dijous, 29 de juliol del 2010

Jordi Vaquer: “La independència no és il·legal, ¿i ara què?”

El director de la Fundació CIDOB, Jordi Vaquer, analitza en un article a El Periódico la situació de Kosovo després del dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia.


“El Govern serbi no es va fer mai il·lusions respecte a la probabilitat que el tribunal li donés simplement tota la raó i que això fes canviar d'opinió els països que ja reconeixien Kosovo (69 dels 192 membres de l'ONU, 22 dels 27 de la UE). Però, sens dubte, no esperava un veredicte tan desfavorable. L'actual president serbi, Borís Tadic, i el seu ministre d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, van repetir insistentment que s'havia d'esperar el dictamen de l'Haia, però ja abans del desenllaç asseguraven que, en qualsevol cas, Sèrbia no reconeixerà mai un Kosovo independent. Recórrer a l'Haia, per tant, no va ser una genuïna consulta jurídica sinó una maniobra política que, al llarg de gairebé dos anys, els va permetre aconseguir un vot favorable a la consulta a l'Assemblea de les Nacions Unides i frenar l'hemorràgia de reconeixements. Dos èxits importants per a un Govern democràtic serbi que necessita fer callar l'oposició ultranacionalista”.


Vull llegir l’article sencer.

dimecres, 28 de juliol del 2010

La Societat Fabiana, el ‘think tank’ més antic del món

En els darrers vint anys, al Regne Unit s’ha produït un augment dels laboratoris d’idees de centre-esquerra com a contraposició al domini de les institucions de tendència dretana que, des de la dècada del 1970, propagaven el thatcherisme i contribuïen a la seva hegemonia intel·lectual. La primera organització progressista va ser l’Institute for Public Policy Research (IPPR), creada l’any 1988. Posteriorment, van aparèixer prop de 40 institucions més que, a la pràctica, van provocar l’externalització dels processos de definició i de desenvolupament de les polítiques per part dels partits. No obstant això, la Fabian Society és, probablement, el think tank més antic del món, ja que va sorgir com a societat política a final del segle XIX. Va servir com a inspiració per als laboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute (un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant els 70) es va crear, en gran mesura, seguint el seu model.

No hi ha dubte que els Fabians han tingut un paper central en la configuració del pensament del Partit Laborista. Per commemorar el 120è aniversari, la Fabian Society va publicar un llibre titulat Fabian Thinkers: 120 years of progressive thought que destacava l’aportació d’importants figures fabianes al pensament del laborisme britànic. Entre els membres més destacats apareixen els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells, l’anarquista Charlotte Wilson o la feminista Emmeline Pankhurst.

La Societat Fabiana va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran Bretanya en aquells moments. Els seus objectius són els d'aportar solucions als reptes socials, econòmics i polítics tant del Regne Unit com de la resta del món industrialitzat en el context d'una una societat canviant i una economia global. La Societat pren el nom del general romà Quintus Fabius, conegut com a Cunctator per la seva estratègia d’aplaçar la batalla fins el moment més idoni. D’acord amb això, els fundadors de la Societat Fabiana consideraven que el canvi progressiu s’assolia millor a través de la “impregnació” de les institucions amb idees reformistes des del punt de vista social, establint pacientment una campanya racional de canvi que el ciutadà conscient acabaria acceptant amb el pas del temps. D’aquesta manera, es diferenciaven del canvi revolucionari del marxisme.


L’any 1900, la Societat Fabiana es va unir amb els sindicats per fundar el Partit Laborista. De bon principi, les idees polítiques del laborisme estaven fortament influïdes pels fabians: Sidney Webb va escriure una part substancial tant de la Constitució del Partit el 1918 com el seu programa Labour and the New Social Order. En aquest sentit, els llibrets fabians van proposar una sèrie de canvis polítics profunds com el sistema sanitari públic britànic, la introducció d’un salari mínim o la eliminació dels membres de la Cambra dels Lords que rebien el càrrec en herència.

Des de 1997, amb l’elecció del Govern Blair, el paper de la Societat Fabiana va ser el de preparar el substrat intel·lectual per establir les directrius que servissin de guia per al nou govern. Mentre els think tanks com l’IPPR van proporcionar idees polítiques més detallades, la Societat va exercir un lideratge en el corpus ideològic. En aquest context, els pensadors fabians van abordar qüestions més delicades com la fiscalització o el futur de la monarquia.

A més de la seva longevitat, la Societat Fabiana és única per d’altres motius com el fet de mantenir una xarxa de societats locals que es reuneixen cada mes per tractar temes polítics de diversa índole.

Per saber-ne més:
Els propers 120 anys de la Societat Fabiana d’Adrian Harvey, ex vicesecretari general de la Fabian Society publicat a la revista de la Fundació Rafael Campalans.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Produir idees progressistes

Entrevista al vicepresident de la Fundación IDEAS en el diari Público

Enllaço l'entrevista realitzada al vicepresident de la Fundación IDEAS (vinculada al PSOE), Jesús Caldera, que el diari Público publica avui. Entre d'altres coses, Caldera assegura que en el seu primer any de vida, IDEAS ha bastit una important xarxa exterior que dóna prestigi a Espanya i que ha influenciat el Govern ZP amb l'aprovació de la llei d'Economia sostenible.

Sota la pedra volcànica. José Saramago (1922-2010)

En motiu de la mort de José Saramago el passat 18 de juny, la revista El Ciervo em va demanar un breu escrit, a tall d’homenatge, sobre la vida i obra de l’escriptor portuguès amb una mirada molt personal. El resultat és aquest text que apareix en el número de la revista de juliol-agost i que es titula “Aquí yace José Saramago, indignado”.

En aquest sentit, m’agradaria deixar-vos un fragment dels Quaderns de Lanzarote I (1993-1995) en el qual Saramago reflexiona sobre la felicitat i el pas del temps: “Estar sentado frente al mar. Pensar que ya no quedan muchos años de vida. Comprender que la felicidad es apenas una cuestión personal, que el mundo, ése, no será feliz nunca. Recordar lo que se hizo y parecer tan poco. Decir: ‘Si tuviese más tiempo...’ y encoger los hombros con ironía porque son palabras insensatas. Mirar la piedra volcánica que está en mitad del jardín, bruta, áspera y negra, y pensar que es un buen sitio para no pensar en nada más. Debajo de ella, claro”.

dijous, 1 de juliol del 2010

El Centre Carter, disposat a fer d’observador internacional si es convoqués un referèndum per a la independència


L'expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha declarat que la Fundació Carter vindria a Catalunya amb observadors internacionals si es convoqués un referèndum per a la independència, sempre i quant les autoritats catalanes li demanessin.'Acceptaria la invitació per ajudar a assegurar que el desig del poble català s'expressi de la millor manera', ha dit. Malgrat això, ha recordat que la seva fundació envia observadors internacionals en aquelles països en què unes eleccions poden tenir 'problemes' per transcórrer dins els marges democràtics.

El Centre Carter (en anglès Carter Center) és una organització no governamental sense ànim de lucre fundada l'any 1982 per l'ex-president dels Estats Units d'Amèrica Jimmy Carter i la seva dona Rosalynn Carter que, en col·laboració amb la Universitat Emory, treballa per promoure els drets humans i alleujar el patiment humà. El Centre es regeix per una Junta de Síndics, composta de diverses persones de negocis, educadors, antics funcionaris del govern i filantrops eminents. El centre, amb seu a Atlanta, ha ajudat a millorar la qualitat de vida de les persones en més de 70 països. L'any 2002 el president Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu treball "per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, avançar en democràcia i drets humans, i promoure el desenvolupament econòmic i social" a través del Centre Carter.

Jimmy Carter rebrà avui el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros i l'escultura 'La clau i la lletra' d'Antoni Tàpies, que es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics i humans arreu del món.