dimecres, 3 de març de 2010

Reivindicar Moisès Villèlia


Possiblement, algun lector de Mataró Notícies té el sa costum de passejar per la plaça de la Brisa de la nostra ciutat. De ben segur, alguna vegada haurà observat amb curiositat l’estàtua que presideix aquest espai dedicada al ‘treball i als dies’. L’autor de l’obra és en Moisès Villèlia, un escultor poc reivindicat a Mataró i que gaudeix de prestigi a Amèrica del Sud. A més, l’obra que tenim a la plaça de la Brisa deu ser de les poques que es conserven (i es conservaran) de Villèlia ja que la majoria d’escultures les va realitzar mitjançant la utilització de materials orgànics ―com els cactus, les carabasses o les canyes de bambú―. Aquest artista va rebutjar totes les vies que podien portar-lo cap a l’èxit fàcil i material per centrar-se en els camins de les escultures mòbils. Per això, la presència de la petjada duradora de l’artista efímer per definició confereix a Mataró un estatus únic que hauria d’explotar culturalment.

La relació de l’artista amb la ciutat es remunta a finals de la Guerra Civil quan el pare Villèlia s’instal·la a Mataró, fugint de l’ambient hostil de la postguerra a Barcelona, on treballarà a la fàbrica de mobles de Can Domènech. L’any 1944, pare i fill obren el seu propi taller al número 34 del carrer Fray Luis de León i, després, al 66 del carrer de Sant Sadurní. Poc temps més tard, Moisès Villèlia es cridat a files i el destinen a l’Àfrica. Servint a Melilla coincidirà amb Miquel Rué, pintor introduït en l’avanguarda artística barcelonina. Fruit d’aquesta amistat, Moisès decidirà que vol ser artista.

Com a conseqüència d’aquest entusiasme, l’any 1954, el jove escultor decideix presentar unes talles al Museu Municipal de Mataró. Será en aquesta exposició on coincidirà per primer cop amb el poeta Joan Brossa. D’aquesta trobada va sorgir una amistat sòlida i Brossa introduirà introduirà Villèlia en el grup Dau al Set. De Mataró es va traslladar a la localitat veïna de Cabrils. Allí comença un esplèndid capítol de tertúlies fins a la matinada que van comptar amb la presència d’artistes com l’esmentat Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró o Josep M. Mestres Quadreny. Les nits d’estiu, sota els estels; a l’hivern, prop de la llar de foc.

Després d’una estada de dos anys a París, l’any 1969 Villèlia se’n va a Equador i la seva obra s’inspira en l’art primitiu. A Quito, l’escultor solia dir: “quan torni a Catalunya vull viure al Pirineu”. I dit i fet. L’escultor va passar els seus últims dies de vida a Molló.

Aquest és un recorregut lleuger de la vida i obra de Moisès Villèlia. Fins el moment, la seva trajectòria sembla haver-se esfumat com una de les seves escultures orgàniques. La seva originalitat, puresa, tècnica i autenticitat bé mereixen un reconeixement sonor i decidit que Mataró ―el seu bressol artístic― no hauria de demorar més.

Publicat a Matarónotícies.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada