Garoña en clau catalana

En els darrers anys, el debat nuclear ha tornat amb força a l’agenda política. A Catalunya, les fuites d’Ascó i el secretisme amb que van ser portades van reobrir ferides del passat mal cicatritzades. En el context europeu, el president francès, Nicolas Sarcozy, va tancar un acord amb el seu homòleg italià, Silvio Berlusconi, per construir noves centrals nuclears a Itàlia. Segons els grups ecologistes, la deriva exportadora del model nuclear del président es deu a l’intent de salvar la desastrosa salut financera de l’empresa pública francesa Areva, especialitzada en la construcció de centrals nuclears. En el debat energètic, l’economia prima tant o més que la lluita contra el canvi climàtic. En aquest context, la decisió del Govern espanyol sobre la renovació o la revocació del permís d’explotació de la Central de Santa Maria de Garoña (Burgos), s’ha convertit en un punt d’inflexió.

Si el Govern Zapatero opta per tancar la primera central nuclear espanyola, estarà apostant per un canvi de model energètic coherent amb el seu programa electoral i que acabarà amb les imposicions del “desarrollismo franquista”. En canvi, si decideix a allargar la llicència d’explotació, s’interpretarà com una concessió al lobby pronuclear i com un precedent que es pot repetir en un futur amb d’altres instal·lacions.

En relació amb això, en els darrers dies hem pogut assistir a la visualització mediàtica d’aquest enfrontament. D’una banda, els pobles de la Garoña que es van unir per defensar conjuntament la pròrroga nuclear han trobat el recolzament dels treballadors de Vandellós que són conscients que el següent cas pot ser el seu. Si llegim el conflicte en clau catalana, el posicionament de CiU en boca de Duran i Lleida és molt suggeridor (“Duran pide alargar cuatro años la licencia de Garoña”).

D’altra banda, els think tanks dels partits contraris a la supervivència de les centrals nuclears generen informes per reforçar les seves tesis. L’exemple més clar és el que va elaborar la Fundación Ideas ―vinculada al PSOE― que recomanava al Govern espanyol el tancament immediat de Garoña.

A curt termini, caldrà estar atents al desenllaç: optarà Zapatero per acontentar els lobbies o per ser coherent amb el seu think tank? Però a casa nostra, a mig termini, es pot pronunciar el conflicte nuclear. Què passarà amb Vandellós II? Quin serà el paper dels partits polítics que en el seu moment van donar llum verda a la instal·lació d’Ascó?

Més sobre això:

Article del Centre d’Estudis Jordi Pujol

Bloc de Duran i Lleida: Zapatero i Garoña

Marcel Coderch: Garoña y el CSN: transparencia y confianza

Joan Herrera espera i desitja que Zapatero hagi pres la decisió de tancar Garoña el 2011