Reivindicar Moisès Villèlia

Possiblement, algun lector de Mataró Notícies té el sa costum de passejar per la plaça de la Brisa de la nostra ciutat. De ben segur, alguna vegada haurà observat amb curiositat l’estàtua que presideix aquest espai dedicada al ‘treball i als dies’. L’autor de l’obra és en Moisès Villèlia, un escultor poc reivindicat a Mataró i que gaudeix de prestigi a Amèrica del Sud. A més, l’obra que tenim a la plaça de la Brisa deu ser de les poques que es conserven (i es conservaran) de Villèlia ja que la majoria d’escultures les va realitzar mitjançant la utilització de materials orgànics ―com els cactus, les carabasses o les canyes de bambú―. Aquest artista va rebutjar totes les vies que podien portar-lo cap a l’èxit fàcil i material per centrar-se en els camins de les escultures mòbils. Per això, la presència de la petjada duradora de l’artista efímer per definició confereix a Mataró un estatus únic que hauria d’explotar culturalment.

La relació de l’artista amb la ciutat es remunta a finals de la Guerra Civil quan el pare Villèlia s’instal·la a Mataró, fugint de l’ambient hostil de la postguerra a Barcelona, on treballarà a la fàbrica de mobles de Can Domènech. L’any 1944, pare i fill obren el seu propi taller al número 34 del carrer Fray Luis de León i, després, al 66 del carrer de Sant Sadurní. Poc temps més tard, Moisès Villèlia es cridat a files i el destinen a l’Àfrica. Servint a Melilla coincidirà amb Miquel Rué, pintor introduït en l’avanguarda artística barcelonina. Fruit d’aquesta amistat, Moisès decidirà que vol ser artista.

Com a conseqüència d’aquest entusiasme, l’any 1954, el jove escultor decideix presentar unes talles al Museu Municipal de Mataró. Será en aquesta exposició on coincidirà per primer cop amb el poeta Joan Brossa. D’aquesta trobada va sorgir una amistat sòlida i Brossa introduirà introduirà Villèlia en el grup Dau al Set. De Mataró es va traslladar a la localitat veïna de Cabrils. Allí comença un esplèndid capítol de tertúlies fins a la matinada que van comptar amb la presència d’artistes com l’esmentat Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró o Josep M. Mestres Quadreny. Les nits d’estiu, sota els estels; a l’hivern, prop de la llar de foc.

Després d’una estada de dos anys a París, l’any 1969 Villèlia se’n va a Equador i la seva obra s’inspira en l’art primitiu. A Quito, l’escultor solia dir: “quan torni a Catalunya vull viure al Pirineu”. I dit i fet. L’escultor va passar els seus últims dies de vida a Molló.

Aquest és un recorregut lleuger de la vida i obra de Moisès Villèlia. Fins el moment, la seva trajectòria sembla haver-se esfumat com una de les seves escultures orgàniques. La seva originalitat, puresa, tècnica i autenticitat bé mereixen un reconeixement sonor i decidit que Mataró ―el seu bressol artístic― no hauria de demorar més.

Publicat a Matarónotícies.cat

Que ‘Saul.cat’ ens contagiï

El nostre periodista 2.0 més dinàmic i referent, en Saül Gordillo, ha fet un nou pas endavant i ha transformat el seu bloc en un autèntic portal que reuneix el seu famós ‘bloc sense fulls’ amb els apartats de l’última hora a través del twitter, de fotos, de llibres i de documents. Tot plegat constitueix un conglomerat comunicatiu molt interessant.

Gordillo ha revolucionat el panorama periodístic 2.0. Som molts els que hem millorat el nostre bloc seguint l’estela del ‘bloc sense fulls’. Som molts els que hem navegat per altres blocs a partir del poliblocs. Som molts els que diàriament aprenem de la “murrieria 2.0” d’en Saül. L’actual director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) s’ha construït un perfil digital pioner i innovador que es reinventa constantment. En Saül ha sabut interpretar les possibilitats comunicatives de la xarxa i ha fet escola. En aquest sentit, ha aplicat la seva visió de la comunicació en tots els projectes que ha dirigit. El darrer exemple el trobem a l’ACN; on ha revolucionat completament la redacció introduint millores tecnològiques, signant convenis de col·laboració i fitxant a periodistes molt inquiets i compromesos amb la professió, com el bon amic Oriol Burgada.

Algú podrà interpretar aquest escrit com una ensabonada. No és aquesta la intenció. Simplement és un reconeixement a la feina ben feta (com diu l’anunci). En un país on la crítica gratuïta és una pràctica molt habitual cal reivindicar la divulgació de les experiències dignes d’imitar. Però, a part d’això, la inspiració d’aquest post es troba en l’article que avui ha escrit en Gordillo fent referència al 15è aniversari del l’edició d’El Punt al Maresme. Més enllà dels canvis organitzatius que ha patit el diari, trobo a faltar un lideratge ferm que apropi el principal diari en paper a la comarca. Trobo a faltar redactors que complementin la informació comarcal a través d’un bloc. Trobo a faltar més sacsejades a la nostra allargassada comarca.

Tenim Maresmesfera, tenim Gordillo, tenim l’”esperit d’Arenys de Munt”, tenim periodistes culs inquiets com en Joan Salicrú (que hauria de trencar més els límits temàtics mataronins), tenim polítics 2.0 (Joan Antoni Baron, Miquel Buch, Andreu Francisco, Bernat Costas...), tenim Premi Blocs del Diari Maresme, tenim activistes de la xarxa (Joan Safont, Ivan Aranda, Maiol Sanaüja, Xavier Mir...). Tenim blocs que fan de diari (Malgrat confidencial, Tu ets Cabrils...), tenim “La Riera” de TV3. Tenim moltes potencialitats... però trobo a faltar “fer comarca”aprofitant les eines socials, conjuminar esforços i entrellaçar més lligams. Que ‘Saul.cat’ ens contagiï... Algú té la mateixa sensació? Teniu idees?

El Diari Maresme fa un canvi de ‘look’

Aquest dilluns el Diari Maresme ha fet bona la dita clàssica de “renovar-se o morir” i ha modificat el disseny del diari. Després de 3 anys de vida, els responsables d’aquest diari electrònic han volgut canviar la imatge per seguir evolucionant dins del panorama comunicatiu de la comarca. Endavant i molta sort!

Oberta la votació del ‘II Premi Blocs’ del Diari Maresme

La votació popular del segon premi blocs que organitza el Diari Maresme ja està operativa fins l’1 d’octubre. El proper dissabte 24 d'octubre a les 18.30 hores, en un acte que es celebrarà a Pineda de Mar, es faran públics els noms dels guanyadors.

És esperançador comprovar com any rere any, la catosfera es va renovant amb nous blocs que confereixen més pluralitat i diversitat al nostre sistema d’informació i comunicació.

Ara fa pràcticament un any, el bloc ‘Tu ets Cabrils’ va guanyar el primer premi en la categoria de societat (veure foto). Els companys que portem més de tres anys actualitzant diàriament el bloc —Mariona Bosch, Jordi Teixidó, Enric Santolaria i un servidor— tenim clar que aquest premi té un valor simbòlic; però també és un reconeixement a un compromís amb la comunicació local i el dret a la informació. I el que és més important: des del voluntariat i la gratuïtat.

Molta sort a tots els blocs seleccionats!