El diari Avui ha començat un especial sobre els lobbies dels partits polítics. El primer que ha estat analitzat és la Fundació Catalunya Oberta, a qui han presentat com la “còmplice de la Convergència més liberal”. Segons indica el mateix Lluís Prenafeta —exsecretari general de la Presidència entre el 1980 i el 1990 i impulsor de la FCO—, l’any 2001 es va crear la Fundació Catalunya Oberta per bastir una xarxa de periodistes i opinadors amb una presència més que notable en els principals mitjans de comunicació i per marcar de prop Convergència perquè mantingui la bandera del liberalisme alçada.
Aquestes dues característiques essencials la converteixen en un autèntic advocacy tank; és a dir, en un un think tank o laboratori d’idees que treballa per col·locar les seves prioritats a l’agenda política. Generalment, estan vinculats a un partit polític. En el cas de la FCO, la relació amb CDC és molt evident. Molts alts càrrecs dels governs Pujol formen part del seu patronat, com en Joan Guitart, Macià Alavedra, Vicenç Villatoro o el propi Prenafeta.
Pel que fa a l’àmbit comunicatiu, la FCO ha creat una xarxa comunicativa molt important. Periodistes de renom com Enric Canals, Lluís Oliva, Joan Oliver, Valentí Popescu, Josep Puigbó, Francesc Puigpelat o Vicent Sanchis. En aquests moments, estan preparant un diari digital —que durà per capçalera “Catalunya Oberta” i que serà dirigit per Francesc Puigpelat— amb la voluntat de seguir influint en el debat polític català.
D’acord amb això, Prenafeta s’ha envoltat d’un grup de joves periodistes —als que Manuel Cuyàs anomena “Els descarats”— entre els quals es troben l’Enric Vila, en Jordi Graupera o el Salvador Sostres, amb l’objectiu de renovar els peons del discurs liberal català. En aquest sentit, l’ article d’en Cuyàs acaba amb un exhort molt concís i directe: “Va nois, governeu, dirigiu, que això no es pot aguantar”.
Serà interessant seguir les evolucions dels estàndards del present i del futur de la Fundació Catalunya Oberta; un dels principals 'advocacy tanks' de Catalunya.
Aquestes dues característiques essencials la converteixen en un autèntic advocacy tank; és a dir, en un un think tank o laboratori d’idees que treballa per col·locar les seves prioritats a l’agenda política. Generalment, estan vinculats a un partit polític. En el cas de la FCO, la relació amb CDC és molt evident. Molts alts càrrecs dels governs Pujol formen part del seu patronat, com en Joan Guitart, Macià Alavedra, Vicenç Villatoro o el propi Prenafeta.
Pel que fa a l’àmbit comunicatiu, la FCO ha creat una xarxa comunicativa molt important. Periodistes de renom com Enric Canals, Lluís Oliva, Joan Oliver, Valentí Popescu, Josep Puigbó, Francesc Puigpelat o Vicent Sanchis. En aquests moments, estan preparant un diari digital —que durà per capçalera “Catalunya Oberta” i que serà dirigit per Francesc Puigpelat— amb la voluntat de seguir influint en el debat polític català.
D’acord amb això, Prenafeta s’ha envoltat d’un grup de joves periodistes —als que Manuel Cuyàs anomena “Els descarats”— entre els quals es troben l’Enric Vila, en Jordi Graupera o el Salvador Sostres, amb l’objectiu de renovar els peons del discurs liberal català. En aquest sentit, l’ article d’en Cuyàs acaba amb un exhort molt concís i directe: “Va nois, governeu, dirigiu, que això no es pot aguantar”.
Serà interessant seguir les evolucions dels estàndards del present i del futur de la Fundació Catalunya Oberta; un dels principals 'advocacy tanks' de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada