys després que es posés en marxa aquest cens de caràcter voluntari, segons ha anunciat la Comissió Europea.

El vicepresident de la CE i responsable d'Administració, Maros Sefcovic, va assenyalar en un comunicat que l'augment de les inscripcions "demostra que anem en el camí correcte" i va afegir que es tracta "d'un reconeixement per al nou pla de registre" que preparen la Comissió i el Parlament Europeu.

Un 'lobby' és una organització o grup d'interès que tracta d'influir en les decisions polítiques que es prenen a la Unió Europea. Mentre que alguns consideren necessària l'existència d'aquestes organitzacions, argumentant que formen part essencial d'un procés democràtic, altres els perceben com una fosca i il.legítima influència sobre la política que afavoreix els que disposen de més recursos per exercir la seva influència.

Al començament de 2010 s'havien registrat unes 2.300 entitats i des de llavors s'ha observat un augment constant setmanal fins a assolir el "nivell simbòlic de 3.000" a finals d'agost, destaca la Comissió.

Entre els últims organismes en registrar-es troben associacions representants de diferents àrees de negoci, ONGs, firmes consultores, centres d'estudis o "think tanks" i institucions acadèmiques.
El Parlament Europeu i la CE estan elaborant un "pla únic de registre" per al cens, el que suposarà "un incentiu addicional" per a la inscripció d'entitats, va assenyalar Sefcovic. L'Executiu comunitari preveu que el procediment comú de registre estigui operatiu a partir del juny de l'any.

Article a La Vanguardia sobre “la indústria de les idees”

2010-09-06T11:50:00.002+02:00

Un article de Marc Bassets, corresponsal de La Vanguardia a Washington, assenyala com ha canviat el paisatge dels ‘think tanks’ amb l’arribada del president Obama a la Casa Blanca. A l’època de Bush Jr. la Heritage Foundation i l’American Enterprise Institute eren les institucions més influents. Ara, amb els demòcrates, el Center for American Progress o la Brookings han assumit aquest rol. Us deixo l’enllaç de l’article aquí.

A Rac1 parlen sobre els 'think tanks'

2010-09-05T19:49:00.003+02:00

Jordi Vaquer, Director del CIDOB, contesta les preguntes dels periodistes de RAC 1, Jordi Beltran i Ana Boadas sobre els think-tanks. Escolta l'entrevista aquí.

Jordi Vaquer: “La independència no és il·legal, ¿i ara què?”

2010-07-29T09:08:00.002+02:00

El director de la Fundació CIDOB, Jordi Vaquer, analitza en un article a El Periódico la situació de Kosovo després del dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia.

“El Govern serbi no es va fer mai il·lusions respecte a la probabilitat que el tribunal li donés simplement tota la raó i que això fes canviar d'opinió els països que ja reconeixien Kosovo (69 dels 192 membres de l'ONU, 22 dels 27 de la UE). Però, sens dubte, no esperava un veredicte tan desfavorable. L'actual president serbi, Borís Tadic, i el seu ministre d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, van repetir insistentment que s'havia d'esperar el dictamen de l'Haia, però ja abans del desenllaç asseguraven que, en qualsevol cas, Sèrbia no reconeixerà mai un Kosovo independent. Recórrer a l'Haia, per tant, no va ser una genuïna consulta jurídica sinó una maniobra política que, al llarg de gairebé dos anys, els va permetre aconseguir un vot favorable a la consulta a l'Assemblea de les Nacions Unides i frenar l'hemorràgia de reconeixements. Dos èxits importants per a un Govern democràtic serbi que necessita fer callar l'oposició ultranacionalista”.

Vull llegir l’article sencer.

La Societat Fabiana, el ‘think tank’ més antic del món

2010-07-28T17:39:00.004+02:00

En els darrers vint anys, al Regne Unit s’ha produït un augment dels laboratoris d’idees de centre-esquerra com a contraposició al domini de les institucions de tendència dretana que, des de la dècada del 1970, propagaven el thatcherisme i contribuïen a la seva hegemonia intel·lectual. La primera organització progressista va ser l’Institute for Public Policy Research (IPPR), creada l’any 1988. Posteriorment, van aparèixer prop de 40 institucions més que, a la pràctica, van provocar l’externalització dels processos de definició i de desenvolupament de les polítiques per part dels partits. No obstant això, la Fabian Society és, probablement, el think tank més antic del món, ja que va sorgir com a societat política a final del segle XIX. Va servir com a inspiració per als laboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute (un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant els 70) es va crear, en gran mesura, seguint el seu model.

No hi ha dubte que els Fabians han tingut un paper central en la configuració del pensament del Partit Laborista. Per commemorar el 120è aniversari, la Fabian Society va publicar un llibre titulat Fabian Thinkers: 120 years of progressive thought que destacava l’aportació d’importants figures fabianes al pensament del laborisme britànic. Entre els membres més destacats apareixen els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells, l’anarquista Charlotte Wilson o la feminista Emmeline Pankhurst.

La Societat Fabiana va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran Bretanya en aquells moments. Els seus objectius són els d'aportar solucions als reptes socials, econòmics i polítics tant del Regne Unit com de la resta del món industrialitzat en el context d'una una societat canviant i una economia global. La Societat pren el nom del general romà Quintus Fabius, conegut com a Cunctator per la seva estratègia d’aplaçar la batalla fins el moment més idoni. D’acord amb això, els fundadors de la Societat Fabiana consideraven que el canvi progressiu s’assolia millor a través de la “impregnació” de les institucions amb idees reformistes des del punt de vista social, establint pacientment una campanya racional de canvi que el ciutadà conscient acabaria acceptant amb el pas del temps. D’aquesta manera, es diferenciaven del canvi revolucionari del marxisme.

L’any 1900, la Societat Fabiana es va unir amb els sindicats per fundar el Partit Laborista. De bon principi, les idees polítiques del laborisme estaven fortament influïdes pels fabians: Sidney Webb va escriure una part substancial tant de la Constitució del Partit el 1918 com el seu programa Labour and the New Social Order. En aquest sentit, els llibrets fabians van proposar una sèrie de canvis polítics profunds com el sistema sanitari públic britànic, la introducció d’un salari mínim o la eliminació dels membres de la Cambra dels Lords que rebien el càrrec en herència.

Des de 1997, amb l’elecció del Govern Blair, el paper de la Societat Fabiana va ser el de preparar el substrat intel·lectual per establir les directrius que servissin de guia per al nou govern. Mentre els think tanks com l’IPPR van proporcionar idees polítiques més detallades, la Societat va exercir un lideratge en el corpus ideològic. En aquest context, els pensadors fabians van abordar qüestions més delicades com la fiscalització o el futur de la monarquia.

A més de la seva longevitat, la Societat Fabiana és única per d’altres motius com el fet de mantenir una xarxa de societats locals que es reuneixen cada mes per tractar temes polítics de diversa índole.

Per saber-ne més:
Els propers 120 anys de la Societat Fabiana d’Adrian Harvey, ex vicesecretari general de la Fabian Society publicat a la revista de la Fundació Rafael Campalans.

Produir idees progressistes

2010-07-04T14:41:00.002+02:00

Entrevista al vicepresident de la Fundación IDEAS en el diari Público

Enllaço l'entrevista realitzada al vicepresident de la Fundación IDEAS (vinculada al PSOE), Jesús Caldera, que el diari Público publica avui. Entre d'altres coses, Caldera assegura que en el seu primer any de vida, IDEAS ha bastit una important xarxa exterior que dóna prestigi a Espanya i que ha influenciat el Govern ZP amb l'aprovació de la llei d'Economia sostenible.

Sota la pedra volcànica. José Saramago (1922-2010)

2010-07-04T11:41:00.002+02:00

En motiu de la mort de José Saramago el passat 18 de juny, la revista El Ciervo em va demanar un breu escrit, a tall d’homenatge, sobre la vida i obra de l’escriptor portuguès amb una mirada molt personal. El resultat és aquest text que apareix en el número de la revista de juliol-agost i que es titula “Aquí yace José Saramago, indignado”.

En aquest sentit, m’agradaria deixar-vos un fragment dels Quaderns de Lanzarote I (1993-1995) en el qual Saramago reflexiona sobre la felicitat i el pas del temps: “Estar sentado frente al mar. Pensar que ya no quedan muchos años de vida. Comprender que la felicidad es apenas una cuestión personal, que el mundo, ése, no será feliz nunca. Recordar lo que se hizo y parecer tan poco. Decir: ‘Si tuviese más tiempo...’ y encoger los hombros con ironía porque son palabras insensatas. Mirar la piedra volcánica que está en mitad del jardín, bruta, áspera y negra, y pensar que es un buen sitio para no pensar en nada más. Debajo de ella, claro”.

El Centre Carter, disposat a fer d’observador internacional si es convoqués un referèndum per a la independència

2010-07-01T16:47:00.003+02:00

L'expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha declarat que la Fundació Carter vindria a Catalunya amb observadors internacionals si es convoqués un referèndum per a la independència, sempre i quant les autoritats catalanes li demanessin.'Acceptaria la invitació per ajudar a assegurar que el desig del poble català s'expressi de la millor manera', ha dit. Malgrat això, ha recordat que la seva fundació envia observadors internacionals en aquelles països en què unes eleccions poden tenir 'problemes' per transcórrer dins els marges democràtics.

El Centre Carter (en anglès Carter Center) és una organització no governamental sense ànim de lucre fundada l'any 1982 per l'ex-president dels Estats Units d'Amèrica Jimmy Carter i la seva dona Rosalynn Carter que, en col·laboració amb la Universitat Emory, treballa per promoure els drets humans i alleujar el patiment humà. El Centre es regeix per una Junta de Síndics, composta de diverses persones de negocis, educadors, antics funcionaris del govern i filantrops eminents. El centre, amb seu a Atlanta, ha ajudat a millorar la qualitat de vida de les persones en més de 70 països. L'any 2002 el president Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu treball "per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, avançar en democràcia i drets humans, i promoure el desenvolupament econòmic i social" a través del Centre Carter.

Jimmy Carter rebrà avui el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros i l'escultura 'La clau i la lletra' d'Antoni Tàpies, que es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics i humans arreu del món.

Esperança vs. Experiència

2010-06-29T12:07:00.004+02:00

El nou paper de la FRC contraposa els discursos d’Obama i de McCain

La Fundació Rafael Campalans va presentar ahir el paper La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama, de Michele Falci, llicenciat en Ciències Polítiques per la Università degli Studi di Firenze i Master en Comunicació i Marketing Polític per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Gabriel Colomé , director del Centre d’Estudis d’Opinió, va explicar que als Estats Units l’ofici de la política s’ha professionalitzat en tots els àmbits, incloent-hi l’elaboració, l’anàlisi i el desenvolupament del discurs polític. En aquest sentit, Colomé va analitzar les principals aportacions de Barack Obama a la campanya, que va resumir en tres grans eixos: l’èxit en la mobilització dels joves, l’èxit en la mobilització dels cínics del Watergate ―gent desencantada de la política i de les elits de Washington que havien estat els últims anys renunciant de paricipar-hi― i l’èxit en la utilització de noves vies de comunicació i finançament a través de l’ús de les TIC.
L’autor del llibre, Michele Falci, va afirmar que, a partir dels discursos, els dos candidats van transmetre els principals valors polítics aplicant les teories dels marcs lingüístics de George Lakoff.

Un informe d'una fundació espanyola suggereix una reforma constitucional per “tancar” el debat territorial

2010-06-28T11:19:00.002+02:00

El diari Avui es fa ressò de l’informe España 2010 de la Fundación Encuentro, amb seu a Madrid, que fa una interpretació de la realitat social estatal a partir d'enquestes del CIS entre 2005 i 2009 que li permet concloure que el model autonòmic està pendent de resoldre. En aquest sentit, la fundació afirma que la Constitució hauria de ser reformada per ajudar a “tancar” el debat territorial i a la vegada “possibilitar un escenari de trobada”, un encaix millor que l'actual.
L'estudi, de vint-i-una pàgines, no concreta cap on s'hauria de reformar la carta magna espanyola, però constata que la població admet “el pluralisme lingüístico- nacional” de l'Estat i que la “convivència” entre territoris és una qüestió “pendent de resoldre” del model autonòmic vigent.

Per què no s'ha resolt després de 35 anys de democràcia? “La resposta podria estar relacionada amb les identitats nacionals i la seva capacitat d'alimentar el debat polític entre les elits partidistes, cosa que, unida a la inestabilitat de l'equilibri institucional de l'Estat, justificaria la importància adquirida pel debat en els últims anys”, sosté la Fundación Encuentro, que especifica que a Catalunya i Euskadi les elits tenen posicions ideològiques “més extremes que les dels seus conciutadans” respecte al model d'Estat. Per això, indica, “les elits partidistes podrien tenir-ne la clau, ja que l'espai de trobada és possible i existeix entre l'opinió pública”.

Amb un prisma clarament espanyol, l'informe assegura que l'Estat autonòmic és el preferit de la majoria dels ciutadans, que el veuen com un instrument que ha actuat “positivament” en el desenvolupament de la societat. Un 68% de mitjana, 77% a Catalunya i 62% a Madrid. Les opcions federals (20%), centralistes (10%) i confederals (8%) recullen suport minoritari.
Podeu consultar l’informe en aquest enllaç.

La Fundación Encuentro va ser creada l’any 1985 de l’”entusiasme del pacte constitucional” amb l’objectiu d’afavorir el debat entorn la realitat social espanyola. El president de la Fundació és el sacerdot José Maria Martín Patino.

«Aquí descansa José Saramago, indignat»

2010-06-23T18:34:00.002+02:00

En motiu de la mort de José Saramago m’agradaria apuntar una frase de l’escriptor portuguès extreta d’una revista hispanoamericana que un amic em va fer arribar ara fa uns anys. Concretament diu: “Quan em mori, vull que posin a la meva llosa «Aquí descansa José Saramago, indignat». Primer, per estar mort. Segon, per no haver fet tot el que devia haver fet”. José Saramago, descansa en pau.

Solana, Polanco, Prado i Rodés ingressen a la Comissió Trilateral

2010-06-10T20:28:00.004+02:00

Javier Solana (ex Alt Representant de Política Exterior de la UE), Ignacio Polanco (president del grup Prisa), Borja Prado (president d’Endesa, a la foto) i Fernando Rodés (conseller delegat del grup de comunicació Havas) han estat acceptat membres de la Comissió Trilateral, un fòrum de discussió d’elit format per personalitats polítiques i econòmiques dels Estats Units, Europa i Japó.

Aquesta comissió té un sostre de 390 membres; dels quals 12 són espanyols. Formen part de la seva cúpula directiva Alfonso Cortina i Antonio Garrigues Walker.

La Comissió Trilateral es va crear l’any 1973 amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre les zones més industrialitzades del món. La propera reunió d’aquesta organització es celebrarà a Bucarest del 15 al 17 d’octubre.

Parlem de 'think tanks' al facebook i al linkedin?

2010-06-07T10:32:00.000+02:00

Amb l’objectiu de debatre i compartir informació sobre el món dels think tanks, de la producció d’idees i de la seva influència, he creat un grup al facebook titulat “L’observatori dels think tanks” i un grup al linkedin que es diu “Los think tanks en España y en el mundo”. Si t’interessa aquest àmbit d’estudi a cavall entre el mercat de l’expertesa i la comunicació política, no dubtis a participar-hi activament.

El Club Bilderberg, el grup d'influència més important del món, s'ha reunit a Sitges

2010-06-06T20:01:00.004+02:00

El Club Bilderberg celebra anualment una conferència privada amb més d'un centenar de destacats dirigents mundials i influents personalitats de diversos sectors, que assisteixen només per invitació. Enguany, la trobada s’ha realitzat al luxós Hotel Dolce de Sitges del 3 al 5 de juny.Entre els invitats hi ha la reina Beatriu d'Holanda, el director de l'Organització Mundial del Comerç, Pascal Lamy, el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, l'exsecretari general de l'Otan, Jaap de Hoop Scheffer; i l'excomissari europeu i exministre espanyol Pedro Solbes, segons diversos mitjans nacionals i internacionals.

La primera conferència Bilderberg original es va organitzar a l'Hôtel Bilderberg, a prop d'Arnhem (Països Baixos), el 1954. Des de llavors s’han celebrat diverses reunions secretes que acaben sense cap comunicat oficial i sense cap foto de família dels assistents. Pel seu secretisme i per la importància de les personalitats que assisteixen, el Club Bilderberg és considerat el grup d'influència més important del món, un veritable govern a l'ombra.

La gran discrecionalitat de les seves trobades ha alimentat diverses teories conspiratives sobre el poder d’aquest grup. Un dels periodistes que més ha investigat aquest grup selecte és Daniel Estulin, autor del llibre “La verdadera historia del club Birderberg”.

Com comuniquen el passat els think tanks?

2010-06-06T17:18:00.006+02:00

Gràcies al fenomen de la recuperació de la memòria històrica i a la generalització de les TIC, els think tanks dels partits polítics han tingut l'oportunitat de donar a conèixer el seu passat històric a través del web

L’amic Francesc Canosa i l’Elena Yeste van presentar una ponència titulada “Comunicar el pasado. La memoria histórica digitalizada en los think tanks de los partidos políticos españoles” en el II Congrés Internacional de Comunicació en la Era digital organitzat per la Universitat de Màlaga. L'objecte d'aquesta comunicació és el d'estudiar de quina manera el debat social sobre la memòria històrica s'ha traslladat a la xarxa mitjançant l'anàlisi de les webs de les diferents fundacions dels partits espanyols, prenent com a referència, així mateix, les dels principals partits catalans , per observar les diferències existents entre uns i altres.

En aquest context, Canosa i Yeste realitzen una anàlisi de les pàgines web per tal d'explicar com les diferents formacions polítiques comuniquen el passat, principalment a través dels seus think tanks i de la digitalització de la memòria que aquests han realitzat en l'entorn web. Podeu consular la ponència aquí.

Repensar el municipalisme. Els 'think tanks' del món local

2010-06-01T19:05:00.003+02:00

Institucions com la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, l’Observatori del Món Local, la Càtedra Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals o la Fundación Democracia y Gobierno Local són laboratoris d’idees que investiguen sobre l’àmbit local i permeten millorar la realitat dels municipis del país. En el darrer número de la revista de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) he publicat un reportatge sobre aquestes organitzacions dedicades al desenvolupament local. Aquí teniu l'enllaç.

Els think tanks (i 3)

2010-05-27T16:37:00.002+02:00

Amb aquest nou escrit completo la meva particular trilogia sobre els think tanks que he publicat al portal de comunicació política e-politicae. Aquí teniu l’enllaç.

Dani el Roig: “Els partits han mort: no creen noves formes de pensar”

2010-05-19T11:07:00.001+02:00

He llegit amb atenció l’entrevista que la periodista Mar Jiménez de l’Avui ha fet a Daniel Cohn-Bendit, copresident dels Verds al Parlament europeu i líder d’Europa Ecològica a França. A l’entrevista, Dani el Roig, ara Dani el Verd, assegura que els partits polítics “ja no tenen un funció pedagògica a la societat, ja no són capaços de crear noves formes de pensar”. Aquests dies és a Barcelona presentant el seu nou llibre: ¿Qué hacer? Pequeño tratado de imaginación política (RBA). En aquest enllaç teniu l’entrevista sencera.

Propaganda. Seminari sobre la comunicació institucional

2010-04-23T13:59:00.002+02:00

Després d’organitzar l’any passat les jornades de Citymarketing a Roses, els incombustibles Pau Canaleta i Marc Teixidor estan preparant un seminari sobre comunicació institucional anomenat Propaganda que es celebrarà a la mateixa localitat altempordanesa els dies 7 i 8 de maig. Vegeu el programa en aquest enllaç.

Propaganda neix amb la voluntat de convertir-se en el veritable punt de trobada per a totes aquelles persones que es dediquen a comunicar una institució. Segons els organitzadors, la revolució digital, la microsegmentació dels públics i l'acceleració temporal de les societats modernes fan que la necessitat comunicativa de les institucions s'incrementi constantment. Les institucions més valorades, avui en dia, són les que millor comuniquen. Comunicar ha esdevingut una exigència de les institucions, i comunicar bé, una necessitat.

El seminari comptarà amb la participació de primeres espasses del món de la comunicació estratègica com Ignacio Ramonet, Toni Puig, Antoni Gutiérrez-Rubí o Jaume Duch. El seminari farà un homenatge a Jaume Miravitlles (imatge), comissari de Propaganda de la Generalitat Republicana.

Nació Digital publica 70.000 exemplars pel "sí" a la independència el 25A

2010-04-22T08:31:00.002+02:00

Tres dels digitals del Grup Nació Digital, ManresaInfo.cat. Gironainfo.cat i La Garrotxa.info, han sortit per primera vegada en suport paper amb motiu de les consultes sobiranistes del 25 d'abril. La portada dels tres diaris està ocupada per un gran "sí a la independència", d'acord amb la línia editorial favorable a la creació d'un estat català, que Nació Digital defensa des de la seva creació.

El Grup Nació Digital amplia i reforça l'aposta que ja va iniciar amb motiu de la primera onada de consultes d'independència, el 13 de desembre de l'any passat, a Osona. En aquest cas, s'editen un total de 70.000 exemplars de tres edicions en paper de les capçaleres digitals del Grup ND a Manresa, Olot i Girona, i es reparteixen en els deu dies anteriors a la celebració de l'onada de consultes del 25 d'abril.

Seguint la línia del diari especial que es va publicar a Osona pel 13D, les tres noves edicions recullen les principals informacions relatives a la jornada: preguntes i respostes més habituals, com fer-se voluntari, com fer donatius, llistat de col·legis electorals, activitats i agendes, etc.

En una roda de premsa celebrada ahir a la seu del Centre Internacional de premsa, els responsables de Nació Digital han destacat la legitimitat de tenir una línia clarament a favor del ‘sí’ a la independència, la vocació territorial del grup de comunicació i la practica d’un tipus de ‘periodisme amb ànima’ que no es limita a fer de mer altaveu de notícies.

Podeu baixar-vos cadascun dels tres diaris en PDF:

- Manresainfo.cat

- Gironainfo.cat

- La Garrotxa.info

Media.cat assenyala que els diaris digitals van donar més cobertura a les consultes del 28F que els impresos

2010-04-21T15:09:00.000+02:00

Un informe de l'observatori dels mitjans Media.cat elaborat per Oriol Lladó i Albert Punsola, posa de relleu que els mitjans digitals van donar una major rellevància i cobertura a les consultes per la independència realitzades el passat 28 de febrer a diferents poblacions de Catalunya. L'informe elaborat amb l'anàlisi de diferents mitjans escrits publicats en versió de paper o digital, demostra que un 14% dels diaris amb publicació impresa van ser favorables a la consulta en el tractament de la informació, mentre que en la seva versió digital augmenta fins al 29% i fins a un 37% en diaris que només tenen versió digital. L'informe comprèn l'anàlisi de dos dies anteriors i posteriors al 28 de febrer, entre els dies 26 de febrer i 2 de març.

Aquest informe de Media.cat, titulat 'El tractament informatiu del 28F, Anàlisi de la cobertura de les consultes sobre la independència en els principals mitjans escrits en paper i digitals' va ser elaborat a partir de l'anàlisi dels diaris en paper i la seva versió digital: Avui, la Vanguardia, El Periódico, El Punt (edició de Girona), Segre, Regió 7 i el Diari de Tarragona. Pel que fa als diaris digitals es van analitzar: Vilaweb, 3cat24.cat, E-notícies, Racó Català, El Debat, Nació Digital, Directe i La Malla.

A la roda de premsa de presentació de l’informe, els autors van afirmar que mentre alguns mitjans van donar una cobertura política a les consultes dies abans de fer-se i van fer el seguiment els dies posteriors, els diaris que des d'un primer moment es van mostrar més passius en el seguiment de les consultes fins al dia 28, el dia següent en van fer un seguiment més en clau política, perquè fins llavors es definia com una activitat festiva o lúdica. Els mitjans més reticents no critiquen la consulta, sinó que parlen sobre el grau d'acceptació sense fer una oposició directa i els mitjans favorables destaquen el fet que s'organitzessin des de la base social.

Enric Marín considera que els blocs electorals no encaixen amb els criteris periodístics

2010-04-21T08:16:00.001+02:00

El recent nomenat president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), Enric Marín, combat la polèmica del seu nomenament agafant el toro per les banyes. En aquest sentit, en les primeres entrevistes que ha concedit a Catalunya Ràdio i a TV3 ha afirmat que els blocs electorals que s'estipulen durant les campanyes no encaixen amb els criteris periodístics. D’acord amb això, Marín també ha dit que entén que els polítics tinguin una opinió molt tancada respecte aquest tema i ha assegurat que aquesta qüestió es debatrà al consell de govern de la CCMA. El president de la CCMA assegura tenir propostes i idees en aquest sentit i confia que el debat els permeti arribar a algun acord. A les portes d’una campanya electoral que es preveu molt oberta la controvèrsia dels blocs electorals tornarà a aflorar amb força.

Personalment, sóc partidari de consensuar un terme mig que garanteixi la representació democràtica de les forces que concorren a les eleccions combinada amb criteris periodístics que alhora assegurin el tractament dels temes d’interès general. A més a més de fer trontollar l’escenari polític, la irrupció de noves formacions polítiques pot fer brollar derivades molt interessants com, per exemple, la seva cobertura (o no) en els mitjans públics. Rebo amb expectació les primeres paraules d’Enric Marín tot esperant que s’abordin amb diligència temes aspres com és el dels blocs electorals. Com deia aquell, seguirem informant.

Documental de la National Geographic sobre la megafactoria d’Ikea

2010-04-20T10:04:00.002+02:00

Els robots de la fàbrica sueca produeixen més de 20 prestatgeries per minut

La sèrie Megafactorías de National Geographic Channel està dedicada avui al fabricant suec Ikea. El documental explica com es fabriquen els principals productes d'aquesta marca internacional (mobles, llums, accessoris) i, el més important, com funciona el seu laboratori d'idees.

Els dissenyadors d'Ikea poden crear més de 2.000 prototips nous cada any i els seus tècnics realitzen més de 50.000 experiments amb aquests nous productes. Els robots de la factoria Ikea casa sis segons executen les seves funcions i, d’aquesta manera, poden construir més de 20 prestatgeries per minut, és a dir, 10.000 unitats diàries.

Ikea és un dels exemples més recurrents a l’hora d’exemplificar els resultats del pensament lateral i de la recerca d’estratègies d’èxit en contextos no competitius (el que es coneix com estratègies d’oceà blau). La idea mare sorgida d’un procés de pensament lateral va ser la creació d’un supermercat de mobles on poguessis recórrer els passadissos amb un carretó i agafar una cadira, una taula o un armari. D’aquí va emergir l’actual Ikea, un contrastat model d’èxit que ha arrasat. Arreu on vas et trobes la famosa prestatgeria Billy, un dels productes estrelles d’Ikea amb més de 40 milions de vendes en els últims 30 anys. Per tot plegat, estic convençut que aquest documental no passarà desapercebut. Si m’ho permeteu, m’atreveixo a recomanar-lo.

“La cuina d’Esquerra al descobert”

2010-04-17T09:37:00.000+02:00

Novetats republicanes per Sant Jordi

La Secretaria d'Imatge i Comunicació d'Esquerra ha editat dos llibres que sortiran a la venda per Sant Jordi. El primer es titula “La cuina d'Esquerra al descobert” i és un recull dels argumentaris elaborats els últims dos anys per l'Ignasi Llorente, secretari d'Imatge i Comunicació d'Esquerra, i en Sergi Sol, cap de comunicació. Aquests textos defineixen la posició d’Esquerra sobre diversos temes.

A “Carpe diem. En el punt de mira” el mateix Sergi Sol disecciona el mapa polític actual, en el qual Esquerra és en el punt de mira dels nous moviments sorgits de les secessions en el si de l'espanyolisme i del catalanisme.

L’INEHCA, enregistra la memòria històrica d’UDC

2010-04-16T19:29:00.003+02:00

L’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA) vinculat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha enregistrat diverses entrevistes a persones històricament vinculades a Unió van participar activament en l’àmbit polític durant els anys de la república, el franquisme i la recuperació democràtica. Són, per tant, dipositaris presents d’una part important de la memòria històrica, que l’INEHCA busca recuperar amb el projecte “Memòria Viva. L’empremta personal a la historia d’Unió”.

Aquest projecte, que l’INEHCA porta a terme amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, permetrà col·locar a la web els resultats del enregistrament audiovisual de les experiències, participació i vivències d’aquestes persones, de manera que puguin ser consultats per estudiosos, acadèmics i públic en general.

“Els think tanks i l’assalt a l’agenda pública”

2010-04-16T13:22:00.002+02:00

Reportatge a la revista Capçalera sobre els think tanks

Any rere any, la presència dels think tanks al món incrementa. El 2009 s’han comptabilitzat 6.305 organitzacions dedicades a la producció d’idees. D’aquestes, 50 estan ubicades a l’Estat espanyol. Tradicionalment, han cultivat una imatge d’imparcialitat pròpia de les institucions que investiguen problemàtiques. No obstant això, l’aparició dels advocacy tanks ―una variació del think tanks que influeixen en el debat polític per afavorir determinats posicionaments― ha acabat amb aquesta imatge de puresa. La fixació de l’agenda pública ha esdevingut la màxima prioritat. La batalla d’interessos està servida.

Podeu consultar el reportatge sencer a la revista Capçalera.

Mor Noelle-Neumann, l'autora de la teoria de l'espiral del silenci

2010-04-11T16:56:00.004+02:00

El passat 25 de març va morir a l’edat 93 anys la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann, autora de l’espiral del silenci; cèlebre teoria que s’ha abordat a les universitats de comunicació d’arreu del món. La teoria de Noelle-Neumann sosté que la por a l’aïllament condiciona l’opinió pública i el comportament de l’individu. Personalment, el llibre L’espiral del silenci és una obra de referència per a les meves investigacions sobre l’opinió pública.

Noelle és la fundadora, juntament amb el seu marit, Eric Peter Neumann, de l’Institut Allensbach, una de les principals institucions enquestadores d’Alemanya. Serveixi aquest breu i incomplet apunt com un modest reconeixement a la gran tasca investigadora de Noelle-Neumann. Descansi en pau.

Nou apunt a e-politicae

2010-04-10T12:50:00.000+02:00

Fa uns dies us enllaçava el meu estreno a e-politicae. Aquí teniu el segon lliurament de la trilogia sobre els ‘think tanks’ que publico en aquest portal impulsat per l’amic Bernat Costas.

Opencat, un ‘think tank’ que vol apropar Perpinyà i Girona

2010-04-09T19:29:00.005+02:00

Opencat és el primer 'think tank' entre Perpinyà i Girona que neix amb l'objectiu de reflexionar sobre la construcció d'un espai transfronterer i la col·laboració entre aquests dos territoris. Aquesta organització busca 'noves dinàmiques econòmiques i socials' per a la plana del Rosselló i l'àrea de Girona. Opencat, que se centra en l'espai euromediterrani, pretén apropar els territoris per crear a escala europea i mediterrània un 'centre ineludible i dinàmic' de més d'un milió d'habitants. Segons el president d'Opencat, Vincent Dumas, es tracta que totes dues bandes dels Pirineus s'uneixin per tal de construir 'una metròpoli a nivell d'Europa'.

Dumas considera que aquest apropament pot ser 'molt enriquidor' per a les dues parts ja que l'espai compta amb una 'gran característica' com és la diversitat multicultural, i segons destaca, és una manera 'd'obrir-se al món'.

Des d'avui mateix el podeu trobar en el recull de 'think tanks' d'aquest bloc.

El català de l’any que sap on va

2010-03-21T11:25:00.003+01:00

La primera imatge és el logo de l’eslògan del darrer congrés del PSC. La segona és de la gala del català de l’any que organitza des del 200 el Periódico de Catalunya. En darreres ocasions han guanyat aquest guardó Manuela de Madre, Ernest Lluch, Joan Manuel Serrat o Pasqual Maragall. Algun malpensat podria relacionar aquesta gala amb un partit català...

"Els ajuntaments i les potencialitats de la web 2.0"

2010-03-18T19:41:00.004+01:00

Aquest mes, a la revista de l'ACM hem analitzat l'ús que els ens locals fan de les eines 2.0. En aquest sentit, us enllaço el reportatge que el periodista Joan Morcillo ha elaborat sobre les potencialitats de les xarxes socials i els ajuntaments.

La CatDem marca el full de ruta a Artur Mas

2010-03-12T09:50:00.002+01:00

El ‘think tank’ lliurarà demà al líder convergent les conclusions sobre la refundació del catalanisme

Cada vegada més, els ‘think tanks’ tindran més importància a l’hora de dissenyar programes electorals i definir temes estratègics. De les fundacions dels partits catalans, la que més ràpidament ha assimilat l’essència dels ‘think tanks’ nord-americans és la CatDem, organització vinculada a CDC.

Demà, la fundació convergent lliurarà les conclusions dels dos anys de treball sobre la refundació del catalanisme al president de CiU, Atur Mas. Aquest document recull 48 propostes estratègiques fruit d’un debat intern sense pertinences partidistes ni limitacions. En aquest context, noms rellevants del món universitari han col·laborat en l’elaboració d’aquest treball com la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas; la professora d’Economia de la UAB Muriel Casals; el degà de la Facultat de Filosofia de la UB, Jordi Sales; el catedràtic de la Universitat de Standford Joan Ramon Resina, i un llarg etcètera.

A més, el projecte de la Casa Gran compta, a més, amb la participació de l’exconseller de Cultura durant el govern de Pasqual Maragall, Ferran Mascarell; de Jaume Sobrequés, exdirigent del PSC i exdirector del Museu d’Història de Catalunya; del sociolingüista Albert Branchadell, dels escriptors Sam Abrams i Marta Pessarrodona; de l’exdirectora del Patronat Catalunya-Món, Maria do Carmo Marques-Pinto –un fitxatge de Carod-Rovira que va dimitir el 2008–; del professor d’Esade Daniel Ortiz, exmembre d’Unió Democràtica.

Nou bloc de Damià del Clot

2010-03-07T12:16:00.003+01:00

Sobre la seva novel·la “Absolut taronja”

Fa uns mesos escrivia aquest apunt sobre el polifacètic Damià del Clot; advocat que combina l’exercici jurídic amb la política municipal i l’escriptura. Aquesta darrera pràctica és la que del Clot està treballant més a fons. Després de guanyar el premi Fité i Rossell amb la novel·la “Absolut taronja”, el jove advocat ha obert un bloc per explicar les evolucions del llibre i les noves aventures editorials. Aquí teniu l’ enllaç.

Haig de reconèixer que encara tinc pendent la lectura d’aquesta nova novel·la. Ja vaig llegir “Notes d’un viatge a l’infern” i vaig descobrir un Damià del Clot completament diferent a l’advocat que coneixia. El del Clot escriptor és una persona desacomplexada. Segons em diu, a “Absolut taronja” encara explota més aquesta vessant. Des de l’editorial Columna el comparen amb Llúcia Ramis, recent guanyador del Premi Josep Pla i autora de “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys”. Fa pocs dies l’he acabada de llegir. És una obra que intenta descriure una generació i que té episodis interessants. Ara caldrà llegir la d’en Damià del Clot. De moment, podem anar fent tastets amb el bloc.

Reivindicar Moisès Villèlia

2010-03-03T21:48:00.002+01:00

Possiblement, algun lector de Mataró Notícies té el sa costum de passejar per la plaça de la Brisa de la nostra ciutat. De ben segur, alguna vegada haurà observat amb curiositat l’estàtua que presideix aquest espai dedicada al ‘treball i als dies’. L’autor de l’obra és en Moisès Villèlia, un escultor poc reivindicat a Mataró i que gaudeix de prestigi a Amèrica del Sud. A més, l’obra que tenim a la plaça de la Brisa deu ser de les poques que es conserven (i es conservaran) de Villèlia ja que la majoria d’escultures les va realitzar mitjançant la utilització de materials orgànics ―com els cactus, les carabasses o les canyes de bambú―. Aquest artista va rebutjar totes les vies que podien portar-lo cap a l’èxit fàcil i material per centrar-se en els camins de les escultures mòbils. Per això, la presència de la petjada duradora de l’artista efímer per definició confereix a Mataró un estatus únic que hauria d’explotar culturalment.

La relació de l’artista amb la ciutat es remunta a finals de la Guerra Civil quan el pare Villèlia s’instal·la a Mataró, fugint de l’ambient hostil de la postguerra a Barcelona, on treballarà a la fàbrica de mobles de Can Domènech. L’any 1944, pare i fill obren el seu propi taller al número 34 del carrer Fray Luis de León i, després, al 66 del carrer de Sant Sadurní. Poc temps més tard, Moisès Villèlia es cridat a files i el destinen a l’Àfrica. Servint a Melilla coincidirà amb Miquel Rué, pintor introduït en l’avanguarda artística barcelonina. Fruit d’aquesta amistat, Moisès decidirà que vol ser artista.

Com a conseqüència d’aquest entusiasme, l’any 1954, el jove escultor decideix presentar unes talles al Museu Municipal de Mataró. Será en aquesta exposició on coincidirà per primer cop amb el poeta Joan Brossa. D’aquesta trobada va sorgir una amistat sòlida i Brossa introduirà introduirà Villèlia en el grup Dau al Set. De Mataró es va traslladar a la localitat veïna de Cabrils. Allí comença un esplèndid capítol de tertúlies fins a la matinada que van comptar amb la presència d’artistes com l’esmentat Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró o Josep M. Mestres Quadreny. Les nits d’estiu, sota els estels; a l’hivern, prop de la llar de foc.

Després d’una estada de dos anys a París, l’any 1969 Villèlia se’n va a Equador i la seva obra s’inspira en l’art primitiu. A Quito, l’escultor solia dir: “quan torni a Catalunya vull viure al Pirineu”. I dit i fet. L’escultor va passar els seus últims dies de vida a Molló.

Aquest és un recorregut lleuger de la vida i obra de Moisès Villèlia. Fins el moment, la seva trajectòria sembla haver-se esfumat com una de les seves escultures orgàniques. La seva originalitat, puresa, tècnica i autenticitat bé mereixen un reconeixement sonor i decidit que Mataró ―el seu bressol artístic― no hauria de demorar més.

Publicat a Matarónotícies.cat

Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana

2010-02-23T16:01:00.001+01:00

El passat 2 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió ala Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.

L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànim consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.

Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens ateny al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.

Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l’alçada del repte i col•labori activament en la recollida de signatures –que ja és en el seu tram final- per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.

E-politicae

2010-02-15T20:19:00.002+01:00

De la mà d’en Bernat Costas m’estreno a e-politicae; un portal de formació en comunicació política. De moment, publicaré una trilogia sobre think tanks. Aquí teniu el primer lliurament.

‘Retòrica, màrqueting d'idees i legitimació política’

2010-02-10T13:33:00.001+01:00

En Jordi Xifra i en Josep Maria Terricabras acaben de treure un llibre que recull una selecció d’articles d’ambdós acadèmics al voltant de la retòrica i el màrqueting de les idees. Llibre molt interessant del que avanço un petit extracte:

Fins ara, l’eloqüència, l’art de parlar bé, tenia només la llum i l’ombra del parlant davant d’uns oients: la llum era la seva capacitat d’argumentar correctament, de presentar la pròpia causa de manera adequada; l’ombra consistia en el fet que, sovint, l’ús brillant de les paraules podia encegar, fins i tot estabornir, l’auditori, de manera que un bon orador fos capaç de manipular l’audiència i de guanyar-la per a la seva causa amb raons poc sòlides o fins i tot sense gaire raons.

Avui, però, la llum i l’ombra de la retòrica ja no són només les del parlant sinó també les del plató de televisió, que amplifica o dissimula idees, que concentra o distreu l’atenció. La retòrica política i, específicament, la retòrica electoral s’han convertit en matèria de màrqueting per a les masses: si bé continua essent cert que, en unes eleccions, convé vendre les idees i els projectes que proposa el personatge, cada dia és més cert també que el que es busca sobretot, abans que vendre les seves idees, és vendre el personatge mateix, el seu aspecte, el seu posat, el seu somriure, la seva presència. Si s’aconsegueix l’acceptació del personatge, si s’aconsegueix que l’auditori li reconegui «glamour» –o fins i tot, «carisma»–, llavors les seves idees i els seus projectes poden passar a un segon pla, ja no són l’objecte principal de l’escrutini, perquè aquest escrutini ha passat satisfactòriament el filtre de la imatge.

Per això és tan important que la càmera «estimi» el candidat, que el projecti bé. Les pàgines que segueixen, però, no van en aquesta direcció. La seva intenció és la de destacar i examinar els aspectes argumentatius i retòrics en un acte polític televisat, aquells aspectes que precisament poden quedar a les fosques quan els focus del plató són tan potents que ressalten la imatge i deixen un xic de banda la paraula, la seva força, el seu missatge.

Que ‘Saul.cat’ ens contagiï

2010-02-04T18:40:00.003+01:00

El nostre periodista 2.0 més dinàmic i referent, en Saül Gordillo, ha fet un nou pas endavant i ha transformat el seu bloc en un autèntic portal que reuneix el seu famós ‘bloc sense fulls’ amb els apartats de l’última hora a través del twitter, de fotos, de llibres i de documents. Tot plegat constitueix un conglomerat comunicatiu molt interessant.

Gordillo ha revolucionat el panorama periodístic 2.0. Som molts els que hem millorat el nostre bloc seguint l’estela del ‘bloc sense fulls’. Som molts els que hem navegat per altres blocs a partir del poliblocs. Som molts els que diàriament aprenem de la “murrieria 2.0” d’en Saül. L’actual director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) s’ha construït un perfil digital pioner i innovador que es reinventa constantment. En Saül ha sabut interpretar les possibilitats comunicatives de la xarxa i ha fet escola. En aquest sentit, ha aplicat la seva visió de la comunicació en tots els projectes que ha dirigit. El darrer exemple el trobem a l’ACN; on ha revolucionat completament la redacció introduint millores tecnològiques, signant convenis de col·laboració i fitxant a periodistes molt inquiets i compromesos amb la professió, com el bon amic Oriol Burgada.

Algú podrà interpretar aquest escrit com una ensabonada. No és aquesta la intenció. Simplement és un reconeixement a la feina ben feta (com diu l’anunci). En un país on la crítica gratuïta és una pràctica molt habitual cal reivindicar la divulgació de les experiències dignes d’imitar. Però, a part d’això, la inspiració d’aquest post es troba en l’article que avui ha escrit en Gordillo fent referència al 15è aniversari del l’edició d’El Punt al Maresme. Més enllà dels canvis organitzatius que ha patit el diari, trobo a faltar un lideratge ferm que apropi el principal diari en paper a la comarca. Trobo a faltar redactors que complementin la informació comarcal a través d’un bloc. Trobo a faltar més sacsejades a la nostra allargassada comarca.

Tenim Maresmesfera, tenim Gordillo, tenim l’”esperit d’Arenys de Munt”, tenim periodistes culs inquiets com en Joan Salicrú (que hauria de trencar més els límits temàtics mataronins), tenim polítics 2.0 (Joan Antoni Baron, Miquel Buch, Andreu Francisco, Bernat Costas...), tenim Premi Blocs del Diari Maresme, tenim activistes de la xarxa (Joan Safont, Ivan Aranda, Maiol Sanaüja, Xavier Mir...). Tenim blocs que fan de diari (Malgrat confidencial, Tu ets Cabrils...), tenim “La Riera” de TV3. Tenim moltes potencialitats... però trobo a faltar “fer comarca”aprofitant les eines socials, conjuminar esforços i entrellaçar més lligams. Que ‘Saul.cat’ ens contagiï... Algú té la mateixa sensació? Teniu idees?

(Re)pensar els valors de la política

2010-02-03T10:00:00.006+01:00

Ahir, la revista Valors va organitzar una nova taula rodona al voltant de l’estat actual de la política titulada “Valors i política: una aliança possible?” i que va comptar amb la presència del president del Parlament, Ernest Benach; del periodista Francesc-Marc Alvaro i de l’assessor en comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí. Les dades del darrer baròmetre del CEO demostren que cal una reflexió profunda i reposada sobre la política. Concretament, l’enquesta assenyala que la segona preocupació de la ciutadania és la insatisfacció amb els polítics i la política. Cal prendre bona nota d’això.

En Joan Salicrú, un dels directors de la revista Valors, ha penjat un post que recull de manera fidedigna gran part del que es va dir a la taula rodona. Per la meva part, destacaré alguna de les intervencions dels convidats.

Antoni Gutiérrez-Rubí: “Hi ha una llum d’optimisme: la capacitat mobilitzadora del discurs de l’esperança”.

En Gutiérrez-Rubí és un gurú de la comunicació política. És una persona molt llegida que escriu periòdicament en diversos mitjans sobre temes de comunicació (aprofito per destacar els articles que realitza a la revista de la Fundació Campalans). En aquest sentit, va elaborar un discurs optimista sobre la política i va fer un cant a l’esperança. Sentint-lo, em va venir al cap la campanya presidencial d’Obama. En aquest mateix sentit, Gutiérrez-Rubí va denunciar que els polítics es passen el dia reaccionant; fet que molts cops els impedeix reflexionar. Aquesta és la política “fast food” derivada d’un context materialista.

Francesc-Marc Alvaro: “La irresponsabilitat és la primera corrupció de la política”

Personalment, em va agradar molt la intervenció de l’Alvaro. Punyent, realista i suggeridora. Plantejant generals va concretar molt. Va començar la seva exposició explicant que totes les polítiques es fonamenten sobre uns valors, “fins i tot l’Alemanya de Hitler”. En relació amb això, va assegurar que no coneix cap partit que estigui en contra de la llibertat. “Però quina llibertat?!”. Aquí és on entren els programes, la ideologia. Parafrasejant Isaiah Berlin va assegurar que la política sempre és tràgica perquè ha de decidir entre dos mals. Per tant, cal valentia, determinació, coratge i responsabilitat. Etimològicament, és responsable aquell qui respon dels seus actes. Per això, Alvaro va concloure que la primera corrupció política és la irresponsabilitat. Pensem-hi.

Ernest Benach: “La por als canvis ha fet posposar reformes polítiques que el segle XXI demanava”

Davant la sacsejada general que el país va patir com a conseqüències dels casos ‘Pretòria’ i ‘Millet’, el president Benach va saltar a la palestra amb una bateria de propostes com, per exemple, la reforma de la Sindicatura de Comptes, l’aprovació de la llei electoral o la redacció d’un Codi de bones pràctiques per a càrrecs públics. Alguns secors el van titllar d’oportunista però calia una resposta al desgavell. Enllaço una de les conclusions d’en Francesc-Marc Alvaro amb la idea central del president Benach: el tacticisme ha aparcat reformes polítiques que la complexitat de les societats del segle XXI exigien. Concretament, Benach es va referir a l’aprovació de la llei electoral però n’hi ha més. Aquest abandó ha proporcionat munició als abanderats de discursos demagògics i populistes. D’acord amb això, el president del Parlament va assegurar que “l’interès col·lectiu és un dels grans oblidats de la nostra societat”.

El Diari Maresme fa un canvi de ‘look’

2010-02-02T15:04:00.002+01:00

Aquest dilluns el Diari Maresme ha fet bona la dita clàssica de “renovar-se o morir” i ha modificat el disseny del diari. Després de 3 anys de vida, els responsables d’aquest diari electrònic han volgut canviar la imatge per seguir evolucionant dins del panorama comunicatiu de la comarca. Endavant i molta sort!

La batalla de les idees: FAES vs. IDEAS

2010-01-30T08:58:00.001+01:00

La Fundació Ideas del PSOE, dirigida per l’exministre Jesús Caldera, ha fet arribar a la FAES de l’expresident espanyol José Maria Aznar una proposta per organitzar debats i seminaris conjunts. Segons informa l’ABC, la fundació popular no ho té massa clar perquè consideren que s’equipararien amb un ‘think tank’ relativament nou quan ells ja estan consolidats internacionalment (sobretot a Iberoamàrica). Tot plegat no deixar de ser interessant: la batalla de les idees està servida!

Els ‘think tanks’ més importants del 2009

2010-01-29T18:54:00.004+01:00

L’informe “2009 GLOBAL GO-TO THINK TANKS” dirigit pel Dr. McGann determina el llistat de ‘think tanks’ més importants del món

Després de les votacions de més de 300 experts mundials ―entre ells un servidor―, el Dr. James McGann, director del programa ‘Think tanks and Civil Societies’ de la Universitat de Pennsilvania, ha elaborat el nou informe que detalla els laboratoris d’idees més influents per territoris i per àmbit temàtic. El think tank que encapçala més rànquings és la Brookings Institution (foto). Podeu consultar l’informe aquí. També l’he incorporat a l’apartat de documents d’interès en línia d’aquest bloc.

• Brookings Institution (Top Think Tank In the World)
• Fraser Institute (Canada and Mexico)

• Chatham House (Western Europe)

• Carnegie Moscow Center (Eastern and Central Europe)

• Fundación Getulio Vargas, (Latin America)

• Carnegie Middle East Center (Middle East)

• South African Institute of International Affairs (Southern Africa)

• Japan Institute of International Affairs (Asia)

• Overseas Development Institute (International Development)

• Harvard School of Public Health Department of Health Policy (Health Policy)

• Pew Center on Global Climate Change (Environment)

• Council on Foreign Relations (Security and International Affairs)

• Brookings Institution (Domestic Economics)

• Peterson Institute for International Economics (International Economics)

• Urban Institute (Social Policy)

• RAND (Science and Technology)

• Brookings Institution (Innovative Policy Proposal)

• European Council on Foreign Relations (Best New Think Tank)

• Brookings Institution (Best Policy Research Program)

• Carnegie Endowment for International Peace (Best Use of the Internet)

• Amnesty International (Best Use of the Print and Electronic Media)

• Center for American Progress (Most impact on Policy)

'Valors i política. Una aliança possible?'

2010-01-25T22:02:00.003+01:00

El 2 de febrer Valors ha convidat el president del Parlament, Ernest Benach, a una taula rodona titulada Valors i política. Una aliança possible? (20h, sala actes Caixa Laietana carrer Santa Teresa) i que segueix precisament la reflexió oberta amb la presentació a Mataró del volum Política i valors. Com restaurar la grandesa de la política?, de Daniel Ortiz, el passat 2 de desembre. Avui podem anunciar que el periodista i analista Francesc-Marc Álvaro i l'assessor en comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez Rubí acompanyaran el Molt Honorable President del Parlament en aquesta taula rodona que servidor serà l'encarregat de moderar. Espero no defraudar la confiança que els directors de Valors han dipositat en mi.

Els polítics no estan de moda

2010-01-22T19:20:00.004+01:00

La darrera enquesta del CEO ha posat de manifest novament que la percepció general sobre els polítics no és bona. En aquest sentit, el 29,1% de la gent enquestada (407 freqüències de 1400) assegura que la insatisfacció amb la política i els polítics és el principal problema que té Catalunya actualment. Aquesta problemàtica només ha estat superada per l’atur i la precarietat laboral que, amb un percentatge del 64% (896 freqüències de 1400), es situa com la principal preocupació dels catalans.

Aquesta cançó de la desafecció no és nova. Certament, existeix una gran distancia entre els temes que separen els polítics (vegueries, Estatut, finançament...) i els temes que realment preocupen a la ciutadania. Però avui no escriuré sobre aquest punt de vista (ja s’han omplert moltes pàgines d’això...), sinó que intentaré oferir una altra visió.

En la inauguració aquest matí de les “Matinals Prat de la Riba” que organitza l’ACM, en Miquel Roca i Junyent, advocat, polític i ponent constitucional, ha dit una veritat com una casa de pagès: “S’ha posat de moda dir que els polítics són un desastre”. Això equival a dir que actualment ser apolític queda “progre” (“jo passo de la política”, “els polítics són tots iguals”...).

Roca, amb la rotunditat del vell rocker i la vivesa de qui està de tornada de tot, ha afirmat que els polítics locals “no poden resoldre tots els polítics de la gent”. Molts ciutadans creuen que l’Ajuntament els hi ha de resoldre la vida. Si no troben feina és culpa dels polítics. Si no aproven un examen és culpa dels polítics. Si la novia els deixa es culpa dels polítics. Si no cobren més és culpa dels polítics. Consell d’en Roca: “descareu-vos” . “L’ambició de la gent és il·limitada mentre que el poder dels alcaldes i regidors és limitat”, ha afegit l’advocat. Tanmateix, això no vol dir que no hi hagi polítics nefastos i deshonestos. No; perquè “haberlos hay los”, com en totes les professions.

Criticar des del sofà és molt fàcil i còmode (“Això no va bé, això no ho fas bé o això és una merda..”). Però en canvi, quan es convida als crítics a implicar-se per fer-ho millor diuen que ells no són polítics. Curiós. Veritablement creuen que els més de 8.000 electes locals de Catalunya són “polítics”? La gran majoria d’ells combinen la política amb la seva professió. Sort en tenim d’ells! Però si aquesta moda de desprestigiar la política continua creixent, correm el risc de no trobar gent que vulgui servir la res pública. Les seccions locals dels partits polítics saben de la dificultat creixent de trobar gent per presentar a les llistes (“No em vull complicar la vida, no tinc temps, passo de cremar-me...”).

Com pot acabar això? Algú pensarà que exagero però aquesta moda del descrèdit de la política pot ferir mortalment la democràcia. Esperem que aquesta realitat (i aquesta percepció que es desprèn del CEO) acabi passant de moda.

Videobloc: "Activisme social a la xarxa"

2010-01-19T14:57:00.000+01:00

Esquerra elabora un manifest d’oposició a la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya

2010-01-19T09:24:00.002+01:00

Aplaudeixo el gest d’Esquerra de les Terres de l’Ebre on una vintena de càrrecs electes de la formació republicana han escenificat el rebuig 'frontal' a la possibilitat que Ascó pugui acollir el cementiri de residus nuclear. Davant els pocs dies que queden per conèixer si Ascó serà finalment una de les candidatures que presentarà l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), Esquerra ha decidit elaborar un manifest d'oposició a la instal·lació que farà arribar a la resta de forces polítiques perquè s'hi adhereixen. El manifest demana a l'alcalde d'Ascó que rebutgi la possibilitat de presentar la candidatura del seu municipi a albergar el cementiri, i a l'AMAC que no avali cap candidatura en territori català.

El segon punt del manifest dóna suport i demana respecte per la decisió presa, a través de mocions contra la instal•lació del cementiri nuclear, per 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, així com pel mateix Parlament de Catalunya. Dies enrere vaig escriure un post en el que evidenciava que acollir un cementiri nuclear no és cap caramel.

Caricatura d'un 'spin doctor'

2010-01-17T12:58:00.002+01:00

L'amic Toni Aira ho explica molt bé en el seu llibre. El terme anglosaxó 'spin doctor' es refereix als estrategs i assessors de comunicació dels professionals de la política que tenen com a objectiu "vendre" els seus candidats i líders. En aquest context, la setmana passada 'Polònia' va treure la primera caricatura d'un dels 'spin doctors' més potents, en Miquel Iceta. Els guionistes l'han carectaritzat com un oracle de Delfos modern. Si no vau veure la imitació, cliqueu a continuació. Ara caldrà estar atents a la possible futura aparició del personatge de David Madí...

Activisme social a la xarxa (i 2)

2010-01-16T17:16:00.012+01:00

Aquí teniu alguns titulars que van deixar anar els protagonistes de la taula rodona:

Bernat Costas: "Hi hauria d'haver una llei que obligués els polítics a estar a Internet". En Bernat és el prototipus d’home 2.0. Està al facebook, al twitter, al Linkedin, al Flickr, al vimeo... i aprofita aquestes eines per substituir la “batalla del tallat” dura, feixuga i llarga per centenars d’entrades curtes, dinàmiques i abastadores. Considera que tots els polítics haurien d’utilitzar-les, ja que és una manera de socialitzar la seva gestió.

Josep Barri: "Caldria fer una desvirtualització de la Maresmesfera". La idea de la Maresmesfera va néixer en una trobada blocaire a Calella quan el referent català dels blocs, en Saül Gordillo, va “picar” l’auditori amb la proposta de crear un agregador de blocs al Maresme. En “Vilapou” va recollir el guant llançat i va crear la Maresmesfera. No obstant això, Barri confessa que el principal repte actual és desvirtualitzar-la.

Jordi Teixidó: "Semblava que un poble dispers no podia fer res". Molta gent és del parer que Cabrils és un poble dormitori i fragmentat. En alguns moments tenen raó. Però això no és excusa per no sacsejar-lo una mica. En aquest sentit, en Teixi va impulsar fa més de tres anys la creació del bloc “Tu ets Cabrils” per apropar la informació a la gent i crear un espai de referència per a la gent que volia “fer poble”. Aquest diari electrònic ha demostrat que amb un portàtil, una canya i molta il·lusió es poden fer meravelles.

Andreu Sala: "Al·lucino amb la quantitat de gent que mira els meus vídeos". Exemple paradigmàtic d’utilització de la xarxa per difondre una associació. D’acord amb això, l’Andreu Sala va afirmar que darrerament només penja coses de la ONG ‘DSR’. L’Andreu utilitza les eines 2.0 per un mitjà per expandir la seva activitat. Domina el mitjà, les eines i la comunicació. I el més important: ho combina amb una activitat presencial important.

Juguesca 2.0: aconseguirem un camió a través del Facebook?

2010-01-16T17:01:00.008+01:00

La xerrada d'ahir sobre activisme social a la xarxa celebrada ahir a la biblioteca va acabar amb un repte: aconseguir mitjançant les eines 2.0 la cessió d'un camió per la ONG 'Dentistas sobre ruedas'. Els participants a la taula rodona sobre "Activisme social a la xarxa" (Bernat Costas, Josep Barri, Andreu Sala i Jordi Teixió) ens vam comprometre a fer la difusió. Entre tots plegats debem sumar més de 2.000 amics a les xarxes socials... però ho aconseguirem?

Per a qui vulgui col·laborar en la juguesca i donar un cop de mà, dir-vos que la ONG 'DSR' necessita la cessió d'un camió per transportar material mèdic per a Mauritània. En aquest enllaç podeu veure l'activitat que hi desenvolupen. A veure si tenim sort...

Llegiu la notícia del "Tuets": Es busca un camió via 2.0

En Bernat Costas també s'ha fet ressò al seu bloc: Aconseguirem un camió?

Activisme social a la xarxa (1)

2010-01-15T16:34:00.004+01:00

Aquest vespre a les 20h a la Biblioteca de Cabrils modero una taula rodona organitzada pel diari electrònic “Tu ets Cabrils” i titulada “Activisme social a la xarxa” en la que intervindran Josep Barri, impulsor de la Maresmesfera; Bernat Costas, politòleg i blocaire; Jordi Teixidó, impulsor del “Tu ets Cabrils”; i Andreu Sala, blocaire i membre de la ONG “Dentistas sobre ruedas”. Penjo alguns vídeos dels participants que m’ajudaran a contextualitzar-los i a explicar exemples d’activisme social a internet. Per cert, us convido a assistir. L’acte pinta molt bé!

Canosa: «L'audiovisual és existir com a país»

2010-01-08T19:01:00.003+01:00

No m'agradaria deixar passar l'oportunitat de fer un breu apunt sobre el llibre República TV del periodista i professor de la URL, Francesc Canosa (viquipèdia). Concretament, el llibre de Canosa recull el somni televisiu de la República amb l'objectiu de fer visible la identitat catalana. Aquesta és una de les lectures que vull realitzar aquests primers dies del nou any. De moment, per anar fent boca, enllaço una entrevista al Francesc que el diari El Punt ha publicat avui.

El “Tu ets Cabrils” estrena el nou any blocaire amb una nova secció sobre sostenibilitat ambiental

2010-01-04T10:11:00.002+01:00

El diari electrònic “Tu ets Cabrils” ha revolucionat el panorama comunicatiu de Cabrils. Amb més de 1.000 notícies publicades en quasi tres anys de vida, aquest bloc cabrilenc ha acostat els valors democràtics de la participació i la informació als veïns d’un municipi replet d’urbanitzacions —en molts casos municipi dormitori— i amb un sentiment de pertinença més prim que el paper de fumar. Gràcies a l’actualització pràcticament diària d’aquest bloc, la gent de Cabrils ha trobat un espai d’informació i comunicació que supleix les mancances històriques de comunicació de la vila (fins ara sense cap mitjà de comunicació) i d’informació veraç i rigorosa. Tal com diuen els promotors del “Tuets”, el que es publica al bloc és veritat.

Aquest 2010 el bloc ha incorporat una nova secció titulada “Consells de jardineria respectuosa amb el Medi Ambient” i elaborada per l’Anna Gallés (veure bloc). En temps de sequera, el “Tuets” va iniciar una campanya d’estalvi d’aigua en un context de consum excessiu degut a la gran quantitat de piscines i jardins de Cabrils. Per aquest motiu, rebo amb molt d’interès i de satisfacció aquesta nova secció del diari “Tu ets Cabrils” coherent amb un posicionament ideològic de respecte pel Medi Ambient i per la sostenibilitat. Sóc partidari de la frase “pensa globalment, actua localment” i, per això, m’afegeixo a la política del gra de sorra del “Tuets”. Aquesta és una molt bona manera de començar un nou any blocaire.

No és cap caramel

2009-12-24T10:10:00.002+01:00

Centre tecnològic associat. Viver d’empreses. Una inversió total de 700 milions d’euros. Més de 500 llocs de treball. Dinamització econòmica de la zona. Injecció de diners a les arques municipals a través dels impostos. Grans compensacions econòmiques. Però, a quin preu?

Ahir, a les portes de les vacances de Nadal i en un període inhàbil per les administracions locals, el consell de ministres va aprovar la convocatòria per part del ministeri d’Indústria del procés de selecció dels municipis candidats a acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears —conegut com cementiri nuclear— i el centre tecnològic associat. L’MTC conservarà durant un període de 60 a 100 anys el combustible gastat de totes les centrals nuclears de l’Estat, incloent-hi els residus de Vandellòs I, que actualment són a França.

El govern espanyol ha volgut vendre aquest procés de selecció com una gran oportunitat per atraure inversions i dinamitzar el territori; però obvia les conseqüències negatives d’acollir un emplaçament nuclear d’aquestes característiques. Ha transcendit que tres municipis catalans (Vandellós, Ascó i Tivissa) podrien estar interessats; tot i que cap d’ells ha fet públic aquest supòsit. No obstant això, més de cinquanta associacions ecologistes, ajuntaments, consells comarcals i, fins i tot, la comissió d’economia i finances del Parlament han subscrit acords en contra de la ubicació a Catalunya del cementiri nuclear.

Tot això em porta a qüestionar l’autonomia local dels municipis a l’hora de prendre decisions que sobrepassen abastament l’escenari municipal. És a dir: pot un ajuntament apel·lar l’autonomia local per decidir acceptar una instal·lació nuclear que compta amb l’oposició d’instàncies administratives superiors? Pot un ajuntament decidir unilateralment acollir un magatzem de residus que pot afectar brutalment tot el territori català? Aquestes no són reflexions per prendre a la lleugera. La responsabilitat municipal ha d’anar més enllà de les compensacions materials immediates i ha de contemplar el conjunt de la ciutadania. Avui per avui, acceptar la instal·lació d’un cementiri nuclear no és cap caramel. La vida val molt més que un grapat de milions d’euros.

Arxivada la querella contra López Garrido per prevaricació i malversació

2009-12-18T13:48:00.003+01:00

El titular del jutjat d'Instrucció número 4 de Madrid ha acordat arxivar la querella contra el secretari d'Estat per a la Unió Europea, Diego López Garrido, denunciat per malversació i prevaricació pel Centre Jurídic Tomás Moro. La denuncia assegurava que es va concedir una subvenció de 78.000 euros a la Fundació Alternatives, de la que va ser patró, quan ja era secretari d'Estat. López Garrido va declarar com a imputat el passat dia 4. El jutge considera provat que les subvencions van ser atorgades quan ell ja va deixar el càrrec de la fundació.

El municipi més petit de Catalunya vota ‘Sí’

2009-12-13T17:33:00.010+01:00

Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), el municipi més petit de Catalunya, ha votat massivament per la independència de Catalunya en la segona consulta després de la d’Arenys de Munt (Maresme). Dels 21 habitants amb dret a vot, han votat 19; dels quals 18 ho han fet a favor de la independència i 1 en contra. Després de l’escrutini, l’alcalde, Ramon Vilalta (Esquerra), va exhortar a la resta de ciutadans que estan cridats a les urnes “a votar sense por, tal com ho ha fet Sant Jaume de Frontanyà”.

La consulta va transcorre amb absoluta normalitat i sempre amb un caire festiu. Durant l’estona en la que el col·legi electoral va estar tancat, l’alcalde i les seves filles es van posar a servir plats a la fonda. Fins i tot, pocs minuts abans de l’inici de l’escrutini, en Vilalta voltava canviant alguna bombeta exterior que s’havia fos. A continuació adjunto algunes fotos de la consulta.

Els 100 pensadors del 2009

2009-12-10T09:42:00.002+01:00

La revista Foreign Policy (FP) ha fet públic el rànquing dels 100 pensadors del 2009. Més que res, em faig ressò com a curiositat perquè la classificació és molt ianqui (del top 10, 7 són nord-americans) i es troben a faltar pensadors. Una curiositat: segons la FP el pensador espanyol més important d’enguany (número 53 a la llista) és el jutge Baltasar Garzón.

El número u del rànquing és per Ben Bernanke, president de la Reserva Federal dels EE.UU, per “evitar una nova Gran Depressió” . Podeu consultar el llistat aquí.

Aprofito la notícia per proposar un divertimeto: us animeu a proposar els 10 pensadors catalans del 2009?

"El mar", de John Banville

2009-12-08T11:22:00.006+01:00

Acabo de llegir la novel·la El mar, de l’escriptor irlandès John Banville (viquipèdia). El que més em va atreure a l’hora de decidir-me a llegir-la va ser ―més que el premi Man Booker que li van concedir per unanimitat― una altra novel·la que Banville havia escrit sota el seu pseudònim d’autor de novel·la negra Benjamin Black i que es titula El secret de Christine Fall. La vaig trobar molt ben escrita; amb una prosa acurada i elegant.

No obstant això, El mar és una obra de talla molt diferent. És una novel·la de dol, grisa i amb matisos pessonians. El protagonista, després de la mort de la seva esposa, es retira a un llogarret de la costa irlandesa on estiuejava durant la infantesa. Allí defuig un present dolorós per a refugiar-se en un passat tràgic que el va marcar per sempre. El mar blanquinós i el seu onatge constant és l’enllaç amb aquests dos móns i el marc que permet reflexionar sobre el pas del temps, sobre els records, sobre la mort i la memòria.

És un llibre per llegir lentament a la nostra Costa Brava, a l’hivern, embolicats amb una manta a quadres i acompanyats del mar de fons. La prosa minuciosa, detalla i polida de Banville farà la resta.

Saramago: "Déu no existeix. O sí que existeix, existeix perquè l'hem inventat nosaltres"

2009-12-07T12:01:00.000+01:00

L'escriptor José Saramago parla sobre les religions, el paper de l'Església i l'existència de Déu arran del seu nou llibre "Caín". Saramago comenta que "l'Església no té res de nou a explicar, i encara manté el seu discurs" i que "les religions sempre consideren les altres com els seus enemics". A més, diu que "pensar que Déu existeix és un absurd" tot i que confessa que "jo sóc ateu, però sóc conscient que l'ateisme absolut no existeix".

Saramago: “Serem moralment més pobres si Aminetu Haidar es mor”

2009-12-04T10:22:00.001+01:00

Em faig ressò de l’entrevista a José Saramago que el diari El Pais publica avui. En ella, l’escriptor portuguès explica la visita que va realitzar a Aminetu Haidar, l’activista saharaui que està en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote. Saramago explica que li va dir que “venia per ajudar-la a viure”. Totes les esperances estan posades en l’arbitri de l’ONU; però de moment la situació no millora. La salut de Haidar cada dia és pitjor.

Pensar engreixa

2009-12-03T19:44:00.000+01:00

Un company de feina m’ha passat una notícia d'un estudi sobre l’exercitació de la ment. Aquest es va publicar aquest setembre a la revista Psychology and Health i sosté que l’activitat mental debilita la força de voluntat per fer exercici físic i, per tant, engreixa. La principal autora de l’informe és Kathleen Martin Ginis, professora de kinesiología de la McMaster University, precisa que les tasques cognitives i les que regulen les emocions poden reduir la nostra capacitat de fer exercici físic. És a dir: fer sudokus engreixa.

Si fes cas d’aquest informe al peu de la lletra hauria de modificar el subtítol del bloc: “Les idees tenen conseqüències i calories”. Així que si aquestes festes nadalenques guanyeu algun quilo ho podeu justificar dient que penseu molt. Qui no es conform és perquè no vol!

Una enquesta de la UOC conclou que en un referèndum el ‘sí’ guanyaria amb un 66,7%

2009-12-03T09:56:00.002+01:00

Em faig ressò d’una notícia publicada a l’AVUI sobre una maroenquesta de la UOC a 2.614 persones que evidencia una victòria del ‘sí’ en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya.

Els ciutadans de Catalunya consideren que el seu país pot decidir el propi futur polític sense limitacions, sempre que es respectin els procediments democràtics. No només això, sinó que, per primera vegada, hi ha constància demoscòpica que la victòria del sí és perfectament possible. Ho demostra un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al qual ha tingut accés l’AVUI, que ofereix uns resultats demolidors: un espectacular 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, mentre que els que s’hi declaren en contra no arriben al 15% del total. La xifra estrella, però, és el 50,3% dels ciutadans que responen que, en el cas d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien afirmativament. Crida l’atenció, en aquest sentit, que només un 17,8% tenen decidit que, davant l’urna, prendrien la papereta del no. En aquest cas, els que es declaren abstencionistes són un 24,6% i només un 7,2% entren en l’apartat del No ho sap / No contesta.

També adjunto un enllaç al bloc de l’ Enric Xicoy sobre la interpretació periodística de les estadístiques. Segons explica, de la ntícia es podria desprendre que en un possible referèndum no s’arribaria al 55% que demana la UE per acceptar un nou Estat. Doneu un cop d’ull.

FITXA TÈCNICA
Recollida de la informació: enquesta telefònica assistida per ordinador (C.A.T.I).
Dates del treball de camp: del 14 de setembre al 2 d'octubre de 2009.
Univers: població de 15 a 74 anys (ambdós inclosos).
Àmbit: Catalunya.
Mostra final: 2.614 entrevistes.
Error mostral: ±2% calculat per a un nivell de confiança del 95,5% i sota el supòsit de màxima indeterminació estadística (p=q=50) segons la fòrmula d'errors mostrals per universos infinits.

El ‘laboratori d’idees’ del PP premia la monarquia

2009-12-02T16:56:00.001+01:00

La FAES premia el rei Joan Carles pel seu compromís en la reconciliació dels espanyols

Ja ho diu el subtítol d’aquest bloc : “les idees tenen conseqüències”. Els laboratoris d’idees —els anomenats think tanks— són els encarregats teòrics de generar munició en forma de noves propostes i idees. D’acord amb això, totes les accions derivades dels think tanks responen a estratègies per millorar o consolidar una determinat posicionament ideològic.

En aquest context, la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) que presideix José María Aznar compleix 20 anys d'existència i per celebrar-ho ha creat el premi FAES de la llibertat, que ha decidit concedir al rei Joan Carles en reconeixement a la promoció i defensa de la democràcia i el seu compromís en la reconciliació dels espanyols.

Personalment, no concediria un premi a la llibertat a la corona, però entenc que si la FAES ho ha fet és perquè ha calculat que podrà treure rèdits. Prova d’això és que Aznar en el seu parlament ha assegurat que les "condicions d'estabilitat i eficàcia del model d'organització d'Estat" pactades durant la Transició no haurien de perdre vigència. En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el director de la FAES, Javier Zarzalejos, remarcant que aquesta fundació "està compromesa amb la Constitució com a marc de convivència entre els espanyols".

Aquesta és la Espanya de la llibertat que defensa el PP i projecta la FAES. La Espanya dels Reis Catòlics, la de l’Una, grande y libre, la de Manolo del Bombo, els toros i la monarquia. Aquest és un discurs vell (molt vell) però que té molts adeptes, predicadors i fins i tot té premi.

La dificultat de generar noves idees

2009-12-01T20:13:00.005+01:00

“Per un catalanisme cosmopolita”, de Montserrat Guibernau

2009-11-27T07:31:00.000+01:00

La catedràtica de Política a la Queen Mary University of London, Montserrat Guibernau, presentarà el proper 3 de desembre (19:30h) a la llibreria Proa Espais (C/Rosselló, 212) “Per un catalanisme cosmopolita”, obra guanyadora del Premi d’assaig breu Irla 2009 que organitza la Fundació Josep Irla.