L’advocat i regidor republicà de Vilassar de Mar, Damià del Clot (bloc), és una caixa de sorpreses. Després de quedar finalista del Premi Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès amb L’espai nacionalista a Catalunya (1999-2006): Crònica d’un enfrontament, enguany s’ha tret l’espina clavada guanyant el primer premi del XVII Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar amb la novel·la Notes d’un viatge a l’infern (Cossetània, 2009). Insisteixo amb el qualificatiu de 'caixa de sorpreses' per la facilitat que Del Clot esgrimeix a l’hora de canviar de registre: de la fredor de la reflexió politicojurídica a l’ardor de la novel·la.
Notes d’un viatge a l’infern es basa en un cas real d’assassinat que va arribar al despatx d’advocats que dirigeix Del Clot. La novel·la parla de la degradació d'un escriptor a partir de la separació de la seva dona. Ella porta una vida desorganitzada. Ell perd el senderi, i finalment l’assassina. Tot és narrat per l’advocat, que no creu que pugui trobar solució per al seu client, però l’intenta entendre.
L’estil literari de Damià del Clot combina una prosa acurada amb un llenguatge amb referències sexuals sense manies ni restriccions. En més d’alguna ocasió, l’advocat narrador s’excusa adduint que reflecteix les expressions (cony, polla, punta de la fava, mamada, follar...) que emprava el seu client. Amb aquest estil directe i provocador, Del Clot s’endinsa en mons de vici i sexe d’una bohèmia intel·lectual que beu de les fonts del cinema de Claude Chabrol, de la música de Nick Cave & The Bad Seeds i de la poesia de Lautréamond.
Aquesta novel·la demostra l'agilitat de Damià del Clot per conjuminar l’assaig intel·lectual de qualitat ―com La delegació de funcions del president de la Generalitat. La figura del Conseller Primer (Mediterrània, 2007)― amb la creació de ficcions profundes i intel·ligents. En aquest sentit, la polifacètica activitat literària de l’advocat maresmenc està en un moment dolç. En aquests moments està cuinant un nou assaig i una nova novel·la. Ens sentirem a parlar. No ho dubteu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada