Propaganda. Seminari sobre la comunicació institucional

Després d’organitzar l’any passat les jornades de Citymarketing a Roses, els incombustibles Pau Canaleta i Marc Teixidor estan preparant un seminari sobre comunicació institucional anomenat Propaganda que es celebrarà a la mateixa localitat altempordanesa els dies 7 i 8 de maig. Vegeu el programa en aquest enllaç.

Propaganda neix amb la voluntat de convertir-se en el veritable punt de trobada per a totes aquelles persones que es dediquen a comunicar una institució. Segons els organitzadors, la revolució digital, la microsegmentació dels públics i l'acceleració temporal de les societats modernes fan que la necessitat comunicativa de les institucions s'incrementi constantment. Les institucions més valorades, avui en dia, són les que millor comuniquen. Comunicar ha esdevingut una exigència de les institucions, i comunicar bé, una necessitat.

El seminari comptarà amb la participació de primeres espasses del món de la comunicació estratègica com Ignacio Ramonet, Toni Puig, Antoni Gutiérrez-Rubí o Jaume Duch. El seminari farà un homenatge a Jaume Miravitlles (imatge), comissari de Propaganda de la Generalitat Republicana.

Nació Digital publica 70.000 exemplars pel "sí" a la independència el 25A

Tres dels digitals del Grup Nació Digital, ManresaInfo.cat. Gironainfo.cat i La Garrotxa.info, han sortit per primera vegada en suport paper amb motiu de les consultes sobiranistes del 25 d'abril. La portada dels tres diaris està ocupada per un gran "sí a la independència", d'acord amb la línia editorial favorable a la creació d'un estat català, que Nació Digital defensa des de la seva creació.

El Grup Nació Digital amplia i reforça l'aposta que ja va iniciar amb motiu de la primera onada de consultes d'independència, el 13 de desembre de l'any passat, a Osona. En aquest cas, s'editen un total de 70.000 exemplars de tres edicions en paper de les capçaleres digitals del Grup ND a Manresa, Olot i Girona, i es reparteixen en els deu dies anteriors a la celebració de l'onada de consultes del 25 d'abril.

Seguint la línia del diari especial que es va publicar a Osona pel 13D, les tres noves edicions recullen les principals informacions relatives a la jornada: preguntes i respostes més habituals, com fer-se voluntari, com fer donatius, llistat de col·legis electorals, activitats i agendes, etc.

En una roda de premsa celebrada ahir a la seu del Centre Internacional de premsa, els responsables de Nació Digital han destacat la legitimitat de tenir una línia clarament a favor del ‘sí’ a la independència, la vocació territorial del grup de comunicació i la practica d’un tipus de ‘periodisme amb ànima’ que no es limita a fer de mer altaveu de notícies.

Podeu baixar-vos cadascun dels tres diaris en PDF:

- Manresainfo.cat

- Gironainfo.cat

- La Garrotxa.info

Media.cat assenyala que els diaris digitals van donar més cobertura a les consultes del 28F que els impresos

Un informe de l'observatori dels mitjans Media.cat elaborat per Oriol Lladó i Albert Punsola, posa de relleu que els mitjans digitals van donar una major rellevància i cobertura a les consultes per la independència realitzades el passat 28 de febrer a diferents poblacions de Catalunya. L'informe elaborat amb l'anàlisi de diferents mitjans escrits publicats en versió de paper o digital, demostra que un 14% dels diaris amb publicació impresa van ser favorables a la consulta en el tractament de la informació, mentre que en la seva versió digital augmenta fins al 29% i fins a un 37% en diaris que només tenen versió digital. L'informe comprèn l'anàlisi de dos dies anteriors i posteriors al 28 de febrer, entre els dies 26 de febrer i 2 de març.

Aquest informe de Media.cat, titulat 'El tractament informatiu del 28F, Anàlisi de la cobertura de les consultes sobre la independència en els principals mitjans escrits en paper i digitals' va ser elaborat a partir de l'anàlisi dels diaris en paper i la seva versió digital: Avui, la Vanguardia, El Periódico, El Punt (edició de Girona), Segre, Regió 7 i el Diari de Tarragona. Pel que fa als diaris digitals es van analitzar: Vilaweb, 3cat24.cat, E-notícies, Racó Català, El Debat, Nació Digital, Directe i La Malla.

A la roda de premsa de presentació de l’informe, els autors van afirmar que mentre alguns mitjans van donar una cobertura política a les consultes dies abans de fer-se i van fer el seguiment els dies posteriors, els diaris que des d'un primer moment es van mostrar més passius en el seguiment de les consultes fins al dia 28, el dia següent en van fer un seguiment més en clau política, perquè fins llavors es definia com una activitat festiva o lúdica. Els mitjans més reticents no critiquen la consulta, sinó que parlen sobre el grau d'acceptació sense fer una oposició directa i els mitjans favorables destaquen el fet que s'organitzessin des de la base social.

Enric Marín considera que els blocs electorals no encaixen amb els criteris periodístics

El recent nomenat president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), Enric Marín, combat la polèmica del seu nomenament agafant el toro per les banyes. En aquest sentit, en les primeres entrevistes que ha concedit a Catalunya Ràdio i a TV3 ha afirmat que els blocs electorals que s'estipulen durant les campanyes no encaixen amb els criteris periodístics. D’acord amb això, Marín també ha dit que entén que els polítics tinguin una opinió molt tancada respecte aquest tema i ha assegurat que aquesta qüestió es debatrà al consell de govern de la CCMA. El president de la CCMA assegura tenir propostes i idees en aquest sentit i confia que el debat els permeti arribar a algun acord. A les portes d’una campanya electoral que es preveu molt oberta la controvèrsia dels blocs electorals tornarà a aflorar amb força.

Personalment, sóc partidari de consensuar un terme mig que garanteixi la representació democràtica de les forces que concorren a les eleccions combinada amb criteris periodístics que alhora assegurin el tractament dels temes d’interès general. A més a més de fer trontollar l’escenari polític, la irrupció de noves formacions polítiques pot fer brollar derivades molt interessants com, per exemple, la seva cobertura (o no) en els mitjans públics. Rebo amb expectació les primeres paraules d’Enric Marín tot esperant que s’abordin amb diligència temes aspres com és el dels blocs electorals. Com deia aquell, seguirem informant.

Documental de la National Geographic sobre la megafactoria d’Ikea

Els robots de la fàbrica sueca produeixen més de 20 prestatgeries per minut



La sèrie Megafactorías de National Geographic Channel està dedicada avui al fabricant suec Ikea. El documental explica com es fabriquen els principals productes d'aquesta marca internacional (mobles, llums, accessoris) i, el més important, com funciona el seu laboratori d'idees.

Els dissenyadors d'Ikea poden crear més de 2.000 prototips nous cada any i els seus tècnics realitzen més de 50.000 experiments amb aquests nous productes. Els robots de la factoria Ikea casa sis segons executen les seves funcions i, d’aquesta manera, poden construir més de 20 prestatgeries per minut, és a dir, 10.000 unitats diàries.

Ikea és un dels exemples més recurrents a l’hora d’exemplificar els resultats del pensament lateral i de la recerca d’estratègies d’èxit en contextos no competitius (el que es coneix com estratègies d’oceà blau). La idea mare sorgida d’un procés de pensament lateral va ser la creació d’un supermercat de mobles on poguessis recórrer els passadissos amb un carretó i agafar una cadira, una taula o un armari. D’aquí va emergir l’actual Ikea, un contrastat model d’èxit que ha arrasat. Arreu on vas et trobes la famosa prestatgeria Billy, un dels productes estrelles d’Ikea amb més de 40 milions de vendes en els últims 30 anys. Per tot plegat, estic convençut que aquest documental no passarà desapercebut. Si m’ho permeteu, m’atreveixo a recomanar-lo.

“La cuina d’Esquerra al descobert”

Novetats republicanes per Sant Jordi

La Secretaria d'Imatge i Comunicació d'Esquerra ha editat dos llibres que sortiran a la venda per Sant Jordi. El primer es titula “La cuina d'Esquerra al descobert” i és un recull dels argumentaris elaborats els últims dos anys per l'Ignasi Llorente, secretari d'Imatge i Comunicació d'Esquerra, i en Sergi Sol, cap de comunicació. Aquests textos defineixen la posició d’Esquerra sobre diversos temes.

