Durant la precampanya de les eleccions generals passades, un partit polític va sorprendre tothom amb la presentació d’un perfum que, segons diuen, recull els principals valors d’aquell partit: la confiança, la igualtat, el progrés i l’eficàcia. Alguns analistes van dir que aquesta era una bona mesura de màrqueting polític perquè donaria de parlar. Contràriament, crec que aquest perfum és el paradigma de la banalització de la política de partits.
Tinc la sensació que les sofisticades noves tècniques de comunicació política bandegen les propostes programàtiques per centrar-se únicament en les aparences. Així, doncs, el reduccionisme dels missatges ha buidat de substància el discurs. D’aquesta manera, les grans proposicions amb càrregues ideològiques s’han convertit en aromes i extractes que només busquen la fugacitat i l’oportunisme de la campanya electoral. Segurament, aquesta és una de les principals raons del desencís ciutadà amb la política.
No tinc res en contra dels spins doctors o dels think tanks, sempre que serveixin de suport a l’essència de la política: preocupar-se dels problemes quotidians de la gent. Ara bé, quan el màrqueting polític només persegueix un populisme sense horitzons, en lloc de catapultar un partit o un líder polític; el que està fent és narcotitzar la democràcia.
Els laboratoris d’idees dels partits polítics són els principals generadors d’aparences amb etiquetes de veritat. Fabriquen titulars, ímputs i eslògans que projecten sobre la caverna electoral a través dels mitjans de comunicació de masses. I no és fàcil capgirar aquest degoteig d’informació esmaltada; però tenim una via per explorar: la lucidesa del que es coneix com opinió pública. Hem de saber explicar als polítics que no volem que la democràcia es perfumi per fer bona olor, sinó que volem que desprengui l’aroma de la transparència i la sobirania popular.
Tinc la sensació que les sofisticades noves tècniques de comunicació política bandegen les propostes programàtiques per centrar-se únicament en les aparences. Així, doncs, el reduccionisme dels missatges ha buidat de substància el discurs. D’aquesta manera, les grans proposicions amb càrregues ideològiques s’han convertit en aromes i extractes que només busquen la fugacitat i l’oportunisme de la campanya electoral. Segurament, aquesta és una de les principals raons del desencís ciutadà amb la política.
No tinc res en contra dels spins doctors o dels think tanks, sempre que serveixin de suport a l’essència de la política: preocupar-se dels problemes quotidians de la gent. Ara bé, quan el màrqueting polític només persegueix un populisme sense horitzons, en lloc de catapultar un partit o un líder polític; el que està fent és narcotitzar la democràcia.
Els laboratoris d’idees dels partits polítics són els principals generadors d’aparences amb etiquetes de veritat. Fabriquen titulars, ímputs i eslògans que projecten sobre la caverna electoral a través dels mitjans de comunicació de masses. I no és fàcil capgirar aquest degoteig d’informació esmaltada; però tenim una via per explorar: la lucidesa del que es coneix com opinió pública. Hem de saber explicar als polítics que no volem que la democràcia es perfumi per fer bona olor, sinó que volem que desprengui l’aroma de la transparència i la sobirania popular.
Article publicat a la revista VALORS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada