Els think tanks catalans suspenen en transparència

Segons un estudi de Transparify, només el 12% dels think tanks més influents del món són totalment transparent sobre el seu finançament. Per contra, el 80% no revela qui els finança. A Catalunya, la radiografia segueix el mateix patró i la informació sobre les dades econòmiques dels think tanks brilla per la seva absència.

En aquest context, més del 70% dels think tanks analitzats no proporcionen cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita en les seves memòries informació general sobre els seus comptes però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify i, en termes globals, se situen per sota del promig de l’estudi mundial (2,2 estrelles).

El think tank que fa un esforç de transparència més gran és la Fundació L’Alternativa, vinculada a EUiA, que disposa d’un apartat web específic sobre transparència on penja els resums econòmics i els comptes auditats.

Aspectes a millorar

Per avançar en la conquesta de la transparència és recomanable:

•  Explicitar els canals de finançament públics i privats i les quanties
• Llistar els donants i les respectives donacions
• Penjar al web les memòries anuals amb la pertinent informació financer
• Crear un epígraf al web sobre transparència amb tota la informació econòmica completa i intel·ligible que generi confiança
•  Detallar a quins projectes s’han destinat les donacions

Com mesurar la transparència?

El sistema de qualificació sobre la transparència dels think tanks ideat per Transparify a partir de l’anàlisi dels llocs webs d’aquestes organitzacions va de les 5 estrelles (think tanks molt transparents sobre el seu finançament) fins les 0 estrelles (no proporcionen informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners). Per conèixer informació més detallada sobre aquesta metodologia cliqueu aquí.

5 estrelles *****: Molt transparent. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació permeten als  investigadors, periodistes, responsables polítics i ciutadans consultar amb claredat i detall qui els finança, amb quina quantitat va contribuir cada donant i a quins projectes o activitats es van destinar aquests diners. Només una minoria dels grups de reflexió que s’han analitzat fins ara han arribat a aquest nivell alt.

4 estrelles ****: En gran mesura transparent.  Els think tanks que obtenen aquesta puntuació són en gran part transparent, però la informació que proporcionen és menys detallada o comprensible. A més, actors externs poden inferir a l’hora d’informar sobre els seus principals donants.

1, 2 i 3 estrelles: Dades incompletes sobre finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació només ofereixen algunes dades. Per exemple, un think tank de 3 estrelles pot enumerar alguns donants i divulgar aproximadament les seves contribucions; però alhora pot ocultar els nivells de contribució d'altres donants.

0 estrelles: Inexistència d’informació sobre el seu finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació no proporcionen cap informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners.

Per realitzar l’anàlisi del cas català m’he basat en la selecció de 20 laboratoris d’idees que vam establir a la Guia de think tanks a Catalunya (Editorial Sehen) amb les excepcions del Centre d’Estudis Jordi Pujol (en procés de dissolució) i de la Fundació Catalunya S-XXI i Faes-Institut Catalunya Futur (sense activitat aparent). 

Els think tanks a Catalunya

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, la majoria de think tanks (75%) es van crear a partir de l’any 1980; com a conseqüència de la proliferació de processos de descentralització politicoadministrativa a nivell europeu. En el cas català, l’assoliment sistemàtic de més quotes d’autogovern va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisi política, desenvolupats a partir de les tradicions organitzatives del país i de les lògiques de les seves institucions, tant autonòmiques com locals.  Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer, especialitzada en la recerca i la promoció del coneixement sobre l’àmbit local i les comunitats autònomes.

Originàriament, aquestes organitzacions no s’anomenaven think tanks; però en els darrers anys, els mitjans de comunicació, els partits polítics i el món acadèmic han optat per incorporar aquest terme anglosaxó a l’hora de referir-s’hi. No obstant això, el seu estatus, finançament i visibilitat difereixen en molts aspectes dels laboratoris d’idees nord-americans.

L’any 1999, un estudi dirigit per Ferran Requejo permetia establir una situació preliminar sobre el model català de laboratoris d’idees i identificar algunes característiques inicials:

- El fenomen dels think tanks a Catalunya és relativament nou ja que el 80% d’aquestes organitzacions s’han constituït a partir del 1980.

- La major part són força febles a nivell institucional i organitzatiu. Tenen unes dimensions reduïdes, gaudeixen de pocs recursos, els seus membres són poc professionalitzats i són molt dependents dels col·laboradors externs.

- Els tancs de pensament amb petites dimensions es concentren en l’Administració local i en l’autonòmica. En canvi, els de grans dimensions ho fan amb l’Estat, la Unió Europea i les Administracions autonòmiques.

- La majoria tenen un àmbit d’actuació nacional (govern autonòmic i entitats locals) i molt pocs tenen interès i capacitat per influir a nivell estatal.

- En termes generals, el grau de finançament privat que disposen es pot considerar molt escàs.

- La majoria de les activitats que porten a terme busquen un impacte que es limita a cada àmbit o sector.

- La producció més important es fonamenta en estudis d’avaluació de les polítiques públiques.

- La relació i els contactes amb l’Administració Pública són bàsics per a la majoria de laboratoris d’idees.

Com són els think tanks catalans?

Fruit de l’anàlisi continguda a la Guia de thinktanks a Catalunya on s’estudiaven vint tancs de pensament, ara podem precisar una mica més com són aquestes institucions a casa nostra. Com es pot veure a la següent gràfica, les dues tipologies predominants són els "centres militants" i les "fundacions dels partits polítics". 

Pel que fa a l’especialització dels think tanks catalans, la gran majoria aborden temes relacionats amb la política catalana i amb les diferents ideologies a les quals estan adscrits (bàsicament fundacions de partits polítics). És a dir, la CatDem amb el catalanisme; la Rafael Campalans amb el socialisme; la Nous Horitzons amb l’ecologisme i la Fundació Josep Irla i el Cercle d’Estudis Sobiranistes amb l’independentisme. En aquest context, també trobem organitzacions especialitzades en les relacions internacionals. Aquest és el cas de la Fundació Cidob i de l’IEMed. Ambdues institucions gaudeixen de gran prestigi i els seus investigadors sovint són citats i participen en els mitjans de comunicació com a experts. En aquest context, la Casa Àsia està desenvolupant una tasca molt important de coneixement i difusió sobre la regió d’Àsia i el Pacífic, un dels pols geogràfics més dinàmics del planeta.

Una altra característica del model de think tanks català ―i també espanyol― és la forta dependència amb l’Administració. A diferència dels Estats Units, la filantropia privada està molt poc desenvolupada a casa nostra. Per aquest motiu, els laboratoris d’idees finançats exclusivament a través de fons privats només representen un 26%. Com es pot veure a la gràfica, més del 60% de think tanks es financen mitjançant un sistema mixt de capital públic i privat. No obstant això, l’aportació pública generalment acostuma a ser la més important.

Els 20 ‘think tanks' amb més influència a Catalunya

Avui, el diari El Punt Avui publica una notícia sobre la Guia de think tanks a Catalunya on reflexiona sobre el fenomen dels laboratoris d'idees a casa nostra. A continuació la podeu llegir. 

Dos investigadors de la Pompeu Fabra compilen, per primer cop, qui són i què fan els principals laboratoris d'idees a Catalunya

Els més influents del rànquing són fundacions vinculades als partits polítics, però també n'hi ha d'universitaris i empresarials

L'any 1980 Margaret Thatcher guanyava les eleccions al Regne Unit i iniciava una dècada de polítiques conservadores i de privatització. Aquella Revolució Conservadora es va basar en els estudis i anàlisis de l'Institute of Economic Affairs. En sentit contrari, anys després, el Democratic Leadership Council va ser el principal think tank que va ajudar Bill Clinton a fer les seves polítiques liberals als Estats Units de l'època post-Reagan i Bush.

El terme think tank pot ser traduït com “dipòsit o laboratori d'idees”. Aquestes fundacions i institucions, generalment privades i finançades per empreses, s'encarreguen d'armar un corpus d'idees amb vocació d'influir. Treballen a la zona d'ombres de la política. Difonen idees, argumentaris i ideologies. Catalunya, al contrari que els Estats Units o el Regne Unit, té una trajectòria curta en think tanks. Els governs i les grans empreses encara són poc donats a consultar i pagar savis per les seves investigacions, prediccions i opinions. Haurien d'interessar a les empreses catalanes els últims canvis dins el Partit Comunista Xinès que ofereixen els estudis de Casa Àsia o de la fundació Cidob? Serien interessants pels polítics els informes sobre educació i immigració de la Fundació Bofill?

Un estudi de la Universitat de Pennsilvània recollia que l'any 2011 al món hi havia 6.545 laboratoris d'idees. La majoria, però, a Amèrica del Nord i Europa. I a Catalunya, què? La Guia de think tanks a Catalunya, que acaba de ser publicada per Francesc Ponsa i Jordi Xifra, presenta per primer cop els vint think tanks catalans més influents. “Catalunya no és aliena al fenomen creixent dels think tanks” però, segons expliquen els dos professors de la Universitat Pompeu Fabra, “aquí hi ha un sistema de partits molt consolidat que no ajuda” al naixement d'aquests espais. Ara mateix, segons Xifra, “hi ha un sistema de portes tancades a la política que no augura cap creixement en el futur”. La seva opinió és que “falten think tanks provinents de la societat civil”, sobretot “de caire econòmic o empresarial”.

La caiguda de la dictadura va afavorir el sorgiment dels primers think tanks –tot i que aleshores no es deien així– com el Círculo de Empresarios (1977), l'Institut d'Estudis Econòmics (1979) o la Fundació Cidob (1979). Eren centres d'estudis, amb ideologia més o menys conservadora, per aprofundir en el coneixement del país que sorgia del franquisme. Tot i això, segons comenten Ponsa i Xifra al seu llibre, els think tanks més identificats com a tals són els vinculats a partits polítics. N'hi ha moltíssims. Les fundacions relacionades amb els partits van proliferar, segons els autors, arran de la posada en marxa de les subvencions creades per a elles a l'Estat espanyol l'any 1994. “És el cas de les fundacions Nous Horitzons (ICV) i Trias Fargas (CDC) o de la Fundació Irla (ERC)”, exposen. Abans, només n'existien dues: la Rafael Campalans (PSC) i l'Institut d'Estudis Humanístics Coll i Alentorn (UDC). Una de les més conegudes és la del Partit Popular creada entorn d'Aznar, tant a l'Estat com a Catalunya, on s'anomena FAES-Institut Catalunya Futur. Els populars, però, n'acaben de crear una de nova fa només deu dies: la Fundación Colabora. Formacions com EUiA s'ajuden de la Fundació L'Alternativa o Solidaritat, del Centre d'Estudis Sobiranistes. Al costat de les fundacions partidistes, n'han aparegut d'altres vinculades més a ideologies que a partits: la Catalunya Europa –socialdemòcrata catalanista, en la línia Pasqual Maragall– o la Catalunya Oberta –liberalisme.

Temàticament, els laboratoris d'idees són polifacètics. Alguns se centren en l'estudi de les relacions internacionals –com ara la Fundació Cidob, l'Institut Europeu de la Mediterrània o la Casa Àsia–; d'altres destaquen pel fet de dedicar-se al món educatiu, com la Fundació Bofill, i d'altres, als estudis autonòmics i locals, com la Fundació Pi i Sunyer, i també hi ha les especialitzades en temes empresarials –Cercle d'Economia–. Per últim, destaquen els que van ser creats en honor a una personalitat política –com el Centre d'Estudis Jordi Pujol o la fundació dedicada a Joaquim Xicoy– o per “complir un llegat polític” com el laïcisme de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Laboratoris i universitat

Francesc Ponsa i Jordi Xifra, professors de la Universitat Pompeu Fabra, són els autors de la primera ‘Guia de think tanks a Catalunya' (Editorial UOC, 2012). Ponsa és periodista especialitzat en l'estudi dels laboratoris d'idees. Xifra dirigeix l'àrea d'investigació en comunicació i grups d'influència del grup de recerca Unica (UPF).

Editen la primera guia de think tanks a Catalunya

"Guia de think tanks a Catalunya" de Francesc Ponsa i Jordi Xifra

Permeteu-me una mica d’autobombo. Conjuntament amb el professor Jordi Xifra, hem elaborat la primera guia de think tanks a Catalunya que ha estat editada per l’editorial Sehen de la UOC.

Us deixo un enllaç on trobareu informació sobre aquesta guia.

Les particularitats del sistema polític nord-americà afavoreix la creació de think tanks. No obstant això, a Catalunya ens trobem amb un sistema de partits molt consolidat que no possibilita la recepció d’aquest fenomen segons els estàndards anglosaxons. Per aquesta raó, la delimitació conceptual dels laboratoris d’idees en el cas català és volàtil. Per aquest motiu, hem volgut realitzar aquesta primera guia de think tanks a Catalunya per presentar aquest tipus d’organitzacions i conèixer quines són les seves activitats. De la mateixa manera, una introducció terminològica i històrica acompanya la selecció de think tanks per contextualitzar la seva aparició. La informació que apareix referent a les organitzacions seleccionades ha estat obtinguda, en gran mesura, de les corresponents pàgines web. De cara a noves investigacions, el grup de la línia d’investigació sobre Comunicació i Grups d’Influència de la Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) vol aprofundir aquesta anàlisi mitjançant entrevistes personalitzades als dirigents dels think tanks amb l’objectiu de definir amb precisió el model català de catalitzador d’idees.

El Centre Carter, disposat a fer d’observador internacional si es convoqués un referèndum per a la independència

L'expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha declarat que la Fundació Carter vindria a Catalunya amb observadors internacionals si es convoqués un referèndum per a la independència, sempre i quant les autoritats catalanes li demanessin.'Acceptaria la invitació per ajudar a assegurar que el desig del poble català s'expressi de la millor manera', ha dit. Malgrat això, ha recordat que la seva fundació envia observadors internacionals en aquelles països en què unes eleccions poden tenir 'problemes' per transcórrer dins els marges democràtics.

El Centre Carter (en anglès Carter Center) és una organització no governamental sense ànim de lucre fundada l'any 1982 per l'ex-president dels Estats Units d'Amèrica Jimmy Carter i la seva dona Rosalynn Carter que, en col·laboració amb la Universitat Emory, treballa per promoure els drets humans i alleujar el patiment humà. El Centre es regeix per una Junta de Síndics, composta de diverses persones de negocis, educadors, antics funcionaris del govern i filantrops eminents. El centre, amb seu a Atlanta, ha ajudat a millorar la qualitat de vida de les persones en més de 70 països. L'any 2002 el president Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu treball "per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, avançar en democràcia i drets humans, i promoure el desenvolupament econòmic i social" a través del Centre Carter.

Jimmy Carter rebrà avui el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros i l'escultura 'La clau i la lletra' d'Antoni Tàpies, que es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics i humans arreu del món.

El municipi més petit de Catalunya vota ‘Sí’

Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), el municipi més petit de Catalunya, ha votat massivament per la independència de Catalunya en la segona consulta després de la d’Arenys de Munt (Maresme). Dels 21 habitants amb dret a vot, han votat 19; dels quals 18 ho han fet a favor de la independència i 1 en contra. Després de l’escrutini, l’alcalde, Ramon Vilalta (Esquerra), va exhortar a la resta de ciutadans que estan cridats a les urnes “a votar sense por, tal com ho ha fet Sant Jaume de Frontanyà”.

La consulta va transcorre amb absoluta normalitat i sempre amb un caire festiu. Durant l’estona en la que el col·legi electoral va estar tancat, l’alcalde i les seves filles es van posar a servir plats a la fonda. Fins i tot, pocs minuts abans de l’inici de l’escrutini, en Vilalta voltava canviant alguna bombeta exterior que s’havia fos. A continuació adjunto algunes fotos de la consulta.

Una enquesta de la UOC conclou que en un referèndum el ‘sí’ guanyaria amb un 66,7%

Em faig ressò d’una notícia publicada a l’AVUI sobre una maroenquesta de la UOC a 2.614 persones que evidencia una victòria del ‘sí’ en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya.

Els ciutadans de Catalunya consideren que el seu país pot decidir el propi futur polític sense limitacions, sempre que es respectin els procediments democràtics. No només això, sinó que, per primera vegada, hi ha constància demoscòpica que la victòria del sí és perfectament possible. Ho demostra un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al qual ha tingut accés l’AVUI, que ofereix uns resultats demolidors: un espectacular 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, mentre que els que s’hi declaren en contra no arriben al 15% del total. La xifra estrella, però, és el 50,3% dels ciutadans que responen que, en el cas d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien afirmativament. Crida l’atenció, en aquest sentit, que només un 17,8% tenen decidit que, davant l’urna, prendrien la papereta del no. En aquest cas, els que es declaren abstencionistes són un 24,6% i només un 7,2% entren en l’apartat del No ho sap / No contesta.

També adjunto un enllaç al bloc de l’ Enric Xicoy sobre la interpretació periodística de les estadístiques. Segons explica, de la ntícia es podria desprendre que en un possible referèndum no s’arribaria al 55% que demana la UE per acceptar un nou Estat. Doneu un cop d’ull.

FITXA TÈCNICA
Recollida de la informació: enquesta telefònica assistida per ordinador (C.A.T.I).
Dates del treball de camp: del 14 de setembre al 2 d'octubre de 2009.
Univers: població de 15 a 74 anys (ambdós inclosos).
Àmbit: Catalunya.
Mostra final: 2.614 entrevistes.
Error mostral: ±2% calculat per a un nivell de confiança del 95,5% i sota el supòsit de màxima indeterminació estadística (p=q=50) segons la fòrmula d'errors mostrals per universos infinits.

Més tensió democràtica

L’alcalde de Sant Pere de Torelló posa els equipaments culturals a disposició de la consulta



L’alcalde de Sant Pere de Torelló i portaveu del Decidim.cat, Jordi Fàbrega, ha signat un decret d’alcaldia on posa a disposició de la Comissió Organitzadora de la consulta sobre la independència de Catalunya del proper 13 de desembre —així com d’altres entitats o partits que ho sol•licitin— els equipaments i instal·lacions de titularitat municipal per a la realització de qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la consulta.

L’alcalde s’empara en els principis constitucionals de la llibertat d’expressió, de la llibertat ideològica, de reunió, de participació en els afers públics i de petició individual o col·lectiva (reconeguts al Títol I, capítol II, secció 1a, articles 15 al 29 de la CE) per prestar els equipaments municipals per a aquestes finalitats.

Fàbrega, que és el delegat de la Generalitat a la Catalunya central, argumenta que no pot negar “a les 60 persones i dues entitats que formen part de l'organització de la consulta l'ús dels equipaments municipals que paguem entre tots". I té raó.

Ara, però, caldrà veure la reacció de les estructures de l’Estat a aquest desafiament democràtic. Mentrestant, l’independentisme ha de fer costat a aquest alcalde valent com en el seu dia ho va fer amb Arenys de Munt. Tensió, tensió democràtica. Això és el que ens cal.

La regeneració de les aigües de l’oasi

Ahir ho afirmava el conseller Castells: si no es posa fil a l’agulla a la situació actual, el sistema polític parlamentari de Catalunya es pot veure alterat amb la irrupció de noves formacions polítiques populistes. Els darrers escàndols públics han obert novament el foc creuat de retrets —o d’estirar la manta— entre els partits polítics. Fruit d’això, el debat sobre el finançament dels partits ha aflorat amb força. Tancar el debat en fals com es va fer amb el cas del 3% implicaria una nova alenada d’arguments per totes aquelles noves aventures polítiques que previsiblement concorreran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Estic d’acord que determinats discursos sobre la regeneració democràtica són buits de contingut i només aprofiten la música de fons per entonar una cantarella que enganxa quasi tant com la cançó d’Estrella Damm d’aquest estiu.

Però això no vol dir que l’estament polític actual s’hagi de refugiar en la crítica al populisme per no emprendre mesures d’impacte. De vegades, sembla que els partits hagin blindat l’oasi català per neutralitzar qualsevol sistema de vida al marge d’ells. Però la entrada de Ciutadans al Parlament ja va alertar que el sistema de partits tenia fissures i que no era tan hermètic com els aparells es pensaven. A les properes eleccions autonòmiques la llista d’outsiders es multiplica: Reagrupament, Plataforma per Catalunya, Joan Laporta o, fins i tot, el regidor Elvys de Reus. Aquest darrer va demostrar a les passades municipals que l’espectador consumidor de Polònia no té perquè ser un abstencionista. Pensem-hi.

La taca d'oli

Avui Arenys de Munt ha fet història. I no ho dic pel resultat de la consulta popular, si no per l’exemple de democràcia, civisme i participació que aquesta petita localitat del Maresme ha donat a Catalunya. La depressió post part de l’Estatut i les consegüents retallades, la fatigant negociació del sistema de finançament, el fantasma de la sentència del Tribunal Constitucional, els tacticismes constants dels partits polítics i la inesperada crisi econòmica havien arrossegat el país cap a una somnolència crònica. Però la perseverança d’uns valents ha fet possible que la Diada d’enguany ens tornès la il·lusió. I això s’ha aconseguit des de la base, des de la militància local. No hem d’oblidar que alguns partits polítics que avui eren a Arenys de Munt donant suport a la consulta, en el Parlament van votar en contra de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per ‘10 mil a Brussel·les’ a favor d’un referèndum general sobre la independència de Catalunya.

Però ara no és temps de retrets. Ara és temps d’estendre la taca d’oli i traslladar aquesta consulta festiva a més municipis de Catalunya. I si és possible, fer-ho amb el mateix patró: unitat de les forces sobiranistes, consens polític local (a Arenys de Munt, 11 dels 13 regidors van votar a favor de la moció que donava suport a la consulta) i participació cívica de la gent. Davant d’això, l’Estat ja pot presentar els recursos que vulgui i la Falange noliejar tants autobusos com pugui que la taca d’oli no s’atura. Que no decaigui, companys.

L'ACM creu que 'tots els pobles tenen dret a consultar els seus veïns'

Esteve apunta ironicament que 's'ha embolicat tot de tal manera que al final cada poble de acabarà fent un referèndum'

Des de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) hem dit en tot moment que la consulta popular d'Arenys de Munt s'ha de celebrar per 'dignitat democràtica'. Aquesta mateixa tarda, el president de l'ACM, Salvador Esteve, ha declarat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que 'tots els pobles tenen dret a consultar els seus veïns'. En aquest sentit, el també alcalde de Martorell (Baix Llobregat), ha qualificat de 'despropòsit' que es permeti la manifestació d'un grup com la Falange i ha ironitzat que 's'ha embolicat tot de tal manera que al final cada poble de Catalunya acabarà fent un referèndum'.

Esteve ha lamentat 'que es compliquin les coses senzilles', com amb el cas del referèndum d'Arenys de Munt (Maresme): 'Un poble decideix fer una consulta i l'ajuntament els hi deixa un local. Sembla una cosa normal i reduïda, però s'ha embolicat tot de tal manera i s'ha magnificat tant que al final cada poble de Catalunya acabarà fent un referèndum'. 'Cada poble té dret a consultar els seus veïns', ha destacat Esteve.