A “Carpe diem. En el punt de mira” el mateix Sergi Sol disecciona el mapa polític actual, en el qual Esquerra és en el punt de mira dels nous moviments sorgits de les secessions en el si de l'espanyolisme i del catalanisme.

L’INEHCA, enregistra la memòria històrica d’UDC

L’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA) vinculat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha enregistrat diverses entrevistes a persones històricament vinculades a Unió van participar activament en l’àmbit polític durant els anys de la república, el franquisme i la recuperació democràtica. Són, per tant, dipositaris presents d’una part important de la memòria històrica, que l’INEHCA busca recuperar amb el projecte “Memòria Viva. L’empremta personal a la historia d’Unió”.

Aquest projecte, que l’INEHCA porta a terme amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, permetrà col·locar a la web els resultats del enregistrament audiovisual de les experiències, participació i vivències d’aquestes persones, de manera que puguin ser consultats per estudiosos, acadèmics i públic en general.

“Els think tanks i l’assalt a l’agenda pública”

Reportatge a la revista Capçalera sobre els think tanks

Any rere any, la presència dels think tanks al món incrementa. El 2009 s’han comptabilitzat 6.305 organitzacions dedicades a la producció d’idees. D’aquestes, 50 estan ubicades a l’Estat espanyol. Tradicionalment, han cultivat una imatge d’imparcialitat pròpia de les institucions que investiguen problemàtiques. No obstant això, l’aparició dels advocacy tanks ―una variació del think tanks que influeixen en el debat polític per afavorir determinats posicionaments― ha acabat amb aquesta imatge de puresa. La fixació de l’agenda pública ha esdevingut la màxima prioritat. La batalla d’interessos està servida.

Podeu consultar el reportatge sencer a la revista Capçalera.

Mor Noelle-Neumann, l'autora de la teoria de l'espiral del silenci

El passat 25 de març va morir a l’edat 93 anys la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann, autora de l’espiral del silenci; cèlebre teoria que s’ha abordat a les universitats de comunicació d’arreu del món. La teoria de Noelle-Neumann sosté que la por a l’aïllament condiciona l’opinió pública i el comportament de l’individu. Personalment, el llibre L’espiral del silenci és una obra de referència per a les meves investigacions sobre l’opinió pública.

Noelle és la fundadora, juntament amb el seu marit, Eric Peter Neumann, de l’Institut Allensbach, una de les principals institucions enquestadores d’Alemanya. Serveixi aquest breu i incomplet apunt com un modest reconeixement a la gran tasca investigadora de Noelle-Neumann. Descansi en pau.

Nou apunt a e-politicae

Fa uns dies us enllaçava el meu estreno a e-politicae. Aquí teniu el segon lliurament de la trilogia sobre els ‘think tanks’ que publico en aquest portal impulsat per l’amic Bernat Costas.

Opencat, un ‘think tank’ que vol apropar Perpinyà i Girona

Opencat és el primer 'think tank' entre Perpinyà i Girona que neix amb l'objectiu de reflexionar sobre la construcció d'un espai transfronterer i la col·laboració entre aquests dos territoris. Aquesta organització busca 'noves dinàmiques econòmiques i socials' per a la plana del Rosselló i l'àrea de Girona. Opencat, que se centra en l'espai euromediterrani, pretén apropar els territoris per crear a escala europea i mediterrània un 'centre ineludible i dinàmic' de més d'un milió d'habitants. Segons el president d'Opencat, Vincent Dumas, es tracta que totes dues bandes dels Pirineus s'uneixin per tal de construir 'una metròpoli a nivell d'Europa'.

Dumas considera que aquest apropament pot ser 'molt enriquidor' per a les dues parts ja que l'espai compta amb una 'gran característica' com és la diversitat multicultural, i segons destaca, és una manera 'd'obrir-se al món'.

Des d'avui mateix el podeu trobar en el recull de 'think tanks' d'aquest bloc.