Radiografía de los think tanks en España

En un mundo globalizado y cada vez más complejo, los laboratorios de ideas ―los llamados think tanks― se han consolidado como actores políticos relevantes a la hora de proponer políticas públicas y asesorar a los gobiernos ante nuevos retos y amenazas. La desigualdad norte-sur, la seguridad internacional, la sanidad, el orden geopolítico mundial... todas estas problemáticas deben ser abordadas con rigor, tenacidad y método. En este sentido, los think tanks son organizaciones permanentes encargadas de suministrar una producción original de reflexiones, análisis y asesoramiento, pero que no están al cargo de misiones gubernamentales. Además, su trabajo tiene, o debería tener, la ambición, explícita o implícita, de servir a una determinada concepción del bien público, por oposición a las organizaciones con ánimo únicamente comercial y lucrativo.

En este contexto, comparto con vosotros un informe que he realizado conjuntamente con el colega investigador Jaime González-Capitel titulado "Radiografía de los think tanks en España" y que la Fundación Ciudadanía y Valores ha tenido la amabilidad de publicar. 

Podéis consultar el informe completo aquí. 

Pensando el mundo global. Think Tanks y políticas públicas

Factores de carácter global como la complejidad derivada de la globalización, el terrorismo, la crisis o la incertidumbre exigen un replanteamiento de las políticas públicas para poder dar respuesta a los nuevos retos y necesidades de nuestras sociedades. El principal desafío consiste en mitigar riesgos y agilizar la capacidad de respuesta y anticipación frente a las nuevas amenazas (innovación tecnológica, posibilidad de destrucción masiva, exacerbación del integrismo religioso, volatilidad de los mercados financieros, guerra bacteriológica, terrorismo biológico, etc.).

Las amenazas han cambiado y son más peligrosas y difusas: el enemigo actúa de manera nodal y global y los riesgos resultan más impredecibles. En este contexto, la ciencia cada vez tiene mayores dificultades para responder a los retos de las sociedades contemporáneas caracterizados por contener datos inciertos y riesgos altos y exigir decisiones urgentes. El 11-S y los posteriores atentados, la caída del banco de inversión Lehman Brothers o la reciente epidemia de ébola, son algunos ejemplos significativos.

Como decía Ulrich Beck, la experiencia del pasado fomenta la anticipación del tipo de riesgo equivocado, aquél que creemos poder calcular y controlar, mientras que el desastre surge de aquello que no conocemos y que no podemos calcular. Ante este nuevo panorama, personas y métodos deben adaptarse a los nuevos tiempos. En el ámbito de la inteligencia, se ha abogado por planteamientos integradores, globales y proactivos que permitan multiplicar las fuentes informativas para poder contrastar los datos y calibrar su relevancia; identificar, monitorizar y gestionar los riesgos desde sus fases más incipientes; desarrollar criterios organizativos flexibles para adaptarse a la diversidad de riesgos actuales; y crear nuevas herramientas teóricas, conceptuales o metodológicas y patrones de análisis transversales e integrales para comprender y neutralizar los nuevos riesgos.

En este contexto, los think tanks se presentan como actores políticos eficaces para afrontar amenazas globales y alentar intereses comunes. El reto radica en aprovechar la ingente reserva de conocimientos, información y energía asociativa que existe en las organizaciones de investigación sobre políticas públicas para apoyar su autoabastecimiento económico y social y garantizar el progreso político. Pero, ¿qué son exactamente los think tanks?

*Artículo elaborado para la colección ‘Notes internacionals’ del CIDOB. Clica aquí para leer el artículo completo.

Think tanks i transparència. Sabem qui hi ha darrera de les grans idees?

La missió essencial dels laboratoris d’idees ―els anomenats think tanks― consisteix en influir sobre l’orientació de les polítiques públiques. Originàriament, aquestes organitzacions van néixer amb el propòsit de generar pensament científic i rigorós (les ‘universitats sense estudiants’ eren la tipologia paradigmàtica); però en el context de la globalització van evolucionar cap a la promoció d’interessos (donant lloc a la tipologia dels advoacy tanks o centres militants). Aquesta mutació de l’escomesa dels think tanks va accentuar les accions de persuasió (polítiques de comunicació agressives, tècniques de relacions públiques unidireccionals, lobbisme, framing, agenda building, etc.) provocant una nova guerra ideològica caracteritzada per la voluntat d’imposar les pròpies idees i el benefici particular.

Això ha provocat que l’aureola d’imparcialitat ideològica dels think tanks es posés en entredit. Un bon exemple d’això és la informació publicada pel The New York Times que explica que 64 governs de tot el món han pagat des del 2011 milions de dòlars a 28 think tanks per influir a través d’ells sobre les polítiques del govern nord-americà. Institucions molt prestigioses com l’Atlantic Council o la Brookings Institution haurien rebut grans quantitats de diners, segons assenyala el diari. L’Estat espanyol també apareix citat com un dels països que fa donacions a centres de pensament nord-americans. En aquest cas, les institucions beneficiaries són la Inter-American Dialogue  i la German Marshall Fund of the United States.

Aquestes donacions garanteixen que els laboratoris d’idees promoguin els interessos dels governs davant les institucions nord-americanes. Aquest, tot i ser un recurs legal i legítim, es pot interpretar com una compra d’influència i, en el cas dels think tanks, compromet la seva reputació. En un escenari de llums i taquígrafs, aquesta pràctica seria fàcilment identificable i permetria contextualitzar les conclusions dels think tanks. Tanmateix, aquesta és una informació de molt difícil accés tal i com ho demostra un estudi de Transparify que conclou que el 80% dels think tanks més influents del món no revela qui els finança.

L’estudi analitza 169 centres de pensament de 47 països a partir d’aquesta metodologia. D’aquests, tan sols 21 faciliten públicament tota la informació necessària (llistat dels donants, identificació de les quantitats i origen dels finançament de projectes concrets) per saber qui els finança. D’una valoració màxima de cinc estrelles, el valor mitjà és de 2,2.

Juntament amb el col·lega investigador Jaime González Capitel vam utilitzar la mateixa metodologia per analitzar 48 think tanks espanyols. Els resultats obtinguts van ser plenament desoladors. Gairebé el 80% dels laboratoris d’idees presenten 0 o 1 estrelles sobre 5 en transparència; sent 0,69 el valor mitjà. És a dir: suspens total. Contràriament, convé destacar la magnífica puntuació obtinguda per la Fundación Ecología y Desarrollo. Aquesta organització obté la màxima puntuació (5 estrelles) a partir d’una gestió basada en el mètode SROI.

Seguint amb l’anàlisi, vaig aplicar la metodologia als think tanks catalans amb l’obtenció d’uns resultats en la mateixa línia que els espanyols: més del 70% no proporciona cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita informació general sobre els seus comptes a les seves memòries però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify.

Aquestes dades ens ofereixen un panorama depriment en quant a la transparència dels think tanks i a la seva legitimitat a l’hora d’actuar com a autèntics líders d’opinió. En plena era de la informació, la transparència és un valor creixent que es convertirà en imprescindible a l’hora de donar credibilitat a les propostes provinents dels laboratoris d’idees. Precisament aquestes organitzacions, com actors polítics a l’avantguarda de la innovació i el progrés, han d’actuar com a institucions exemplars i fer un esforç d’obertura i responsabilitat. D’acord amb això, un principi fonamental d’una democràcia sana és la transparència. No ho oblidem.   

Article publicat a FinesOp. 

¿Son transparentes los think tanks españoles?

Siguiendo el esquema del post de hace unos meses sobre la transparencia de los think tanks catalanes, ahora hemos analizado junto a Jaime González Capitel, investigador y autor de un gran blog sobre análisis política, la transparencia de los laboratorios de ideas españoles a partir del frame de Transparify. El artículo completo está disponible en la web On think tanks.

Señalar que casi el 80% de los think tanks analizados presentan 1 o 0 estrellas en transparencia. Es decir, suspenso total. Por el contrario, cabe destacar la magnífica puntuación de la Fundación Ecología y Desarrollo. Esta organización obtiene la máxima puntuación (5 estrellas) a partir de una gestión basada en el método SROI. 

La Faes s’imposa a Col·labora

Fa uns mesos, publicava aquest post sobre la creació, per part del Partit Popular de Catalunya (PPC), d’una fundació al marge de la omnipotent Faes presidida per l’expresident espanyol José Maria Aznar. Segons la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, Col·labora tenia com a objectiu “desenvolupar tasques de formació i també de reflexió, anàlisi i estratègia política” pròpies dels think tanks. Doncs bé, menys de dos anys després de la seva creació, el PPC va tancar-la després que la seva activitat decaigués a nivells pràcticament nuls.

Segons va informar Europa Press, el PPC limita les seves fundacions a la continuïtat de l’Institut Catalunya Futur (ICF), la filial de Faes a Catalunya, creada durant l’etapa de Josep Piqué al capdavant dels populars catalans. Durant aquella època, la gestió econòmica (i també la gestió de les subvencions) es realitzava de manera centralitzada des de Faes Madrid; fet que alguna vegada va comportar desavinences. Això explicaria la voluntat de Sánchez Camacho de crear una nova fundació i passar a gestionar-la directament des del carrer Urgell.

Però l’invent duraria molt poc (una mica més de 20 mesos) i a principis d’any el PPC va decidir tancar-la argumentant la renúncia per motius personals de la primera línia política del aleshores diputat i responsable de Col·labora, Pedro Chumillas. El balanç d’activitat es pot resumir amb una campanya a favor del ‘Gran Recapte’ (recollida d’aliments) i algunes donacions a projectes socials. En canvi, van quedar a l’aigüera temes de més profunditat política com la jornada sobre el model de finançament autonòmic que Sánchez Camacho va anunciar el dia de la presentació oficial de Col·labora.

Tanmateix, Faes ha cobert aquest espai no ocupat per Col·labora amb l’organització de diversos seminaris a Barcelona sobre el “projecte secessionista” de Catalunya que ha desembocat en aquesta publicació i que demostra que Faes s’ha imposat a Col·labora.   

Els think tanks catalans suspenen en transparència

Segons un estudi de Transparify, només el 12% dels think tanks més influents del món són totalment transparent sobre el seu finançament. Per contra, el 80% no revela qui els finança. A Catalunya, la radiografia segueix el mateix patró i la informació sobre les dades econòmiques dels think tanks brilla per la seva absència.

En aquest context, més del 70% dels think tanks analitzats no proporcionen cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita en les seves memòries informació general sobre els seus comptes però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify i, en termes globals, se situen per sota del promig de l’estudi mundial (2,2 estrelles).

El think tank que fa un esforç de transparència més gran és la Fundació L’Alternativa, vinculada a EUiA, que disposa d’un apartat web específic sobre transparència on penja els resums econòmics i els comptes auditats.

Aspectes a millorar

Per avançar en la conquesta de la transparència és recomanable:

•  Explicitar els canals de finançament públics i privats i les quanties
• Llistar els donants i les respectives donacions
• Penjar al web les memòries anuals amb la pertinent informació financer
• Crear un epígraf al web sobre transparència amb tota la informació econòmica completa i intel·ligible que generi confiança
•  Detallar a quins projectes s’han destinat les donacions

Com mesurar la transparència?

El sistema de qualificació sobre la transparència dels think tanks ideat per Transparify a partir de l’anàlisi dels llocs webs d’aquestes organitzacions va de les 5 estrelles (think tanks molt transparents sobre el seu finançament) fins les 0 estrelles (no proporcionen informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners). Per conèixer informació més detallada sobre aquesta metodologia cliqueu aquí.

5 estrelles *****: Molt transparent. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació permeten als  investigadors, periodistes, responsables polítics i ciutadans consultar amb claredat i detall qui els finança, amb quina quantitat va contribuir cada donant i a quins projectes o activitats es van destinar aquests diners. Només una minoria dels grups de reflexió que s’han analitzat fins ara han arribat a aquest nivell alt.

4 estrelles ****: En gran mesura transparent.  Els think tanks que obtenen aquesta puntuació són en gran part transparent, però la informació que proporcionen és menys detallada o comprensible. A més, actors externs poden inferir a l’hora d’informar sobre els seus principals donants.

1, 2 i 3 estrelles: Dades incompletes sobre finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació només ofereixen algunes dades. Per exemple, un think tank de 3 estrelles pot enumerar alguns donants i divulgar aproximadament les seves contribucions; però alhora pot ocultar els nivells de contribució d'altres donants.

0 estrelles: Inexistència d’informació sobre el seu finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació no proporcionen cap informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners.

Per realitzar l’anàlisi del cas català m’he basat en la selecció de 20 laboratoris d’idees que vam establir a la Guia de think tanks a Catalunya (Editorial Sehen) amb les excepcions del Centre d’Estudis Jordi Pujol (en procés de dissolució) i de la Fundació Catalunya S-XXI i Faes-Institut Catalunya Futur (sense activitat aparent). 

Vol guanyar influència a Washington? Financi think tanks

L’acció de lobbisme que es basa en influir sobre un grup d’individus o organitzacions molt influents sobre el tema objecte de decisió es coneix com lobbisme d’altura  o grasstop lobbying. Per la seva condició d’institució investigadora i assessora, els think tanks ―també coneguts com laboratoris d’idees― sovint són objecte d’aquest tipus de lobbisme. Tanmateix, una informació publicada pel The New York Time ha posat en entredit l’essència d’aquestes organitzacions: la credibilitat i el rigor.

Concretament, la notícia del rotatiu novayorquí explica que 64 governs de tot el món ―principalment països d’Europa, de l’Orient Mitjà i altres zones d’Àsia; sobretot dels productors de petroli― han pagat des del 2011 milions de dòlars a 28 think tanks per influir a través d’ells sobre les polítiques de l’executiu nord-americà. Institucions molt prestigioses com l’Atlantic Council, la Brookings Institution o el Center for Strategic and International Studies haurien rebut grans quantitats de diners, segons assenyala el diari.

Espanya apareix citada com un dels països que fa donacions a centres de pensament nord-americans. En aquest cas, les institucions beneficiaries són la Inter-American Dialogue  i la German Marshall Fund of the United States. La primera concentra gran part de la seva investigació en Amèrica Llatina i ha estat una ferma defensora dels acords de lliure comerç amb els Estats Units. La segona es va crear mitjançant les donacions que el Govern alemany va concedir en motiu del 25è aniversari de la commemoració del Pla Marshall. Actualment, aquest think tank es dedica a promoure les relacions entre els Estats Units i Europa. 

Aquestes donacions garanteixen que els think tanks promoguin els interessos dels governs per les institucions nord-americanes i evitar crítiques. Un informe del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec que es cita a la notícia, ho justifica així: “a Washington és difícil per a un país petit tenir accés a polítics poderosos, funcionaris i experts (...). Finançar think tanks influents és una forma de tenir aquest accés i alguns think tanks assenyalen obertament que només poden servir a aquells governs estrangers que donen fons”. El problema de fons d’aquesta pràctica no rau en el fet que determinats governs financin laboratoris d’idees per emprendre recerques; sinó que uns i altres acceptin les donacions per promocionar interessos i orientar investigacions. 

Aquest modus operandi ataca el cor dels think tanks: el prestigi i la credibilitat de les institucions dedicades a la proposició de polítiques públiques. Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres militants o advocacy tanks ―una tipologia de think tank amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat polític per afavorir determinats posicionaments ideològics― va acabar amb aquesta imatge de puresa.

Un bon exemple sobre això el trobem al llibre de Susan George El pensamiento secuestrado que  explica com els think tanks conservadors van canviar el paisatge intel·lectual de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981 i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions de dòlars a la Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute o el Cato Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals. D’aquesta manera, es van promocionar pensadors com Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i el conservadorisme social, entre d’altres.

Actualment, la proliferació de la tipologia dels centres militants en el món dels think tanks està comportant un augment de la promoció d’interessos per sobre de les reflexions i anàlisis rigoroses i independents. Davant d’aquesta tessitura correm el risc que els informes dels think tank canviïn el segell de qualitat que els ha caracteritzat per l’empremta borrosa de qui paga. I això no és un bon símptoma. 

Article publicat a la revista COMeIN.

Versión en castellano. 

"A world of their own: think tanks and global politics" by Donald Abelson

Video de la conferencia titulada "A world of their own: think tanks and global politics" que Donald Abelson impartió en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull en un acto coorganizado por dicha universidad y la Oficina Española del Observatorio de los Think Tanks.

 

Parlem de lobbisme

Us deixo el podcast del programa "Llapis de memòria" de la Cadena SER on vaig intervenir per parlar sobre el lobbisme.

La transparencia de los think tanks en la guerra de las ideas

La misión esencial de los laboratorios de ideas ―los llamados think tanks― es la de influir la orientación de las políticas públicas. Originariamente, estas organizaciones nacieron con el propósito  de generar pensamiento científico y riguroso (las ‘universidades sin estudiantes’ eran la tipología paradigmática); pero en el contexto de la globalización evolucionaron hacía la promoción de intereses (dando lugar a la tipología de ‘centros militantes’). Esta mutación del cometido de los think tanks acentuó sus acciones de persuasión (políticas de comunicación agresivas, técnicas de relaciones públicas unidireccionales, lobismo, framing, agenda building, etc) provocando una nueva guerra ideológica  caracterizada por la voluntad de imponer las propias ideas y el beneficio particular.

En este contexto, es básico poder conocer la “personalidad” de los laboratorios de ideas y cuales son sus finalidades fundacionales. Un dato capital que permite indagar sobre esta cuestión  es la información de las personas o instituciones que financian los think tanks. Sin embargo, esta es una información de muy difícil acceso como lo demuestra un reciente estudio de Transparify, una organización financiada por el programa Think tank Fund de la Open Society Foundation, que muestra que el 80% de los laboratorios de ideas más influyentes del mundo no desvela quién los financia.

De los 169 think tanks analizados solo 21 facilitan públicamente toda la información necesaria (listado de todos los donantes, identificación de las cantidades  y el origen del financiamiento de proyectos concretos) para saber quién los financia. De una valoración máxima de cinco estrellas, el valor medio es de 2,2 estrellas.

El estudio refleja un panorama desolador en cuanto a la transparencia de los think tanks y a su legitimidad para actuar como líderes de opinión. En plena era de la información, la transparencia es un valor creciente que se convertirá en imprescindible a la hora de dar credibilidad a las propuestas de los laboratorios de ideas.