Think tanks i transparència. Sabem qui hi ha darrera de les grans idees?

La missió essencial dels laboratoris d’idees ―els anomenats think tanks― consisteix en influir sobre l’orientació de les polítiques públiques. Originàriament, aquestes organitzacions van néixer amb el propòsit de generar pensament científic i rigorós (les ‘universitats sense estudiants’ eren la tipologia paradigmàtica); però en el context de la globalització van evolucionar cap a la promoció d’interessos (donant lloc a la tipologia dels advoacy tanks o centres militants). Aquesta mutació de l’escomesa dels think tanks va accentuar les accions de persuasió (polítiques de comunicació agressives, tècniques de relacions públiques unidireccionals, lobbisme, framing, agenda building, etc.) provocant una nova guerra ideològica caracteritzada per la voluntat d’imposar les pròpies idees i el benefici particular.

Això ha provocat que l’aureola d’imparcialitat ideològica dels think tanks es posés en entredit. Un bon exemple d’això és la informació publicada pel The New York Times que explica que 64 governs de tot el món han pagat des del 2011 milions de dòlars a 28 think tanks per influir a través d’ells sobre les polítiques del govern nord-americà. Institucions molt prestigioses com l’Atlantic Council o la Brookings Institution haurien rebut grans quantitats de diners, segons assenyala el diari. L’Estat espanyol també apareix citat com un dels països que fa donacions a centres de pensament nord-americans. En aquest cas, les institucions beneficiaries són la Inter-American Dialogue  i la German Marshall Fund of the United States.

Aquestes donacions garanteixen que els laboratoris d’idees promoguin els interessos dels governs davant les institucions nord-americanes. Aquest, tot i ser un recurs legal i legítim, es pot interpretar com una compra d’influència i, en el cas dels think tanks, compromet la seva reputació. En un escenari de llums i taquígrafs, aquesta pràctica seria fàcilment identificable i permetria contextualitzar les conclusions dels think tanks. Tanmateix, aquesta és una informació de molt difícil accés tal i com ho demostra un estudi de Transparify que conclou que el 80% dels think tanks més influents del món no revela qui els finança.

L’estudi analitza 169 centres de pensament de 47 països a partir d’aquesta metodologia. D’aquests, tan sols 21 faciliten públicament tota la informació necessària (llistat dels donants, identificació de les quantitats i origen dels finançament de projectes concrets) per saber qui els finança. D’una valoració màxima de cinc estrelles, el valor mitjà és de 2,2.

Juntament amb el col·lega investigador Jaime González Capitel vam utilitzar la mateixa metodologia per analitzar 48 think tanks espanyols. Els resultats obtinguts van ser plenament desoladors. Gairebé el 80% dels laboratoris d’idees presenten 0 o 1 estrelles sobre 5 en transparència; sent 0,69 el valor mitjà. És a dir: suspens total. Contràriament, convé destacar la magnífica puntuació obtinguda per la Fundación Ecología y Desarrollo. Aquesta organització obté la màxima puntuació (5 estrelles) a partir d’una gestió basada en el mètode SROI.

Seguint amb l’anàlisi, vaig aplicar la metodologia als think tanks catalans amb l’obtenció d’uns resultats en la mateixa línia que els espanyols: més del 70% no proporciona cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita informació general sobre els seus comptes a les seves memòries però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify.

Aquestes dades ens ofereixen un panorama depriment en quant a la transparència dels think tanks i a la seva legitimitat a l’hora d’actuar com a autèntics líders d’opinió. En plena era de la informació, la transparència és un valor creixent que es convertirà en imprescindible a l’hora de donar credibilitat a les propostes provinents dels laboratoris d’idees. Precisament aquestes organitzacions, com actors polítics a l’avantguarda de la innovació i el progrés, han d’actuar com a institucions exemplars i fer un esforç d’obertura i responsabilitat. D’acord amb això, un principi fonamental d’una democràcia sana és la transparència. No ho oblidem.   

Article publicat a FinesOp. 

¿Son transparentes los think tanks españoles?

Siguiendo el esquema del post de hace unos meses sobre la transparencia de los think tanks catalanes, ahora hemos analizado junto a Jaime González Capitel, investigador y autor de un gran blog sobre análisis política, la transparencia de los laboratorios de ideas españoles a partir del frame de Transparify. El artículo completo está disponible en la web On think tanks.

Señalar que casi el 80% de los think tanks analizados presentan 1 o 0 estrellas en transparencia. Es decir, suspenso total. Por el contrario, cabe destacar la magnífica puntuación de la Fundación Ecología y Desarrollo. Esta organización obtiene la máxima puntuación (5 estrellas) a partir de una gestión basada en el método SROI. 

La Faes s’imposa a Col·labora

Fa uns mesos, publicava aquest post sobre la creació, per part del Partit Popular de Catalunya (PPC), d’una fundació al marge de la omnipotent Faes presidida per l’expresident espanyol José Maria Aznar. Segons la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, Col·labora tenia com a objectiu “desenvolupar tasques de formació i també de reflexió, anàlisi i estratègia política” pròpies dels think tanks. Doncs bé, menys de dos anys després de la seva creació, el PPC va tancar-la després que la seva activitat decaigués a nivells pràcticament nuls.

Segons va informar Europa Press, el PPC limita les seves fundacions a la continuïtat de l’Institut Catalunya Futur (ICF), la filial de Faes a Catalunya, creada durant l’etapa de Josep Piqué al capdavant dels populars catalans. Durant aquella època, la gestió econòmica (i també la gestió de les subvencions) es realitzava de manera centralitzada des de Faes Madrid; fet que alguna vegada va comportar desavinences. Això explicaria la voluntat de Sánchez Camacho de crear una nova fundació i passar a gestionar-la directament des del carrer Urgell.

Però l’invent duraria molt poc (una mica més de 20 mesos) i a principis d’any el PPC va decidir tancar-la argumentant la renúncia per motius personals de la primera línia política del aleshores diputat i responsable de Col·labora, Pedro Chumillas. El balanç d’activitat es pot resumir amb una campanya a favor del ‘Gran Recapte’ (recollida d’aliments) i algunes donacions a projectes socials. En canvi, van quedar a l’aigüera temes de més profunditat política com la jornada sobre el model de finançament autonòmic que Sánchez Camacho va anunciar el dia de la presentació oficial de Col·labora.

Tanmateix, Faes ha cobert aquest espai no ocupat per Col·labora amb l’organització de diversos seminaris a Barcelona sobre el “projecte secessionista” de Catalunya que ha desembocat en aquesta publicació i que demostra que Faes s’ha imposat a Col·labora.   

Els think tanks catalans suspenen en transparència

Segons un estudi de Transparify, només el 12% dels think tanks més influents del món són totalment transparent sobre el seu finançament. Per contra, el 80% no revela qui els finança. A Catalunya, la radiografia segueix el mateix patró i la informació sobre les dades econòmiques dels think tanks brilla per la seva absència.

En aquest context, més del 70% dels think tanks analitzats no proporcionen cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita en les seves memòries informació general sobre els seus comptes però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify i, en termes globals, se situen per sota del promig de l’estudi mundial (2,2 estrelles).

El think tank que fa un esforç de transparència més gran és la Fundació L’Alternativa, vinculada a EUiA, que disposa d’un apartat web específic sobre transparència on penja els resums econòmics i els comptes auditats.

Aspectes a millorar

Per avançar en la conquesta de la transparència és recomanable:

•  Explicitar els canals de finançament públics i privats i les quanties
• Llistar els donants i les respectives donacions
• Penjar al web les memòries anuals amb la pertinent informació financer
• Crear un epígraf al web sobre transparència amb tota la informació econòmica completa i intel·ligible que generi confiança
•  Detallar a quins projectes s’han destinat les donacions

Com mesurar la transparència?

El sistema de qualificació sobre la transparència dels think tanks ideat per Transparify a partir de l’anàlisi dels llocs webs d’aquestes organitzacions va de les 5 estrelles (think tanks molt transparents sobre el seu finançament) fins les 0 estrelles (no proporcionen informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners). Per conèixer informació més detallada sobre aquesta metodologia cliqueu aquí.

5 estrelles *****: Molt transparent. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació permeten als  investigadors, periodistes, responsables polítics i ciutadans consultar amb claredat i detall qui els finança, amb quina quantitat va contribuir cada donant i a quins projectes o activitats es van destinar aquests diners. Només una minoria dels grups de reflexió que s’han analitzat fins ara han arribat a aquest nivell alt.

4 estrelles ****: En gran mesura transparent.  Els think tanks que obtenen aquesta puntuació són en gran part transparent, però la informació que proporcionen és menys detallada o comprensible. A més, actors externs poden inferir a l’hora d’informar sobre els seus principals donants.

1, 2 i 3 estrelles: Dades incompletes sobre finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació només ofereixen algunes dades. Per exemple, un think tank de 3 estrelles pot enumerar alguns donants i divulgar aproximadament les seves contribucions; però alhora pot ocultar els nivells de contribució d'altres donants.

0 estrelles: Inexistència d’informació sobre el seu finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació no proporcionen cap informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners.

Per realitzar l’anàlisi del cas català m’he basat en la selecció de 20 laboratoris d’idees que vam establir a la Guia de think tanks a Catalunya (Editorial Sehen) amb les excepcions del Centre d’Estudis Jordi Pujol (en procés de dissolució) i de la Fundació Catalunya S-XXI i Faes-Institut Catalunya Futur (sense activitat aparent). 

Vol guanyar influència a Washington? Financi think tanks

L’acció de lobbisme que es basa en influir sobre un grup d’individus o organitzacions molt influents sobre el tema objecte de decisió es coneix com lobbisme d’altura  o grasstop lobbying. Per la seva condició d’institució investigadora i assessora, els think tanks ―també coneguts com laboratoris d’idees― sovint són objecte d’aquest tipus de lobbisme. Tanmateix, una informació publicada pel The New York Time ha posat en entredit l’essència d’aquestes organitzacions: la credibilitat i el rigor.

Concretament, la notícia del rotatiu novayorquí explica que 64 governs de tot el món ―principalment països d’Europa, de l’Orient Mitjà i altres zones d’Àsia; sobretot dels productors de petroli― han pagat des del 2011 milions de dòlars a 28 think tanks per influir a través d’ells sobre les polítiques de l’executiu nord-americà. Institucions molt prestigioses com l’Atlantic Council, la Brookings Institution o el Center for Strategic and International Studies haurien rebut grans quantitats de diners, segons assenyala el diari.

Espanya apareix citada com un dels països que fa donacions a centres de pensament nord-americans. En aquest cas, les institucions beneficiaries són la Inter-American Dialogue  i la German Marshall Fund of the United States. La primera concentra gran part de la seva investigació en Amèrica Llatina i ha estat una ferma defensora dels acords de lliure comerç amb els Estats Units. La segona es va crear mitjançant les donacions que el Govern alemany va concedir en motiu del 25è aniversari de la commemoració del Pla Marshall. Actualment, aquest think tank es dedica a promoure les relacions entre els Estats Units i Europa. 

Aquestes donacions garanteixen que els think tanks promoguin els interessos dels governs per les institucions nord-americanes i evitar crítiques. Un informe del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec que es cita a la notícia, ho justifica així: “a Washington és difícil per a un país petit tenir accés a polítics poderosos, funcionaris i experts (...). Finançar think tanks influents és una forma de tenir aquest accés i alguns think tanks assenyalen obertament que només poden servir a aquells governs estrangers que donen fons”. El problema de fons d’aquesta pràctica no rau en el fet que determinats governs financin laboratoris d’idees per emprendre recerques; sinó que uns i altres acceptin les donacions per promocionar interessos i orientar investigacions. 

Aquest modus operandi ataca el cor dels think tanks: el prestigi i la credibilitat de les institucions dedicades a la proposició de polítiques públiques. Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres militants o advocacy tanks ―una tipologia de think tank amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat polític per afavorir determinats posicionaments ideològics― va acabar amb aquesta imatge de puresa.

Un bon exemple sobre això el trobem al llibre de Susan George El pensamiento secuestrado que  explica com els think tanks conservadors van canviar el paisatge intel·lectual de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981 i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions de dòlars a la Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute o el Cato Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals. D’aquesta manera, es van promocionar pensadors com Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i el conservadorisme social, entre d’altres.

Actualment, la proliferació de la tipologia dels centres militants en el món dels think tanks està comportant un augment de la promoció d’interessos per sobre de les reflexions i anàlisis rigoroses i independents. Davant d’aquesta tessitura correm el risc que els informes dels think tank canviïn el segell de qualitat que els ha caracteritzat per l’empremta borrosa de qui paga. I això no és un bon símptoma. 

Article publicat a la revista COMeIN.

Versión en castellano. 

"A world of their own: think tanks and global politics" by Donald Abelson

Video de la conferencia titulada "A world of their own: think tanks and global politics" que Donald Abelson impartió en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull en un acto coorganizado por dicha universidad y la Oficina Española del Observatorio de los Think Tanks.

 

Parlem de lobbisme

Us deixo el podcast del programa "Llapis de memòria" de la Cadena SER on vaig intervenir per parlar sobre el lobbisme.

La transparencia de los think tanks en la guerra de las ideas

La misión esencial de los laboratorios de ideas ―los llamados think tanks― es la de influir la orientación de las políticas públicas. Originariamente, estas organizaciones nacieron con el propósito  de generar pensamiento científico y riguroso (las ‘universidades sin estudiantes’ eran la tipología paradigmática); pero en el contexto de la globalización evolucionaron hacía la promoción de intereses (dando lugar a la tipología de ‘centros militantes’). Esta mutación del cometido de los think tanks acentuó sus acciones de persuasión (políticas de comunicación agresivas, técnicas de relaciones públicas unidireccionales, lobismo, framing, agenda building, etc) provocando una nueva guerra ideológica  caracterizada por la voluntad de imponer las propias ideas y el beneficio particular.

En este contexto, es básico poder conocer la “personalidad” de los laboratorios de ideas y cuales son sus finalidades fundacionales. Un dato capital que permite indagar sobre esta cuestión  es la información de las personas o instituciones que financian los think tanks. Sin embargo, esta es una información de muy difícil acceso como lo demuestra un reciente estudio de Transparify, una organización financiada por el programa Think tank Fund de la Open Society Foundation, que muestra que el 80% de los laboratorios de ideas más influyentes del mundo no desvela quién los financia.

De los 169 think tanks analizados solo 21 facilitan públicamente toda la información necesaria (listado de todos los donantes, identificación de las cantidades  y el origen del financiamiento de proyectos concretos) para saber quién los financia. De una valoración máxima de cinco estrellas, el valor medio es de 2,2 estrellas.

El estudio refleja un panorama desolador en cuanto a la transparencia de los think tanks y a su legitimidad para actuar como líderes de opinión. En plena era de la información, la transparencia es un valor creciente que se convertirá en imprescindible a la hora de dar credibilidad a las propuestas de los laboratorios de ideas.  

“A Europa s’haurien de començar a utilitzar els think tanks”

En el context de les eleccions europees, repesco una entrevista que els amics de Finestra d'oportunitat em van fer sobre la situació dels think tanks a Espanya i Europa.

Existe versión en castellano en este enlace.

Intel·ligència econòmica

És possible que per alguns lectors, el títol d’aquest article sigui un oxímoron. Tanmateix, en els darrers anys la Intel·ligència Econòmica (IE) s’ha convertit en una disciplina emergent que comprèn un procés permanent de planificació, obtenció i anàlisis d’informació per transformar-la en coneixement i reduir la incertesa a l’hora de prendre decisions estratègiques en àmbits com la competitivitat de les organitzacions o a la protecció d’interessos.

La forta irrupció de la IE s’ha fet palès en la creixent oferta formativa destinada a preparar futurs analistes en l’àmbit de la intel·ligència econòmica i empresarial. Encara que ens trobem davant d’un vocabulari aparentment nou, la idea del coneixement de l’entorn a l’hora de prendre decisions empresarials és més vella que l’olivera. Per exemple, l’any 1792, el diari espanyol El Correo Mercantil y sus Indias explicava que els comerciants que assolien millors èxits eren els que tenien en compte els temporals, les collites, els canvis de consums o les diferents aliances.

No obstant això, un dels grans precursors de la promoció del coneixement de l’entorn va ser Francis Joseph Aguilar qui, l’any 1967, va escriure Scanning the Business Environment; obra que tractava de la urgent necessitat per part dels directius d’obtenir informació rellevant de l’exterior i comprendre els canvis de l’entorn. Però la gran novetat rau en l’aplicació de la intel·ligència militar ―que es caracteritza per la recopilació d’informació sobre l’enemic actual o potencial per planificar adequadament les operacions― al món de l’empresa. En aquest punt, és interessant citar una frase del general i filòsof xinès, Sun Tzu, autor de L’art de la guerra que resa així: “Una bona intel·ligència és el preludi de la victòria”. 

A la dècada de 1980, es parlava de diferents tipus d’intel·ligència (o vigilància) segons el seguiment de l’entorn. Bruno Martinet i Jean-Michel Ribault distingeixen quatre eixos: a) intel·ligència tecnològica, dedicada a controlar els avanços tècnics i les noves oportunitats que aquests brinden; b) intel·ligència competitiva, consistent en analitzar i vigilar els competidors; c) intel·ligència comercial; enfocada a conèixer clients i proveïdors; i d) intel·ligència de l’entorn, centrada en buscar informació que pot afectar el futur (aspectes socials, normatius, geopolítics, econòmics, etcètera). Tots ells tenen en comú la missió de capturar informació estratègica per analitzar-la a posteriori.

La globalització ha contribuït a destacar el rol de la informació gràcies a factors com la liberalització dels mercats, la terciarització de l’economia o l’expansió del sector de les telecomunicacions. Per aquest motiu, la millora de l’accés a la informació a partir dels canvis tecnològics constants constitueix un dels elements claus de la nostra societat. La seva utilització per part d’institucions, empreses, associacions i individus permet generar millors respostes i enfocaments als reptes i riscos del nostre temps; caracteritzats pel seu caràcter global, complex i incert. Així, doncs, l’anticipació esdevé un valor estratègic de gestió en un context dinàmic i terriblement canviant.

Per aquest motiu és bàsic que les empreses identifiquin noves fonts d’informació, ponderació i valoració d’acord amb les seves necessitats. Això, per una banda, es pot realitzar mitjançant la captació activa i actualitzada d’informació rellevant a partir de pràctiques com l’anàlisi de patents i la propietat intel·lectual, el benchmarking competitiu, la geopolítica, l’anàlisi de xarxa de vendes, les relacions públiques o el lobbisme, entre d’altres. I per l’altra banda, a partir de noves eines i tecnologies per a l’administració de grans volums d’informació com, per exemple, els dipòsits de dades (data warehouse o el data mart) o la extracció automàtica de coneixement a través de la mineria de dades. De la mateixa manera, també es poden utilitzar altres recursos com bases de dades, anuaris digitals, serveis web, motors de cerca o metabuscadors.

Les grans multinacionals fa uns anys que van implantar les seves unitats d’intel·ligència amb la finalitat de reduir la incertesa i detectar de manera precoç les amenaces i oportunitats de l’entorn per potenciar la competitivitat i la projecció empresarial. En canvi, a les petites i mitjanes empreses, en gran mesura, encara desconeixen les possibilitats d’adoptar mesures de planificació estratègica mitjançant la Intel·ligència Econòmica. Certament, les seves capacitats i recursos no són comparables amb els de les grans empreses. Per aquesta raó, convé explorar noves formules que les permetin optar a associativitats més fortes i entrar en mercats més competitius. Vivim en temps de gran dificultat econòmica. Per això, hem de tenir present el vell adaggi que diu: “Una persona intel·ligent és aquella que construeix una fortalesa amb les pedres que llancen els seus enemics”.