diumenge, 2 d’agost de 2009

Univers PSC: la Campalans, la Catalunya s-XXI i la Convenció pel Futur

Nou lliurament de la sèrie dels lobbies dels partits que publica l'Avui.



Després d’un congrés traumàtic com el de Sitges el 1994, una vintena de dirigents van començar a reunir-se cada dos o tres mesos amb la necessitat de retrobar-se al voltant de la figura de Raimon Obiols. No era cap corrent crític, sinó simplement quadres del partit amb ganes de revitalitzar el debat polític i la innovació d’idees, amb l’objectiu de mobilitzar una majoria de progrés. A més d’Obiols, hi participaven en aquells primers dinars Joan Reventós, Antoni Castells, Lluís Armet, Maria Badia, Jordi Font, Daniel Font, Anna Balletbó, Joan Ignasi Elena, Martí Carnicer i Lluís Maria de Puig, entre altres noms. Aquesta plataforma es va constituir en associació amb la pedagoga Marta Mata com a presidenta, però amb Obiols com a líder fàctic. Algunes de les trobades es van fer a la casa de Mata a Saifores, al Baix Penedès.

A la casa que Lluís Maria de Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, té a Vilopriu (Baix Empordà), Nou Cicle convoca des de fa vuit anys una trobada a finals d’estiu que suposa, a la pràctica, l’inici del nou curs polític per al PSC i a la qual assisteix el president de la Generalitat a més d’alguns altres destacats dirigents del partit.

La composició de Nou Cicle i el grau d’implicació ha anat fluctuant amb el temps. Aquests darrers quatre anys, el projecte ha agafat embranzida gràcies, en part, a l’opció de les noves tecnologies. Un cop assolit el govern, es buscava activar debats, complementaris al del partit, sense la pressió de la immediatesa. Un paper clau de difusió ha estat el butlletí digital L’Hora, que fan arribar per correu electrònic a persones interessades, no necessàriament militants. L’objectiu: crear xarxa. En aquesta tessitura van impulsar el juny del 2007, amb el beneplàcit de la direcció socialista, la Convenció pel Futur, que pretenia ser un fòrum per generar propostes per a la renovació ideològica de l’esquerra catalanista.




La Convenció, amb diferents llibres com a llegat, va convertir-se en un embrió de la Causa Comuna que aspira a competir amb la Casa Gran de CDC. La Causa Comuna va ser un encàrrec del partit a Obiols al congrés de l’any passat. Precisament, en vigílies del conclave socialista Nou Cicle, a través d’un document, va demanar al primer secretari del PSC, José Montilla, que l’executiva que en sortís recollís totes les sensibilitats de la formació.

La Causa Comuna busca ser un debat transversal en què participin veus diverses del catalanisme. Si bé els treballs s’haurien de tancar a finals d’any, pot acabar convertint-se en un think tank més del PSC.

La formació que lidera Montilla, amb una estricta tutela tot i les seves responsabilitats de govern, i amb dos homes de la seva màxima confiança, Miquel Iceta i José Zaragoza, dirigint els fils i el discurs del partit des del carrer Nicaragua, no té aparents lobbies. Ha mirat de llimar asprors i fer una direcció col·legiada i unitària. El principal laboratori d’idees és la fundació del partit, la Campalans, constituïda el 1979 per donar suport a la tasca de reflexió orgànica del partit, però més a mitjà termini. El model econòmic per sortir de la crisi és un dels temes en què treballa ara, com també en el model federal d’Estat. Sobre aquest darrer punt prepara unes jornades per a la tardor on un dels punts a discutir és l’articulació de la nova conferència de presidents. L’estructura del partit es troba des de l’abril immersa en l’elaboració del nou programa marc per al cicle electoral 2010-2012 amb 28 grups de treball, amb els quals col·labora també la Fundació Campalans.

L’última revisió és de finals dels anys 1990.

La fundació que dirigeix Albert Aixalà treballa en col·laboració amb la d’ICV i amb la Fundació Catalunya Segle XXI buscant complicitats en la construcció de l’Espanya federal. Aquesta darrera entitat va jugar un paper com a think thank del PSC abans de la creació del tripartit. El 1994 Pasqual Maragall va promoure la creació de l’Associació Catalunya Segle XXI per articular la societat civil progressista i prendre la Generalitat a CiU. Entre els fundadors hi ha Betona Comín, Joan Cals, Antoni de Moragas i Llorenç Gomis. Sota la presidència de Josep Maria Vallès l’entitat va convocar la Convenció Civíca Catalana, de la qual va sortir material per redactar una vintena de quaderns que es van acabar resumint en un llibre, La democràcia dels ciutadans. Arribat al govern, alguns dels membres es van replantejar la viabilitat de l’entitat i va acabar convertint-se en una fundació amb altres línies de treball.

La direcció del PSC mira amb detall els treballs de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, creat el 1988 per la Diputació de Barcelona i la UAB per fomentar la recerca política en àmbits acadèmics. L’ICPS va començar a fer a finals dels anys 1980 un baròmetre anual, que segons el procés electoral més proper es va adaptant i que compta amb una àmplia base de dades. En un àmbit més local, la tasca de la Fundació Pi Sunyer tampoc es passa per alt en cercles socialistes.

Font: www.avui.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada