dijous, 20 d’agost de 2009

Un autèntic plaer

El darrer número de la revista Valors, codirigida per Maria Coll i Joan Salicrú, ha abordat el concepte de “plaer” des d’una perspectiva ètica. Se’m va demanar que abordés el plaer des d’una mirada filosòfica; cosa que equival a parlar d’Epicur. A continuació us transcric l’article.



El plaer de l’amistat

Els plaers han de ser efímers. I a més a més, un cop consumats han de tenir un punt de remordiment. Sucumbir als plaers de manera esporàdica, impulsiva i imprevista és saludable i, fins i tot, terapèutic ja que trenca amb la monotonia i et fa sentir viu. Segons els científics, quan un individu sent plaer, el seu organisme allibera unes substàncies especials, com l'endorfina, l'oxitocina o la serotonina. Aquest procés va acompanyat d’altres sentiments, com l’alegria o l’excitació.

No obstant això, viure constantment enmig d’un mar de plaer comporta riscos. La segregació d’aquestes substàncies pot crear addició perquè la persona tendeix a repetir els episodis que la provoquen. Així, doncs, situacions que comencen com un plaer, com el joc o la beguda, poden acabar esdevenint malaltisses.


En relació amb això, ser esclaus dels plaers és un element d’alienació personal molt típic dels nostres dies. El capitalisme es basa en la confusió de la necessitat i el desig per dinamitzar els fluxos econòmics. La publicitat desperta plaers materials ―dinars, viatges, cotxes esportius, vestits, festes..― com a reclam de la felicitat. Però realment es pot comprar la felicitat?
Tot amb tot, el filòsof grec Epicur (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC) va defensar que la felicitat és la recerca del plaer; però no del plaer consumista; al contrari. Diu Epicur: “Ni banquets ni xeflis continus, ni folgues amb xicots o dones, ni el peix ni tot allò que una abundant taula pot oferir, és el que fa dolça la vida, sinó el càlcul assenyat que investiga els motius de cada elecció o refús”.
La història ha distorsionat el concepte epicuri de plaer associant-lo injustament a l’abundància. En canvi, l’anterior cita ens mostra una posició de plaer lligada a l’austeritat. O dit d’una manera més precisa: el màxim plaer és l’absència de dolor vinculat als plaers positius, com la possessió de l’amistat.

Per Epicur, l’amistat és la font del plaer i, per extensió, de la felicitat. És en aquest context que s’entenen frases com “compartir és estimar” o “qui té un amic té un tresor”.

Desconec si a través de l’amistat també es segrega oxitocina però segurament molts de vosaltres haureu sentit aquell pessigolleig a la boca de l’estomac gaudint la vida amb els amics.

Es fa necessari redimensionar els plaers allunyant-los de l’hedonisme i situant-los –com diu Epicur- en el càlcul assenyat de cada elecció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada