“Per un catalanisme cosmopolita”, de Montserrat Guibernau

La catedràtica de Política a la Queen Mary University of London, Montserrat Guibernau, presentarà el proper 3 de desembre (19:30h) a la llibreria Proa Espais (C/Rosselló, 212) “Per un catalanisme cosmopolita”, obra guanyadora del Premi d’assaig breu Irla 2009 que organitza la Fundació Josep Irla.

El municipi més petit de Catalunya també decidirà

Sant Jaume de Frontanyà farà la consulta el 12-D



Després d’Arenys de Munt, la segona consulta sobre la independència de Catalunya es celebrarà el proper 12 de desembre a Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), el municipi més petit de Catalunya. Aquesta segona consulta simbolitzarà que tothom és necessari per assolir la llibertat de Catalunya; fins i tot els 24 habitants de Sant Jaume de Frontanyà. Només amb el compromís i treball del conjunt del territori podrem fer realitat aquesta fita. Crec fermament que és des del territori, des de les vil•les i comarques de Catalunya, que s’ha de bastir i consolidar el discurs sobiranista.

La premsa catalana fa pinya entorn la defensa de l’Estatut

Dotze diaris publiquen una editorial conjunta que la “brunette” espanyola ja s’ha afanyat a desacreditar

Dotze diaris catalans han publicat avui, en una iniciativa inèdita, una editorial conjunta en la qual fan una defensa de Catalunya i l'Estatut. Sota el títol 'La dignitat de Catalunya', els rotatius afirmen que amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut hi ha en joc les normes bàsiques de la democràcia i l'esperit 'que va fer possible la pacífica transició'. Signen aquesta editorial 'El Periodico', 'La Vanguardia', 'l'Avui', 'El Punt', el 'Segre', el 'Diari de Girona', 'Regió 7', el 'Diari de Terrassa', 'La Mañana', 'El 9ou', el 'Diari de Sabadell' i el 'Diari de Tarragona'.

L'editorial demana a l'alt tribunal que respecti la llei i critica que el TC s'hagi acabat convertint una 'quarta càmera', confrontada amb el Parlament, el Congrés dels Diputats i la voluntat ciutadà. 'Es tracta d'una situació inèdita en democràcia', subratlla el text. A més, recorda que quatre dels membres del Tribunal Constitucional ja han acabat el seu mandat i que no han estat renovats per discrepàncies entre PSOE i PP, i que un d'ells ha estat recusat –en referència a Pablo Pérez Tremps- i un altre va morir –Roberto García Calvo.

Fúria espanyola contra l’editorial

El diari 'El Mundo' i diverses emissores de ràdio madrilenyes reaccionen a la iniciativa de la premsa catalana acusant-la de mentir. Losantos considera que avui els espanyols són "els jueus dels nazis catalans"

Més tensió democràtica

L’alcalde de Sant Pere de Torelló posa els equipaments culturals a disposició de la consulta



L’alcalde de Sant Pere de Torelló i portaveu del Decidim.cat, Jordi Fàbrega, ha signat un decret d’alcaldia on posa a disposició de la Comissió Organitzadora de la consulta sobre la independència de Catalunya del proper 13 de desembre —així com d’altres entitats o partits que ho sol•licitin— els equipaments i instal·lacions de titularitat municipal per a la realització de qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la consulta.

L’alcalde s’empara en els principis constitucionals de la llibertat d’expressió, de la llibertat ideològica, de reunió, de participació en els afers públics i de petició individual o col·lectiva (reconeguts al Títol I, capítol II, secció 1a, articles 15 al 29 de la CE) per prestar els equipaments municipals per a aquestes finalitats.

Fàbrega, que és el delegat de la Generalitat a la Catalunya central, argumenta que no pot negar “a les 60 persones i dues entitats que formen part de l'organització de la consulta l'ús dels equipaments municipals que paguem entre tots". I té raó.

Ara, però, caldrà veure la reacció de les estructures de l’Estat a aquest desafiament democràtic. Mentrestant, l’independentisme ha de fer costat a aquest alcalde valent com en el seu dia ho va fer amb Arenys de Munt. Tensió, tensió democràtica. Això és el que ens cal.

Vilaweb celebra els seus 15 anys canviant disseny

Avui el diari digital Vilaweb ha estrenat nova imatge i maquetació per commemorar els seus 15 anys d’existència. A aquest fet se li ha d’afegir el canvi de seu que comptarà amb una sala d’actes oberta a les entitats. A Catalunya, parlar de periodisme digital equival a parlar de Vilaweb. Sense anar més lluny, servidor va entrar al món dels blocs de la mà de Vilaweb amb una bitàcola titulada ‘Ben mirat’ on descrivia, entre d’altres coses, la meva activitat de regidor a l’Ajuntament de Cabrils.

Una de les ponències del seminari d’Activisme polític a la xarxa (veure apunt) tractava del model periodístic de Vilaweb. Un dels seus redactors, en Martí Crespo, va explicar a periodistes i blocaires europeus les característiques d’aquest mitjà que, originàriament, va néixer —l’any 1995— amb la voluntat de convertir-se en el “yahoo català” (en un primer moment es deia “InfoPista” i recollia un directori de 160 webs).

Segons Crespo, l’èxit del model de Vilaweb es basa en quatre grans apostes: la innovació, el marc nacional propi, l’agenda pròpia i l’atenció a l’usuari. Sense cap mena de dubte, Vicent Partal i companyia van ser pioners a l’hora d’encetar un diari electrònic que abordava sense manies el marc nacional dels Països Catalans amb una agenda pròpia de notícies. A més a més, van obrir la patent a un munt d’edicions locals a imatge i semblança de la matriu mare de Vilaweb.

El canvi d’imatge de Vilaweb fa patxoca. Per això m’agradaria felicitar als companys de Vilaweb i desitjar-los molts més èxits. S’ho mereixen.

TV3 entrevista al cap de campanya d'Obama

Per recollir suports per a la reforma sanitària continuen actius molts dels voluntaris que ja van participar en la campanya electoral de Barack Obama. Xesco Reverter ha parlat amb el cap d'aquesta campanya de Barack Obama, Joe Rospars, que ha participat a Barcelona en un fòrum de política i internet.

Podeu consultar la peça en aquest enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/1643859

O’Donell: “Les telenovel·les reflecteixen valors socialdemòcrates”

El setmanari El Temps de la setmana del 17 de novembre conté una entrevista que Violeta Tena va realitzar a Hugh O’Donell, professor de la Glasgow Caledonian University i expert en estudis culturals. Després de molts anys estudiant les telesèries des de la perspectiva dels estudis culturals, el professor O’Donell ha arribat a la conclusió que aquestes reflecteixen valors socialdemòcrates enfront dels neoliberals que es desprenen de la primacia del mercat, la cerca dels beneficis, la flexibilització del mercat de treball, l’afavoriment del mercat lliure, etcètera.

Segons O’Donell, un dels valors centrals de totes les telenovel·les és la comunitat; com també ho és de la ideologia socialdemòcrata. En aquest sentit, les sèries defensen el concepte de comunitat per sobre de l’individu. Molts dels exemples de casa nostra es poden analitzar des d’aquesta perspectiva com, per exemple, Ventdelpla o El cor de la ciutat.

En relació amb això, O’Donell conclou que el fet que ens agradin tant les telenovel·les ens aboca a la lectura que “els polítics han canviat la manera de veure el món, però nosaltres continuem amb la visió del passat”.

L’espiral negativa de la comunicació política

L’acte de presentació de la nova Associació de Comunicació Pública (antiga ACIAL) va comptar ahir amb la participació del catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UAB i exconseller de Justícia, Josep Maria Vallès, per analitzar l’actual situació de descrèdit de la política des d’un punt de vista comunicatiu. De la seva intervenció m’agradaria destacar la diagnosi que va formular. No es tracta d’assenyalar amb el dit els culpables d’aquesta situació; ja que el que està passant —segons Vallès— és fruit d’una “dinàmica negativa de la comunicació que arrossega periodistes i polítics”. En aquest sentit, els canvis tecnològics i les noves realitats empresarials dels grups de comunicació han afavorit aquest escenari.

Davant d’això, la teatralització de la política és una derivada del consumisme. L’espectador passiu vol un final feliç i, quan la política no assoleix les expectatives generades, “extrema la teatralització”. Això dóna lloc a una espiral negativa que es repeteix sistemàticament.

Però hi ha alguna cosa a fer? Vallès ha assenyalat tres àmbits que caldria millorar:

1) Explorar les potencialitats de les noves tecnologies per superar els missatges equívocs unidireccionals. En aquest context, hi ha dues tendències que responen als perfils de ciberoptimistes o ciberpessimistes que es tradueix en la capacitat de generar espai obert de debat davant de la reducció de cercar, únicament, les aliances que reforcin les nostres posicions. Ras i curt: hem de ser capaços de crear una gran àgora virtual en lloc de petites capelletes.

2) Realitzar reformes institucionals que assegurin la transparència de la informació de les associacions públiques. En aquest apartat es contempla una major protecció de la independència dels periodistes. També es van apuntar altres reformes com, per exemple, la de la consecució de les llistes obertes.

3) Generalitzar canvis d’actituds personals que no alimentin la política de les contradeclaracions. Hem de procurar no actuar a cop de titular.

Tot plegat, dibuixa un escenari empantanegat que cal superar amb la implicació de tothom. Aquesta dinàmica negativa s’ha de revertir amb més rigor, més transparència, més responsabilitat i, sobretot, més política. Esperem que l'Associació de Comunicació Pública, sota el lideratge de Jordi Navarro, contribueixi a canviar aquesta dinàmica.

La cara i la creu

M’ha agradat... La diagnosi realitzada pel professor Vallès defugint les acusacions nominals i definint una dinàmica de la qual tots en som esclaus.

No m’ha agradat... El corporativisme, un cop més, del que fa gala el periodisme. Hem de ser crítics amb la professió i amb les males pràctiques professionals.

Com sobreviuen les fundacions vinculades als partits?

El futur del periodisme

La revista ‘El Ciervo’, en el seu 34è Premi Enrique Ferran, ha abordat la situació actual del periodisme. En aquest sentit, la convocatòria del premi ―que ha guanyat Albert Sabadell amb l’article 'Influencias'― ha donat lloc a un número monogràfica sobre l’ofici del periodisme des de perspectives ben diverses. Realment és un número sensacional que recomano a tots aquells que encara creuen en un periodisme rigorós, crític i independent.

Val la pena llegir...

Las tres claves que los periodistas no nos dan de Matt Thompson.

La diferencia estriba en el descontrol de Carmen Echazarreta.

Del professional al "hooligan" d'Oriol Llop.

Querella contra López Garrido per una suposada prevaricació en la concessió d'ajuts a la Fundación Alternativas

Segons ha informat Europa Press, el Centre Jurídic Tomás Moro s'ha querellat contra el secretari d'Estat per a la Unió Europea, el socialista Diego López Garrido, per suposada prevaricació en la concessió de d'ajuts de 60.000 i 18.000 euros a la Fundació Alternativas, a la qual pertany.

Segons els denunciants, "la conducta de López Garrido suposa un clar conflicte amb les normes del codi de bon govern", aprovat el 2005. Per aquest motiu, i tenint en compte que la presidència espanyola de la UE començarà l'1 de gener del 2010, sol·liciten la dimissió del secretari d'Estat per "transmetre als espanyols la imatge d'un govern allunyat de tot tipus de corrupció o sospita".

Aquest nou episodi és l’enèsima constatació que tenim un problema amb el finançament dels partits a través de les fundacions. No queda dubte que s’ha de legislar per evitar aquest buit.

Blocaires europeus de nacions sense estat comparteixen estratègies de mobilització política

Palesen la necessitat de crear un agregador de blocs independentistes

Ahir vaig tornar de Brussel•les on vaig assistir a un seminari d’activisme polític a la xarxa organitzat per l’eurodiputat Oriol Junqueras (bloc) —amb el suport de la futura eurodiputada gallega Ana Miranda (segur que ho farà molt bé)— i que va reunir diversos periodistes i blocaires catalans, gallecs, bascos, suecs, escocesos i flamencs per compartir estratègies de mobilització política a través de les noves tecnologies. L’atapeït programa va comptar amb la participació d’actvistes blocaires gallecs com Xurxo Salgado (un dels autors de Galicia confidencial) o Filipe Diez (bloc), del blocaire escocès Tom Harris, del professor de la URL Enric Xicoy (bloc) que va explicar el funcionament de l’Osonosfera, del flamenc Theo Francken i del suec Henric Alexandersson (bloc) —amb més de 7.000 visites diàries—, entre d’altres participants.

Del seminari voldria fer-me ressò d’un clam general: “I ara què?”. El que està clar és que s’han de compartir experiències i potenciar la interacció. La xarxa ho permet. Ara no té sentit que cadascú faci la guerra per la seva banda. Cal traçar una unitat d’acció i remar tots en la mateixa direcció. En aquest sentit, es va plantejar la necessitat de transformar en acció les idees que sorgeixen a la xarxa. I va sortir alguna idea, com la creació d’un agregador de blocs europeus de nacions sense estat que faciliti encara més la interacció.

L’eclosió d’internet ha revifat aquella màxima del “pensa localment, actua globalment”. D’acord amb això, és imprescindible una mentalitat que superi les capelletes i estengui un full de ruta comú. Seguint amb la línia de la concentració de blocaires, també caldria un treball conjunt dels laboratoris d’idees dels partits que formen part de l’Aliança Lliure dels Pobles a favor de l’extensió del dret a decidir. En l’època d’internet i de la cultura del linkatge esdevé imprescindible compartir informació, idees i experiències. Esperem que aquest encontre pugui ser el detonador de noves accions per assolir la llibertat.

Consulteu els apunts d’altres participants:
Albert Medrán (bloc): Política online: més díficil que construir Europa?
Paul Rios, coordinador de Lokarri (bloc): Poltika 2.0 en el Parlamento Europeo
Chris Jones (bloc): 'Euroblogging'

Nou llibre: “El marketing de las ideas. Los 'think tanks' en España y en el mundo”

Està calent, calent... acabat de sortir del forn. Després de tot l’estiu treballant colze a colze amb el professor Jordi Xifra, el llibre “El marketing de las ideas. Los 'think tanks' en España y en el mundo (editorial Niberta)” ja ha vist la llum. Aquest és el meu segon llibre després de "De la ceguesa a la lucidesa. La literatura d'idees de José Saramago (Prohom edicions)". Crec que aquest nou llibre tindrà recorregut; sobretot per l’interès que darrerament estan despertant els anomenats laboratoris d’idees. Us animo a llegir-lo!

Laporta president vs. Laporta polític

Em sembla bé que Joan Laporta tingui aspiracions polítiques. Crec que és una persona de reconegut prestigi, que ha fet una bona tasca al capdavant del F.C. Barcelona i que té el punt necessari de carisma, rauxa i vanitat per saltar a l’esfera política. Ara bé, el fet de coquetejar amb la vida política implica un exercici encara més ferm i rigorós de les seves responsabilitats com a màxim dirigent blaugrana fins a finals del seu mandat. És a dir, no seria de rebut utilitzar la tribuna culé per promocionar-se políticament.

D’altra banda, és inevitable analitzar les declaracions que darrerament realitza Laporta des d’una òptica política. Les últimes tenen a veure amb l’anunci de la reforma fiscal impulsada pel govern espanyol que pretén acabar amb la 'llei Beckham'. En aquest sentit, el president blaugrana es va manifestar contrari a la reforma i, juntament amb Florentino Perez, lluitarà per aturar-la. Si finalment s'aprova aquesta reforma, a partir del 2010, els jugadors estrangers que tinguin rendes superiors als 600.000 euros anuals passaran a tributar del 24 al 43% a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF); que és el que tributen ara els jugadors nacionals.

Entenc que el “Laporta president” del Barça estigui en contra de la reforma ja que el seu club seria un dels màxims perjudicats econòmicament. Però, de la mateixa manera, no entenc l’oposició a la reforma del “Laporta aspirant polític”; sobretot en un moment de dificultats de moltes famílies per arribar a final de mes. Defensar els privilegis d’una minoria exclusiva representa una declaració d’ideologia política que, sigui dit de pas, no encaixa en absolut amb els plantejaments socials del partit que el va convidar a la marxa de torxes en record de l’afusellament del president Companys. “¡Al loro!”

La regeneració de les aigües de l’oasi

Ahir ho afirmava el conseller Castells: si no es posa fil a l’agulla a la situació actual, el sistema polític parlamentari de Catalunya es pot veure alterat amb la irrupció de noves formacions polítiques populistes. Els darrers escàndols públics han obert novament el foc creuat de retrets —o d’estirar la manta— entre els partits polítics. Fruit d’això, el debat sobre el finançament dels partits ha aflorat amb força. Tancar el debat en fals com es va fer amb el cas del 3% implicaria una nova alenada d’arguments per totes aquelles noves aventures polítiques que previsiblement concorreran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Estic d’acord que determinats discursos sobre la regeneració democràtica són buits de contingut i només aprofiten la música de fons per entonar una cantarella que enganxa quasi tant com la cançó d’Estrella Damm d’aquest estiu.

Però això no vol dir que l’estament polític actual s’hagi de refugiar en la crítica al populisme per no emprendre mesures d’impacte. De vegades, sembla que els partits hagin blindat l’oasi català per neutralitzar qualsevol sistema de vida al marge d’ells. Però la entrada de Ciutadans al Parlament ja va alertar que el sistema de partits tenia fissures i que no era tan hermètic com els aparells es pensaven. A les properes eleccions autonòmiques la llista d’outsiders es multiplica: Reagrupament, Plataforma per Catalunya, Joan Laporta o, fins i tot, el regidor Elvys de Reus. Aquest darrer va demostrar a les passades municipals que l’espectador consumidor de Polònia no té perquè ser un abstencionista. Pensem-hi.