És l'hora dels think tanks

La complexitat de les noves problemàtiques actuals ―com la crisi econòmica mundial― requereixen solucions fonamentades en l’expertesa i l’anàlisi intel·lectual. Les velles receptes basades en les polítiques burocràtiques dels Estats han resultat insuficients. Ara més que mai són imprescindibles noves aplicacions i coneixements que permetin donar resposta a les necessitats emergents de les societats canviants del segle XXI. Auguste Comte, el pare del positivisme, afirmava que les idees són les que governen i transformen el món. En aquest sentit, els think tanks ―laboratoris d’idees en català― representen a la perfecció aquesta màxima del pensador francès.

Durant la Segona Guerra Mundial, s’anomenava think tank al recinte tancat i segur en el qual els científics i militars es reunien per debatre l’estratègia política. Així, doncs, la gènesi d’aquesta expressió posa l’accent en el context òptim per a la generació d’idees, estratègies i propostes. Tot i que les primeres manifestacions dels laboratoris d’idees són d’inicis del segle XX, l’impuls d’aquestes organitzacions es deu a una sèrie de factors com el final de la Guerra Freda, els conflictes ètnics europeus, les conseqüències de la crisi econòmica internacional (atur, pobresa, marginació...) i, en una darrera instància, a l’aparició del nou panorama global després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001.

Què són els think tanks?

En termes generals, un laboratori d’idees és una organització formada per intel·lectuals i analistes diversos, que rep contractes o encàrrecs d’organitzacions públiques o privades per analitzar idees i projectes, i proposar formes d’aplicació de les diferents activitats governamentals per ser difoses a través dels mitjans de comunicació social i influir així en el debat públic.

Als Estats Units, el bressol dels think tanks, aquest tipus d’institucions han estat definides com a governs fora del govern que tenen la missió de pensar i subministrar idees als governants. Són exemples d’aquesta col·laboració el Pla Marshall, que va ser dissenyat en part per la Brookings Institution, o el conservadorisme de Reagan dels anys 80 inspirat en l’American Enterprise Institute (AEI).

Pel que fa a Europa, la influència pública dels catalitzadors d’idees és molt més reduïda que la dels nord-americans; sobretot perquè aquests darrers disposen d’estructures, plantilles i pressupostos més elevats. No obstant això, els laboratoris d’idees europeus ―sobretot els britànics― tenen una llarga tradició de creació ideològica. En aquest sentit, la Fabian Society és probablement el think tank més antic del món, ja que va ser creada  l’any 1884 amb l’objectiu d’exercir de contrapès al creixent corrent del socialisme revolucionari que estava arrelant a la Gran Bretanya en aquells moments.

La realitat a casa nostra és diferent i això es deu, bàsicament, a la poca incidència històrica dels laboratoris d’idees en l’àmbit polític, social i econòmic justificada per l’oposició de la dictadura franquista a aquest tipus d’institucions. Tanmateix, la proliferació de processos de descentralització politicoadministrativa a nivell europeu va facilitar el desenvolupament de think tanks. A Catalunya, l’assoliment sistemàtic de més quotes d’autogovern va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisi política. Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer; que està especialitzada en la recerca en l’àmbit local i les comunitats autònomes.

Amb el temps, la xarxa catalana de laboratoris d’idees s’ha anat desenvolupant i consolidant. D’acord amb això, trobem think tanks especialitzats que generen coneixements d’un gran valor estratègic com, per exemple, el Cidob i l’IEMed en l’àmbit de la política exterior; el Cercle d’Economia en l’esfera política; la Fundació Bofill sobre educació o la Fundació Ferrer i Guàrdia sobre la laïcitat i la joventut. De la mateixa manera, les fundacions dels partits polítics realitzen una tasca de redefinició de les respectives corrents ideològiques amb l’objectiu de modernitzar els diferents postulats. Tanmateix, els laboratoris d’idees tenen una assignatura pendent: la de comunicar més i millor les seves propostes. A diferència dels Estats Units, la presència mediàtica dels think tanks a Europa és poc visible; fet que comporta que aquests siguin autèntics desconeguts per la ciutadania.

El dramaturg Víctor Hugo afirmava que cap exèrcit pot detenir la força d’una bona idea que arriba a temps. En aquests moments de dificultat econòmica es necessiten noves i bones idees que ens permetin remuntar el vol. I això només ho aconseguirem des de l’expertesa i el coneixement; característiques definitòries dels think tanks. 

*Article publicat a la revista 'Espai de Llibertat' de la Fundació Ferrer i Guàrdia