Als Estats Units, els think tanks han
estat definits com a governs fora del govern amb la missió de pensar i
subministrar idees als governants.
Als Estats Units, el bressol dels think tanks, aquest tipus d’institucions han estat definides com a
governs fora del govern que tenen la missió de pensar i subministrar idees als
governants. Són exemples d’aquesta col·laboració el Pla Marshall, que en part
va ser dissenyat per la Brookings Institution, o el conservadorisme de Reagan
dels anys 80, inspirat en l’American Enterprise Institute (AEI). Cada president
de torn té els seus laboratoris d’idees afins. A l’època de George W. Bush,
l’Heritage Foundation i l’AEI eren les institucions més influents. Amb
l’arribada d’Obama, la Brookings Institution o el Center for American Progress
(CAP) han assumit aquest rol. En aquest sentit, gairebé el 50% de la plantilla
del CAP va travessar l’anomenada porta giratòria. És a dir, experts de
laboratoris d’idees que passen a treballar per a l’Administració.
Tradicionalment, els think tanks han cultivat la imatge d’imparcialitat
i independència pròpia de les organitzacions que investiguen problemàtiques i
després redacten conclusions. No obstant això, l’aparició a escena dels centres
militants o advocacy
tanks, amb l’objectiu bàsic d’influenciar directament sobre el debat
polític per afavorir determinats posicionaments polítics, va acabar amb aquesta
imatge de puresa. Susan George, al llibre El pensamiento secuestrado, apunta que els think tanks conservadors són els responsables del
canvi ideològic profund de les darreres dècades als Estats Units. Entre el 1981
i el 2001, empresaris i potentats nord-americans van donar més de mil milions
de dòlars a l’Heritage Foundation, l’American Enterprise Institute, el Cato o
el Manhattan Institute amb l’objectiu de difondre les idees neoliberals.
D’aquesta manera, es van promoure idees neoliberals de pensadors com Samuel P.
Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, per canviar el
paisatge intel·lectual i fomentar la baixada d’impostos, l’activisme militar i
el conservadorisme social, entre d’altres. Per la seva part, els demòcrates
nord-americans van voler crear un contrapès al poder de les institucions
conservadores però no se’n van sortir per falta de finançament i poc impacte
públic. Un dels casos més flagrants va ser el del Rockridge Institute, dirigit
per George Lakoff, lingüista cognitiu a qui van encarregar la creació de marcs
progressistes que contrarestessin el domini conservador.
En termes generals,
es considera que una de les principals diferències entre els think tanksconservadors
i progressistes és l’ús sistemàtic que fan dels mitjans de comunicació per
modelar l’opinió pública. Mentre que els laboratoris d’idees liberals se
centren principalment en l’anàlisi política, els conservadors accentuen la
influència pública a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, l’any
2002, l’Heritage va destinar el 20% del seu pressupost (uns 33 milions de dòlars)
a les relacions públiques i la comunicació.
A Europa, la
influència pública dels catalitzadors d’idees és molt més reduïda que la dels
nord-americans; sobretot perquè aquests darrers disposen d’estructures,
plantilles i pressupostos més elevats. No obstant això, els laboratoris d’idees
europeus –principalment els britànics– tenen una llarga tradició de creació
ideològica. En aquest sentit, la Fabian Society és probablement el think tankmés antic
del món, ja que va ser creada l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès
al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran
Bretanya en aquell moment. Aquesta organització va servir d’inspiració per als
laboratoris d’idees del Regne Unit durant la postguerra, i l’Adam Smith Institute
(un dels principals responsables de la revifalla de la centre-dreta durant la
dècada del 1970) es va crear seguint el seu model. En aquest context, fabians
com els escriptors Bernard Shaw, Oscar Wilde i H. G. Wells o la feminista
Emmeline Pankhurst van tenir un paper central en la configuració del pensament
del laborisme britànic.
La realitat espanyola
és diferent i això es deu, bàsicament, a la poca incidència històrica dels
tancs d’idees en l’àmbit polític, social i econòmic justificada per l’oposició
de la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. Tanmateix, la
proliferació de processos de descentralització politicoadministrativa a nivell
europeu va facilitar el desenvolupament de think tanks. A Catalunya, l’assoliment sistemàtic de més quotes
d’autogovern va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisi
política. Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer, especialitzada en
la recerca i la promoció del coneixement sobre l’àmbit local i les comunitats
autònomes. Paral·lelament, els partits polítics van crear les seves fundacions
aprofitant la línia de subvencions específica per aquest tipus d’institucions,
que l’Estat va posar en marxa l’any 1994. Aquests think tanks interns estan massa sotmesos als
cicles electorals i tenen una dependència excessiva amb els partits que no els
permet formular propostes a mig termini. Les noves problemàtiques derivades de
la globalització i la crisi mundial fan indispensable una anàlisi i reflexió
que permeti proposar noves idees que superin el dia a dia de la gestió
política. D’acord amb això, en l’àmbit de la política exterior trobem un grup
de think tanks molt especialitzats que generen
informació d’un gran valor estratègic, com per exemple el Cidob, l’IEMed, el
Fride o el Real Instituto Elcano. De la mateixa manera també són destacables
els informes sobre qualitat democràtica i anàlisi de polítiques públiques de la
Fundación Alternativas o de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, entre
d’altres. Aquests estudis contenen conclusions que sovint s’acaben convertint
en propostes concretes, com la que va formular la Fundación Alternativas sobre
castigar els clients de la prostitució a través del Codi penal per acabar amb
aquesta pràctica als carrers.
En aquest context,
els laboratoris d’idees independents estan cridats a desenvolupar un rol
estratègic a l’hora d’influenciar en el procés de presa de decisions amb una
mirada a mig termini i més enllà del tacticisme polític. La complexitat de les
noves problemàtiques actuals –com la crisi econòmica mundial– requereixen de
receptes i solucions fonamentades en l’expertesa i l’anàlisi intel·lectual. I
en aquest context, els laboratoris d’idees tenen un ampli camí per recórrer.
Article publicat al monogràfic del CEJP sobre els think tanks.
