Segons publicava La Vanguardia diumenge, el president d'Abertis, Salvador Alemany, deixarà el Cercle d'Economia els propers mesos per dedicar-se al Consell Assessor per a la reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), creat pel Govern d'Artur Mas. Els noms que sonen com a substituts són el president de Vuelin, Josep Piqué; i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu.
dilluns, 31 de gener del 2011
Alemany deixa el Cercle d'Economia pel 'consell de savis' de Mas
Segons publicava La Vanguardia diumenge, el president d'Abertis, Salvador Alemany, deixarà el Cercle d'Economia els propers mesos per dedicar-se al Consell Assessor per a la reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), creat pel Govern d'Artur Mas. Els noms que sonen com a substituts són el president de Vuelin, Josep Piqué; i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu.
dimecres, 26 de gener del 2011
Rànquing dels millors think tanks del 2010
Com cada any, l'equip del professor James McGann de la Universitat de Pennsylvania elabora l'estudi "The Global Go-To Think Tanks" que classifica els laboratoris d'idees per especialitat i situació geogràfica i proposa un rànquing dels millors. Segons l'estudi, el millor think tank del 2010 va ser la Brookings institution. Enguany, s'han comptabilitzat 6.480 laboratoris d'idees de 169 països diferents. A l'Estat espanyol s'han situat 55. Entre aquests, els més destacats són el Cidob, la Faes, el Fride i el Real Instituto Elcano.
Podeu consultar l'estudi aquí.
dilluns, 24 de gener del 2011
La tendència creixent de l’externalització
La irrupció de la crisi ha accelerat l'aplicació de plans d'austeritat econòmica en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, una de les mesures que més s'ha dut a terme en ràdios i televisions és l'externalització de serveis. Pels operadors i experts, aquesta pràctica s'emmarca dins la dinàmica de mercat i permet optimitzar recursos per centrar-los en activitats de valor afegit. En canvi, pels sindicats, implica precarietat laboral, pèrdua d'identitat en el producte i greuge salarial.
Aquest és el plantejament de fons del meu darrer reportatge publicat a Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes (el podeu consultar aquí). En el número també trobareu un especial molt interessant sobre la relació del Barça amb els mitjans de comunicació. Us el recomano!
dissabte, 18 de desembre del 2010
Editen la primera guia de think tanks a Catalunya
"Guia de think tanks a Catalunya" de Francesc Ponsa i Jordi Xifra
Permeteu-me una mica d’autobombo. Conjuntament amb el professor Jordi Xifra, hem elaborat la primera guia de think tanks a Catalunya que ha estat editada per l’editorial Sehen de la UOC.
Permeteu-me una mica d’autobombo. Conjuntament amb el professor Jordi Xifra, hem elaborat la primera guia de think tanks a Catalunya que ha estat editada per l’editorial Sehen de la UOC.
Us deixo un enllaç on trobareu informació sobre aquesta guia.
Les particularitats del sistema polític nord-americà afavoreix la creació de think tanks. No obstant això, a Catalunya ens trobem amb un sistema de partits molt consolidat que no possibilita la recepció d’aquest fenomen segons els estàndards anglosaxons. Per aquesta raó, la delimitació conceptual dels laboratoris d’idees en el cas català és volàtil. Per aquest motiu, hem volgut realitzar aquesta primera guia de think tanks a Catalunya per presentar aquest tipus d’organitzacions i conèixer quines són les seves activitats. De la mateixa manera, una introducció terminològica i històrica acompanya la selecció de think tanks per contextualitzar la seva aparició. La informació que apareix referent a les organitzacions seleccionades ha estat obtinguda, en gran mesura, de les corresponents pàgines web. De cara a noves investigacions, el grup de la línia d’investigació sobre Comunicació i Grups d’Influència de la Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) vol aprofundir aquesta anàlisi mitjançant entrevistes personalitzades als dirigents dels think tanks amb l’objectiu de definir amb precisió el model català de catalitzador d’idees.
dissabte, 4 de desembre del 2010
Els 100 pensadors del 2010
La revista Foreign Policy (FP) ha fet públic el segon rànquing dels 100 pensadors de l’any. Enguany, Warren Buffett, president de Berkshire Hathaway, i Bill Gates, copresident de la Fundació Bill i Melinda Gates, han desbancat de la primera posició a Ben Bernanke, president de la Reserva Federal dels Estats Units.
L’any passat, només apareixia un espanyol a la posició 53. Era el jutge Baltasar Garzón. En aquesta nova edició no en figura cap.
Aquí teniu l’enllaç del llistat per si voleu donar un cop d’ull.
L’any passat, només apareixia un espanyol a la posició 53. Era el jutge Baltasar Garzón. En aquesta nova edició no en figura cap.
Aquí teniu l’enllaç del llistat per si voleu donar un cop d’ull.
divendres, 3 de desembre del 2010
El Cercle d’Estudis Sobiranistes es podria convertir en la fundació de SI
Solidaritat Catalana per la Independència (SI) està estudiant aquesta opció
Segons avança el Directe.cat, els dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) estan estudiant convertir el Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) en la fundació del partit. Convé recordar que dirigents de SI com Alfons López Tena o Héctor López Bofill són patrons del CES, entitat que compta amb prop de 2.000 adherits. Les fundacions dels partits opten, des del 1994, a subvencions específiques del Ministerio de Cultura.
Segons avança el Directe.cat, els dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) estan estudiant convertir el Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) en la fundació del partit. Convé recordar que dirigents de SI com Alfons López Tena o Héctor López Bofill són patrons del CES, entitat que compta amb prop de 2.000 adherits. Les fundacions dels partits opten, des del 1994, a subvencions específiques del Ministerio de Cultura.
dijous, 18 de novembre del 2010
Laboratoris d'idees i aparells
En aquesta campanya electoral, els laboratoris d'idees dels partits polítics (en anglès think tanks) col·laboren amb les seves respectives formacions organitzant actes i editant publicacions de caire programàtic. No obstant això, aquestes organitzacions encara no ocupen un lloc primordial en l'esfera política. Dues raons poden explicar-ho. Des d'un punt de vista extern, tenen poca visibilitat mediàtica. Molt pocs representants dels think tanks escriuen regularment en els diaris o participen en tertúlies. Des del punt de vista intern, no s'ha resolt satisfactòriament l'encaix amb els anomenats aparells dels partits. Robert Michels, en la teoria de la llei de ferro de l'oligarquia, sostenia que la coordinació eficient de les organitzacions exigeix la concentració de molt poder en mans de pocs. Els partits han de prendre decisions complexes en poc temps i la voracitat de l'era tecnològica no és condescendent amb la democràcia participativa. Per això, es tendeix a premiar la disciplina de partit en detriment d'altres alternatives.L'existència de laboratoris d'idees de partits no està renyida amb la independència intel·lectual. Per donar resposta a la complexitat de les societats globalitzades, els partits han de plantejar propostes rigoroses i efectives allunyades del fervor electoral. Per fer-ho possible, es fa necessari un equilibri constant entre la disciplina i les idees. Properament, una dada que mostrarà l'evolució d'aquesta relació serà l'origen institucional dels nous càrrecs governamentals. Qui guanyarà pes: l'aparell o el laboratori?
diumenge, 31 d’octubre del 2010
"El butlletí municipal: informació o propaganda?"
Aquest és l'article del darrer reportatge que he publicat a la revista Capçalera. Qui estigui interessat el pot consultar online aquí. (pp.34-39).
Al llarg dels 30 anys de democràcia local, les administracions públiques municipals han utilitzat diverses vies per informar a la ciutadania sobre la gestió de l’equip de govern. El butlletí municipal s’ha convertit en l’instrument de referència de les polítiques comunicatives dels ajuntaments. S’estima que gairebé la meitat dels municipis de Catalunya editen publicacions que es distribueixen a totes les llars. En termes quantitatius, es tradueix en una tirada total d’1,5 milions d’exemplars al mes. Malgrat aquestes dades aclaparadores, diversos factors com la manca de recursos municipals, la crisi o el partidisme dificulten la seva evolució.
Les revistes o butlletins municipals tenen per objecte informar de manera professional sobre com l’equip de govern administra el pressupost corporatiu i executa el seu programa electoral. Així, doncs, esdevenen una eina molt important de difusió de la tasca de govern entre els ciutadans. L’any 1979, amb la constitució dels primers consistoris després de la dictadura franquista, va aflorar la necessitat d’informar, tal com ho recull un lema d’aquells temps: “Entra amb nosaltres a l’ajuntament”.
Al llarg dels 30 anys de democràcia local, les administracions públiques municipals han utilitzat diverses vies per informar a la ciutadania sobre la gestió de l’equip de govern. El butlletí municipal s’ha convertit en l’instrument de referència de les polítiques comunicatives dels ajuntaments. S’estima que gairebé la meitat dels municipis de Catalunya editen publicacions que es distribueixen a totes les llars. En termes quantitatius, es tradueix en una tirada total d’1,5 milions d’exemplars al mes. Malgrat aquestes dades aclaparadores, diversos factors com la manca de recursos municipals, la crisi o el partidisme dificulten la seva evolució.
Les revistes o butlletins municipals tenen per objecte informar de manera professional sobre com l’equip de govern administra el pressupost corporatiu i executa el seu programa electoral. Així, doncs, esdevenen una eina molt important de difusió de la tasca de govern entre els ciutadans. L’any 1979, amb la constitució dels primers consistoris després de la dictadura franquista, va aflorar la necessitat d’informar, tal com ho recull un lema d’aquells temps: “Entra amb nosaltres a l’ajuntament”.
[Consulteu l'article sencer]
divendres, 29 d’octubre del 2010
Journalism in crisis
El darrer llibre de Núria Almiron analitza el finançament dels grups de comunicació i la seva repercussió en el periodisme
El llibre de la professora de la UPF, Núria Almiron, titulat Journalism in crisis analitza el finançament dels grups de comunicació i les seves conseqüències sobre el periodisme. El text abarca des dels vincles històrics entre finances i informació fins a l'impacte de la crisi mundial econòmica actual. La tesi central defensa que els grups de comunicació han afegit a la seva subordinació al mercat la subordinació a les finances. Per documentar, l'autora recorre a l'economia política, la història i l'anàlisi empírica.
Es tracta d'un text crític que té per objectiu de denunciar els fràgils fonaments sobre els quals s'han erigit els grans imperis mediàtics contemporanis i el profund impacte que el predomini de les lògiques financeres sobre l'economia real està exercint en els propietaris dels grans mitjans de comunicació de les democràcies occidentals.
El llibre de la professora de la UPF, Núria Almiron, titulat Journalism in crisis analitza el finançament dels grups de comunicació i les seves conseqüències sobre el periodisme. El text abarca des dels vincles històrics entre finances i informació fins a l'impacte de la crisi mundial econòmica actual. La tesi central defensa que els grups de comunicació han afegit a la seva subordinació al mercat la subordinació a les finances. Per documentar, l'autora recorre a l'economia política, la història i l'anàlisi empírica.
Es tracta d'un text crític que té per objectiu de denunciar els fràgils fonaments sobre els quals s'han erigit els grans imperis mediàtics contemporanis i el profund impacte que el predomini de les lògiques financeres sobre l'economia real està exercint en els propietaris dels grans mitjans de comunicació de les democràcies occidentals.
dijous, 28 d’octubre del 2010
Un 'think tank' de Medvedev insta a Putin a no presentar-se el 2012
El director de la fundación INSOR, un 'think tank' presidit pel mandatari rus, Dimitri Medvedev, va instar a l'actual primer ministre i expresident, Vladimir Putin, a no aspirar a la presidència de l'Estat a les elecciones del 2012.El director d'INSOR, Igor Yurgens, va agrair a Putin el seu paper a l'hora d'estabilitzar el país però va advertir que si torna al Kremlin es produirà un estancament polític. Ni Putin ni Medvedev han explicitat quin dels dos optarà a la Presidència, fet que ha despertat tot tipus de rumors sobre una suposada lluita interna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)