dissabte, 18 de desembre del 2010

Editen la primera guia de think tanks a Catalunya

"Guia de think tanks a Catalunya" de Francesc Ponsa i Jordi Xifra

Permeteu-me una mica d’autobombo. Conjuntament amb el professor Jordi Xifra, hem elaborat la primera guia de think tanks a Catalunya que ha estat editada per l’editorial Sehen de la UOC.

Us deixo un enllaç on trobareu informació sobre aquesta guia.

Les particularitats del sistema polític nord-americà afavoreix la creació de think tanks. No obstant això, a Catalunya ens trobem amb un sistema de partits molt consolidat que no possibilita la recepció d’aquest fenomen segons els estàndards anglosaxons. Per aquesta raó, la delimitació conceptual dels laboratoris d’idees en el cas català és volàtil. Per aquest motiu, hem volgut realitzar aquesta primera guia de think tanks a Catalunya per presentar aquest tipus d’organitzacions i conèixer quines són les seves activitats. De la mateixa manera, una introducció terminològica i històrica acompanya la selecció de think tanks per contextualitzar la seva aparició. La informació que apareix referent a les organitzacions seleccionades ha estat obtinguda, en gran mesura, de les corresponents pàgines web. De cara a noves investigacions, el grup de la línia d’investigació sobre Comunicació i Grups d’Influència de la Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) vol aprofundir aquesta anàlisi mitjançant entrevistes personalitzades als dirigents dels think tanks amb l’objectiu de definir amb precisió el model català de catalitzador d’idees.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Els 100 pensadors del 2010


La revista Foreign Policy (FP) ha fet públic el segon rànquing dels 100 pensadors de l’any. Enguany, Warren Buffett, president de Berkshire Hathaway, i Bill Gates, copresident de la Fundació Bill i Melinda Gates, han desbancat de la primera posició a Ben Bernanke, president de la Reserva Federal dels Estats Units.

L’any passat, només apareixia un espanyol a la posició 53. Era el jutge Baltasar Garzón. En aquesta nova edició no en figura cap.

Aquí teniu l’enllaç del llistat per si voleu donar un cop d’ull.

divendres, 3 de desembre del 2010

El Cercle d’Estudis Sobiranistes es podria convertir en la fundació de SI

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) està estudiant aquesta opció


Segons avança el Directe.cat, els dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) estan estudiant convertir el Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) en la fundació del partit. Convé recordar que dirigents de SI com Alfons López Tena o Héctor López Bofill són patrons del CES, entitat que compta amb prop de 2.000 adherits. Les fundacions dels partits opten, des del 1994, a subvencions específiques del Ministerio de Cultura.

dijous, 18 de novembre del 2010

Laboratoris d'idees i aparells

En aquesta campanya electoral, els laboratoris d'idees dels partits polítics (en anglès think tanks) col·laboren amb les seves respectives formacions organitzant actes i editant publicacions de caire programàtic. No obstant això, aquestes organitzacions encara no ocupen un lloc primordial en l'esfera política. Dues raons poden explicar-ho. Des d'un punt de vista extern, tenen poca visibilitat mediàtica. Molt pocs representants dels think tanks escriuen regularment en els diaris o participen en tertúlies. Des del punt de vista intern, no s'ha resolt satisfactòriament l'encaix amb els anomenats aparells dels partits. Robert Michels, en la teoria de la llei de ferro de l'oligarquia, sostenia que la coordinació eficient de les organitzacions exigeix la concentració de molt poder en mans de pocs. Els partits han de prendre decisions complexes en poc temps i la voracitat de l'era tecnològica no és condescendent amb la democràcia participativa. Per això, es tendeix a premiar la disciplina de partit en detriment d'altres alternatives.

L'existència de laboratoris d'idees de partits no està renyida amb la independència intel·lectual. Per donar resposta a la complexitat de les societats globalitzades, els partits han de plantejar propostes rigoroses i efectives allunyades del fervor electoral. Per fer-ho possible, es fa necessari un equilibri constant entre la disciplina i les idees. Properament, una dada que mostrarà l'evolució d'aquesta relació serà l'origen institucional dels nous càrrecs governamentals. Qui guanyarà pes: l'aparell o el laboratori?


diumenge, 31 d’octubre del 2010

"El butlletí municipal: informació o propaganda?"

Aquest és l'article del darrer reportatge que he publicat a la revista Capçalera. Qui estigui interessat el pot consultar online aquí. (pp.34-39).



Al llarg dels 30 anys de democràcia local, les administracions públiques municipals han utilitzat diverses vies per informar a la ciutadania sobre la gestió de l’equip de govern. El butlletí municipal s’ha convertit en l’instrument de referència de les polítiques comunicatives dels ajuntaments. S’estima que gairebé la meitat dels municipis de Catalunya editen publicacions que es distribueixen a totes les llars. En termes quantitatius, es tradueix en una tirada total d’1,5 milions d’exemplars al mes. Malgrat aquestes dades aclaparadores, diversos factors com la manca de recursos municipals, la crisi o el partidisme dificulten la seva evolució.

Les revistes o butlletins municipals tenen per objecte informar de manera professional sobre com l’equip de govern administra el pressupost corporatiu i executa el seu programa electoral. Així, doncs, esdevenen una eina molt important de difusió de la tasca de govern entre els ciutadans. L’any 1979, amb la constitució dels primers consistoris després de la dictadura franquista, va aflorar la necessitat d’informar, tal com ho recull un lema d’aquells temps: “Entra amb nosaltres a l’ajuntament”.

[Consulteu l'article sencer]

divendres, 29 d’octubre del 2010

Journalism in crisis

El darrer llibre de Núria Almiron analitza el finançament dels grups de comunicació i la seva repercussió en el periodisme



El llibre de la professora de la UPF, Núria Almiron, titulat Journalism in crisis analitza el finançament dels grups de comunicació i les seves conseqüències sobre el periodisme. El text abarca des dels vincles històrics entre finances i informació fins a l'impacte de la crisi mundial econòmica actual. La tesi central defensa que els grups de comunicació han afegit a la seva subordinació al mercat la subordinació a les finances. Per documentar, l'autora recorre a l'economia política, la història i l'anàlisi empírica.


Es tracta d'un text crític que té per objectiu de denunciar els fràgils fonaments sobre els quals s'han erigit els grans imperis mediàtics contemporanis i el profund impacte que el predomini de les lògiques financeres sobre l'economia real està exercint en els propietaris dels grans mitjans de comunicació de les democràcies occidentals.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Un 'think tank' de Medvedev insta a Putin a no presentar-se el 2012

El director de la fundación INSOR, un 'think tank' presidit pel mandatari rus, Dimitri Medvedev, va instar a l'actual primer ministre i expresident, Vladimir Putin, a no aspirar a la presidència de l'Estat a les elecciones del 2012.

El director d'INSOR, Igor Yurgens, va agrair a Putin el seu paper a l'hora d'estabilitzar el país però va advertir que si torna al Kremlin es produirà un estancament polític. Ni Putin ni Medvedev han explicitat quin dels dos optarà a la Presidència, fet que ha despertat tot tipus de rumors sobre una suposada lluita interna.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

La revista Nous Horitzons celebra el 50è aniversari

Degana de les revistes en llengua catalana, va néixer l’any 1960 durant l’exili de tants catalans a Mèxic


El passat divendres es va commemorar el 50è aniversari de la revista Nous Horitzons, una de les publicacions de referència de la Fundació Nous Horitzons, vinculada a IC-V. L'acte es va celebrar a la seu de la Fundació Tàpies i va comptar amb la presència de col·laboradors històrics de la revista com, per exemple, Eulàlia Vintró o Francesc Vallverdú.

En aquest enllaç podeu llegir la trajectòria històrica de la revista.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Marçal Sintes guanya el premi Trias Fargas d’assaig polític 2010

El periodista Marçal Sintes ha estat distingit amb el Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític per “Periodistes contra polítics. El conflicte contemporani entre el poder dels mitjans de comunicació i la política”.

El Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polítc, que enguany celebra la 14ena edició, es va lliurar ahir nit en el marc de la tercera “Nit del Pensament” que organitza la Fundació CatDem.

Més informació aquí.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Un informe de la Fundación Alternativas puntua amb 5,8 la qualitat democràtica espanyola

El quart informe sobre ‘La democracia en España 2010’ que elabora la Fundación Alternativas conclou que la democràcia en el nostre país es troba en una fase de lleugera regressió. El director de l’estudi, Joaquín Estefanía, adverteix una crisi de confiança dels ciutadans amb les institucions polítiques que, entre d’altres motius, està produïda per la corrupció. En aquest sentit, l’informe puntua la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb una nota del 5,8. Aquesta està lleugerament per sota de la de l’any 2007, que va ser del 6,2.

D’altra banda, el director del Laboratorio de Alternativa, Juan Manuel Eguiagaray va avançar que l’any vinent la fundació analitzaria un tema “tabú”: els partits polítics i la seva falta de transparència.

dijous, 7 d’octubre del 2010

El Cercle d'Economia aposta per un nou pacte constitucional després del 28-N

El Cercle d'Economia, una de les entitats més influents de Barcelona, es va posicionar ahir sobre la pròxima legislatura catalana admetent que l'estat autonòmic ha entrat en decadència. Segons el Cercle, després de més de trenta anys de funcionament, i arran de la sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica, “l'estat de les autonomies comença a mostrar clares limitacions per encaixar les aspiracions d'algunes de les seves comunitats autònomes, com ara s'ha constatat en el cas de Catalunya”.

L'entitat empresarial demana un doble objectiu per a la pròxima legislatura. Considera que, a més de refer el pacte constitucional, s'haurà de tirar endavant una gestió de govern efectiva emprenent “mesures que exigeixen capacitat de gestió i coratge en les decisions”.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Els think tanks: nou objecte d'estudi del grup UNICA de la UPF


Un dels principals actors de la comunicació en l’espai públic dels últims anys són els grups d’influència, principalment lobbies i think tanks. Es tracta de fenòmens d’essència nord-americana però que s’han introduït ràpidament al nostre país. La seva naturalesa comunicativa, l‘ús que fan de les estratègies de comunicació i la seva capacitat real d’influenciar les decisions dels poders públics constitueixen un nou objecte d’estudi del grup UNICA. Les línies d’investigació preferents dels investigadors del grup es centren en la determinació de les seves estructures organitzatives així com els models comunicatius i d’influència d’aquests grups a l’estat espanyol.
En aquest espai web podreu trobar documents i enllaços d'interès relacionat amb el món dels lobbies i els think tanks. Servidor és un dels col·laboradors d'aquest grup coordinat per Jordi Xifra.

dimecres, 29 de setembre del 2010

Washington: la indístria de les idees

Històricament, els Estats Units han destacat per albergar grans metròpolis amb indústries sectorialitzades molt potents. Per exemple, durant l’era industrial, Pittsburgh es va convertir en la ciutat de l’acer. A la segona meitat del segle XX, Detroit va esdevenir la ciutat dels automòbils. Per la seva part, Los Angeles va protagonitzar l’apogeu del cinema i la televisió. I més recentment, Silicon Valley, Califòrnia, va liderar la revolució tecnològica i, Nova York, el predomini de Wall Street. En aquest context, En un article a la revista The Washingtonian, el director de la Brookings Institution, Peter W. Singer (a la foto), defensa que la “indústria de les idees” com el model propi i definitori de Washington. Més del 20% dels think tanks establerts als Estats Units es troben a Washington D.C.
Si us interessa, podeu llegir l’article aquí.

dijous, 16 de setembre del 2010

Esquerra ordeix un lobby o simplement farà campanya?

Segons publica avui El Periódico, Esquerra busca un altaveu paral·lel a la campanya de Puigcercós que freni Laporta i Carretero. I per fer-ho, el rotatiu assegura que els republicans ultimen la constitució d'una plataforma afí que demani el vot útil per a Esquerra. Uns parlen de lobbisme. Jo m’inclino més per campanya. No vull entrar a valorar aquesta suposada estratègia electoral. Ara bé, el que em sobta és la utilització que en fa El Periódico de la paraula ‘lobby’. Certament, aquesta és una paraula que té una connotació negativa (si més no a casa nostra). Voler pressionar deu significar nerviosisme per una possible fuga de vots. Per tant, s’intueix una intenció clara a l’hora de titular. Personalment, l’ortodòxia em convida a suggerir la paraula campanya. Ras i curt: fer campanya. Deixem els lobbies a Madrid, Brussel·les o Washington.

dilluns, 6 de setembre del 2010

El registre europeu de 'lobbies' arriba a les 3.000 inscripcions

El registre europeu de 'lobbies' (grups de pressió) ha arribat ja a les 3.000 inscripcions, dos anys després que es posés en marxa aquest cens de caràcter voluntari, segons ha anunciat la Comissió Europea.

El vicepresident de la CE i responsable d'Administració, Maros Sefcovic, va assenyalar en un comunicat que l'augment de les inscripcions "demostra que anem en el camí correcte" i va afegir que es tracta "d'un reconeixement per al nou pla de registre" que preparen la Comissió i el Parlament Europeu.

Un 'lobby' és una organització o grup d'interès que tracta d'influir en les decisions polítiques que es prenen a la Unió Europea. Mentre que alguns consideren necessària l'existència d'aquestes organitzacions, argumentant que formen part essencial d'un procés democràtic, altres els perceben com una fosca i il.legítima influència sobre la política que afavoreix els que disposen de més recursos per exercir la seva influència.

Al començament de 2010 s'havien registrat unes 2.300 entitats i des de llavors s'ha observat un augment constant setmanal fins a assolir el "nivell simbòlic de 3.000" a finals d'agost, destaca la Comissió.

Entre els últims organismes en registrar-es troben associacions representants de diferents àrees de negoci, ONGs, firmes consultores, centres d'estudis o "think tanks" i institucions acadèmiques.
El Parlament Europeu i la CE estan elaborant un "pla únic de registre" per al cens, el que suposarà "un incentiu addicional" per a la inscripció d'entitats, va assenyalar Sefcovic. L'Executiu comunitari preveu que el procediment comú de registre estigui operatiu a partir del juny de l'any.

Article a La Vanguardia sobre “la indústria de les idees”

Un article de Marc Bassets, corresponsal de La Vanguardia a Washington, assenyala com ha canviat el paisatge dels ‘think tanks’ amb l’arribada del president Obama a la Casa Blanca. A l’època de Bush Jr. la Heritage Foundation i l’American Enterprise Institute eren les institucions més influents. Ara, amb els demòcrates, el Center for American Progress o la Brookings han assumit aquest rol. Us deixo l’enllaç de l’article aquí.

diumenge, 5 de setembre del 2010

A Rac1 parlen sobre els 'think tanks'


Jordi Vaquer, Director del CIDOB, contesta les preguntes dels periodistes de RAC 1, Jordi Beltran i Ana Boadas sobre els think-tanks. Escolta l'entrevista aquí.

dijous, 29 de juliol del 2010

Jordi Vaquer: “La independència no és il·legal, ¿i ara què?”

El director de la Fundació CIDOB, Jordi Vaquer, analitza en un article a El Periódico la situació de Kosovo després del dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia.


“El Govern serbi no es va fer mai il·lusions respecte a la probabilitat que el tribunal li donés simplement tota la raó i que això fes canviar d'opinió els països que ja reconeixien Kosovo (69 dels 192 membres de l'ONU, 22 dels 27 de la UE). Però, sens dubte, no esperava un veredicte tan desfavorable. L'actual president serbi, Borís Tadic, i el seu ministre d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, van repetir insistentment que s'havia d'esperar el dictamen de l'Haia, però ja abans del desenllaç asseguraven que, en qualsevol cas, Sèrbia no reconeixerà mai un Kosovo independent. Recórrer a l'Haia, per tant, no va ser una genuïna consulta jurídica sinó una maniobra política que, al llarg de gairebé dos anys, els va permetre aconseguir un vot favorable a la consulta a l'Assemblea de les Nacions Unides i frenar l'hemorràgia de reconeixements. Dos èxits importants per a un Govern democràtic serbi que necessita fer callar l'oposició ultranacionalista”.


Vull llegir l’article sencer.

dimecres, 28 de juliol del 2010

La Societat Fabiana, el ‘think tank’ més antic del món

En els darrers vint anys, al Regne Unit s’ha produït un augment dels laboratoris d’idees de centre-esquerra com a contraposició al domini de les institucions de tendència dretana que, des de la dècada del 1970, propagaven el thatcherisme i contribuïen a la seva hegemonia intel·lectual. La primera organització progressista va ser l’Institute for Public Policy Research (IPPR), creada l’any 1988. Posteriorment, van aparèixer prop de 40 institucions més que, a la pràctica, van provocar l’externalització dels processos de definició i de desenvolupament de les polítiques per part dels partits. No obstant això, la Fabian Society és, probablement, el think tank més antic del món, ja que va sorgir com a societat política a final del segle XIX. Va servir com a inspiració per als laboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute (un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant els 70) es va crear, en gran mesura, seguint el seu model.

No hi ha dubte que els Fabians han tingut un paper central en la configuració del pensament del Partit Laborista. Per commemorar el 120è aniversari, la Fabian Society va publicar un llibre titulat Fabian Thinkers: 120 years of progressive thought que destacava l’aportació d’importants figures fabianes al pensament del laborisme britànic. Entre els membres més destacats apareixen els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells, l’anarquista Charlotte Wilson o la feminista Emmeline Pankhurst.

La Societat Fabiana va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran Bretanya en aquells moments. Els seus objectius són els d'aportar solucions als reptes socials, econòmics i polítics tant del Regne Unit com de la resta del món industrialitzat en el context d'una una societat canviant i una economia global. La Societat pren el nom del general romà Quintus Fabius, conegut com a Cunctator per la seva estratègia d’aplaçar la batalla fins el moment més idoni. D’acord amb això, els fundadors de la Societat Fabiana consideraven que el canvi progressiu s’assolia millor a través de la “impregnació” de les institucions amb idees reformistes des del punt de vista social, establint pacientment una campanya racional de canvi que el ciutadà conscient acabaria acceptant amb el pas del temps. D’aquesta manera, es diferenciaven del canvi revolucionari del marxisme.


L’any 1900, la Societat Fabiana es va unir amb els sindicats per fundar el Partit Laborista. De bon principi, les idees polítiques del laborisme estaven fortament influïdes pels fabians: Sidney Webb va escriure una part substancial tant de la Constitució del Partit el 1918 com el seu programa Labour and the New Social Order. En aquest sentit, els llibrets fabians van proposar una sèrie de canvis polítics profunds com el sistema sanitari públic britànic, la introducció d’un salari mínim o la eliminació dels membres de la Cambra dels Lords que rebien el càrrec en herència.

Des de 1997, amb l’elecció del Govern Blair, el paper de la Societat Fabiana va ser el de preparar el substrat intel·lectual per establir les directrius que servissin de guia per al nou govern. Mentre els think tanks com l’IPPR van proporcionar idees polítiques més detallades, la Societat va exercir un lideratge en el corpus ideològic. En aquest context, els pensadors fabians van abordar qüestions més delicades com la fiscalització o el futur de la monarquia.

A més de la seva longevitat, la Societat Fabiana és única per d’altres motius com el fet de mantenir una xarxa de societats locals que es reuneixen cada mes per tractar temes polítics de diversa índole.

Per saber-ne més:
Els propers 120 anys de la Societat Fabiana d’Adrian Harvey, ex vicesecretari general de la Fabian Society publicat a la revista de la Fundació Rafael Campalans.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Produir idees progressistes

Entrevista al vicepresident de la Fundación IDEAS en el diari Público

Enllaço l'entrevista realitzada al vicepresident de la Fundación IDEAS (vinculada al PSOE), Jesús Caldera, que el diari Público publica avui. Entre d'altres coses, Caldera assegura que en el seu primer any de vida, IDEAS ha bastit una important xarxa exterior que dóna prestigi a Espanya i que ha influenciat el Govern ZP amb l'aprovació de la llei d'Economia sostenible.

Sota la pedra volcànica. José Saramago (1922-2010)

En motiu de la mort de José Saramago el passat 18 de juny, la revista El Ciervo em va demanar un breu escrit, a tall d’homenatge, sobre la vida i obra de l’escriptor portuguès amb una mirada molt personal. El resultat és aquest text que apareix en el número de la revista de juliol-agost i que es titula “Aquí yace José Saramago, indignado”.

En aquest sentit, m’agradaria deixar-vos un fragment dels Quaderns de Lanzarote I (1993-1995) en el qual Saramago reflexiona sobre la felicitat i el pas del temps: “Estar sentado frente al mar. Pensar que ya no quedan muchos años de vida. Comprender que la felicidad es apenas una cuestión personal, que el mundo, ése, no será feliz nunca. Recordar lo que se hizo y parecer tan poco. Decir: ‘Si tuviese más tiempo...’ y encoger los hombros con ironía porque son palabras insensatas. Mirar la piedra volcánica que está en mitad del jardín, bruta, áspera y negra, y pensar que es un buen sitio para no pensar en nada más. Debajo de ella, claro”.

dijous, 1 de juliol del 2010

El Centre Carter, disposat a fer d’observador internacional si es convoqués un referèndum per a la independència


L'expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha declarat que la Fundació Carter vindria a Catalunya amb observadors internacionals si es convoqués un referèndum per a la independència, sempre i quant les autoritats catalanes li demanessin.'Acceptaria la invitació per ajudar a assegurar que el desig del poble català s'expressi de la millor manera', ha dit. Malgrat això, ha recordat que la seva fundació envia observadors internacionals en aquelles països en què unes eleccions poden tenir 'problemes' per transcórrer dins els marges democràtics.

El Centre Carter (en anglès Carter Center) és una organització no governamental sense ànim de lucre fundada l'any 1982 per l'ex-president dels Estats Units d'Amèrica Jimmy Carter i la seva dona Rosalynn Carter que, en col·laboració amb la Universitat Emory, treballa per promoure els drets humans i alleujar el patiment humà. El Centre es regeix per una Junta de Síndics, composta de diverses persones de negocis, educadors, antics funcionaris del govern i filantrops eminents. El centre, amb seu a Atlanta, ha ajudat a millorar la qualitat de vida de les persones en més de 70 països. L'any 2002 el president Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu treball "per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, avançar en democràcia i drets humans, i promoure el desenvolupament econòmic i social" a través del Centre Carter.

Jimmy Carter rebrà avui el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros i l'escultura 'La clau i la lletra' d'Antoni Tàpies, que es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics i humans arreu del món.

dimarts, 29 de juny del 2010

Esperança vs. Experiència

El nou paper de la FRC contraposa els discursos d’Obama i de McCain


La Fundació Rafael Campalans va presentar ahir el paper La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama, de Michele Falci, llicenciat en Ciències Polítiques per la Università degli Studi di Firenze i Master en Comunicació i Marketing Polític per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Gabriel Colomé , director del Centre d’Estudis d’Opinió, va explicar que als Estats Units l’ofici de la política s’ha professionalitzat en tots els àmbits, incloent-hi l’elaboració, l’anàlisi i el desenvolupament del discurs polític. En aquest sentit, Colomé va analitzar les principals aportacions de Barack Obama a la campanya, que va resumir en tres grans eixos: l’èxit en la mobilització dels joves, l’èxit en la mobilització dels cínics del Watergate ―gent desencantada de la política i de les elits de Washington que havien estat els últims anys renunciant de paricipar-hi― i l’èxit en la utilització de noves vies de comunicació i finançament a través de l’ús de les TIC.
L’autor del llibre, Michele Falci, va afirmar que, a partir dels discursos, els dos candidats van transmetre els principals valors polítics aplicant les teories dels marcs lingüístics de George Lakoff.

dilluns, 28 de juny del 2010

Un informe d'una fundació espanyola suggereix una reforma constitucional per “tancar” el debat territorial


El diari Avui es fa ressò de l’informe España 2010 de la Fundación Encuentro, amb seu a Madrid, que fa una interpretació de la realitat social estatal a partir d'enquestes del CIS entre 2005 i 2009 que li permet concloure que el model autonòmic està pendent de resoldre. En aquest sentit, la fundació afirma que la Constitució hauria de ser reformada per ajudar a “tancar” el debat territorial i a la vegada “possibilitar un escenari de trobada”, un encaix millor que l'actual.
L'estudi, de vint-i-una pàgines, no concreta cap on s'hauria de reformar la carta magna espanyola, però constata que la població admet “el pluralisme lingüístico- nacional” de l'Estat i que la “convivència” entre territoris és una qüestió “pendent de resoldre” del model autonòmic vigent.

Per què no s'ha resolt després de 35 anys de democràcia? “La resposta podria estar relacionada amb les identitats nacionals i la seva capacitat d'alimentar el debat polític entre les elits partidistes, cosa que, unida a la inestabilitat de l'equilibri institucional de l'Estat, justificaria la importància adquirida pel debat en els últims anys”, sosté la Fundación Encuentro, que especifica que a Catalunya i Euskadi les elits tenen posicions ideològiques “més extremes que les dels seus conciutadans” respecte al model d'Estat. Per això, indica, “les elits partidistes podrien tenir-ne la clau, ja que l'espai de trobada és possible i existeix entre l'opinió pública”.

Amb un prisma clarament espanyol, l'informe assegura que l'Estat autonòmic és el preferit de la majoria dels ciutadans, que el veuen com un instrument que ha actuat “positivament” en el desenvolupament de la societat. Un 68% de mitjana, 77% a Catalunya i 62% a Madrid. Les opcions federals (20%), centralistes (10%) i confederals (8%) recullen suport minoritari.
Podeu consultar l’informe en aquest enllaç.

La Fundación Encuentro va ser creada l’any 1985 de l’”entusiasme del pacte constitucional” amb l’objectiu d’afavorir el debat entorn la realitat social espanyola. El president de la Fundació és el sacerdot José Maria Martín Patino.

dimecres, 23 de juny del 2010

«Aquí descansa José Saramago, indignat»


En motiu de la mort de José Saramago m’agradaria apuntar una frase de l’escriptor portuguès extreta d’una revista hispanoamericana que un amic em va fer arribar ara fa uns anys. Concretament diu: “Quan em mori, vull que posin a la meva llosa «Aquí descansa José Saramago, indignat». Primer, per estar mort. Segon, per no haver fet tot el que devia haver fet”. José Saramago, descansa en pau.

dijous, 10 de juny del 2010

Solana, Polanco, Prado i Rodés ingressen a la Comissió Trilateral

Javier Solana (ex Alt Representant de Política Exterior de la UE), Ignacio Polanco (president del grup Prisa), Borja Prado (president d’Endesa, a la foto) i Fernando Rodés (conseller delegat del grup de comunicació Havas) han estat acceptat membres de la Comissió Trilateral, un fòrum de discussió d’elit format per personalitats polítiques i econòmiques dels Estats Units, Europa i Japó.

Aquesta comissió té un sostre de 390 membres; dels quals 12 són espanyols. Formen part de la seva cúpula directiva Alfonso Cortina i Antonio Garrigues Walker.

La Comissió Trilateral es va crear l’any 1973 amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre les zones més industrialitzades del món. La propera reunió d’aquesta organització es celebrarà a Bucarest del 15 al 17 d’octubre.

dilluns, 7 de juny del 2010

Parlem de 'think tanks' al facebook i al linkedin?


Amb l’objectiu de debatre i compartir informació sobre el món dels think tanks, de la producció d’idees i de la seva influència, he creat un grup al facebook titulat “L’observatori dels think tanks” i un grup al linkedin que es diu “Los think tanks en España y en el mundo”. Si t’interessa aquest àmbit d’estudi a cavall entre el mercat de l’expertesa i la comunicació política, no dubtis a participar-hi activament.

diumenge, 6 de juny del 2010

El Club Bilderberg, el grup d'influència més important del món, s'ha reunit a Sitges


El Club Bilderberg celebra anualment una conferència privada amb més d'un centenar de destacats dirigents mundials i influents personalitats de diversos sectors, que assisteixen només per invitació. Enguany, la trobada s’ha realitzat al luxós Hotel Dolce de Sitges del 3 al 5 de juny.Entre els invitats hi ha la reina Beatriu d'Holanda, el director de l'Organització Mundial del Comerç, Pascal Lamy, el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, l'exsecretari general de l'Otan, Jaap de Hoop Scheffer; i l'excomissari europeu i exministre espanyol Pedro Solbes, segons diversos mitjans nacionals i internacionals.

La primera conferència Bilderberg original es va organitzar a l'Hôtel Bilderberg, a prop d'Arnhem (Països Baixos), el 1954. Des de llavors s’han celebrat diverses reunions secretes que acaben sense cap comunicat oficial i sense cap foto de família dels assistents. Pel seu secretisme i per la importància de les personalitats que assisteixen, el Club Bilderberg és considerat el grup d'influència més important del món, un veritable govern a l'ombra.
La gran discrecionalitat de les seves trobades ha alimentat diverses teories conspiratives sobre el poder d’aquest grup. Un dels periodistes que més ha investigat aquest grup selecte és Daniel Estulin, autor del llibre “La verdadera historia del club Birderberg”.

Com comuniquen el passat els think tanks?

Gràcies al fenomen de la recuperació de la memòria històrica i a la generalització de les TIC, els think tanks dels partits polítics han tingut l'oportunitat de donar a conèixer el seu passat històric a través del web




L’amic Francesc Canosa i l’Elena Yeste van presentar una ponència titulada “Comunicar el pasado. La memoria histórica digitalizada en los think tanks de los partidos políticos españoles” en el II Congrés Internacional de Comunicació en la Era digital organitzat per la Universitat de Màlaga. L'objecte d'aquesta comunicació és el d'estudiar de quina manera el debat social sobre la memòria històrica s'ha traslladat a la xarxa mitjançant l'anàlisi de les webs de les diferents fundacions dels partits espanyols, prenent com a referència, així mateix, les dels principals partits catalans , per observar les diferències existents entre uns i altres.

En aquest context, Canosa i Yeste realitzen una anàlisi de les pàgines web per tal d'explicar com les diferents formacions polítiques comuniquen el passat, principalment a través dels seus think tanks i de la digitalització de la memòria que aquests han realitzat en l'entorn web. Podeu consular la ponència aquí.

dimarts, 1 de juny del 2010

Repensar el municipalisme. Els 'think tanks' del món local


Institucions com la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, l’Observatori del Món Local, la Càtedra Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals o la Fundación Democracia y Gobierno Local són laboratoris d’idees que investiguen sobre l’àmbit local i permeten millorar la realitat dels municipis del país. En el darrer número de la revista de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) he publicat un reportatge sobre aquestes organitzacions dedicades al desenvolupament local. Aquí teniu l'enllaç.

dijous, 27 de maig del 2010

Els think tanks (i 3)

Amb aquest nou escrit completo la meva particular trilogia sobre els think tanks que he publicat al portal de comunicació política e-politicae. Aquí teniu l’enllaç.

dimecres, 19 de maig del 2010

Dani el Roig: “Els partits han mort: no creen noves formes de pensar”


He llegit amb atenció l’entrevista que la periodista Mar Jiménez de l’Avui ha fet a Daniel Cohn-Bendit, copresident dels Verds al Parlament europeu i líder d’Europa Ecològica a França. A l’entrevista, Dani el Roig, ara Dani el Verd, assegura que els partits polítics “ja no tenen un funció pedagògica a la societat, ja no són capaços de crear noves formes de pensar”. Aquests dies és a Barcelona presentant el seu nou llibre: ¿Qué hacer? Pequeño tratado de imaginación política (RBA). En aquest enllaç teniu l’entrevista sencera.

divendres, 23 d’abril del 2010

Propaganda. Seminari sobre la comunicació institucional


Després d’organitzar l’any passat les jornades de Citymarketing a Roses, els incombustibles Pau Canaleta i Marc Teixidor estan preparant un seminari sobre comunicació institucional anomenat Propaganda que es celebrarà a la mateixa localitat altempordanesa els dies 7 i 8 de maig. Vegeu el programa en aquest enllaç.

Propaganda neix amb la voluntat de convertir-se en el veritable punt de trobada per a totes aquelles persones que es dediquen a comunicar una institució. Segons els organitzadors, la revolució digital, la microsegmentació dels públics i l'acceleració temporal de les societats modernes fan que la necessitat comunicativa de les institucions s'incrementi constantment. Les institucions més valorades, avui en dia, són les que millor comuniquen. Comunicar ha esdevingut una exigència de les institucions, i comunicar bé, una necessitat.

El seminari comptarà amb la participació de primeres espasses del món de la comunicació estratègica com Ignacio Ramonet, Toni Puig, Antoni Gutiérrez-Rubí o Jaume Duch. El seminari farà un homenatge a Jaume Miravitlles (imatge), comissari de Propaganda de la Generalitat Republicana.

dijous, 22 d’abril del 2010

Nació Digital publica 70.000 exemplars pel "sí" a la independència el 25A


Tres dels digitals del Grup Nació Digital, ManresaInfo.cat. Gironainfo.cat i La Garrotxa.info, han sortit per primera vegada en suport paper amb motiu de les consultes sobiranistes del 25 d'abril. La portada dels tres diaris està ocupada per un gran "sí a la independència", d'acord amb la línia editorial favorable a la creació d'un estat català, que Nació Digital defensa des de la seva creació.

El Grup Nació Digital amplia i reforça l'aposta que ja va iniciar amb motiu de la primera onada de consultes d'independència, el 13 de desembre de l'any passat, a Osona. En aquest cas, s'editen un total de 70.000 exemplars de tres edicions en paper de les capçaleres digitals del Grup ND a Manresa, Olot i Girona, i es reparteixen en els deu dies anteriors a la celebració de l'onada de consultes del 25 d'abril.

Seguint la línia del diari especial que es va publicar a Osona pel 13D, les tres noves edicions recullen les principals informacions relatives a la jornada: preguntes i respostes més habituals, com fer-se voluntari, com fer donatius, llistat de col·legis electorals, activitats i agendes, etc.
En una roda de premsa celebrada ahir a la seu del Centre Internacional de premsa, els responsables de Nació Digital han destacat la legitimitat de tenir una línia clarament a favor del ‘sí’ a la independència, la vocació territorial del grup de comunicació i la practica d’un tipus de ‘periodisme amb ànima’ que no es limita a fer de mer altaveu de notícies.

Podeu baixar-vos cadascun dels tres diaris en PDF:



dimecres, 21 d’abril del 2010

Media.cat assenyala que els diaris digitals van donar més cobertura a les consultes del 28F que els impresos


Un informe de l'observatori dels mitjans Media.cat elaborat per Oriol Lladó i Albert Punsola, posa de relleu que els mitjans digitals van donar una major rellevància i cobertura a les consultes per la independència realitzades el passat 28 de febrer a diferents poblacions de Catalunya. L'informe elaborat amb l'anàlisi de diferents mitjans escrits publicats en versió de paper o digital, demostra que un 14% dels diaris amb publicació impresa van ser favorables a la consulta en el tractament de la informació, mentre que en la seva versió digital augmenta fins al 29% i fins a un 37% en diaris que només tenen versió digital. L'informe comprèn l'anàlisi de dos dies anteriors i posteriors al 28 de febrer, entre els dies 26 de febrer i 2 de març.

Aquest informe de Media.cat, titulat 'El tractament informatiu del 28F, Anàlisi de la cobertura de les consultes sobre la independència en els principals mitjans escrits en paper i digitals' va ser elaborat a partir de l'anàlisi dels diaris en paper i la seva versió digital: Avui, la Vanguardia, El Periódico, El Punt (edició de Girona), Segre, Regió 7 i el Diari de Tarragona. Pel que fa als diaris digitals es van analitzar: Vilaweb, 3cat24.cat, E-notícies, Racó Català, El Debat, Nació Digital, Directe i La Malla.


A la roda de premsa de presentació de l’informe, els autors van afirmar que mentre alguns mitjans van donar una cobertura política a les consultes dies abans de fer-se i van fer el seguiment els dies posteriors, els diaris que des d'un primer moment es van mostrar més passius en el seguiment de les consultes fins al dia 28, el dia següent en van fer un seguiment més en clau política, perquè fins llavors es definia com una activitat festiva o lúdica. Els mitjans més reticents no critiquen la consulta, sinó que parlen sobre el grau d'acceptació sense fer una oposició directa i els mitjans favorables destaquen el fet que s'organitzessin des de la base social.

Enric Marín considera que els blocs electorals no encaixen amb els criteris periodístics


El recent nomenat president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), Enric Marín, combat la polèmica del seu nomenament agafant el toro per les banyes. En aquest sentit, en les primeres entrevistes que ha concedit a Catalunya Ràdio i a TV3 ha afirmat que els blocs electorals que s'estipulen durant les campanyes no encaixen amb els criteris periodístics. D’acord amb això, Marín també ha dit que entén que els polítics tinguin una opinió molt tancada respecte aquest tema i ha assegurat que aquesta qüestió es debatrà al consell de govern de la CCMA. El president de la CCMA assegura tenir propostes i idees en aquest sentit i confia que el debat els permeti arribar a algun acord. A les portes d’una campanya electoral que es preveu molt oberta la controvèrsia dels blocs electorals tornarà a aflorar amb força.

Personalment, sóc partidari de consensuar un terme mig que garanteixi la representació democràtica de les forces que concorren a les eleccions combinada amb criteris periodístics que alhora assegurin el tractament dels temes d’interès general. A més a més de fer trontollar l’escenari polític, la irrupció de noves formacions polítiques pot fer brollar derivades molt interessants com, per exemple, la seva cobertura (o no) en els mitjans públics. Rebo amb expectació les primeres paraules d’Enric Marín tot esperant que s’abordin amb diligència temes aspres com és el dels blocs electorals. Com deia aquell, seguirem informant.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Documental de la National Geographic sobre la megafactoria d’Ikea

Els robots de la fàbrica sueca produeixen més de 20 prestatgeries per minut



La sèrie Megafactorías de National Geographic Channel està dedicada avui al fabricant suec Ikea. El documental explica com es fabriquen els principals productes d'aquesta marca internacional (mobles, llums, accessoris) i, el més important, com funciona el seu laboratori d'idees.

Els dissenyadors d'Ikea poden crear més de 2.000 prototips nous cada any i els seus tècnics realitzen més de 50.000 experiments amb aquests nous productes. Els robots de la factoria Ikea casa sis segons executen les seves funcions i, d’aquesta manera, poden construir més de 20 prestatgeries per minut, és a dir, 10.000 unitats diàries.

Ikea és un dels exemples més recurrents a l’hora d’exemplificar els resultats del pensament lateral i de la recerca d’estratègies d’èxit en contextos no competitius (el que es coneix com estratègies d’oceà blau). La idea mare sorgida d’un procés de pensament lateral va ser la creació d’un supermercat de mobles on poguessis recórrer els passadissos amb un carretó i agafar una cadira, una taula o un armari. D’aquí va emergir l’actual Ikea, un contrastat model d’èxit que ha arrasat. Arreu on vas et trobes la famosa prestatgeria Billy, un dels productes estrelles d’Ikea amb més de 40 milions de vendes en els últims 30 anys. Per tot plegat, estic convençut que aquest documental no passarà desapercebut. Si m’ho permeteu, m’atreveixo a recomanar-lo.

dissabte, 17 d’abril del 2010

“La cuina d’Esquerra al descobert”

Novetats republicanes per Sant Jordi


La Secretaria d'Imatge i Comunicació d'Esquerra ha editat dos llibres que sortiran a la venda per Sant Jordi. El primer es titula “La cuina d'Esquerra al descobert” i és un recull dels argumentaris elaborats els últims dos anys per l'Ignasi Llorente, secretari d'Imatge i Comunicació d'Esquerra, i en Sergi Sol, cap de comunicació. Aquests textos defineixen la posició d’Esquerra sobre diversos temes.

A “Carpe diem. En el punt de mira” el mateix Sergi Sol disecciona el mapa polític actual, en el qual Esquerra és en el punt de mira dels nous moviments sorgits de les secessions en el si de l'espanyolisme i del catalanisme.

divendres, 16 d’abril del 2010

L’INEHCA, enregistra la memòria històrica d’UDC


L’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA) vinculat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha enregistrat diverses entrevistes a persones històricament vinculades a Unió van participar activament en l’àmbit polític durant els anys de la república, el franquisme i la recuperació democràtica. Són, per tant, dipositaris presents d’una part important de la memòria històrica, que l’INEHCA busca recuperar amb el projecte “Memòria Viva. L’empremta personal a la historia d’Unió”.

Aquest projecte, que l’INEHCA porta a terme amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, permetrà col·locar a la web els resultats del enregistrament audiovisual de les experiències, participació i vivències d’aquestes persones, de manera que puguin ser consultats per estudiosos, acadèmics i públic en general.

“Els think tanks i l’assalt a l’agenda pública”

Reportatge a la revista Capçalera sobre els think tanks


Any rere any, la presència dels think tanks al món incrementa. El 2009 s’han comptabilitzat 6.305 organitzacions dedicades a la producció d’idees. D’aquestes, 50 estan ubicades a l’Estat espanyol. Tradicionalment, han cultivat una imatge d’imparcialitat pròpia de les institucions que investiguen problemàtiques. No obstant això, l’aparició dels advocacy tanks ―una variació del think tanks que influeixen en el debat polític per afavorir determinats posicionaments― ha acabat amb aquesta imatge de puresa. La fixació de l’agenda pública ha esdevingut la màxima prioritat. La batalla d’interessos està servida.


Podeu consultar el reportatge sencer a la revista Capçalera.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Mor Noelle-Neumann, l'autora de la teoria de l'espiral del silenci




El passat 25 de març va morir a l’edat 93 anys la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann, autora de l’espiral del silenci; cèlebre teoria que s’ha abordat a les universitats de comunicació d’arreu del món. La teoria de Noelle-Neumann sosté que la por a l’aïllament condiciona l’opinió pública i el comportament de l’individu. Personalment, el llibre L’espiral del silenci és una obra de referència per a les meves investigacions sobre l’opinió pública.

Noelle és la fundadora, juntament amb el seu marit, Eric Peter Neumann, de l’Institut Allensbach, una de les principals institucions enquestadores d’Alemanya. Serveixi aquest breu i incomplet apunt com un modest reconeixement a la gran tasca investigadora de Noelle-Neumann. Descansi en pau.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Nou apunt a e-politicae

Fa uns dies us enllaçava el meu estreno a e-politicae. Aquí teniu el segon lliurament de la trilogia sobre els ‘think tanks’ que publico en aquest portal impulsat per l’amic Bernat Costas.

divendres, 9 d’abril del 2010

Opencat, un ‘think tank’ que vol apropar Perpinyà i Girona




Opencat és el primer 'think tank' entre Perpinyà i Girona que neix amb l'objectiu de reflexionar sobre la construcció d'un espai transfronterer i la col·laboració entre aquests dos territoris. Aquesta organització busca 'noves dinàmiques econòmiques i socials' per a la plana del Rosselló i l'àrea de Girona. Opencat, que se centra en l'espai euromediterrani, pretén apropar els territoris per crear a escala europea i mediterrània un 'centre ineludible i dinàmic' de més d'un milió d'habitants. Segons el president d'Opencat, Vincent Dumas, es tracta que totes dues bandes dels Pirineus s'uneixin per tal de construir 'una metròpoli a nivell d'Europa'.

Dumas considera que aquest apropament pot ser 'molt enriquidor' per a les dues parts ja que l'espai compta amb una 'gran característica' com és la diversitat multicultural, i segons destaca, és una manera 'd'obrir-se al món'.

Des d'avui mateix el podeu trobar en el recull de 'think tanks' d'aquest bloc.

diumenge, 21 de març del 2010

El català de l’any que sap on va




La primera imatge és el logo de l’eslògan del darrer congrés del PSC. La segona és de la gala del català de l’any que organitza des del 200 el Periódico de Catalunya. En darreres ocasions han guanyat aquest guardó Manuela de Madre, Ernest Lluch, Joan Manuel Serrat o Pasqual Maragall. Algun malpensat podria relacionar aquesta gala amb un partit català...

dijous, 18 de març del 2010

"Els ajuntaments i les potencialitats de la web 2.0"


Aquest mes, a la revista de l'ACM hem analitzat l'ús que els ens locals fan de les eines 2.0. En aquest sentit, us enllaço el reportatge que el periodista Joan Morcillo ha elaborat sobre les potencialitats de les xarxes socials i els ajuntaments.