diumenge, 30 d’agost de 2009

Mar i muntanya



Avui és el meu darrer dia de vacances. De fet, hauria de dir que és l’últim dia de festa ja que no les concebo com un període de descans total. Prova d’això és el llibre sobre els think tanks que he escrit a quatre mans aquests dies d’agost i que, si tot va bé, veurà la llum properament. Entre línia i línia escrita, també he llegit una mica. Concretament, La batalla de Walter Stamm de Melcior Comes (bloc). Una novel·la dura i colpidora que amb la xafogor costava digerir.

Però no tot ha estat llegir i escriure. Hem voltat. Hem alternat el mar i la muntanya, com qui combina dolç i salat, seny i rauxa. Per una banda, hem conegut Madeira (primera foto), una illa de somieig, afable i de record inesborrable. Tot i que està a més de 800 km de Lisboa, s’experimenta la saudade portuguesa. Amb la Teresa hem dit que hi tornaríem.
D’altra banda, vam anar a buscar la fresca de la Val d’Aran. Després de l'ascensió al Montardo de l'estiu passat, enguany havíem planejat una visita a la Vall de Liat ―amb incursió a una mina de carbó abandonada inclosa―, acampada a l’estany de Montoliu i ascensió al Maubèrme. Desgraciadament, l’avís a mitja etapa de l’empitjorament de l’àvia Montserrat ens va obligar a posposar l’atac al Maubèrme per a una altra ocasió. Un dia més tard l’enterràvem. Aquesta ha estat la notícia dolorosa d’unes vacances que ja són història. Ara toca afrontar aquest nou curs amb fermesa i determinació perquè aquesta tardor serà moguda. Així,doncs, endavant les atxes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada