dimarts, 10 de desembre de 2013

Intel·ligència econòmica



És possible que per alguns lectors, el títol d’aquest article sigui un oxímoron. Tanmateix, en els darrers anys la Intel·ligència Econòmica (IE) s’ha convertit en una disciplina emergent que comprèn un procés permanent de planificació, obtenció i anàlisis d’informació per transformar-la en coneixement i reduir la incertesa a l’hora de prendre decisions estratègiques en àmbits com la competitivitat de les organitzacions o a la protecció d’interessos.

La forta irrupció de la IE s’ha fet palès en la creixent oferta formativa destinada a preparar futurs analistes en l’àmbit de la intel·ligència econòmica i empresarial. Encara que ens trobem davant d’un vocabulari aparentment nou, la idea del coneixement de l’entorn a l’hora de prendre decisions empresarials és més vella que l’olivera. Per exemple, l’any 1792, el diari espanyol El Correo Mercantil y sus Indias explicava que els comerciants que assolien millors èxits eren els que tenien en compte els temporals, les collites, els canvis de consums o les diferents aliances.

No obstant això, un dels grans precursors de la promoció del coneixement de l’entorn va ser Francis Joseph Aguilar qui, l’any 1967, va escriure Scanning the Business Environment; obra que tractava de la urgent necessitat per part dels directius d’obtenir informació rellevant de l’exterior i comprendre els canvis de l’entorn. Però la gran novetat rau en l’aplicació de la intel·ligència militar ―que es caracteritza per la recopilació d’informació sobre l’enemic actual o potencial per planificar adequadament les operacions― al món de l’empresa. En aquest punt, és interessant citar una frase del general i filòsof xinès, Sun Tzu, autor de L’art de la guerra que resa així: “Una bona intel·ligència és el preludi de la victòria”. 

A la dècada de 1980, es parlava de diferents tipus d’intel·ligència (o vigilància) segons el seguiment de l’entorn. Bruno Martinet i Jean-Michel Ribault distingeixen quatre eixos: a) intel·ligència tecnològica, dedicada a controlar els avanços tècnics i les noves oportunitats que aquests brinden; b) intel·ligència competitiva, consistent en analitzar i vigilar els competidors; c) intel·ligència comercial; enfocada a conèixer clients i proveïdors; i d) intel·ligència de l’entorn, centrada en buscar informació que pot afectar el futur (aspectes socials, normatius, geopolítics, econòmics, etcètera). Tots ells tenen en comú la missió de capturar informació estratègica per analitzar-la a posteriori.

La globalització ha contribuït a destacar el rol de la informació gràcies a factors com la liberalització dels mercats, la terciarització de l’economia o l’expansió del sector de les telecomunicacions. Per aquest motiu, la millora de l’accés a la informació a partir dels canvis tecnològics constants constitueix un dels elements claus de la nostra societat. La seva utilització per part d’institucions, empreses, associacions i individus permet generar millors respostes i enfocaments als reptes i riscos del nostre temps; caracteritzats pel seu caràcter global, complex i incert. Així, doncs, l’anticipació esdevé un valor estratègic de gestió en un context dinàmic i terriblement canviant.

Per aquest motiu és bàsic que les empreses identifiquin noves fonts d’informació, ponderació i valoració d’acord amb les seves necessitats. Això, per una banda, es pot realitzar mitjançant la captació activa i actualitzada d’informació rellevant a partir de pràctiques com l’anàlisi de patents i la propietat intel·lectual, el benchmarking competitiu, la geopolítica, l’anàlisi de xarxa de vendes, les relacions públiques o el lobbisme, entre d’altres. I per l’altra banda, a partir de noves eines i tecnologies per a l’administració de grans volums d’informació com, per exemple, els dipòsits de dades (data warehouse o el data mart) o la extracció automàtica de coneixement a través de la mineria de dades. De la mateixa manera, també es poden utilitzar altres recursos com bases de dades, anuaris digitals, serveis web, motors de cerca o metabuscadors.


Les grans multinacionals fa uns anys que van implantar les seves unitats d’intel·ligència amb la finalitat de reduir la incertesa i detectar de manera precoç les amenaces i oportunitats de l’entorn per potenciar la competitivitat i la projecció empresarial. En canvi, a les petites i mitjanes empreses, en gran mesura, encara desconeixen les possibilitats d’adoptar mesures de planificació estratègica mitjançant la Intel·ligència Econòmica. Certament, les seves capacitats i recursos no són comparables amb els de les grans empreses. Per aquesta raó, convé explorar noves formules que les permetin optar a associativitats més fortes i entrar en mercats més competitius. Vivim en temps de gran dificultat econòmica. Per això, hem de tenir present el vell adaggi que diu: “Una persona intel·ligent és aquella que construeix una fortalesa amb les pedres que llancen els seus enemics”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada