Elisabeth
Noelle-Neumann ha estudiat àmpliament el concepte de l’opinió pública com una
forma de control social en la que els individus adapten el seu comportament a les
actituds predominants sobre el que és acceptable i el que no. La seva teoria de
l’espiral del silenci[1]
sosté que la por a l’aïllament condiciona l’opinió pública i el comportament de
l’individu.
En relació amb això, és de gran utilitat citar l’experiment deconformitat amb el grup que l’any 1951 va realitzar el psicòleg social Solomon
Asch. Concretament, els subjectes participants havien d’indicar quina de les
tres línies que es mostraven tenia una longitud similar a una quarta línia. La
correspondència correcta era molt evident ja que una de les tres línies era
idèntica a la quarta. Tots els ajudants d’Asch resolien que la línia correcta
era una clarament massa curta; cosa que condicionava la resposta de l’única
persona no avisada. Els resultats[2]
de l’experiment van posar de manifest que la major part de les persones
s’afegeixen al punt de vista més acceptat tot i estar segurs de la falsedat.
Així, el tribunal de l’opinió pública ens obliga a adaptar-nos a les opinions
majoritàries. D’acord amb això, John Locke[3]
equipara la naturalesa superficial, fugaç i coactiva de l’opinió pública amb la
moda. Així mateix, distingeix tres tipus de llei ―la divina, la civil i la
referent a la reputació― a les que vincula tres nivells terminològics:
manaments i pecats respecte la llei divina; accions legals i il·legals respecte
la llei civil; i virtuts i vicis respecte la llei de l’opinió i de la
reputació. És en aquesta darrera on situa la dinàmica canviant de la moda i les
conseqüències (censura, aïllament, crítica...) que sorgeixen quan es
transgredeix. D’aquesta manera, Locke explica la tendència a desconfiar de les
noves opinions i desdenyar-les per la senzilla raó que no estan
socialment acceptades. És a dir: perquè encara no estan de moda.
[1] NOELLE-NEUMANN, E. “La espiral del silencio. Opinión
pública: nuestra piel social”. Barcelona: Paidós Comunicación, 2003.
[2]
Vegeu ASCH, S. “Fuerzas de grupo en
la modificación y distorsión de juicios” a TORREGROSSA, J.R. i CRESPO, E. “Estudios básicos de la psicología social”.
Barcelona, Hora: 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada