Oberta la votació del ‘II Premi Blocs’ del Diari Maresme

La votació popular del segon premi blocs que organitza el Diari Maresme ja està operativa fins l’1 d’octubre. El proper dissabte 24 d'octubre a les 18.30 hores, en un acte que es celebrarà a Pineda de Mar, es faran públics els noms dels guanyadors.

És esperançador comprovar com any rere any, la catosfera es va renovant amb nous blocs que confereixen més pluralitat i diversitat al nostre sistema d’informació i comunicació.

Ara fa pràcticament un any, el bloc ‘Tu ets Cabrils’ va guanyar el primer premi en la categoria de societat (veure foto). Els companys que portem més de tres anys actualitzant diàriament el bloc —Mariona Bosch, Jordi Teixidó, Enric Santolaria i un servidor— tenim clar que aquest premi té un valor simbòlic; però també és un reconeixement a un compromís amb la comunicació local i el dret a la informació. I el que és més important: des del voluntariat i la gratuïtat.

Molta sort a tots els blocs seleccionats!

Que ve el llop!

Un think tank proper al PP ja parla dels tancs com a resposta a l’onada de consultes populars

Després de l’efecte dominó de la consulta d’Arenys de Munt , les forces espanyolistes han mogut fitxa apel•lant el discurs de la por. El GEES, ‘think tank’ neoconservador proper al PP,ha publicat aquest mes de setembre al portal conservador Libertad Digital una anàlisi en la qual recorda que l’exèrcit és el garant de la unitat d’Espanya segons la Constitució. Us deixo l’enllaç de la notícia que ha publicat l’Avui .

Qui són aquests del GEES?

El Grup d’Estudis Estratègics (GEES) és un think tank creat l’any 1986 amb el propòsit de compartir experiències de diversos experts sobre l’estudi de la seguretat internacional i la defensa. Les seves propostes són d’inspiració neoconservadora i està integrat per persones provinents del món acadèmic, del militar i de l’empresa privada. Els atemptats de Nova York i Washington de l’11 de setembre del 2001, juntament amb els de Madrid de l’11 de març del 2004, van provocar canvis importants en les activitats del GEES.

En aquest sentit, van començar a rebre encàrrecs sobre els elements fonamentals del nou ordre mundial estratègic, amb especial incidència en l’àmbit espanyol. D’aquesta manera, els analistes del GEES van evolucionar cap a un major compromís ideològic, comptant amb els drets de reproducció de destacades figures internacionals. El seu finançament és 100% privat.

La taca d'oli

Avui Arenys de Munt ha fet història. I no ho dic pel resultat de la consulta popular, si no per l’exemple de democràcia, civisme i participació que aquesta petita localitat del Maresme ha donat a Catalunya. La depressió post part de l’Estatut i les consegüents retallades, la fatigant negociació del sistema de finançament, el fantasma de la sentència del Tribunal Constitucional, els tacticismes constants dels partits polítics i la inesperada crisi econòmica havien arrossegat el país cap a una somnolència crònica. Però la perseverança d’uns valents ha fet possible que la Diada d’enguany ens tornès la il·lusió. I això s’ha aconseguit des de la base, des de la militància local. No hem d’oblidar que alguns partits polítics que avui eren a Arenys de Munt donant suport a la consulta, en el Parlament van votar en contra de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per ‘10 mil a Brussel·les’ a favor d’un referèndum general sobre la independència de Catalunya.

Però ara no és temps de retrets. Ara és temps d’estendre la taca d’oli i traslladar aquesta consulta festiva a més municipis de Catalunya. I si és possible, fer-ho amb el mateix patró: unitat de les forces sobiranistes, consens polític local (a Arenys de Munt, 11 dels 13 regidors van votar a favor de la moció que donava suport a la consulta) i participació cívica de la gent. Davant d’això, l’Estat ja pot presentar els recursos que vulgui i la Falange noliejar tants autobusos com pugui que la taca d’oli no s’atura. Que no decaigui, companys.

Recanvis més enllà de l’aparell

Excel·lent article de Salvador Cot (a la foto) a l’Avui on expressa que l’eix nacional torna a regnar al bell mig de l’oasi català. Sense cap mena de dubte, la relació Catalunya-Espanya és el principal ítem de l’agenda política catalana.

En aquest context, el periodista de l’Avui considera que els promotors de la consulta d’Arenys de Munt han demostrat “una maduresa política extraordinària, lluny de qualsevol radicalitat que no sigui la de l’aplicació de la democràcia”. De tot això —apunta Cot— se’n pot treure una conclusió: l’actual classe política té un recanvi més enllà de l’aparell.

Els 10 intel·lectuals iberoamericans més influents

L’edició espanyola de la revista Foreign Policy va preguntar als seus lectors quins eren els 10 intel·lectuals més influents d’Iberoamèrica. En la resposta hi he per tots els gustos, amb alguna sorpresa inclosa. Aprofito l’avinentesa per llençar un guant als lectors: Em podríeu dir quins creieu que són els 10 intel·lectuals catalans més influents?

1. Gabriel García Márquez
2. Mario Vargas Llosa
3. Fidel Castro
4. José Saramago
5. Yoani Sánchez
6. Fernando H. Cardoso
7. Eduardo Galeano
8. Fernando Savater
9. Carlos Fuentes
10. Felipe González

La Fundació Catalunya oberta crea un diari digital per difondre el ‘catalanisme i el liberalisme’

El diari digital Catalunya oberta està dirigit pel periodista i escriptor Francesc Puigpelat (a la foto). Segons l’editorial del primer número, Catalunya oberta “no pretén ser un diari convencional, d'informació sobre l'actualitat. Vol constituir-se en un referent important del pensament i la interpretació liberal de la realitat. De Catalunya i d'arreu del món. Un manual d'ús vàlid per fer front a una realitat -política, social, econòmica i cultural- que no ens pot agradar. Que no pot agradar a ningú”.

Comiat blocaire de José Saramago

L’autor portuguès es vol centrar en l’escriptura d’una nova novel·la



El bloc del Nobel portuguès titulat El cuaderno de Saramago publica el comiat blocaire de Saramago. Concretament, l’escriptor diu que es vol centrar en la redacció de la nova novel·la que està escrivint en aquests moments. Però a més d’aquesta, d’aquí poc es publicarà la novel·la Cain, que segueix a El viatge de l’elefant. És increïble la capacitat de Saramago per escriure a la seva edat. No para. Per ell, escriure és una activitat vital, com menjar o respirar. Més d’una vegada he dit que d’ençà del Premi Noble, l’obra literària de Saramago ha baixat de qualitat. Amb l’excepció de La caverna i les darreres cinquanta pàgines de Les intermitències de la mort, la resta de novel·les baixen de nivell. A veure què passa amb Cain.

L'ACM creu que 'tots els pobles tenen dret a consultar els seus veïns'

Esteve apunta ironicament que 's'ha embolicat tot de tal manera que al final cada poble de acabarà fent un referèndum'

Des de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) hem dit en tot moment que la consulta popular d'Arenys de Munt s'ha de celebrar per 'dignitat democràtica'. Aquesta mateixa tarda, el president de l'ACM, Salvador Esteve, ha declarat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que 'tots els pobles tenen dret a consultar els seus veïns'. En aquest sentit, el també alcalde de Martorell (Baix Llobregat), ha qualificat de 'despropòsit' que es permeti la manifestació d'un grup com la Falange i ha ironitzat que 's'ha embolicat tot de tal manera que al final cada poble de Catalunya acabarà fent un referèndum'.

Esteve ha lamentat 'que es compliquin les coses senzilles', com amb el cas del referèndum d'Arenys de Munt (Maresme): 'Un poble decideix fer una consulta i l'ajuntament els hi deixa un local. Sembla una cosa normal i reduïda, però s'ha embolicat tot de tal manera i s'ha magnificat tant que al final cada poble de Catalunya acabarà fent un referèndum'. 'Cada poble té dret a consultar els seus veïns', ha destacat Esteve.

L’home que va abandonar la direcció d’un 'think tank' per muntar un taller de motos

Assabentat de la meva dèria pels think tanks, un company de feina m’ha remès el passat suplement ‘Dinero’ de La Vanguardia on apareix la història Mat Crawford, l’home que va abandonar la direcció executiva del think tank George C. Marshall Institute a Washington per muntar un taller de motos a Virginia. Segons Crawford, es pensa més en un taller de motos que en un laboratori d'idees.

En aquest sentit, defensa que les fantasies del màrqueting ens han fet creure que tenim el desig d’elegir el què realment volem consumir. En lloc de realitzar-nos en el treball, ens realitzem comprant. Per això, l'autèntica independència la proporciona el domini d’un treball manual. És per aquest motiu que Crawford va abandonar el seu despatx al think tank per obrir el seu propi taller de motos.

No obstant això, Crawford també ha sabut treure suc a la nova situació, ja que ha publicat un llibre titulat Shop Class as Soulcraft: An Inquiry Into the Value of Work que està arrassant a les llibreries dels EE.UU i no para de pronunciar conferències per arreu. Per molt que ara arregli motos, no ha oblidat la promoció de les idees. I això planteja el dubte sobre si arregla o 'ven la moto'.

300 números de la revista de l’ACM

Aquest darrer número doble de la revista de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) corresponent al juliol-agost ha estat el número 300. Sens dubte, aquesta fita reflecteix la rellevància de l’ACM com a revista de referència del món local. En aquest enllaç podeu accedir al reportatge commemoratiu que vam fer sobre els 300 números on es pot veure l’evolució gràfica de la revista (a la imatge la primera portada).

A més a més, des de l’ACM ens hem posat al dia tecnològicament amb la publicació del Diari de l’Alcalde, el primer digital del món local. Veieu el post que en el seu moment va publicar en Saül Gordillo.