Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Nous Horitzons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Nous Horitzons. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de novembre del 2014

Els think tanks catalans suspenen en transparència

Segons un estudi de Transparify, només el 12% dels think tanks més influents del món són totalment transparent sobre el seu finançament. Per contra, el 80% no revela qui els finança. A Catalunya, la radiografia segueix el mateix patró i la informació sobre les dades econòmiques dels think tanks brilla per la seva absència.

En aquest context, més del 70% dels think tanks analitzats no proporcionen cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita en les seves memòries informació general sobre els seus comptes però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify i, en termes globals, se situen per sota del promig de l’estudi mundial (2,2 estrelles).


El think tank que fa un esforç de transparència més gran és la Fundació L’Alternativa, vinculada a EUiA, que disposa d’un apartat web específic sobre transparència on penja els resums econòmics i els comptes auditats.

Aspectes a millorar

Per avançar en la conquesta de la transparència és recomanable:

  •  Explicitar els canals de finançament públics i privats i les quanties
  • Llistar els donants i les respectives donacions
  • Penjar al web les memòries anuals amb la pertinent informació financer
  • Crear un epígraf al web sobre transparència amb tota la informació econòmica completa i intel·ligible que generi confiança
  •  Detallar a quins projectes s’han destinat les donacions


Com mesurar la transparència?

El sistema de qualificació sobre la transparència dels think tanks ideat per Transparify a partir de l’anàlisi dels llocs webs d’aquestes organitzacions va de les 5 estrelles (think tanks molt transparents sobre el seu finançament) fins les 0 estrelles (no proporcionen informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners). Per conèixer informació més detallada sobre aquesta metodologia cliqueu aquí.

5 estrelles *****: Molt transparent. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació permeten als  investigadors, periodistes, responsables polítics i ciutadans consultar amb claredat i detall qui els finança, amb quina quantitat va contribuir cada donant i a quins projectes o activitats es van destinar aquests diners. Només una minoria dels grups de reflexió que s’han analitzat fins ara han arribat a aquest nivell alt.

4 estrelles ****: En gran mesura transparent.  Els think tanks que obtenen aquesta puntuació són en gran part transparent, però la informació que proporcionen és menys detallada o comprensible. A més, actors externs poden inferir a l’hora d’informar sobre els seus principals donants.

1, 2 i 3 estrelles: Dades incompletes sobre finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació només ofereixen algunes dades. Per exemple, un think tank de 3 estrelles pot enumerar alguns donants i divulgar aproximadament les seves contribucions; però alhora pot ocultar els nivells de contribució d'altres donants.

0 estrelles: Inexistència d’informació sobre el seu finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació no proporcionen cap informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners.

Per realitzar l’anàlisi del cas català m’he basat en la selecció de 20 laboratoris d’idees que vam establir a la Guia de think tanks a Catalunya (Editorial Sehen) amb les excepcions del Centre d’Estudis Jordi Pujol (en procés de dissolució) i de la Fundació Catalunya S-XXI i Faes-Institut Catalunya Futur (sense activitat aparent). 

dijous, 5 de juliol del 2012

Com són els webs de les fundacions dels partits polítics?


L’aparició d’Internet va suposar un canvi qualitatiu en les formes de comunicació i en la manera de relacionar-nos amb el món, adquirir informació i, fins i tot, en el món de la política. En els nostres dies, l’expressió del sociòleg Manuel Castells “to be on Internet or not to be” descriu l’omnipresència de la xarxa i la seva capacitat d’abastar-ho tot. Els canvis tecnològics han facilitat la transmissió de coneixement i, en aquest sentit, la gran majoria de think tanks publiquen els seus estudis i investigacions a la xarxa. En aquest context, a continuació desgranaré algunes característiques de les pàgines webs de les fundacions dels partits polítics catalans que deriven de l’anàlisi dels continguts online a través de quatre blocs: institucional, internacional, continguts i navegabilitat.

Totes les fundacions dels partits polítics catalans ―excepte la Fundació Col·labora del PPC― tenen pàgina web. L’excepció es deu a la relativa recent creació del laboratori d’idees popular que substitueix a Faes-Institut Catalunya Futur. Aquest, tot i mantenir el domini, té abandonada la pàgina web. D’acord amb això, la resta de fundacions (CatDem, Inehca, Campalans, Nous Horitzons i Irla) actualitzant periòdicament els continguts i publiquen, en major i menor mesura, els seus estudis. Tanmateix, l’anàlisi de les diferents pàgines webs ens permet descobrir diferents estratègies comunicatives en l’àmbit online i algunes mancances pel que fa als continguts.


Pel que fa al bloc institucional, s’aprecia una tendència a desvincular-se dels respectius partits polítics. En aquest sentit, cap específica en la seva presentació que depèn orgànicament d’un partit polític. En tot cas, en l’apartat d’objectius explicita les línies de recerca ideològiques que responen a “ismes” (catalanisme, socialisme, ecologisme, independentisme, liberalisme...); però sense fer menció del partit mare. De la mateixa manera, tampoc existeix cap enllaç o banner que dirigeixi a la web del partit polític. En canvi, a l’inversa, la majoria de partits enllacen amb les fundacions. L’explicació més plausible d’aquesta omissió seria la voluntat d’arribar a altres capes socials que, d’entrada, no combregarien amb els postulats ideològics dels partits. Així, doncs, una estratègia d’extensió passaria per ocultar els vincles polítics per facilitar la transmissió i la captació ideològica.

En relació amb això, totes les fundacions expliciten quins són els seus òrgans de govern (la gran majoria formats per dirigents del partit) i patronats. I, en major o menor mesura, totes disposen d’un apartat de presentació i d’objectius i línies de recerca.


Si analitzem el bloc d’internacional ens adonem que només dues fundacions ―la CatDem i la Nous Horitzons― tenen un apartat específic en la seva web. En aquest sentit, la CatDem és l’única que desenvolupa una estratègia d’internacionalització exhaustiva mitjançant un butlletí electrònic en anglès de periodicitat trimestral on es tradueixen articles d’opinió apareguts a la premsa catalana, les xarxes internacionals i la cooperació exterior. A més, la versió anglesa del lloc web facilita la difusió ideològica a l’estranger. En contraposició, el web de l’Inehca no contempla cap element recollit en el bloc d’internacional. En termes generals, les fundacions dels partits polítics catalans no desenvolupen una estratègia efectiva d’internacionalització.

Pel que fa als continguts, les pàgines webs de les diferents fundacions organitzen els continguts de manera molt diversa. No obstant, s’estableixen alguns elements en comú com, per exemple, que totes elles posen a disposició els articles, estudis i informes que generen alhora que actualitzen amb més o menys periodicitat els canals de notícies. Pel que fa als documents, convé destacar que únicament la Fundació Rafael Campalans té visibles les memòries anuals d’activitats que també recullen els exercicis econòmics. Les de la resta de fundacions no es poden consultar. Aquest fet lliga amb la poca transparència que tenen aquest tipus d’institucions en relació als pressupostos i al seu finançament.


D’altra banda, la CatDem és l’única fundació que no elabora cap revista en suport paper. En relació amb això, segueix una estratègia de producció 2.0 a través del departament de “nous formats” que contempla gestió de xarxes socials, butlletí electrònic, canal de vídeo i blogs dels dirigents i col·laboradors de la fundació. L’aposta per la producció digital permet a la CatDem treballar amb més immediatesa l’actualitat. D’acord amb això, la fundació de CDC és l’única que publica una editorial diària posicionant-se sobre temes polítics del moment. En canvi, la resta de fundacions publica una revista en suport paper que es pot descarregar en pdf des del web (la revista Diàlegs, de l’Inehca; FRC de la Campalans; Nous Horitzons de la FNH i Eines de la Fundació Irla). La publicació pròpia, tot i que és més laboriosa i costosa, permet disposar d’una nòmina de col·laboradors que, mitjançant la redacció d’articles, contribueixen a prestigiar la fundació. Generalment, la publicació d’un nou número de la revista ve acompanyada d’un acte de presentació on intervenen alguns dels autors i membres destacats de la direcció del partit.

En relació a les xarxes socials, les fundacions dels dos grans partits catalans ―CDC i PSC― són les úniques que les integren a la pàgina web. No obstant això, totes les fundacions a excepció de la Irla, disposen d’una subscripció web al butlletí corporatiu.


Un altre aspecte a destacar és la tasca que realitzen de recuperació de memòria històrica del partit i del país. En aquest context, convé destacar dos projectes. Primer, el que desenvolupa l’Inehca sobre la recuperació de la història d’UDC. Fruit de la col·laboració amb la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull neix Memòria Viva, un projecte audiovisual que narra la història del partit democristià a través de l’experiència i vivències dels seus dirigents i militants més veterans. En segon lloc, trobem el de la Fundació Irla titulat Memòria Esquerra i que té per objectiu referenciar les personalitats, fets i publicacions més rellevants relacionats amb els més de 80 anys d'història del partit republicà



Tot i que la formació a quadres i militants és una de les tasques de les fundacions dels partits, en els respectius llocs webs no apareix cap apartat específic sobre formació. Com a molt, apareix alguna petita ressenya d’alguna acció formativa en el canal de notícies o, en el cas de la CatDem, una referència institucional a la Càtedra que impulsen.

Finalment, pel que fa al bloc de navegabilitat web, la gran majoria de fundacions permeten la subscripció via rss, tenen visible l’apartat de contactar i disposen de cercador i mapa web.

A tall de recapitulació, les pàgines webs de les fundacions dels partits polítics catalans presenten les següents característiques:

- Intent de desvincular-se dels partits als quals estan vinculats per adquirir una imatge independent. Això explica que cap lloc web enllaci amb el partit polític corresponent.

- En termes generals, existeix una estratègia poc elaborada d’internacionalització. Només la CatDem elabora un butlletí en anglès i permet la navegació en aquest idioma. De la mateixa manera, s’explicita poc les relacions internacionals que estableixen amb d’altres think tanks.

- L’opacitat d’aquest tipus d’institucions en l’àmbit econòmic i financer es tradueix amb l’inexistència d’informació de les finances de la fundació. D’acord amb això, la Fundació Campalans és l’única que permet descarregar les diferents memòries anuals que contenen els respectius pressupostos.

- La gran majoria de fundacions publica una revista en paper que es pot descarregar en pdf a la pàgina web. La CatDem és l’única que no en publica cap i substitueix aquesta mancança per una aposta decidia per la producció 2.0 (gestió de xarxes socials, canal de vídeo, editorial diària, blogs dels dirigents, etc.). En aquest context, encara queda molt camí a recórrer en la integració de les noves tecnologies i les xarxes socials.

- Tot i que la formació és una de les tasques primordials de les fundacions dels partits, en els respectius llocs webs no apareix cap apartat específic.