dijous, 29 de desembre de 2011

Influenciar en la presa de decisions



Als Estats Units, els think tanks han estat definits com a governs fora del govern amb la missió de pensar i subministrar idees als governants.



Als Estats Units, el bressol dels think tanks, aquest tipus d’institucions han estat definides com a governs fora del govern que tenen la missió de pensar i subministrar idees als governants. Són exemples d’aquesta col·laboració el Pla Marshall, que en part va ser dissenyat per la Brookings Institution, o el conservadorisme de Reagan dels anys 80, inspirat en l’American Enterprise Institute (AEI). Cada president de torn té els seus laboratoris d’idees afins. A l’època de George W. Bush, l’Heritage Foundation i l’AEI eren les institucions més influents. Amb l’arribada d’Obama, la Brookings Institution o el Center for American Progress (CAP) han assumit aquest rol. En aquest sentit, gairebé el 50% de la plantilla del CAP va travessar l’anomenada porta giratòria. És a dir, experts de laboratoris d’idees que passen a treballar per a l’Administració.
Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres militants o advocacy tanks, amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat polític per afavorir determinats posicionaments polítics, va acabar amb aquesta imatge de puresa. Susan George, al llibre El pensamiento secuestrado, apunta que els think tanks conservadors són els responsables del canvi ideològic profund de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981 i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions de dòlars a l’Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute, el Cato o el Manhattan Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals. D’aquesta manera, es van promoure idees neoliberals de pensadors com Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per canviar el paisatge intel·lectual i fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i el conservadorisme social, entre d’altres. Per la seva part, els demòcrates nord-americans van voler crear un contrapès al poder de les institucions conservadores però no se’n van sortir per falta de finançament i poc impacte públic. Un dels casos més flagrants va ser el del Rockridge Institute, dirigit per George Lakoff, lingüista cognitiu a qui van encarregar la creació de marcs progressistes que contrarestessin el domini conservador.
En termes generals, es considera que una de les principals diferències entre els think tanksconservadors i progressistes és l’ús sistemàtic que fan dels mitjans de comunicació per modelar l’opinió pública. Mentre que els laboratoris d’idees liberals se centren principalment en l’anàlisi política, els conservadors accentuen la influència pública a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, l’any 2002, l’Heritage va destinar el 20% del seu pressupost (uns 33 milions de dòlars) a les relacions públiques i la comunicació.
A Europa, la influència pública dels catalitzadors d’idees és molt més reduïda que la dels nord-americans; sobretot perquè aquests darrers disposen d’estructures, plantilles i pressupostos més elevats. No obstant això, els laboratoris d’idees europeus –principalment els britànics– tenen una llarga tradició de creació ideològica. En aquest sentit, la Fabian Society és probablement el think tankmés antic del món, ja que va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran Bretanya en aquell moment. Aquesta organització va servir d’inspiració per als laboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute (un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant la dècada del 1970) es va crear seguint el seu model. En aquest context, fabians com els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells o la feminista Emmeline Pankhurst van tenir un paper central en la configuració del pensament del laborisme britànic.
La realitat espanyola és diferent i això es deu, bàsicament, a la poca incidència històrica dels tancs d’idees en l’àmbit polític, social i econòmic justificada per l’oposició de la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. Tanmateix, la proliferació de processos de descentralització politicoadministrativa a nivell europeu va facilitar el desenvolupament de think tanks. A Catalunya, l’assoliment sistemàtic de més quotes d’autogovern va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisi política. Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer, especialitzada en la recerca i la promoció del coneixement sobre l’àmbit local i les comunitats autònomes. Paral·lelament, els partits polítics van crear les seves fundacions aprofitant la línia de subvencions específica per aquest tipus d’institucions, que l’Estat va posar en marxa l’any 1994. Aquests think tanks interns estan massa sotmesos als cicles electorals i tenen una dependència excessiva amb els partits que no els permet formular propostes a mig termini. Les noves problemàtiques derivades de la globalització i la crisi mundial fan indispensable una anàlisi i reflexió que permeti proposar noves idees que superin el dia a dia de la gestió política. D’acord amb això, en l’àmbit de la política exterior trobem un grup de think tanks molt especialitzats que generen informació d’un gran valor estratègic, com per exemple el Cidob, l’IEMed, el Fride o el Real Instituto Elcano. De la mateixa manera també són destacables els informes sobre qualitat democràtica i anàlisi de polítiques públiques de la Fundación Alternativas o de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, entre d’altres. Aquests estudis contenen conclusions que sovint s’acaben convertint en propostes concretes, com la que va formular la Fundación Alternativas sobre castigar els clients de la prostitució a través del Codi penal per acabar amb aquesta pràctica als carrers. 
En aquest context, els laboratoris d’idees independents estan cridats a desenvolupar un rol estratègic a l’hora d’influenciar en el procés de presa de decisions amb una mirada a mig termini i més enllà del tacticisme polític. La complexitat de les noves problemàtiques actuals –com la crisi econòmica mundial– requereixen de receptes i solucions fonamentades en l’expertesa i l’anàlisi intel·lectual. I en aquest context, els laboratoris d’idees tenen un ampli camí per recórrer. 
Article publicat al monogràfic del CEJP sobre els think tanks. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada