dimecres, 2 de gener del 2013

Els think tanks britànics


Tot i que la literatura sobre els think tanks parli del model anglosaxó com un bloc monolític, el cert és que els laboratoris d’idees britànics tenen trets definitoris que els distingeixen dels nord-americans. La centralització de la vida política i pública britànica implica que l’accés als decision-makers sigui a l’abast d’unes quantes institucions prou ben situades; fet que compensa que no gaudeixin dels mateixos recursos humans i financers que els think tanks  nord-americans. D’acord amb això, una hipòtesi versemblant per tal d’explicar perquè els laboratoris d’idees britànics no han crescut mai tant com els seus homòlegs als Estats Units és que no hi ha hagut mai la necessitat d’una tal expansió.[1]

En general, els catalitzadors d’idees britànics tenen un nucli de personal relativament petit; però en canvi es beneficien d’una xarxa d’experts ―acadèmics, investigadors i ex polítics― molt àmplia.[2] El terme think tank es va començar a consolidar l’any 1971 quan el govern d’Edward Heath va crear el Center Policy Review Staff (CPRS) amb l’objectiu de realitzar investigació estratègica. No obstant això, els laboratoris d’idees britànics disposen d’una llarga tradició que es remunta a la creació de la Fabian Society.[3] En aquest context, Denham i Garnett[4] identifiquen quatre etapes en la creació de think tanks.

La primera coincideix amb la creació de la Fabian Society l’any 1884. En el marc de la segona revolució industrial, les franquícies electorals es van transformar per incorporar a la classe treballadora. En relació amb això, els fabians van explorar noves idees i reformes polítiques en el context del socialisme democràtic.[5]

La segona etapa d’emergència de think tanks britànics se situa en el període d’entreguerres. Al febrer de 1931, un nou diari, el Weekend Review, va publicar un article del seu editor, Max Nicholson, titulat A National Plan for Great Britain i que recollia la desil·lusió de gran part de la població britànica amb els partits polítics. Aquest text va inspirar la creació d’un centre d’investigació que es va batejar amb el nom de Political and Economic Planning (PEP). En els anys 30, el PEP va produir diversos estudis en l’àmbit industrial, de la salut i els serveis socials que van anticipar el futur Estat del Benestar. Una altra institució que va aparèixer durant aquest període va ser el National Institute of Economic and Social Research (NIESR).



L’eclosió de la Nova dreta britànica representa la tercera etapa de creació de think tanks en el Regne Unit i es caracteritza per la marcada deriva ideològica d’aquestes noves institucions (advocacy tanks). L’Institute of Economic Affairs (1957), el Centre for Policy Studies (1974) o l’ASI (1977) són exemples d’aquest període.[6] Aquestes organitzacions van guiar les polítiques de Margaret Thatcher i els conservadors britànics en àmbits molt rellevants com la privatització, la liberalització dels mercats o la reforma laboral.[7]

Finalment, la quarta etapa neix com a reacció als tancs d’idees inspirats en el lliure mercat que es van crear durant el mandat de Thatcher. Els nous think tanks ―com l’Institute for Public Policy Research (1988), The Social Market Foundation (1989) o Demos (1993)― van contribuir a consolidar les polítiques del laborisme britànic. En aquest sentit, cal destacar Geoff Mulgan, un dels analistes més innovadors de la societat xarxa, que va cofundar Demos i més tard va dirigir la Forward Srategy Unit del gabinet de Tony Blair. Com a conseqüència del suport de Blair a Bush després de l’11-S, es va produir una separació entre els think tanks més perspicaços i el lideratge del Partit Laborista.[8]


[1] REQUEJO, F. Els Think tanks a Catalunya,  p.19.
[2]MEEGAN, F. Think Tanks in the UK”. University of Cambridge. [En línia] <http://www.careers.cam.ac.uk/pdocahss/ukthinktanks.pdf> [Consulta: 26 abril 2012]
[3] Vegeu HARRISON, R. “The Fabians: Aspects of a Very English Socialism”. A: HAMPSHER-MONK, I. (ed.): Defending Politics: Bernard Crick and Pluralism. London: Bristish Academic Press, 1993.
[4] DENHAM, A.; GARNETT, M. “A ‘hollowed-out’ tradition? British think tanks in the twenty-first century”. A: STONE, D.; DENHAM, A. Think Tank Traditions. Policy research and the politics of ideas. Manchester: Manchester University Press, 2004.
[5] McBRIAR, A. Fabian Socialism and English Politics 1884-1918. Cambridge: Cambridge University Press, 1966.
[6] Vegeu DENHAM, A. Think-Tanks of the New Right. Aldershot: Dartmouth, 1996.
[7] Vegeu PIRIE, M. Micropolitics: The Creation of Successful Policy. Aldershot: Wildwood House, 1988.
[8] CASTELLS, M. Comunicación y poder. Madrid: Alianza editorial, 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada