L'art de representar interessos

El lobbisme és un procés planificat de comunicació dissenyat per intervenir sobre una decisió pública amb l’objectiu de crear un clima d’opinió favorable als interessos representats. Els encarregats de realitzar-lo són els lobbies ―despatx d’advocats o agències de relacions públiques que defensen interessos particulars― o el departament de relacions institucionals de les pròpies empreses.

El lobbisme deriva de la paraula anglosaxona lobby, que significa literalment vestíbul o sala d’espera. L’origen del lobbisme es situa a l’Hotel Willard; un edifici elegant i car proper a la Casa Blanca i el Capitoli on el president dels Estats Units, Ulysses Grant, es retirava per prendre una copa de conyac i relaxar-se després d’una jornada intensa. Però no sempre ho aconseguia perquè la gent, assabentada de l’hàbit del president, s’apropava al bar de lobby de l’hotel per demanar-li favors.

Centenars d’anys més tard, el lobbisme s’ha convertit en una acció molt estesa en aquelles empreses, patronals, sindicats o associacions socials que tenen el propòsit d’establir relacions de confiança amb un stakeholder important: els poders públics (executiu i legislatiu). Per posar un exemple, a Brussel·les hi ha 30.000 lobbistes i s’estima que el 70% d’aquests representen interessos industrials. Aquesta xifra no ens ha de sorprendre si tenim en compte que en competències com les ambientals,  més del 60% de la nostra legislació té l’origen en normes comunitàries.

Degut a l’opacitat amb la que operen a l’Estat espanyol, no es tenen dades rigoroses de l’activitat dels lobbies; tot i que alguns estudiosos estimen en 100 milions d’euros la facturació de tot el sector a Espanya (un 3% del que es factura als Estats Units). En aquest sentit, la influència dels lobbistes va en augment; per això, tant el Congrés espanyol com el Parlament de Catalunya han anunciat la creació d’un registre de lobbies semblant al que existeix al Parlament europeu.

Quan pregunto als meus estudiants quina opinió tenen dels lobbies, la gran majoria els vincula a interessos obscurs. I no m’estranya perquè, al nostre país, quan es parla dels lobbies sovint s’associa al tràfic d’influències. Aquesta mala premsa s’explica per la nostra jove cultura democràtica i la seva manca de preparació per assumir la participació de la societat civil en la presa de decisions. Però els nombrosos casos de corrupció política també han contribuït a desacreditar tot allò que suposi influir (encara que sigui a través de la informació, com és el cas del lobbisme).

No obstant això, les principals consultories de relacions públiques ofereixen serveis de relacions institucionals (public affairs) que, entre d’altres objectius, volen contribuir a canviar agendes globals, modificar actituds, forjar imatges i estendre la influència d’organització i idees; tal i com ho descriu la consultoria Weber-Shandwick. El lobbisme o la representació d’interessos s’ha convertit en una eina molt recorrent en el marc de la política de comunicació corporativa de les institucions o empreses que s’adrecen als poders públics. Segons el lobbista francès Bernard Le Grelle, aquesta pràctica interdisciplinar es composa d’un 20% de dret, 20% de política, 20% d'economia, 20% de diplomàcia i 20% de comunicació.

Un exemple de l’eficiència de l’activitat dels lobbies és la frase atribuïda al president nord-americà John F. Kennedy: "els lobbistes em fan entendre un problema en deu minuts mentre que els meus col·laboradors triguen tres dies". D’acord amb això, una política comunicativa eficient de representació d’interessos i d’enginyeria relacional pot tenir efectes molts positius. Per aquest motiu, és important que les empreses dotin les seves estructures d’un professional que els permeti tenir una gestió d’issues management permanent de l’entorn polític, legislatiu, mediàtic i social. D’altres tasques a realitzar són el disseny del mapa de públics i el pla estratègic de comunicació, la identificació de nous escenaris d’actuació, la gestió d’aliances estratègiques i trobades institucionals i la creació de campanyes de mobilització pública, captació de fons i publicity.

En un context proper de futura regulació del sector, el lobbisme èticament exercit ofereix un ampli ventall de possibilitats per a les empreses. Ja se sap: qui té força, aixeca pes. 

Article publicat a L'Econòmic (13/07/2013)