La darrera enquesta del CEO ha posat de manifest novament que la percepció general sobre els polítics no és bona. En aquest sentit, el 29,1% de la gent enquestada (407 freqüències de 1400) assegura que la insatisfacció amb la política i els polítics és el principal problema que té Catalunya actualment. Aquesta problemàtica només ha estat superada per l’atur i la precarietat laboral que, amb un percentatge del 64% (896 freqüències de 1400), es situa com la principal preocupació dels catalans.
Aquesta cançó de la desafecció no és nova. Certament, existeix una gran distancia entre els temes que separen els polítics (vegueries, Estatut, finançament...) i els temes que realment preocupen a la ciutadania. Però avui no escriuré sobre aquest punt de vista (ja s’han omplert moltes pàgines d’això...), sinó que intentaré oferir una altra visió.
En la inauguració aquest matí de les “Matinals Prat de la Riba” que organitza l’ACM, en Miquel Roca i Junyent, advocat, polític i ponent constitucional, ha dit una veritat com una casa de pagès: “S’ha posat de moda dir que els polítics són un desastre”. Això equival a dir que actualment ser apolític queda “progre” (“jo passo de la política”, “els polítics són tots iguals”...).
Roca, amb la rotunditat del vell rocker i la vivesa de qui està de tornada de tot, ha afirmat que els polítics locals “no poden resoldre tots els polítics de la gent”. Molts ciutadans creuen que l’Ajuntament els hi ha de resoldre la vida. Si no troben feina és culpa dels polítics. Si no aproven un examen és culpa dels polítics. Si la novia els deixa es culpa dels polítics. Si no cobren més és culpa dels polítics. Consell d’en Roca: “descareu-vos” . “L’ambició de la gent és il·limitada mentre que el poder dels alcaldes i regidors és limitat”, ha afegit l’advocat. Tanmateix, això no vol dir que no hi hagi polítics nefastos i deshonestos. No; perquè “haberlos hay los”, com en totes les professions.
Criticar des del sofà és molt fàcil i còmode (“Això no va bé, això no ho fas bé o això és una merda..”). Però en canvi, quan es convida als crítics a implicar-se per fer-ho millor diuen que ells no són polítics. Curiós. Veritablement creuen que els més de 8.000 electes locals de Catalunya són “polítics”? La gran majoria d’ells combinen la política amb la seva professió. Sort en tenim d’ells! Però si aquesta moda de desprestigiar la política continua creixent, correm el risc de no trobar gent que vulgui servir la res pública. Les seccions locals dels partits polítics saben de la dificultat creixent de trobar gent per presentar a les llistes (“No em vull complicar la vida, no tinc temps, passo de cremar-me...”).
Com pot acabar això? Algú pensarà que exagero però aquesta moda del descrèdit de la política pot ferir mortalment la democràcia. Esperem que aquesta realitat (i aquesta percepció que es desprèn del CEO) acabi passant de moda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada