(Re)pensar els valors de la política

Ahir, la revista Valors va organitzar una nova taula rodona al voltant de l’estat actual de la política titulada “Valors i política: una aliança possible?” i que va comptar amb la presència del president del Parlament, Ernest Benach; del periodista Francesc-Marc Alvaro i de l’assessor en comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí. Les dades del darrer baròmetre del CEO demostren que cal una reflexió profunda i reposada sobre la política. Concretament, l’enquesta assenyala que la segona preocupació de la ciutadania és la insatisfacció amb els polítics i la política. Cal prendre bona nota d’això.

En Joan Salicrú, un dels directors de la revista Valors, ha penjat un post que recull de manera fidedigna gran part del que es va dir a la taula rodona. Per la meva part, destacaré alguna de les intervencions dels convidats.

Antoni Gutiérrez-Rubí: “Hi ha una llum d’optimisme: la capacitat mobilitzadora del discurs de l’esperança”.

En Gutiérrez-Rubí és un gurú de la comunicació política. És una persona molt llegida que escriu periòdicament en diversos mitjans sobre temes de comunicació (aprofito per destacar els articles que realitza a la revista de la Fundació Campalans). En aquest sentit, va elaborar un discurs optimista sobre la política i va fer un cant a l’esperança. Sentint-lo, em va venir al cap la campanya presidencial d’Obama. En aquest mateix sentit, Gutiérrez-Rubí va denunciar que els polítics es passen el dia reaccionant; fet que molts cops els impedeix reflexionar. Aquesta és la política “fast food” derivada d’un context materialista.

Francesc-Marc Alvaro: “La irresponsabilitat és la primera corrupció de la política”

Personalment, em va agradar molt la intervenció de l’Alvaro. Punyent, realista i suggeridora. Plantejant generals va concretar molt. Va començar la seva exposició explicant que totes les polítiques es fonamenten sobre uns valors, “fins i tot l’Alemanya de Hitler”. En relació amb això, va assegurar que no coneix cap partit que estigui en contra de la llibertat. “Però quina llibertat?!”. Aquí és on entren els programes, la ideologia. Parafrasejant Isaiah Berlin va assegurar que la política sempre és tràgica perquè ha de decidir entre dos mals. Per tant, cal valentia, determinació, coratge i responsabilitat. Etimològicament, és responsable aquell qui respon dels seus actes. Per això, Alvaro va concloure que la primera corrupció política és la irresponsabilitat. Pensem-hi.

Ernest Benach: “La por als canvis ha fet posposar reformes polítiques que el segle XXI demanava”

Davant la sacsejada general que el país va patir com a conseqüències dels casos ‘Pretòria’ i ‘Millet’, el president Benach va saltar a la palestra amb una bateria de propostes com, per exemple, la reforma de la Sindicatura de Comptes, l’aprovació de la llei electoral o la redacció d’un Codi de bones pràctiques per a càrrecs públics. Alguns secors el van titllar d’oportunista però calia una resposta al desgavell. Enllaço una de les conclusions d’en Francesc-Marc Alvaro amb la idea central del president Benach: el tacticisme ha aparcat reformes polítiques que la complexitat de les societats del segle XXI exigien. Concretament, Benach es va referir a l’aprovació de la llei electoral però n’hi ha més. Aquest abandó ha proporcionat munició als abanderats de discursos demagògics i populistes. D’acord amb això, el president del Parlament va assegurar que “l’interès col·lectiu és un dels grans oblidats de la nostra societat”.