Els think tanks
van guanyar importància a Alemanya després de la reunificació l’any 1990.[1]
En aquest sentit, Alemanya presenta una llarga tradició d’investigació
impulsada per l’Estat ―al voltant del 75% dels laboratoris d’idees estan
finançats amb fons públics―; però, en canvi, no compta amb un llegat ampli
d’investigació i anàlisi independent. En relació amb això, els contractes
d’investigació són la font de finançament més important dels centres de
pensament germànics.[2]
Més de la meitat dels think
tanks alemanys es van fundar a les acaballes del segle XX; tot i que els
més importants en estructura i pressupost són anteriors al 1975. L’equivalent
funcional dels tancs d’idees a Alemanya són els centres d’investigació i els
consells consultius vinculats a les fundacions o grups d’interès;[3]
tot i que s’hi desenvolupen les tres categories principals de think tanks.
Els laboratoris d’idees acadèmics són la categoria més
nombrosa a Alemanya i es poden dividir en diferents subgrups: les institucions
d’investigació governamentals, els instituts d’investigació econòmica, els
centres afiliats a universitats i els instituts d’investigació privada. En
aquest context, el més important fa referència als centres creats pel govern
federal o del Länder; com la Stiftung Wissenschaft und Politik (SWP)
inspirada en el model de la Rand
Corporation nord-americana o el PeaceResearch Institute Frankfurt-HSFK/PRIF.
Els instituts d’investigació econòmica ―coneguts com Blaue Liste Institute― són una altra
varietat de laboratoris d’idees acadèmics que obtenen finançament mitjançant
contractes amb el Ministeri d’Intercanvi i Comerç. Els informes que generen
sobre el desenvolupament econòmic de les federacions tenen molta cobertura en
els mitjans de comunicació i molt protagonisme en els governs, el Bundesbank i en el debat públic. Un bon
exemple d’aquest tipus d’organitzacions és el Forum Ebenhausen.
Entre els think
tanks acadèmics també trobem els afiliats a les institucions universitàries
com el Centrumfür angewandte Politikforschung (CAP) que està
vinculat a la Universitat de Munic. A la dècada de 1990, l’experiència del CAP
es va expandir i diversos investigadors van promoure la creació de centres
d’investigació associats a les facultats. L’Institut für Entwicklung und Frieden (INEF), de la Universitat de
Duisburg; o el Zentrum für Europäische Integrationsforschung (ZEI), de la Universitat de
Bonn; són altres exemples.[4]
En darrera instància, els
centres d’investigació privada independents i sense afany de lucre representen
una categoria molt poc desenvolupada en el model alemany de catalitzadors
d’idees. No obstant això, existeixen dues excepcions ben remarcables: la Deutsche Gesellschaft für Auswärtige Politik
(DGAP), creada a Bonn l’any 1955; i la Fundació Bertelsmann, fundada en el
1977.
Per la seva part, els centres d’investigació contractada
són entitats independents en termes orgànics i, tot i tenir un alineament
ideològic força clar, no estan vinculats directament als partits polítics. L’Oeko-Institute ―organització relacionada
amb el moviment antinuclear― és un dels màxims exponents d’aquesta tipologia de laboratoris d’idees.
La tercera categoria fa referència als advocacy tanks, organitzacions
vinculades a grups d’interès i orientades a proveir de continguts als polítics
i administradors. Les primeres institucions d’aquesta classe van ser creades a
la dècada del 1950 per la confederació de treballadors alemanys i per les
comunitats catòliques i protestants. Més endavant es van crear un seguit d’advocacy tanks basats en el model nord-americà com l’Institut für Wirtschaft undGesellschaft (IGW), inspirat en l’AEI; o el Frankfurter Institut, influenciat per l’èxit de la Heritage Foundation i el Cato Institute. Dins d’aquesta categoria
també trobem les fundacions vinculades als partits polítics com la Konrad Adenauer Stiftung,[5]
la Friedrich Ebert Stiftung[6]
o la Friedrich Naumann Stiftung.[7]
[1] BRAML,
J. “U.S. and German Think Tanks in Comparative Perspective”. Policy Studies Vol.3 (2006), núm.2,
p.222-267.
[2] THUNERT, M. “Think tanks in Germany”, p71. A: STONE,
D.; DENHAM, A. (eds.) Think tanks
tradition. Policy research and the politics of ideas. Manchester:
Manchester University Press, 2004.
[3] Vegeu
BRAML, J. Think tanks versus "Denkfabriken"?: U.S. and German policy research
institutes' coping with and influencing their environments.
Baden-Baden:
Nomos, 2004.
[4] GELLNER,
W. Ideenagenturen für Politik und
Öffentlichkeit. Think Tanks in den USA und in Deutschland. Opladen:
Westdeutscher Verlag, 1995.
[6] VOGT, A.
“Gasolineres de carburant intel·lectual”: les fundacions polítiques alemanyes
com a mitjanceres en un món sense fronteres. El cas de la Fundació Friedrich
Ebert”. FRC (2002), núm.5.
[7] FRIEDRICH
NAUMANN STIFTUNG. Für Die Freiheit. Potsdam-Babelsberg: Friedrich Naumann Stiftung, 2012.
