dijous, 29 de desembre del 2011

Influenciar en la presa de decisions



Als Estats Units, els think tanks han estat definits com a governs fora del govern amb la missió de pensar i subministrar idees als governants.



Als Estats Units, el bressol dels think tanks, aquest tipus d’institucions han estat definides com a governs fora del govern que tenen la missió de pensar i subministrar idees als governants. Són exemples d’aquesta col·laboració el Pla Marshall, que en part va ser dissenyat per la Brookings Institution, o el conservadorisme de Reagan dels anys 80, inspirat en l’American Enterprise Institute (AEI). Cada president de torn té els seus laboratoris d’idees afins. A l’època de George W. Bush, l’Heritage Foundation i l’AEI eren les institucions més influents. Amb l’arribada d’Obama, la Brookings Institution o el Center for American Progress (CAP) han assumit aquest rol. En aquest sentit, gairebé el 50% de la plantilla del CAP va travessar l’anomenada porta giratòria. És a dir, experts de laboratoris d’idees que passen a treballar per a l’Administració.
Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres militants o advocacy tanks, amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat polític per afavorir determinats posicionaments polítics, va acabar amb aquesta imatge de puresa. Susan George, al llibre El pensamiento secuestrado, apunta que els think tanks conservadors són els responsables del canvi ideològic profund de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981 i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions de dòlars a l’Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute, el Cato o el Manhattan Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals. D’aquesta manera, es van promoure idees neoliberals de pensadors com Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per canviar el paisatge intel·lectual i fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i el conservadorisme social, entre d’altres. Per la seva part, els demòcrates nord-americans van voler crear un contrapès al poder de les institucions conservadores però no se’n van sortir per falta de finançament i poc impacte públic. Un dels casos més flagrants va ser el del Rockridge Institute, dirigit per George Lakoff, lingüista cognitiu a qui van encarregar la creació de marcs progressistes que contrarestessin el domini conservador.
En termes generals, es considera que una de les principals diferències entre els think tanksconservadors i progressistes és l’ús sistemàtic que fan dels mitjans de comunicació per modelar l’opinió pública. Mentre que els laboratoris d’idees liberals se centren principalment en l’anàlisi política, els conservadors accentuen la influència pública a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, l’any 2002, l’Heritage va destinar el 20% del seu pressupost (uns 33 milions de dòlars) a les relacions públiques i la comunicació.
A Europa, la influència pública dels catalitzadors d’idees és molt més reduïda que la dels nord-americans; sobretot perquè aquests darrers disposen d’estructures, plantilles i pressupostos més elevats. No obstant això, els laboratoris d’idees europeus –principalment els britànics– tenen una llarga tradició de creació ideològica. En aquest sentit, la Fabian Society és probablement el think tankmés antic del món, ja que va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran Bretanya en aquell moment. Aquesta organització va servir d’inspiració per als laboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute (un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant la dècada del 1970) es va crear seguint el seu model. En aquest context, fabians com els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells o la feminista Emmeline Pankhurst van tenir un paper central en la configuració del pensament del laborisme britànic.
La realitat espanyola és diferent i això es deu, bàsicament, a la poca incidència històrica dels tancs d’idees en l’àmbit polític, social i econòmic justificada per l’oposició de la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. Tanmateix, la proliferació de processos de descentralització politicoadministrativa a nivell europeu va facilitar el desenvolupament de think tanks. A Catalunya, l’assoliment sistemàtic de més quotes d’autogovern va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisi política. Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer, especialitzada en la recerca i la promoció del coneixement sobre l’àmbit local i les comunitats autònomes. Paral·lelament, els partits polítics van crear les seves fundacions aprofitant la línia de subvencions específica per aquest tipus d’institucions, que l’Estat va posar en marxa l’any 1994. Aquests think tanks interns estan massa sotmesos als cicles electorals i tenen una dependència excessiva amb els partits que no els permet formular propostes a mig termini. Les noves problemàtiques derivades de la globalització i la crisi mundial fan indispensable una anàlisi i reflexió que permeti proposar noves idees que superin el dia a dia de la gestió política. D’acord amb això, en l’àmbit de la política exterior trobem un grup de think tanks molt especialitzats que generen informació d’un gran valor estratègic, com per exemple el Cidob, l’IEMed, el Fride o el Real Instituto Elcano. De la mateixa manera també són destacables els informes sobre qualitat democràtica i anàlisi de polítiques públiques de la Fundación Alternativas o de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, entre d’altres. Aquests estudis contenen conclusions que sovint s’acaben convertint en propostes concretes, com la que va formular la Fundación Alternativas sobre castigar els clients de la prostitució a través del Codi penal per acabar amb aquesta pràctica als carrers. 
En aquest context, els laboratoris d’idees independents estan cridats a desenvolupar un rol estratègic a l’hora d’influenciar en el procés de presa de decisions amb una mirada a mig termini i més enllà del tacticisme polític. La complexitat de les noves problemàtiques actuals –com la crisi econòmica mundial– requereixen de receptes i solucions fonamentades en l’expertesa i l’anàlisi intel·lectual. I en aquest context, els laboratoris d’idees tenen un ampli camí per recórrer. 
Article publicat al monogràfic del CEJP sobre els think tanks. 

dimarts, 20 de desembre del 2011

Jordi Pujol demana que els think tanks de partit tinguin la mínima dependència pública

Europa Press s’ha fet ressò de l’editorial del president Pujol sobre els think tanks i ha emès aquest teletip:


L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) ha advocat aquest dilluns perquè els 'think tanks' dels partits polítics se sostinguin amb la mínima dependència de diners públics de l'administració i amb "el màxim possible" d'aportació privada.

En un vídeo al seu bloc del Centre d'Estudis Jordi Pujol recollit per Europa Press, considera lògic que els partits tinguin els seus propis 'think tanks', però ha recordat que també reben diners de l'administració pel seu manteniment, per la qual cosa "és possible que aquí hi hagi un finançament que no només sigui de partits polítics, sinó directament o indirectament de les administracions".

Per a ell, cal canviar el pensament que aquestes 'plataformes d'idees' han d'estar finançades per l'administració pública, quan "el que convé és que siguin tan privades com es pugui".

A més, després de sostenir que als Estats Units gaudeixen d'una legislació fiscal que els ajuda, ha lamentat que al país no s'hagi seguit el mateix camí i no s'hagi procedit a una revisió fiscal que ajudi les fundacions privades.

Precisament, com a conseqüència del 'cas Millet', CDC es va veure investigada davant les acusacions que s'havia finançat irregularment a través de la fundació CatDem, vinculada al partit i abans coneguda per Ramon Trias Fargas, amb diners de Ferrovial a través del Palau.

Monogràfic del CEJP sobre els think tanks



El darrer monogràfic del Centre d’Estudis JordiPujol (CEJP) tracta sobre la importància dels think tanks com a nous actors socials i polítics. A més de l’editorial del president Pujol sobre els laboratoris d’idees, trobareu articles d’en Jordi Xifra, de l’Antonio Castillo i d’un servidor.

Articles:
Què són els think tanks?” de Jordi Xifra.
Influenciar en la presa de decisions” de Francesc Ponsa.
Models de think tanks” d’Antonio Castillo.

dijous, 8 de desembre del 2011

Els líders de la ‘Primavera àrab’ encapçalen el rànquing dels 100 pensadors del 2010 de Foreign Policy



S’acosta el final del 2011 i com cada any Foreign Policy elabora el llistat dels 100 millors pensadors de l’any (veure rànquing del 2010). Enguany, el novel·lista egipci Alaa al Aswany (a la foto) ocupa el primer lloc per “canalitzar el desconcert àrab i la renovació”. De fet, els protagonistes de l’anomenada primavera àrab encapçalen la classificació com Mohamed el Baradei y Wael Ghonim d’Egipte, o Alí Ferzat y Razan Zaitouneh de Síria. L’autor del betseller Indigneu-vos, Stéphane Hessel, tanca la llista.  

divendres, 2 de desembre del 2011

Solidaritat reconverteix el Cercle d'Estudis Sobiranistes en el seu laboratori d'idees




El Cercle d'Estudis Sobiranistes que segueix presidint Alfons López Tena s'ha convertit en la fundació de Solidaritat Catalana per la Independència. Després de mesos d'inactivitat, Solidaritat ha donat la direcció del CES a Maiol Sanaüja. 
En la seva nova etapa, el CES deixa de ser una entitat desvinculada de cap partit. Com a fundació de SI, però, es planteja seguir promovent l'estudi i anàlisi del cost i beneficis d'un procés d'emancipació nacional, de manera que organitzarà conferències que "contribueixin a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans" que proporcionin avenços "tangibles" en l'objectiu sobiranista. Es tracta de traçar el recorregut fins a la consecució d'un estat el 2014 per tal d'esvair dubtes entorn a aquest procés. Solidaritat s'ha compromès a incloure en el programa les conclusions de les recerques del CES.