Qui finança les idees polítiques?

La missió essencial dels laboratoris d’idees ―els anomenats think tanks― consisteix en influir sobre l’orientació de les polítiques públiques. Ras i curt: marcar l’agenda política. Originàriament, van néixer amb el propòsit de generar pensament rigorós (les “universitats sense estudiants” eren la tipologia paradigmàtica), però en el context de la globalització van evolucionar cap a la promoció d’interessos (donant lloc als anomenats “centres militants” i a una hibridació que sovint als aproxima als lobbies). Això va provocar que l’aureola d’imparcialitat ideològica dels think tanks es posés en entredit. Un exemple d’això el trobem en la informació que va destapar el diari The New York Times va destapar en la que explicava que 64 governs de tot el món havien pagat des del 2011 gairebé cent milions de dòlars a 28 think tanks nord-americans per influir a través d’ells sobre les polítiques de Washington. Un informe del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec que es cita a la notícia, ho justifica així: “a Washington és difícil per a un país petit tenir accés a polítics poderosos, funcionaris i experts (...). Finançar think tanks influents és una forma de tenir aquest accés i alguns assenyalen obertament que només poden servir a aquells governs estrangers que donen fons”. L’Estat espanyol no va ser l’excepció i va fer donacions a la Inter-American Dialogue i la German Marshall Fund of the United States.

Aquestes donacions permeten que els laboratoris d’idees promoguin els interessos dels governs davant les institucions nord-americanes. Aquest, tot i ser un recurs legal i legítim, es pot interpretar com una compra d’influència; i en el cas dels think tanks, pot comprometre la seva reputació. En un escenari de llums i taquígrafs, aquesta pràctica seria fàcilment identificable i permetria contextualitzar les propostes dels think tanks. Tanmateix, aquesta és una informació de molt difícil accés tal i com ho demostra un estudi de Transparify ―iniciativa finançada per l’Open Society Foundation― que conclou que el 80% dels think tanks més influents del món no revela qui els finança.

Opacitat espanyola

El Observatorio de los Think Tanks (www.oett.es) analitza des de fa tres anys el cas d’Espanya utilitzant la metodologia de Transparify i arriba a unes conclusions decebedores. En primer lloc, tot i que la mitjana de transparència dels think tanks espanyols segueix pujant i se situa en 1,6 punts sobre 5 (0,9 punts superior a la de l’estudi preliminar del 2014), la mitjana espanyola segueix estant per sota de la internacional (2,2) i de la britànica (3,4 estrelles, la més alta).

En segon lloc, gairebé la meitat de les institucions espanyoles analitzades obtenen una puntuació de 0 estrelles. És a dir: les seves pàgines web no ofereixen cap tipus d’informació econòmica i financera. En aquest apartat destaquen negativament les fundacions dels partits polítics, organismes extremadament hermètics que ostenten una mitjana de 0,8. Aquesta opacitat ha afavorit els usos instrumentals de les fundacions dels partits polítics més enllà de la producció d’idees partidistes. Per exemple, l’extinta fundació CatDem (abans Trias Fargas) era un dels extrems de la “canonada” amb el Palau de la Música per fer arribar diners a Convergència provinents suposadament de Ferrovial.

No obstant això, hi ha una petita elit (12 institucions que obtenen 5 o 4 estrelles) que permet explicar la procedència dels ingressos dels think tanks. Bàsicament, provenen de fons privats (empreses de l'IBEX, sent La Caixa, el Banco Santander i Telefónica les més actives) i d'ajudes públiques de l'Administració.

Aquestes dades ens ofereixen un panorama preocupant en quant a la transparència dels think tanks i a la seva legitimitat a l’hora d’actuar com a autèntics líders d’opinió. En plena era de la postveritat, la transparència és un valor imprescindible a l’hora de donar credibilitat a les propostes provinents dels laboratoris d’idees i prevenir possibles casos de corrupció. Precisament aquestes organitzacions, com actors polítics a l’avantguarda de la innovació i el progrés, han d’actuar com a institucions exemplars i fer un esforç d’obertura i responsabilitat. Però, fins el moment, poc think i molt tank. 

Article publicat a L'Econòmic 

Millora la transparència dels think tanks espanyols, però encara està per sota de la mitjana internacional

»De manera global, els think tanks espanyols són un 71% més transparents que fa un any

»Tot i l'empenta de la llei de transparència, les fundacions dels partits polítics segueixen presentant una puntuació molt baixa

El segon ràting de transparència dels laboratoris d'idees espanyols elaborat per l'Observatori de Think Tanks assenyala una important millora en la transparència financera. 26 organitzacions obtenen una puntuació d'entre una i cinc estrelles, component una clara majoria enfront de les 20 organitzacions amb puntuacions de zero estrelles. Cal recordar que en 2014 el resultat era invers: 26 think tanks eren completament opacs, i només 21 oferien cert grau de transparència. Tot i la millora, els resultats d'Espanya estan per sota de la mitjana internacional de 2,2 estrelles sobre 5 fixada per Transparify.

L'Observatori de Think Tanks acaba de publicar l'estudi El finançament de les idees: Índex de transparència financera dels think tanks espanyols (2015), coordinat per Jaime González-Capitel i Francesc Ponsa i basat en la metodologia de Transparify, que classifica la transparència dels think tanks entre 0 estrelles (gens transparent) i cinc estrelles (líder en transparència). Resultat d'una campanya a favor de la publicitat activa de les fonts de finançament entre els laboratoris d'idees de tot Espanya, l'estudi compara la situació actual amb el diagnòstic preliminar efectuat en 2014. L'objectivitat dels resultats s'ha garantit mitjançant un procés d’avaluació per parells.

Els 26 think tanks transparents componen una piràmide en la cimera es troba la Fundació Jaume Bofill, única institució que obté la qualificació màxima. Amb quatre estrelles segueixen la Fundació CIDOB, la Fundació Ecologia i Desenvolupament i la Fundació Catalunya Europa. A continuació se situen 5 laboratoris d'idees amb tres estrelles, 8 amb dues estrelles, i 9 amb una estrella.

En tan sols un any, gairebé una de cada tres fundacions analitzades ha millorat la seva puntuació en la valoració (32,6%), amb un augment mitjà de 1,7 estrelles. Per contra, tres fundacions van empitjorar la seva qualificació en un estel. Els 28 restants think tanks van obtenir el mateix resultat en 2014 i en 2015.

En el còmput global, la millora de la mitjana en mitja estrella, des del 0,7 fins al 1,2 del 2015, suposa un augment del 71%.

Dos factors fonamentals han contribuït a la millora que ha detectat el ràting de 2015: la campanya de comunicació de l'Observatori de Think Tanks i l'entrada en vigor de la Llei de Transparència.

Es poden considerar think tanks les fundacions dels partits polítics?

Els think tanks desenvolupen un paper essencial a l’hora de proposar i dissenyar polítiques públiques. Als Estats Units, aquestes organitzacions tenen un gran reconeixement. En canvi, a Europa, els partits polítics, més forts i institucionalitzats que els nord-americans, dificulten l’encaix dels laboratoris d’idees a l’esfera política. Gerald Baier y Herman Bakvis (2001) sostenen que és possible representar la relació entre think tanks i partits polítics des de la mínima dependència fins la màxima associació. Aquests autors argumenten que als Estats Units i Canadà els laboratoris d’idees gaudeixen d’un alt grau d’independència respecte els partits polítics. Per contra, països com Alemanya, Holanda o Espanya, els partits han constituït fundacions molt poderoses. Aquestes es consideren una derivació dels centres militants o advocacy tanks (Weaver, 1989:567) que tenen com a principal característica la defensa d’una determinada posició ideològica i els valors concrets d’una formació política.

Per raons de cultura política, les fundacions amb dependència orgànica dels partits polítics s’han convertit en una de les tipologies predominants del model de think tanks espanyol i, per extensió, català. La creació l’any 1994 d’una subvenció específica per part de l’Estat per a aquest tipus d’organitzacions en funció del nombre d’escons assolits pel partit mare va suposar un “efecte creador”de fundacions (Xifra i Ponsa, 2009). Posteriorment, altres administracions també van crear subvencions seguint una motivació similar: el foment de la cultura democràtica.[i] En el context de la cartel·lització de la política,[ii] els partits que no comptaven amb una fundació la van constituir amb l’objectiu de beneficiar-se d’aquests ajuts. Tanmateix, aquest finançament permanent no s’ha traduït amb un major impacte i visibilitat de les fundacions. A excepció de la FAES (vinculada al Partit Popular i presidida per l’expresident espanyol, José María Aznar), cap altra fundació depenent d’un partit polític espanyol apareix al rànquing mundial de think tanks que elabora anualment la Universitat de Pennsylvania (McGann, 2014). Això s’explica per una sèrie de característiques definitòries de les fundacions dels partits polítics que dificulta que adoptin la missió essencial dels laboratoris d’idees.

Instrumentalització. Les fundacions dels partits han resultat portes de finançament indirecte de les respectives formacions polítiques (Ariño Ortiz, 2009: 9). En aquest sentit, s’han interpretat aquestes ajudes com una manera supletòria de comanditar uns partits polítics sobrefinançats. Un informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), pertanyent al Consell d’Europa, va traslladar el 2009 una sèrie de recomanacions a l’Estat espanyol amb relació a la poca transparència de les finances dels partits polítics. Una d’elles era l’absència d’informació sobre les fundacions dels partits. De la mateixa manera, el Tribunal de Comptes s’ha queixat reiteradament de rebre dades parcials sobre els ingressos procedents de les fundacions dels partits polítics i de no poder creuar dades amb el Banc d’Espanya.

Influència limitada. Els estudis i publicacions de les fundacions dels partits polítics no aconsegueixen determinar l’agenda política i mediàtica i no assoleixen repercussió pública. Es prioritzen els continguts de caire històric, ideològic i propagandístic per sobre de les propostes d’estratègia política i electoral.

Manca estructura investigadora. A les plantilles de les fundacions no existeix el perfil de l’investigador o analista, figura molt estesa en els think tanks nord-americans, sinó que els membres acostumen a ser militants del partit centrats en tasques administratives. En relació amb això, la confecció de les plantilles es realitza en funció de si el partit mare té responsabilitats governamentals o no. En el cas de formar part del govern, se sobredimensionen les plantilles com a conseqüència dels ingressos provinents de les quotes que els càrrecs governamentals paguen a les fundacions dels partits. Si, en canvi, no formen part del govern —o a causa de l’impacte de la crisi econòmica—, han d’ajustar el nombre de treballadors.

Invisibilitat pública i mediàtica. Les fundacions dels partits són molt desconegudes per la ciutadania perquè no actuen com a veritables productores de coneixement. La seva presència mediàtica sovint respon a intents de desprestigiar el partit polític al qual estan vinculades i no a estratègies d’influència i de transmissió d’idees.

Inexistència de la “porta giratòria”. Les fundacions dels partits han esdevingut un lloc de retir digne per a persones que han gaudit de responsabilitats governamentals.  Les fundacions dels partits no promocionen els seus investigadors i analistes —ja siguin interns o externs—, sinó que promocionen els dirigents polítics. La socialització en un partit és un pas previ a l’hora de fer carrera política a l’Administració. Es prioritza més la lleialtat a la cúpula del partit que l’expertesa i el coneixement. Així, la meritocràcia resideix en la disciplina i l’obediència.

Actuen com a think tanks?

Amb tot el que s’ha exposat, les fundacions dels partits polítics, tal com funcionen avui dia, no es poden considerar autèntics think tanks. Atribuir-los aquesta etiqueta o condició seria desmesurat. Això no vol dir que en el futur no puguin actuar com a veritables laboratoris d’idees. Però perquè això pugui passar han de canviar moltes coses com, per exemple, el rol que els confereixen els partits polítics, la incorporació d’analistes en detriment de càrrecs de partit, la relació merament financera entre fundació i formació política, o la seva reputació.

Article publicat a la revista Àmbits del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. 

Referències bibliogràfiques

ARIÑO ORTIZ, Gaspar (2009). La Financiación de los Partidos Políticos. Madrid: Foro de la Sociedad Civil.

BAIER, Gerald; BAKVIS, Herman (2001). “Think tanks and political parties: competitors or collaborators?”. ISUMA: Canadian Journal of Policy Research, Vol. 2, num. 1, pp. 107-113.

McGANN, James (2015). 2014 Global Go To Think Tank Index Report. Philadelphia: University of Pennsylvania.

WEAVER, Richard K. (1989). “The Changing World of Think tanks”. Political Science and Politics, Vol. 22, num. 3, pp. 563-578.

XIFRA, Jordi; PONSA, Francesc (2009). El marketing de las ideas. Los ‘think tanks’ en España y en el mundo. Barcelona: Niberta. ISBN: 978-84-937007-8-2.

---

[i]L’Estat espanyol ha concedit des de la creació d’aquesta subvenció més de 63 milions d’euros per aprofundir aquesta via d’impuls democràtic, sense resultats aparents.

[ii]La cartel·lització, entre altres aspectes, es basa en la professionalització i el reforçament dels aparells directius dels partits polítics i en el predomini de fons públics en el seu finançament. Des d’aquesta perspectiva, els partits polítics estan plenament assentats en les institucions i presenten una clara dependència dels ingressos públics.

Radiografía de los think tanks en España

En un mundo globalizado y cada vez más complejo, los laboratorios de ideas ―los llamados think tanks― se han consolidado como actores políticos relevantes a la hora de proponer políticas públicas y asesorar a los gobiernos ante nuevos retos y amenazas. La desigualdad norte-sur, la seguridad internacional, la sanidad, el orden geopolítico mundial... todas estas problemáticas deben ser abordadas con rigor, tenacidad y método. En este sentido, los think tanks son organizaciones permanentes encargadas de suministrar una producción original de reflexiones, análisis y asesoramiento, pero que no están al cargo de misiones gubernamentales. Además, su trabajo tiene, o debería tener, la ambición, explícita o implícita, de servir a una determinada concepción del bien público, por oposición a las organizaciones con ánimo únicamente comercial y lucrativo.

En este contexto, comparto con vosotros un informe que he realizado conjuntamente con el colega investigador Jaime González-Capitel titulado "Radiografía de los think tanks en España" y que la Fundación Ciudadanía y Valores ha tenido la amabilidad de publicar. 

Podéis consultar el informe completo aquí. 

Pensando el mundo global. Think Tanks y políticas públicas

Factores de carácter global como la complejidad derivada de la globalización, el terrorismo, la crisis o la incertidumbre exigen un replanteamiento de las políticas públicas para poder dar respuesta a los nuevos retos y necesidades de nuestras sociedades. El principal desafío consiste en mitigar riesgos y agilizar la capacidad de respuesta y anticipación frente a las nuevas amenazas (innovación tecnológica, posibilidad de destrucción masiva, exacerbación del integrismo religioso, volatilidad de los mercados financieros, guerra bacteriológica, terrorismo biológico, etc.).

Las amenazas han cambiado y son más peligrosas y difusas: el enemigo actúa de manera nodal y global y los riesgos resultan más impredecibles. En este contexto, la ciencia cada vez tiene mayores dificultades para responder a los retos de las sociedades contemporáneas caracterizados por contener datos inciertos y riesgos altos y exigir decisiones urgentes. El 11-S y los posteriores atentados, la caída del banco de inversión Lehman Brothers o la reciente epidemia de ébola, son algunos ejemplos significativos.

Como decía Ulrich Beck, la experiencia del pasado fomenta la anticipación del tipo de riesgo equivocado, aquél que creemos poder calcular y controlar, mientras que el desastre surge de aquello que no conocemos y que no podemos calcular. Ante este nuevo panorama, personas y métodos deben adaptarse a los nuevos tiempos. En el ámbito de la inteligencia, se ha abogado por planteamientos integradores, globales y proactivos que permitan multiplicar las fuentes informativas para poder contrastar los datos y calibrar su relevancia; identificar, monitorizar y gestionar los riesgos desde sus fases más incipientes; desarrollar criterios organizativos flexibles para adaptarse a la diversidad de riesgos actuales; y crear nuevas herramientas teóricas, conceptuales o metodológicas y patrones de análisis transversales e integrales para comprender y neutralizar los nuevos riesgos.

En este contexto, los think tanks se presentan como actores políticos eficaces para afrontar amenazas globales y alentar intereses comunes. El reto radica en aprovechar la ingente reserva de conocimientos, información y energía asociativa que existe en las organizaciones de investigación sobre políticas públicas para apoyar su autoabastecimiento económico y social y garantizar el progreso político. Pero, ¿qué son exactamente los think tanks?

*Artículo elaborado para la colección ‘Notes internacionals’ del CIDOB. Clica aquí para leer el artículo completo.

Think tanks i transparència. Sabem qui hi ha darrera de les grans idees?

La missió essencial dels laboratoris d’idees ―els anomenats think tanks― consisteix en influir sobre l’orientació de les polítiques públiques. Originàriament, aquestes organitzacions van néixer amb el propòsit de generar pensament científic i rigorós (les ‘universitats sense estudiants’ eren la tipologia paradigmàtica); però en el context de la globalització van evolucionar cap a la promoció d’interessos (donant lloc a la tipologia dels advoacy tanks o centres militants). Aquesta mutació de l’escomesa dels think tanks va accentuar les accions de persuasió (polítiques de comunicació agressives, tècniques de relacions públiques unidireccionals, lobbisme, framing, agenda building, etc.) provocant una nova guerra ideològica caracteritzada per la voluntat d’imposar les pròpies idees i el benefici particular.

Això ha provocat que l’aureola d’imparcialitat ideològica dels think tanks es posés en entredit. Un bon exemple d’això és la informació publicada pel The New York Times que explica que 64 governs de tot el món han pagat des del 2011 milions de dòlars a 28 think tanks per influir a través d’ells sobre les polítiques del govern nord-americà. Institucions molt prestigioses com l’Atlantic Council o la Brookings Institution haurien rebut grans quantitats de diners, segons assenyala el diari. L’Estat espanyol també apareix citat com un dels països que fa donacions a centres de pensament nord-americans. En aquest cas, les institucions beneficiaries són la Inter-American Dialogue  i la German Marshall Fund of the United States.

Aquestes donacions garanteixen que els laboratoris d’idees promoguin els interessos dels governs davant les institucions nord-americanes. Aquest, tot i ser un recurs legal i legítim, es pot interpretar com una compra d’influència i, en el cas dels think tanks, compromet la seva reputació. En un escenari de llums i taquígrafs, aquesta pràctica seria fàcilment identificable i permetria contextualitzar les conclusions dels think tanks. Tanmateix, aquesta és una informació de molt difícil accés tal i com ho demostra un estudi de Transparify que conclou que el 80% dels think tanks més influents del món no revela qui els finança.

L’estudi analitza 169 centres de pensament de 47 països a partir d’aquesta metodologia. D’aquests, tan sols 21 faciliten públicament tota la informació necessària (llistat dels donants, identificació de les quantitats i origen dels finançament de projectes concrets) per saber qui els finança. D’una valoració màxima de cinc estrelles, el valor mitjà és de 2,2.

Juntament amb el col·lega investigador Jaime González Capitel vam utilitzar la mateixa metodologia per analitzar 48 think tanks espanyols. Els resultats obtinguts van ser plenament desoladors. Gairebé el 80% dels laboratoris d’idees presenten 0 o 1 estrelles sobre 5 en transparència; sent 0,69 el valor mitjà. És a dir: suspens total. Contràriament, convé destacar la magnífica puntuació obtinguda per la Fundación Ecología y Desarrollo. Aquesta organització obté la màxima puntuació (5 estrelles) a partir d’una gestió basada en el mètode SROI.

Seguint amb l’anàlisi, vaig aplicar la metodologia als think tanks catalans amb l’obtenció d’uns resultats en la mateixa línia que els espanyols: més del 70% no proporciona cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita informació general sobre els seus comptes a les seves memòries però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify.

Aquestes dades ens ofereixen un panorama depriment en quant a la transparència dels think tanks i a la seva legitimitat a l’hora d’actuar com a autèntics líders d’opinió. En plena era de la informació, la transparència és un valor creixent que es convertirà en imprescindible a l’hora de donar credibilitat a les propostes provinents dels laboratoris d’idees. Precisament aquestes organitzacions, com actors polítics a l’avantguarda de la innovació i el progrés, han d’actuar com a institucions exemplars i fer un esforç d’obertura i responsabilitat. D’acord amb això, un principi fonamental d’una democràcia sana és la transparència. No ho oblidem.   

Article publicat a FinesOp. 

¿Son transparentes los think tanks españoles?

Siguiendo el esquema del post de hace unos meses sobre la transparencia de los think tanks catalanes, ahora hemos analizado junto a Jaime González Capitel, investigador y autor de un gran blog sobre análisis política, la transparencia de los laboratorios de ideas españoles a partir del frame de Transparify. El artículo completo está disponible en la web On think tanks.

Señalar que casi el 80% de los think tanks analizados presentan 1 o 0 estrellas en transparencia. Es decir, suspenso total. Por el contrario, cabe destacar la magnífica puntuación de la Fundación Ecología y Desarrollo. Esta organización obtiene la máxima puntuación (5 estrellas) a partir de una gestión basada en el método SROI. 

Els think tanks catalans suspenen en transparència

Segons un estudi de Transparify, només el 12% dels think tanks més influents del món són totalment transparent sobre el seu finançament. Per contra, el 80% no revela qui els finança. A Catalunya, la radiografia segueix el mateix patró i la informació sobre les dades econòmiques dels think tanks brilla per la seva absència.

En aquest context, més del 70% dels think tanks analitzats no proporcionen cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita en les seves memòries informació general sobre els seus comptes però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify i, en termes globals, se situen per sota del promig de l’estudi mundial (2,2 estrelles).

El think tank que fa un esforç de transparència més gran és la Fundació L’Alternativa, vinculada a EUiA, que disposa d’un apartat web específic sobre transparència on penja els resums econòmics i els comptes auditats.

Aspectes a millorar

Per avançar en la conquesta de la transparència és recomanable:

•  Explicitar els canals de finançament públics i privats i les quanties
• Llistar els donants i les respectives donacions
• Penjar al web les memòries anuals amb la pertinent informació financer
• Crear un epígraf al web sobre transparència amb tota la informació econòmica completa i intel·ligible que generi confiança
•  Detallar a quins projectes s’han destinat les donacions

Com mesurar la transparència?

El sistema de qualificació sobre la transparència dels think tanks ideat per Transparify a partir de l’anàlisi dels llocs webs d’aquestes organitzacions va de les 5 estrelles (think tanks molt transparents sobre el seu finançament) fins les 0 estrelles (no proporcionen informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners). Per conèixer informació més detallada sobre aquesta metodologia cliqueu aquí.

5 estrelles *****: Molt transparent. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació permeten als  investigadors, periodistes, responsables polítics i ciutadans consultar amb claredat i detall qui els finança, amb quina quantitat va contribuir cada donant i a quins projectes o activitats es van destinar aquests diners. Només una minoria dels grups de reflexió que s’han analitzat fins ara han arribat a aquest nivell alt.

4 estrelles ****: En gran mesura transparent.  Els think tanks que obtenen aquesta puntuació són en gran part transparent, però la informació que proporcionen és menys detallada o comprensible. A més, actors externs poden inferir a l’hora d’informar sobre els seus principals donants.

1, 2 i 3 estrelles: Dades incompletes sobre finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació només ofereixen algunes dades. Per exemple, un think tank de 3 estrelles pot enumerar alguns donants i divulgar aproximadament les seves contribucions; però alhora pot ocultar els nivells de contribució d'altres donants.

0 estrelles: Inexistència d’informació sobre el seu finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació no proporcionen cap informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners.

Per realitzar l’anàlisi del cas català m’he basat en la selecció de 20 laboratoris d’idees que vam establir a la Guia de think tanks a Catalunya (Editorial Sehen) amb les excepcions del Centre d’Estudis Jordi Pujol (en procés de dissolució) i de la Fundació Catalunya S-XXI i Faes-Institut Catalunya Futur (sense activitat aparent). 

Vol guanyar influència a Washington? Financi think tanks

L’acció de lobbisme que es basa en influir sobre un grup d’individus o organitzacions molt influents sobre el tema objecte de decisió es coneix com lobbisme d’altura  o grasstop lobbying. Per la seva condició d’institució investigadora i assessora, els think tanks ―també coneguts com laboratoris d’idees― sovint són objecte d’aquest tipus de lobbisme. Tanmateix, una informació publicada pel The New York Time ha posat en entredit l’essència d’aquestes organitzacions: la credibilitat i el rigor.

Concretament, la notícia del rotatiu novayorquí explica que 64 governs de tot el món ―principalment països d’Europa, de l’Orient Mitjà i altres zones d’Àsia; sobretot dels productors de petroli― han pagat des del 2011 milions de dòlars a 28 think tanks per influir a través d’ells sobre les polítiques de l’executiu nord-americà. Institucions molt prestigioses com l’Atlantic Council, la Brookings Institution o el Center for Strategic and International Studies haurien rebut grans quantitats de diners, segons assenyala el diari.

Espanya apareix citada com un dels països que fa donacions a centres de pensament nord-americans. En aquest cas, les institucions beneficiaries són la Inter-American Dialogue  i la German Marshall Fund of the United States. La primera concentra gran part de la seva investigació en Amèrica Llatina i ha estat una ferma defensora dels acords de lliure comerç amb els Estats Units. La segona es va crear mitjançant les donacions que el Govern alemany va concedir en motiu del 25è aniversari de la commemoració del Pla Marshall. Actualment, aquest think tank es dedica a promoure les relacions entre els Estats Units i Europa. 

Aquestes donacions garanteixen que els think tanks promoguin els interessos dels governs per les institucions nord-americanes i evitar crítiques. Un informe del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec que es cita a la notícia, ho justifica així: “a Washington és difícil per a un país petit tenir accés a polítics poderosos, funcionaris i experts (...). Finançar think tanks influents és una forma de tenir aquest accés i alguns think tanks assenyalen obertament que només poden servir a aquells governs estrangers que donen fons”. El problema de fons d’aquesta pràctica no rau en el fet que determinats governs financin laboratoris d’idees per emprendre recerques; sinó que uns i altres acceptin les donacions per promocionar interessos i orientar investigacions. 

Aquest modus operandi ataca el cor dels think tanks: el prestigi i la credibilitat de les institucions dedicades a la proposició de polítiques públiques. Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres militants o advocacy tanks ―una tipologia de think tank amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat polític per afavorir determinats posicionaments ideològics― va acabar amb aquesta imatge de puresa.

Un bon exemple sobre això el trobem al llibre de Susan George El pensamiento secuestrado que  explica com els think tanks conservadors van canviar el paisatge intel·lectual de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981 i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions de dòlars a la Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute o el Cato Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals. D’aquesta manera, es van promocionar pensadors com Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i el conservadorisme social, entre d’altres.

Actualment, la proliferació de la tipologia dels centres militants en el món dels think tanks està comportant un augment de la promoció d’interessos per sobre de les reflexions i anàlisis rigoroses i independents. Davant d’aquesta tessitura correm el risc que els informes dels think tank canviïn el segell de qualitat que els ha caracteritzat per l’empremta borrosa de qui paga. I això no és un bon símptoma. 

Article publicat a la revista COMeIN.

Versión en castellano. 

"A world of their own: think tanks and global politics" by Donald Abelson

Video de la conferencia titulada "A world of their own: think tanks and global politics" que Donald Abelson impartió en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull en un acto coorganizado por dicha universidad y la Oficina Española del Observatorio de los Think Tanks.

 

La transparencia de los think tanks en la guerra de las ideas

La misión esencial de los laboratorios de ideas ―los llamados think tanks― es la de influir la orientación de las políticas públicas. Originariamente, estas organizaciones nacieron con el propósito  de generar pensamiento científico y riguroso (las ‘universidades sin estudiantes’ eran la tipología paradigmática); pero en el contexto de la globalización evolucionaron hacía la promoción de intereses (dando lugar a la tipología de ‘centros militantes’). Esta mutación del cometido de los think tanks acentuó sus acciones de persuasión (políticas de comunicación agresivas, técnicas de relaciones públicas unidireccionales, lobismo, framing, agenda building, etc) provocando una nueva guerra ideológica  caracterizada por la voluntad de imponer las propias ideas y el beneficio particular.

En este contexto, es básico poder conocer la “personalidad” de los laboratorios de ideas y cuales son sus finalidades fundacionales. Un dato capital que permite indagar sobre esta cuestión  es la información de las personas o instituciones que financian los think tanks. Sin embargo, esta es una información de muy difícil acceso como lo demuestra un reciente estudio de Transparify, una organización financiada por el programa Think tank Fund de la Open Society Foundation, que muestra que el 80% de los laboratorios de ideas más influyentes del mundo no desvela quién los financia.

De los 169 think tanks analizados solo 21 facilitan públicamente toda la información necesaria (listado de todos los donantes, identificación de las cantidades  y el origen del financiamiento de proyectos concretos) para saber quién los financia. De una valoración máxima de cinco estrellas, el valor medio es de 2,2 estrellas.

El estudio refleja un panorama desolador en cuanto a la transparencia de los think tanks y a su legitimidad para actuar como líderes de opinión. En plena era de la información, la transparencia es un valor creciente que se convertirá en imprescindible a la hora de dar credibilidad a las propuestas de los laboratorios de ideas.  

“A Europa s’haurien de començar a utilitzar els think tanks”

En el context de les eleccions europees, repesco una entrevista que els amics de Finestra d'oportunitat em van fer sobre la situació dels think tanks a Espanya i Europa.

Existe versión en castellano en este enlace.

La UPF acollirà l’oficina espanyola de l’Observatori dels Think Tanks

► La UPF i l’OTT signen un conveni de col·laboració per fer investigació internacional sobre els laboratoris d’idees i la producció de coneixement

► Aquest acord permetrà a la UPF liderar projectes europeus en l’àmbit de la comunicació i els grups d’influència

                                   D'esquerra a dreta: Ponsa, Kao, Xifra, Urrutia, Casals i Rodrigo.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Observatori dels Think Tanks (OTT), associació amb seu a París que estudia l’impacte dels laboratoris d’idees europeus en la configuració de les polítiques públiques, van signar un conveni de col·laboració amb la finalitat d’instal·lar l’oficina a Espanya de l’Observatori dels Think Tanks al Campus de la Comunicació-Poblenou de la UPF, en el marc del Grup de Recerca UNICA (Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual).

El rector de la UPF, Jaume Casals, i el vicepresident de l’OTT, Olivier Urrutia, es van reunir el passat 11 de juny al rectoral de la UPF per formalitzar l’acord, que també contempla la col·laboració d’ambdues institucions per impulsar diverses línies de recerca internacional en l’àmbit dels laboratoris d’idees i la influència.

A la trobada també hi van assistir Wen-Chih Kao, secretari general de l’OTT a Espanya; Miquel Rodrigo, director del Departament de Comunicació de la UPF, i els professors d’aquest departament Jordi Xifra i Francesc Ponsa. Aquest darrer és el director de l’oficina espanyola de l’Observatori dels Think Tanks.

Segons Casals, aquesta col·laboració representa “una oportunitat estratègica perquè la UPF pugui liderar i ser capdavantera en la investigació i l’anàlisi dels laboratoris d’idees de la mà de l’Observatori dels Think Tanks; una institució de referència a Europa”. Per la seva part, Urrutia va destacar el prestigi i la qualitat de la UPF: “Per l’OTT, col·laborar amb la Pompeu Fabra ens permet potenciar la nostra línia de recerca amb una universitat referent en la investigació sobre les organitzacions productores de coneixement”.

En aquest context, la UPF és la primera universitat de l’Estat espanyol que disposa d’un grup de recerca sobre lobbies i Think Tanks dirigit pel professor Xifra. D’acord amb això, la UPF ha produït diversos estudis sobre els Think Tanks i ofereix una assignatura específica sobre aquest tema.

L’Observatori dels Think tanks és una associació nascuda a París l’any 2006 i que té per objecte l’estudi i l’anàlisi dels Think Tanks i el seu impacte en les polítiques públiques. L’OTT disposa d’un Consell d’Orientació format per una trentena d’acadèmics de gran reconeixement mundial en l’àmbit dels Think Tanks. 

El model francès de think tanks

Catherine Fieschi i John Gaffney[1] consideren que els laboratoris d’idees francesos són molt parisencs en el sentit de fragilitat, centralitat, elitisme i llarga tradició històrica. D’acord amb això, la seva principal característica és la divisió en dues categories: en primer lloc, els gabinets ministerials i els clubs polítics i, en segon lloc; els grups d’investigació política.

Els gabinets ministerials estan formats per grups d’experts compromesos ideològicament, orientats a la pràctica política, que aconsellen als diversos ministeris i posseeixen una gran influència en la confecció de l’agenda i en l’elaboració de polítiques públiques.[2] Tot i no tenir una base constitucional, han aconseguit un rol formal en el sistema governamental francès. Generalment, el membre del gabinet prové del partit polític que governa i té una preparació tècnica important.

En relació amb això, a mitjans de la dècada del 1980 es van desenvolupar els clubs polítics a l’entorn d’una personalitat política o d’una àrea d’especialització. Aquests busquen elevar la política més enllà del partidisme desenvolupant una funció correctiva dels quadres polítics quan aquests fallen en alguna de les seves funcions principals. D’acord amb això, també existeixen clubs polítics destinats a promoure la imatge d’algun candidat a la presidència del país com, per exemple, Solidarité Moderne, de Laurent Fabius; Convaincre, de Michel Rocard; République Moderne, de Jean-Pierre Chevènement; Club 89, de Jacques Chirac; o Clysthène, de Jacques Delors. 

Aquest tipus d’organitzacions no responen exactament a la definició de think tanks però presenten moltes de les característiques essencials com la investigació, la coherència ideològica o l’impacte polític. En canvi, la segona categoria s’apropa més a la conceptualització clàssica dels laboratoris d’idees. Per exemple, els Instituts Nacionals d’Investigació duen a terme moltes de les actuacions que realitzen els instituts independents d’investigació d’altres Estats. Els Grups d’Investigació Política són agrupacions d’experts que fan recerca en diferents àmbits i alhora comparteixen valors i principis. Generalment, la procedència dels analistes és la universitat, tot i que també s’integren professionals amb capacitat per obtenir informació sobre determinats sectors i per influir en la implementació de propostes elaborades en els estudis.

---

[1] FIESCHI, C.; GAFFNEY, J. “French think tanks in comparative prespective”, p.107. A: STONE, D.; DENHAM, A. Think Tank Traditions. Policy research and the politics of ideas. Manchester: Manchester University Press, 2004.

[2] GAFFNEY, J. “Political think tanks in the UK and ministerial “Cabinets” in France”. West European Politics Vol.14 (1991), núm.1, p.1-17.