dimecres, 6 de març de 2013

Denkfabriken: els think tanks alemanys


Els think tanks van guanyar importància a Alemanya després de la reunificació l’any 1990.[1] En aquest sentit, Alemanya presenta una llarga tradició d’investigació impulsada per l’Estat ―al voltant del 75% dels laboratoris d’idees estan finançats amb fons públics―; però, en canvi, no compta amb un llegat ampli d’investigació i anàlisi independent. En relació amb això, els contractes d’investigació són la font de finançament més important dels centres de pensament germànics.[2]

Més de la meitat dels think tanks alemanys es van fundar a les acaballes del segle XX; tot i que els més importants en estructura i pressupost són anteriors al 1975. L’equivalent funcional dels tancs d’idees a Alemanya són els centres d’investigació i els consells consultius vinculats a les fundacions o grups d’interès;[3] tot i que s’hi desenvolupen les tres categories principals de think tanks.

Els laboratoris d’idees acadèmics són la categoria més nombrosa a Alemanya i es poden dividir en diferents subgrups: les institucions d’investigació governamentals, els instituts d’investigació econòmica, els centres afiliats a universitats i els instituts d’investigació privada. En aquest context, el més important fa referència als centres creats pel govern federal o del Länder; com la Stiftung Wissenschaft und Politik (SWP) inspirada en el model de la Rand Corporation nord-americana o el PeaceResearch  Institute Frankfurt-HSFK/PRIF.

Els instituts d’investigació econòmica ―coneguts com Blaue Liste Institute― són una altra varietat de laboratoris d’idees acadèmics que obtenen finançament mitjançant contractes amb el Ministeri d’Intercanvi i Comerç. Els informes que generen sobre el desenvolupament econòmic de les federacions tenen molta cobertura en els mitjans de comunicació i molt protagonisme en els governs, el Bundesbank i en el debat públic. Un bon exemple d’aquest tipus d’organitzacions és el Forum Ebenhausen.




Entre els think tanks acadèmics també trobem els afiliats a les institucions universitàries com el Centrumfür angewandte Politikforschung (CAP) que està vinculat a la Universitat de Munic. A la dècada de 1990, l’experiència del CAP es va expandir i diversos investigadors van promoure la creació de centres d’investigació associats a les facultats. L’Institut für Entwicklung und Frieden (INEF), de la Universitat de Duisburg; o el Zentrum für Europäische Integrationsforschung (ZEI), de la Universitat de Bonn; són altres exemples.[4]

En darrera instància, els centres d’investigació privada independents i sense afany de lucre representen una categoria molt poc desenvolupada en el model alemany de catalitzadors d’idees. No obstant això, existeixen dues excepcions ben remarcables: la Deutsche Gesellschaft für Auswärtige Politik (DGAP), creada a Bonn l’any 1955; i la Fundació Bertelsmann, fundada en el 1977.




Per la seva part, els centres d’investigació contractada són entitats independents en termes orgànics i, tot i tenir un alineament ideològic força clar, no estan vinculats directament als partits polítics. L’Oeko-Institute ―organització relacionada amb el moviment antinuclear― és un dels màxims exponents d’aquesta tipologia de laboratoris d’idees.

La tercera categoria fa referència als advocacy tanks, organitzacions vinculades a grups d’interès i orientades a proveir de continguts als polítics i administradors. Les primeres institucions d’aquesta classe van ser creades a la dècada del 1950 per la confederació de treballadors alemanys i per les comunitats catòliques i protestants. Més endavant es van crear un seguit d’advocacy tanks basats en el model nord-americà com l’Institut für Wirtschaft undGesellschaft (IGW), inspirat en l’AEI; o el Frankfurter Institut, influenciat per l’èxit de la Heritage Foundation i el Cato Institute. Dins d’aquesta categoria també trobem les fundacions vinculades als partits polítics com la Konrad Adenauer Stiftung,[5] la Friedrich Ebert Stiftung[6] o la Friedrich Naumann Stiftung.[7]


[1] BRAML, J. “U.S. and German Think Tanks in Comparative Perspective”. Policy Studies Vol.3 (2006), núm.2, p.222-267.
[2] THUNERT, M. “Think tanks in Germany”, p71. A: STONE, D.; DENHAM, A. (eds.) Think tanks tradition. Policy research and the politics of ideas. Manchester: Manchester University Press, 2004.
[3] Vegeu BRAML, J. Think tanks versus "Denkfabriken"?:  U.S. and German policy research institutes' coping with and influencing their environments. Baden-Baden: Nomos, 2004.
[4] GELLNER, W. Ideenagenturen für Politik und Öffentlichkeit. Think Tanks in den USA und in Deutschland. Opladen: Westdeutscher Verlag, 1995.
[5] KONRAD ADENAUER STIFTUNG. Mission: Democracy! The Konrad Adenauer Stiftung. Berlin: KAS, 2009.
[6] VOGT, A. “Gasolineres de carburant intel·lectual”: les fundacions polítiques alemanyes com a mitjanceres en un món sense fronteres. El cas de la Fundació Friedrich Ebert”. FRC (2002), núm.5.
[7] FRIEDRICH NAUMANN STIFTUNG. Für Die Freiheit. Potsdam-Babelsberg: Friedrich Naumann Stiftung, 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada