Els
think tanks desenvolupen un paper essencial a l’hora de proposar i dissenyar
polítiques públiques. Als Estats Units, aquestes organitzacions tenen un gran
reconeixement. En canvi, a Europa, els partits polítics, més forts i
institucionalitzats que els nord-americans, dificulten l’encaix dels
laboratoris d’idees a l’esfera política. Gerald Baier y Herman Bakvis (2001)
sostenen que és possible representar la relació entre think tanks i partits
polítics des de la mínima dependència fins la màxima associació. Aquests autors
argumenten que als Estats Units i Canadà els laboratoris d’idees gaudeixen d’un
alt grau d’independència respecte els partits polítics. Per contra, països com
Alemanya, Holanda o Espanya, els partits han constituït fundacions molt
poderoses. Aquestes es consideren una derivació dels centres militants o
advocacy tanks (Weaver, 1989:567) que tenen com a principal característica la
defensa d’una determinada posició ideològica i els valors concrets d’una
formació política.
Per
raons de cultura política, les fundacions amb dependència orgànica dels partits
polítics s’han convertit en una de les tipologies predominants del model de
think tanks espanyol i, per extensió, català. La creació l’any 1994 d’una
subvenció específica per part de l’Estat per a aquest tipus d’organitzacions en
funció del nombre d’escons assolits pel partit mare va suposar un “efecte
creador”de fundacions (Xifra i Ponsa, 2009). Posteriorment, altres
administracions també van crear subvencions seguint una motivació similar: el
foment de la cultura democràtica.[i] En
el context de la cartel·lització de la política,[ii]
els partits que no comptaven amb una fundació la van constituir amb l’objectiu
de beneficiar-se d’aquests ajuts. Tanmateix, aquest finançament permanent no
s’ha traduït amb un major impacte i visibilitat de les fundacions. A excepció
de la FAES (vinculada al Partit Popular i presidida per l’expresident espanyol,
José María Aznar), cap altra fundació depenent d’un partit polític espanyol
apareix al rànquing mundial de think tanks que elabora anualment la Universitat
de Pennsylvania (McGann, 2014). Això s’explica per una sèrie de
característiques definitòries de les fundacions dels partits polítics que
dificulta que adoptin la missió essencial dels laboratoris d’idees.
Instrumentalització.
Les fundacions dels partits han resultat portes de finançament indirecte de les
respectives formacions polítiques (Ariño Ortiz, 2009: 9). En aquest sentit,
s’han interpretat aquestes ajudes com una manera supletòria de comanditar uns
partits polítics sobrefinançats. Un informe del Grup d’Estats contra la
Corrupció (GRECO), pertanyent al Consell d’Europa, va traslladar el 2009 una
sèrie de recomanacions a l’Estat espanyol amb relació a la poca transparència
de les finances dels partits polítics. Una d’elles era l’absència d’informació
sobre les fundacions dels partits. De la mateixa manera, el Tribunal de Comptes
s’ha queixat reiteradament de rebre dades parcials sobre els ingressos
procedents de les fundacions dels partits polítics i de no poder creuar dades
amb el Banc d’Espanya.
Influència limitada.
Els estudis i publicacions de les fundacions dels partits polítics no
aconsegueixen determinar l’agenda política i mediàtica i no assoleixen
repercussió pública. Es prioritzen els continguts de caire històric, ideològic
i propagandístic per sobre de les propostes d’estratègia política i electoral.
Manca estructura
investigadora. A les plantilles de les fundacions no
existeix el perfil de l’investigador o analista, figura molt estesa en els
think tanks nord-americans, sinó que els membres acostumen a ser militants del
partit centrats en tasques administratives. En relació amb això, la confecció
de les plantilles es realitza en funció de si el partit mare té
responsabilitats governamentals o no. En el cas de formar part del govern, se
sobredimensionen les plantilles com a conseqüència dels ingressos provinents de
les quotes que els càrrecs governamentals paguen a les fundacions dels partits.
Si, en canvi, no formen part del govern —o a causa de l’impacte de la crisi
econòmica—, han d’ajustar el nombre de treballadors.
Invisibilitat pública i mediàtica.
Les fundacions dels partits són molt desconegudes per la ciutadania perquè no
actuen com a veritables productores de coneixement. La seva presència mediàtica
sovint respon a intents de desprestigiar el partit polític al qual estan
vinculades i no a estratègies d’influència i de transmissió d’idees.
Inexistència de la “porta
giratòria”. Les fundacions dels partits han esdevingut un lloc
de retir digne per a persones que han gaudit de responsabilitats
governamentals. Les fundacions dels
partits no promocionen els seus investigadors i analistes —ja siguin interns o
externs—, sinó que promocionen els dirigents polítics. La socialització en un
partit és un pas previ a l’hora de fer carrera política a l’Administració. Es
prioritza més la lleialtat a la cúpula del partit que l’expertesa i el coneixement.
Així, la meritocràcia resideix en la disciplina i l’obediència.
Actuen com a think tanks?
Amb
tot el que s’ha exposat, les fundacions dels partits polítics, tal com
funcionen avui dia, no es poden considerar autèntics think tanks. Atribuir-los
aquesta etiqueta o condició seria desmesurat. Això no vol dir que en el futur
no puguin actuar com a veritables laboratoris d’idees. Però perquè això pugui
passar han de canviar moltes coses com, per exemple, el rol que els confereixen
els partits polítics, la incorporació d’analistes en detriment de càrrecs de
partit, la relació merament financera entre fundació i formació política, o la
seva reputació.
Article publicat a la revista Àmbits del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.
Referències
bibliogràfiques
ARIÑO ORTIZ, Gaspar
(2009). La Financiación de los Partidos
Políticos. Madrid: Foro de la Sociedad Civil.
BAIER, Gerald; BAKVIS, Herman (2001). “Think tanks and
political parties: competitors or collaborators?”. ISUMA: Canadian Journal of Policy Research, Vol. 2, num. 1, pp. 107-113.
McGANN, James (2015). 2014 Global Go
To Think Tank Index Report. Philadelphia: University of Pennsylvania.
WEAVER, Richard
K. (1989). “The Changing World of Think tanks”. Political Science and Politics, Vol. 22, num.
3, pp. 563-578.
XIFRA, Jordi;
PONSA, Francesc (2009). El marketing de
las ideas. Los ‘think tanks’ en España y en el mundo. Barcelona: Niberta.
ISBN: 978-84-937007-8-2.
[i]L’Estat espanyol ha concedit des de la creació d’aquesta subvenció més
de 63 milions d’euros per aprofundir aquesta via d’impuls democràtic, sense
resultats aparents.
[ii]La cartel·lització, entre
altres aspectes, es basa en la professionalització i el
reforçament dels aparells directius dels partits polítics i en el predomini de
fons públics en el seu finançament. Des d’aquesta perspectiva, els partits
polítics estan plenament assentats en les institucions i presenten una clara
dependència dels ingressos públics.
