Catherine Fieschi i John
Gaffney[1]
consideren que els laboratoris d’idees francesos són molt parisencs en el
sentit de fragilitat, centralitat, elitisme i llarga tradició històrica.
D’acord amb això, la seva principal característica és la divisió en dues
categories: en primer lloc, els gabinets ministerials i els clubs polítics i,
en segon lloc; els grups d’investigació política.
Els gabinets ministerials estan formats per grups
d’experts compromesos ideològicament, orientats a la pràctica política, que
aconsellen als diversos ministeris i posseeixen una gran influència en la
confecció de l’agenda i en l’elaboració de polítiques públiques.[2] Tot i no tenir una base constitucional, han
aconseguit un rol formal en el sistema governamental francès. Generalment, el
membre del gabinet prové del partit polític que governa i té una preparació
tècnica important.
En relació amb això, a mitjans de la dècada del 1980 es
van desenvolupar els clubs polítics a l’entorn d’una personalitat política o
d’una àrea d’especialització. Aquests busquen elevar la política més enllà del
partidisme desenvolupant una funció correctiva dels quadres polítics quan
aquests fallen en alguna de les seves funcions principals. D’acord amb això, també existeixen clubs polítics
destinats a promoure la imatge d’algun candidat a la presidència del país com,
per exemple, Solidarité Moderne, de
Laurent Fabius; Convaincre, de Michel
Rocard; République Moderne, de
Jean-Pierre Chevènement; Club 89, de
Jacques Chirac; o Clysthène, de
Jacques Delors.
Aquest tipus d’organitzacions no responen exactament a la
definició de think tanks però
presenten moltes de les característiques essencials com la investigació, la
coherència ideològica o l’impacte polític. En canvi, la segona categoria
s’apropa més a la conceptualització clàssica dels laboratoris d’idees. Per
exemple, els Instituts Nacionals d’Investigació duen a terme moltes de les actuacions
que realitzen els instituts independents d’investigació d’altres Estats. Els
Grups d’Investigació Política són agrupacions d’experts que fan recerca en
diferents àmbits i alhora comparteixen valors i principis. Generalment, la
procedència dels analistes és la universitat, tot i que també s’integren
professionals amb capacitat per obtenir informació sobre determinats sectors i
per influir en la implementació de propostes elaborades en els estudis.
[1] FIESCHI, C.; GAFFNEY, J. “French think tanks in
comparative prespective”, p.107. A: STONE, D.; DENHAM, A. Think Tank Traditions. Policy research and the politics of ideas.
Manchester: Manchester University Press, 2004.
[2] GAFFNEY, J. “Political think tanks in
the UK and ministerial “Cabinets” in France”. West European Politics Vol.14 (1991), núm.1, p.1-17.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada