L’aparició
d’Internet va suposar un canvi qualitatiu en les formes de comunicació i en la
manera de relacionar-nos amb el món, adquirir informació i, fins i tot, en el
món de la política. En els nostres dies, l’expressió del sociòleg Manuel
Castells “to be on Internet or not to be” descriu l’omnipresència de la xarxa i
la seva capacitat d’abastar-ho tot. Els canvis tecnològics han facilitat la
transmissió de coneixement i, en aquest sentit, la gran majoria de think tanks publiquen els seus estudis i
investigacions a la xarxa. En aquest context, a continuació desgranaré algunes
característiques de les pàgines webs de les fundacions dels partits polítics
catalans que deriven de l’anàlisi dels continguts online a través de quatre blocs: institucional, internacional,
continguts i navegabilitat.
Totes les
fundacions dels partits polítics catalans ―excepte la Fundació Col·labora del
PPC― tenen pàgina web. L’excepció es deu a la relativa recent creació del
laboratori d’idees popular que substitueix a Faes-Institut Catalunya Futur.
Aquest, tot i mantenir el domini, té abandonada la pàgina web. D’acord amb
això, la resta de fundacions (CatDem, Inehca, Campalans, Nous Horitzons i Irla) actualitzant periòdicament els continguts i
publiquen, en major i menor mesura, els seus estudis. Tanmateix, l’anàlisi de
les diferents pàgines webs ens permet descobrir diferents estratègies
comunicatives en l’àmbit online i
algunes mancances pel que fa als continguts.
Pel que fa
al bloc institucional, s’aprecia una tendència a desvincular-se dels respectius
partits polítics. En aquest sentit, cap específica en la seva presentació que
depèn orgànicament d’un partit polític. En tot cas, en l’apartat d’objectius
explicita les línies de recerca ideològiques que responen a “ismes”
(catalanisme, socialisme, ecologisme, independentisme, liberalisme...); però
sense fer menció del partit mare. De la mateixa manera, tampoc existeix cap
enllaç o banner que dirigeixi a la
web del partit polític. En canvi, a l’inversa, la majoria de partits enllacen
amb les fundacions. L’explicació més plausible d’aquesta omissió seria la
voluntat d’arribar a altres capes socials que, d’entrada, no combregarien amb
els postulats ideològics dels partits. Així, doncs, una estratègia d’extensió
passaria per ocultar els vincles polítics per facilitar la transmissió i la
captació ideològica.
En relació
amb això, totes les fundacions expliciten quins són els seus òrgans de govern
(la gran majoria formats per dirigents del partit) i patronats. I, en major o
menor mesura, totes disposen d’un apartat de presentació i d’objectius i línies
de recerca.
Si analitzem
el bloc d’internacional ens adonem que només dues fundacions ―la CatDem i la
Nous Horitzons― tenen un apartat específic en la seva web. En aquest sentit, la
CatDem és l’única que desenvolupa una estratègia d’internacionalització
exhaustiva mitjançant un butlletí electrònic en anglès de periodicitat
trimestral on es tradueixen articles d’opinió apareguts a la premsa catalana,
les xarxes internacionals i la cooperació exterior. A més, la versió anglesa
del lloc web facilita la difusió ideològica a l’estranger. En contraposició, el
web de l’Inehca no contempla cap element recollit en el bloc d’internacional. En termes generals, les fundacions dels partits polítics catalans no desenvolupen una estratègia efectiva d’internacionalització.
Pel que fa
als continguts, les pàgines webs de les diferents fundacions organitzen els
continguts de manera molt diversa. No obstant, s’estableixen alguns elements en
comú com, per exemple, que totes elles posen a disposició els articles, estudis
i informes que generen alhora que actualitzen amb més o menys periodicitat els
canals de notícies. Pel que fa als documents, convé destacar que únicament la
Fundació Rafael Campalans té visibles les memòries anuals d’activitats que
també recullen els exercicis econòmics. Les de la resta de fundacions no es
poden consultar. Aquest fet lliga amb la poca transparència que tenen aquest
tipus d’institucions en relació als pressupostos i al seu finançament.
D’altra
banda, la CatDem és l’única fundació que no elabora cap revista en suport
paper. En relació amb això, segueix una estratègia de producció 2.0 a través
del departament de “nous formats” que contempla gestió de xarxes socials,
butlletí electrònic, canal de vídeo i blogs dels dirigents i col·laboradors de
la fundació. L’aposta per la producció digital permet a la CatDem treballar amb
més immediatesa l’actualitat. D’acord amb això, la fundació de CDC és l’única
que publica una editorial diària posicionant-se sobre temes polítics del
moment. En canvi, la resta de fundacions publica una revista en suport paper
que es pot descarregar en pdf des del web (la revista Diàlegs, de l’Inehca; FRC
de la Campalans; Nous Horitzons de la FNH i Eines de la Fundació Irla). La
publicació pròpia, tot i que és més laboriosa i costosa, permet disposar d’una
nòmina de col·laboradors que, mitjançant la redacció d’articles, contribueixen
a prestigiar la fundació. Generalment, la publicació d’un nou número de la
revista ve acompanyada d’un acte de presentació on intervenen alguns dels
autors i membres destacats de la direcció del partit.
En relació a
les xarxes socials, les fundacions dels dos grans partits catalans ―CDC i PSC―
són les úniques que les integren a la pàgina web. No obstant això, totes les
fundacions a excepció de la Irla, disposen d’una subscripció web al butlletí
corporatiu.
Un altre
aspecte a destacar és la tasca que realitzen de recuperació de memòria
històrica del partit i del país. En aquest context, convé destacar dos projectes. Primer, el que desenvolupa l’Inehca sobre la recuperació de la història d’UDC. Fruit de la col·laboració
amb la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull neix Memòria Viva, un projecte audiovisual
que narra la història del partit democristià a través de l’experiència i
vivències dels seus dirigents i militants més veterans. En segon lloc, trobem el de la Fundació Irla titulat Memòria Esquerra i que té per objectiu referenciar les personalitats, fets i publicacions més rellevants relacionats amb els més de 80 anys d'història del partit republicà.
Tot i que la
formació a quadres i militants és una de les tasques de les fundacions dels
partits, en els respectius llocs webs no apareix cap apartat específic sobre
formació. Com a molt, apareix alguna petita ressenya d’alguna acció formativa
en el canal de notícies o, en el cas de la CatDem, una referència institucional
a la Càtedra que impulsen.
Finalment,
pel que fa al bloc de navegabilitat web, la gran majoria de fundacions permeten
la subscripció via rss, tenen visible l’apartat de contactar i disposen de
cercador i mapa web.
A tall de
recapitulació, les pàgines webs de les fundacions dels partits polítics
catalans presenten les següents característiques:
- Intent de desvincular-se dels partits als quals estan
vinculats per adquirir una imatge independent. Això explica que cap lloc web
enllaci amb el partit polític corresponent.
- En termes generals, existeix una estratègia poc elaborada
d’internacionalització. Només la CatDem elabora un butlletí en anglès i permet
la navegació en aquest idioma. De la mateixa manera, s’explicita poc les
relacions internacionals que estableixen amb d’altres think tanks.
- L’opacitat d’aquest tipus d’institucions en l’àmbit
econòmic i financer es tradueix amb l’inexistència d’informació de les finances
de la fundació. D’acord amb això, la Fundació Campalans és l’única que permet
descarregar les diferents memòries anuals que contenen els respectius
pressupostos.
- La gran majoria de fundacions publica una revista en
paper que es pot descarregar en pdf a la pàgina web. La CatDem és l’única que
no en publica cap i substitueix aquesta mancança per una aposta decidia per la
producció 2.0 (gestió de xarxes socials, canal de vídeo, editorial diària,
blogs dels dirigents, etc.). En aquest context, encara queda molt camí a
recórrer en la integració de les noves tecnologies i les xarxes socials.
- Tot i que la formació és una de les tasques primordials
de les fundacions dels partits, en els respectius llocs webs no apareix cap
apartat específic.
