La missió essencial
dels laboratoris d’idees ―els anomenats think tanks― consisteix en influir
sobre l’orientació de les polítiques públiques. Ras i curt: marcar l’agenda
política. Originàriament, van néixer amb el propòsit de generar pensament
rigorós (les “universitats sense estudiants” eren la tipologia paradigmàtica),
però en el context de la globalització van evolucionar cap a la promoció
d’interessos (donant lloc als anomenats “centres militants” i a una hibridació
que sovint als aproxima als lobbies). Això va provocar que l’aureola
d’imparcialitat ideològica dels think tanks es posés en entredit. Un exemple
d’això el trobem en la informació que va destapar el diari The New York Times va destapar en la que explicava que 64 governs
de tot el món havien pagat des del 2011 gairebé cent milions de dòlars a 28
think tanks nord-americans per influir a través d’ells sobre les polítiques de
Washington. Un informe del Ministeri
d’Assumptes Exteriors noruec que es cita a la notícia, ho justifica així: “a
Washington és difícil per a un país petit tenir accés a polítics poderosos,
funcionaris i experts (...). Finançar think tanks influents és una forma de tenir
aquest accés i alguns assenyalen obertament que només poden servir a aquells
governs estrangers que donen fons”. L’Estat espanyol no va ser l’excepció i va
fer donacions a la Inter-American
Dialogue i la German Marshall Fund of the United States.
Aquestes donacions permeten que els laboratoris d’idees promoguin els
interessos dels governs davant les institucions nord-americanes. Aquest, tot i
ser un recurs legal i legítim, es pot interpretar com una compra d’influència;
i en el cas dels think tanks, pot comprometre la seva reputació. En un escenari
de llums i taquígrafs, aquesta pràctica seria fàcilment identificable i
permetria contextualitzar les propostes dels think tanks. Tanmateix,
aquesta és una informació de molt difícil accés tal i com ho demostra un estudi
de Transparify ―iniciativa finançada per l’Open Society Foundation― que conclou
que el 80% dels think tanks més influents del món no revela qui els finança.
Opacitat
espanyola
El Observatorio de los
Think Tanks (www.oett.es) analitza des de fa tres anys el cas d’Espanya utilitzant
la metodologia de Transparify i arriba a unes conclusions decebedores. En
primer lloc, tot i que la mitjana de transparència dels think tanks espanyols
segueix pujant i se situa en 1,6 punts sobre 5 (0,9 punts superior a la de l’estudi
preliminar del 2014), la mitjana espanyola segueix estant per sota de la
internacional (2,2) i de la britànica (3,4 estrelles, la més alta).
En segon lloc, gairebé la
meitat de les institucions espanyoles analitzades obtenen una puntuació de 0
estrelles. És a dir: les seves pàgines web no ofereixen cap tipus d’informació
econòmica i financera. En aquest apartat destaquen negativament les fundacions
dels partits polítics, organismes extremadament hermètics que ostenten una
mitjana de 0,8. Aquesta opacitat ha afavorit els usos instrumentals de les
fundacions dels partits polítics més enllà de la producció d’idees partidistes.
Per exemple, l’extinta fundació CatDem (abans Trias Fargas) era un dels extrems
de la “canonada” amb el Palau de la Música per fer arribar diners a
Convergència provinents suposadament de Ferrovial.
No obstant això, hi ha
una petita elit (12 institucions que obtenen 5 o 4 estrelles) que permet
explicar la procedència dels ingressos dels think tanks. Bàsicament, provenen
de fons privats (empreses de l'IBEX, sent La Caixa, el Banco Santander i
Telefónica les més actives) i d'ajudes públiques de l'Administració.
Aquestes dades ens
ofereixen un panorama preocupant en quant a la transparència dels think tanks i
a la seva legitimitat a l’hora d’actuar com a autèntics líders d’opinió. En
plena era de la postveritat, la transparència és un valor imprescindible a
l’hora de donar credibilitat a les propostes provinents dels laboratoris
d’idees i prevenir possibles casos de corrupció. Precisament aquestes
organitzacions, com actors polítics a l’avantguarda de la innovació i el
progrés, han d’actuar com a institucions exemplars i fer un esforç d’obertura i
responsabilitat. Però, fins el moment, poc think
i molt tank.
Article publicat a L'Econòmic
