Editada la primera guia de think tanks a Catalunya

En els darrers temps, factors com la democratització, la globalització i l’extensió de les noves tecnologies han provocat un creixement dels think tanks. Actualment, al món s’han compatibilitzat més de 6500 laboratoris d’idees repartits en 182 països diferents. Catalunya no ha estat aliena a aquest fenomen; però la consolidació del seu sistema de partits no ha possibilitat la reproducció d’aquest fenomen seguint els estàndards anglosaxons. Això suposa que la delimitació dels centres de pensament catalans sigui volàtil. Per aquest motiu, conjuntament amb en Jordi Xifra he elaborat aquesta guia de think tanks pionera a Catalunya per presentar aquestes organitzacions i conèixer quines són les seves principals activitats. Consulta la fitxa del llibre aquí.

Journalism in crisis

El darrer llibre de Núria Almiron analitza el finançament dels grups de comunicació i la seva repercussió en el periodisme



El llibre de la professora de la UPF, Núria Almiron, titulat Journalism in crisis analitza el finançament dels grups de comunicació i les seves conseqüències sobre el periodisme. El text abarca des dels vincles històrics entre finances i informació fins a l'impacte de la crisi mundial econòmica actual. La tesi central defensa que els grups de comunicació han afegit a la seva subordinació al mercat la subordinació a les finances. Per documentar, l'autora recorre a l'economia política, la història i l'anàlisi empírica.


Es tracta d'un text crític que té per objectiu de denunciar els fràgils fonaments sobre els quals s'han erigit els grans imperis mediàtics contemporanis i el profund impacte que el predomini de les lògiques financeres sobre l'economia real està exercint en els propietaris dels grans mitjans de comunicació de les democràcies occidentals.

Esperança vs. Experiència

El nou paper de la FRC contraposa els discursos d’Obama i de McCain

La Fundació Rafael Campalans va presentar ahir el paper La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama, de Michele Falci, llicenciat en Ciències Polítiques per la Università degli Studi di Firenze i Master en Comunicació i Marketing Polític per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Gabriel Colomé , director del Centre d’Estudis d’Opinió, va explicar que als Estats Units l’ofici de la política s’ha professionalitzat en tots els àmbits, incloent-hi l’elaboració, l’anàlisi i el desenvolupament del discurs polític. En aquest sentit, Colomé va analitzar les principals aportacions de Barack Obama a la campanya, que va resumir en tres grans eixos: l’èxit en la mobilització dels joves, l’èxit en la mobilització dels cínics del Watergate ―gent desencantada de la política i de les elits de Washington que havien estat els últims anys renunciant de paricipar-hi― i l’èxit en la utilització de noves vies de comunicació i finançament a través de l’ús de les TIC.
L’autor del llibre, Michele Falci, va afirmar que, a partir dels discursos, els dos candidats van transmetre els principals valors polítics aplicant les teories dels marcs lingüístics de George Lakoff.

“La cuina d’Esquerra al descobert”

Novetats republicanes per Sant Jordi

La Secretaria d'Imatge i Comunicació d'Esquerra ha editat dos llibres que sortiran a la venda per Sant Jordi. El primer es titula “La cuina d'Esquerra al descobert” i és un recull dels argumentaris elaborats els últims dos anys per l'Ignasi Llorente, secretari d'Imatge i Comunicació d'Esquerra, i en Sergi Sol, cap de comunicació. Aquests textos defineixen la posició d’Esquerra sobre diversos temes.

A “Carpe diem. En el punt de mira” el mateix Sergi Sol disecciona el mapa polític actual, en el qual Esquerra és en el punt de mira dels nous moviments sorgits de les secessions en el si de l'espanyolisme i del catalanisme.

Nou bloc de Damià del Clot

Sobre la seva novel·la “Absolut taronja”



Fa uns mesos escrivia aquest apunt sobre el polifacètic Damià del Clot; advocat que combina l’exercici jurídic amb la política municipal i l’escriptura. Aquesta darrera pràctica és la que del Clot està treballant més a fons. Després de guanyar el premi Fité i Rossell amb la novel·la “Absolut taronja”, el jove advocat ha obert un bloc per explicar les evolucions del llibre i les noves aventures editorials. Aquí teniu l’ enllaç.

Haig de reconèixer que encara tinc pendent la lectura d’aquesta nova novel·la. Ja vaig llegir “Notes d’un viatge a l’infern” i vaig descobrir un Damià del Clot completament diferent a l’advocat que coneixia. El del Clot escriptor és una persona desacomplexada. Segons em diu, a “Absolut taronja” encara explota més aquesta vessant. Des de l’editorial Columna el comparen amb Llúcia Ramis, recent guanyador del Premi Josep Pla i autora de “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys”. Fa pocs dies l’he acabada de llegir. És una obra que intenta descriure una generació i que té episodis interessants. Ara caldrà llegir la d’en Damià del Clot. De moment, podem anar fent tastets amb el bloc.

‘Retòrica, màrqueting d'idees i legitimació política’

En Jordi Xifra i en Josep Maria Terricabras acaben de treure un llibre que recull una selecció d’articles d’ambdós acadèmics al voltant de la retòrica i el màrqueting de les idees. Llibre molt interessant del que avanço un petit extracte:

Fins ara, l’eloqüència, l’art de parlar bé, tenia només la llum i l’ombra del parlant davant d’uns oients: la llum era la seva capacitat d’argumentar correctament, de presentar la pròpia causa de manera adequada; l’ombra consistia en el fet que, sovint, l’ús brillant de les paraules podia encegar, fins i tot estabornir, l’auditori, de manera que un bon orador fos capaç de manipular l’audiència i de guanyar-la per a la seva causa amb raons poc sòlides o fins i tot sense gaire raons.

Avui, però, la llum i l’ombra de la retòrica ja no són només les del parlant sinó també les del plató de televisió, que amplifica o dissimula idees, que concentra o distreu l’atenció. La retòrica política i, específicament, la retòrica electoral s’han convertit en matèria de màrqueting per a les masses: si bé continua essent cert que, en unes eleccions, convé vendre les idees i els projectes que proposa el personatge, cada dia és més cert també que el que es busca sobretot, abans que vendre les seves idees, és vendre el personatge mateix, el seu aspecte, el seu posat, el seu somriure, la seva presència. Si s’aconsegueix l’acceptació del personatge, si s’aconsegueix que l’auditori li reconegui «glamour» –o fins i tot, «carisma»–, llavors les seves idees i els seus projectes poden passar a un segon pla, ja no són l’objecte principal de l’escrutini, perquè aquest escrutini ha passat satisfactòriament el filtre de la imatge.

Per això és tan important que la càmera «estimi» el candidat, que el projecti bé. Les pàgines que segueixen, però, no van en aquesta direcció. La seva intenció és la de destacar i examinar els aspectes argumentatius i retòrics en un acte polític televisat, aquells aspectes que precisament poden quedar a les fosques quan els focus del plató són tan potents que ressalten la imatge i deixen un xic de banda la paraula, la seva força, el seu missatge.

Canosa: «L'audiovisual és existir com a país»

No m'agradaria deixar passar l'oportunitat de fer un breu apunt sobre el llibre República TV del periodista i professor de la URL, Francesc Canosa (viquipèdia). Concretament, el llibre de Canosa recull el somni televisiu de la República amb l'objectiu de fer visible la identitat catalana. Aquesta és una de les lectures que vull realitzar aquests primers dies del nou any. De moment, per anar fent boca, enllaço una entrevista al Francesc que el diari El Punt ha publicat avui.

"El mar", de John Banville

Acabo de llegir la novel·la El mar, de l’escriptor irlandès John Banville (viquipèdia). El que més em va atreure a l’hora de decidir-me a llegir-la va ser ―més que el premi Man Booker que li van concedir per unanimitat― una altra novel·la que Banville havia escrit sota el seu pseudònim d’autor de novel·la negra Benjamin Black i que es titula El secret de Christine Fall. La vaig trobar molt ben escrita; amb una prosa acurada i elegant.

No obstant això, El mar és una obra de talla molt diferent. És una novel·la de dol, grisa i amb matisos pessonians. El protagonista, després de la mort de la seva esposa, es retira a un llogarret de la costa irlandesa on estiuejava durant la infantesa. Allí defuig un present dolorós per a refugiar-se en un passat tràgic que el va marcar per sempre. El mar blanquinós i el seu onatge constant és l’enllaç amb aquests dos móns i el marc que permet reflexionar sobre el pas del temps, sobre els records, sobre la mort i la memòria.

És un llibre per llegir lentament a la nostra Costa Brava, a l’hivern, embolicats amb una manta a quadres i acompanyats del mar de fons. La prosa minuciosa, detalla i polida de Banville farà la resta.

“Per un catalanisme cosmopolita”, de Montserrat Guibernau

La catedràtica de Política a la Queen Mary University of London, Montserrat Guibernau, presentarà el proper 3 de desembre (19:30h) a la llibreria Proa Espais (C/Rosselló, 212) “Per un catalanisme cosmopolita”, obra guanyadora del Premi d’assaig breu Irla 2009 que organitza la Fundació Josep Irla.

Nou llibre: “El marketing de las ideas. Los 'think tanks' en España y en el mundo”

Està calent, calent... acabat de sortir del forn. Després de tot l’estiu treballant colze a colze amb el professor Jordi Xifra, el llibre “El marketing de las ideas. Los 'think tanks' en España y en el mundo (editorial Niberta)” ja ha vist la llum. Aquest és el meu segon llibre després de "De la ceguesa a la lucidesa. La literatura d'idees de José Saramago (Prohom edicions)". Crec que aquest nou llibre tindrà recorregut; sobretot per l’interès que darrerament estan despertant els anomenats laboratoris d’idees. Us animo a llegir-lo!

"Els lobbies", de Jordi Xifra

L’amic Xifra ha tret un nou llibre a la col·lecció ‘Vull saber’ de la UOC. Després dels think tanks, era és el torn dels lobbies; una activitat poc reconeguda que compta amb una mala premsa. Us recomano aquest llibre per conèixer una mica més la realitat dels lobbies.

Saramago: “Déu no és algú de fiar”

Torna el Saramago més audaç i polèmic

Avui La Vanguardia publica una entrevista a José Saramago en motiu de la presentació de la seva darrera obra titualda “Caín”. En aquests moments l’estic llegint, però us puc avançar que no té res a veure a “El viatge de l’elefant”, “Les intermitències de la mort” o “Assaig sobre la lucidesa”, de les seves últimes novel·les publicades que havien baixat considerablement de qualitat respecte de les novel·les anteriors al Premi Nobel. El Saramago de “Caín” recupera l’estil audaç, substanciós i polèmic dels millors temps. Properament, la crítica del llibre.

Comiat blocaire de José Saramago

L’autor portuguès es vol centrar en l’escriptura d’una nova novel·la



El bloc del Nobel portuguès titulat El cuaderno de Saramago publica el comiat blocaire de Saramago. Concretament, l’escriptor diu que es vol centrar en la redacció de la nova novel·la que està escrivint en aquests moments. Però a més d’aquesta, d’aquí poc es publicarà la novel·la Cain, que segueix a El viatge de l’elefant. És increïble la capacitat de Saramago per escriure a la seva edat. No para. Per ell, escriure és una activitat vital, com menjar o respirar. Més d’una vegada he dit que d’ençà del Premi Noble, l’obra literària de Saramago ha baixat de qualitat. Amb l’excepció de La caverna i les darreres cinquanta pàgines de Les intermitències de la mort, la resta de novel·les baixen de nivell. A veure què passa amb Cain.

Polifacètic Damià del Clot

L’advocat i regidor republicà de Vilassar de Mar, Damià del Clot (bloc), és una caixa de sorpreses. Després de quedar finalista del Premi Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès amb L’espai nacionalista a Catalunya (1999-2006): Crònica d’un enfrontament, enguany s’ha tret l’espina clavada guanyant el primer premi del XVII Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar amb la novel·la Notes d’un viatge a l’infern (Cossetània, 2009). Insisteixo amb el qualificatiu de 'caixa de sorpreses' per la facilitat que Del Clot esgrimeix a l’hora de canviar de registre: de la fredor de la reflexió politicojurídica a l’ardor de la novel·la.

Notes d’un viatge a l’infern es basa en un cas real d’assassinat que va arribar al despatx d’advocats que dirigeix Del Clot. La novel·la parla de la degradació d'un escriptor a partir de la separació de la seva dona. Ella porta una vida desorganitzada. Ell perd el senderi, i finalment l’assassina. Tot és narrat per l’advocat, que no creu que pugui trobar solució per al seu client, però l’intenta entendre.

L’estil literari de Damià del Clot combina una prosa acurada amb un llenguatge amb referències sexuals sense manies ni restriccions. En més d’alguna ocasió, l’advocat narrador s’excusa adduint que reflecteix les expressions (cony, polla, punta de la fava, mamada, follar...) que emprava el seu client. Amb aquest estil directe i provocador, Del Clot s’endinsa en mons de vici i sexe d’una bohèmia intel·lectual que beu de les fonts del cinema de Claude Chabrol, de la música de Nick Cave & The Bad Seeds i de la poesia de Lautréamond.

Aquesta novel·la demostra l'agilitat de Damià del Clot per conjuminar l’assaig intel·lectual de qualitat ―com La delegació de funcions del president de la Generalitat. La figura del Conseller Primer (Mediterrània, 2007)― amb la creació de ficcions profundes i intel·ligents. En aquest sentit, la polifacètica activitat literària de l’advocat maresmenc està en un moment dolç. En aquests moments està cuinant un nou assaig i una nova novel·la. Ens sentirem a parlar. No ho dubteu.

La McDonaldització de la societat

Vivim i pensem com a consumidors?



Saps qui va ser Ray Kroc (1902-1984)? Em jugo un pèsol a que no el coneixes; però segur que has trepitjat algun dels seus establiments. Kroc va inventar el sistema de concessió de franquícies de restaurants més important del món: els McDonald’s. Aquests negocis de menjar ràpid han influït moltes empreses i, fins i tot, l’estil de vida d’una part significativa de la societat. Partint d’aquesta idea, el sociòleg George Ritzer, en el llibre que dóna títol a aquest article, The McDonaldization of Society, sosté que el fenomen de la McDonaldització ha passat a formar part del nostre comportament diari.


En aquest context, l’autor situa quatre dimensions que defineixen aquest fenomen: eficiència, calculabilitat, predicibilitat i control. Aquestes característiques són les responsables de l’èxit del menjar ràpid i del fet que aquest modus operandi hagi quallat a la nostra societat. D’acord amb això, l’eficiència consisteix en la recerca dels mitjans òptims per aconseguir una finalitat determinada. Aquesta idea es hereva del procés de racionalització de Max Weber i de l’organització científica del treball de Frederick W. Taylor. De la mateixa manera, Richard Sennett a The Culture of the New Capitalism sosté que el sistema econòmic actual promou una individualitat basada en la renúncia del bagatge adquirit en benefici de les noves habilitats. Fruit d’això, sorgeix una personalitat similar al comportament del consumidor que, sempre àvid de nous productes, abandona sense escrúpols els béns vells encara utilitzables.


Aquesta cultura del nou capitalisme amenaça l’artesania tradicional: actualment bo és sinònim de ràpid. Així, doncs, passa el mateix amb les altres dimensions que assenyala Ritzer. La calculabilitat és la obsessió per la quantificació. Un bon exemple és la subjugació de la programació televisiva als criteris d’audiència. El nivell de popularitat d’un programa –i no la seva qualitat- determina els ingressos per publicitat i, per extensió, la seva vida a la graella televisiva.


Per la seva part, la predicibilitat es basa en l’èmfasi en la disciplina, la rutina i la sistematització. Si el món és cada vegada més predicible, això ens proporciona major tranquil·litat i seguretat. Tanmateix, el control contribueix a fer la vida més predicible. En una societat que experimenta la McDonaldització –apunta Ritzer- la gent representa la gran amenaça a la predicibilitat. Per aquest motiu, la tendència rau en substituir la tecnologia humana per la no humana.

Aquests criteris que flueixen de la McDonaldització han cristal·litzat asprament en moltes parcel·les de la nostra estructura social. Però quina societat obtenim a l’orientar conceptes com l’amistat o la solidaritat amb la brúixola de l’eficiència? O al pensar l’educació i l’aprenentatge en termes quantitatius? O al prioritzar el control per sobre la llibertat?


La mirada de consumidor no pot convertir-se en hegemònica. Les nostres relacions socials no poden basar-se únicament en passions que s’autoconsumeixen fruit de les quatre dimensions esmentades. L’amor que s’alimenta de regals sempre està afamat; i una hamburguesa, encara que sigui Big Mac, no enganya la gana eternament.





Article publicat a la revista VALORS.

“De la ceguesa a la lucidesa” a Mataró

Penjo unes fotos de la segona presentació de “De la ceguesa a la lucidesa: la literatura d’idees de José Saramago” que es va celebrar al Centre Cultural de Caixa Laietana de Mataró. L’acte el va presentar el periodista mataroní Oriol Burgada (bloc) que després d’una llarga i prolífica trajectòria a Televisió de Mataró es va incorporar fa uns vuit mesos a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Durant la seva intervenció, en Burgada va treure un exemplar de la revista La Canya! del 2003 on apareixia un article meu sobre el Mataró Park on citava Saramago i La caverna. Ell va dir que ja llavors estava obsessionat amb aquest tema. Jo li vaig dir que era coherència. I al final ho vam deixar en fixació.

Presentació de "De la ceguesa a la lucidesa" a Cabrils

La primera presentació del meu primer llibre titulat "De la ceguesa a la lucidesa: la literatura d'idees de José Saramago" es va celebrar a la Biblioteca de Cabrils el dia de reflexió de les eleccions europees. En aquest escenari he realitzat diverses xerrades literàries sobre l'obra de Saramago; per això tenia molt sentit que la primera presentació fos entre aquestes quatre parets. A la taula, em van acompanyar els amics Josep Lorman, escriptor, i Jordi Carcasó, filòsof; i a la presetació, una gran representació de familiars i amics. Moltes gràcies a tots per la vostra assistència.