dijous, 20 de novembre del 2014

Els think tanks catalans suspenen en transparència

Segons un estudi de Transparify, només el 12% dels think tanks més influents del món són totalment transparent sobre el seu finançament. Per contra, el 80% no revela qui els finança. A Catalunya, la radiografia segueix el mateix patró i la informació sobre les dades econòmiques dels think tanks brilla per la seva absència.

En aquest context, més del 70% dels think tanks analitzats no proporcionen cap informació a través de la pàgina web sobre el seu finançament (0 estrelles sobre 5). La resta facilita en les seves memòries informació general sobre els seus comptes però, en cap cas, s’apropen als estàndards de qualitat en l’àmbit de la transparència que determina Transparify i, en termes globals, se situen per sota del promig de l’estudi mundial (2,2 estrelles).


El think tank que fa un esforç de transparència més gran és la Fundació L’Alternativa, vinculada a EUiA, que disposa d’un apartat web específic sobre transparència on penja els resums econòmics i els comptes auditats.

Aspectes a millorar

Per avançar en la conquesta de la transparència és recomanable:

  •  Explicitar els canals de finançament públics i privats i les quanties
  • Llistar els donants i les respectives donacions
  • Penjar al web les memòries anuals amb la pertinent informació financer
  • Crear un epígraf al web sobre transparència amb tota la informació econòmica completa i intel·ligible que generi confiança
  •  Detallar a quins projectes s’han destinat les donacions


Com mesurar la transparència?

El sistema de qualificació sobre la transparència dels think tanks ideat per Transparify a partir de l’anàlisi dels llocs webs d’aquestes organitzacions va de les 5 estrelles (think tanks molt transparents sobre el seu finançament) fins les 0 estrelles (no proporcionen informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners). Per conèixer informació més detallada sobre aquesta metodologia cliqueu aquí.

5 estrelles *****: Molt transparent. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació permeten als  investigadors, periodistes, responsables polítics i ciutadans consultar amb claredat i detall qui els finança, amb quina quantitat va contribuir cada donant i a quins projectes o activitats es van destinar aquests diners. Només una minoria dels grups de reflexió que s’han analitzat fins ara han arribat a aquest nivell alt.

4 estrelles ****: En gran mesura transparent.  Els think tanks que obtenen aquesta puntuació són en gran part transparent, però la informació que proporcionen és menys detallada o comprensible. A més, actors externs poden inferir a l’hora d’informar sobre els seus principals donants.

1, 2 i 3 estrelles: Dades incompletes sobre finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació només ofereixen algunes dades. Per exemple, un think tank de 3 estrelles pot enumerar alguns donants i divulgar aproximadament les seves contribucions; però alhora pot ocultar els nivells de contribució d'altres donants.

0 estrelles: Inexistència d’informació sobre el seu finançament. Els think tanks que obtenen aquesta puntuació no proporcionen cap informació actualitzada sobre l’origen dels seus diners.

Per realitzar l’anàlisi del cas català m’he basat en la selecció de 20 laboratoris d’idees que vam establir a la Guia de think tanks a Catalunya (Editorial Sehen) amb les excepcions del Centre d’Estudis Jordi Pujol (en procés de dissolució) i de la Fundació Catalunya S-XXI i Faes-Institut Catalunya Futur (sense activitat aparent). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada