L’acte de presentació de la nova Associació de Comunicació Pública (antiga ACIAL) va comptar ahir amb la participació del catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UAB i exconseller de Justícia, Josep Maria Vallès, per analitzar l’actual situació de descrèdit de la política des d’un punt de vista comunicatiu. De la seva intervenció m’agradaria destacar la diagnosi que va formular. No es tracta d’assenyalar amb el dit els culpables d’aquesta situació; ja que el que està passant —segons Vallès— és fruit d’una “dinàmica negativa de la comunicació que arrossega periodistes i polítics”. En aquest sentit, els canvis tecnològics i les noves realitats empresarials dels grups de comunicació han afavorit aquest escenari.
Davant d’això, la teatralització de la política és una derivada del consumisme. L’espectador passiu vol un final feliç i, quan la política no assoleix les expectatives generades, “extrema la teatralització”. Això dóna lloc a una espiral negativa que es repeteix sistemàticament.
Però hi ha alguna cosa a fer? Vallès ha assenyalat tres àmbits que caldria millorar:
Davant d’això, la teatralització de la política és una derivada del consumisme. L’espectador passiu vol un final feliç i, quan la política no assoleix les expectatives generades, “extrema la teatralització”. Això dóna lloc a una espiral negativa que es repeteix sistemàticament.
Però hi ha alguna cosa a fer? Vallès ha assenyalat tres àmbits que caldria millorar:
1) Explorar les potencialitats de les noves tecnologies per superar els missatges equívocs unidireccionals. En aquest context, hi ha dues tendències que responen als perfils de ciberoptimistes o ciberpessimistes que es tradueix en la capacitat de generar espai obert de debat davant de la reducció de cercar, únicament, les aliances que reforcin les nostres posicions. Ras i curt: hem de ser capaços de crear una gran àgora virtual en lloc de petites capelletes.
2) Realitzar reformes institucionals que assegurin la transparència de la informació de les associacions públiques. En aquest apartat es contempla una major protecció de la independència dels periodistes. També es van apuntar altres reformes com, per exemple, la de la consecució de les llistes obertes.
3) Generalitzar canvis d’actituds personals que no alimentin la política de les contradeclaracions. Hem de procurar no actuar a cop de titular.
Tot plegat, dibuixa un escenari empantanegat que cal superar amb la implicació de tothom. Aquesta dinàmica negativa s’ha de revertir amb més rigor, més transparència, més responsabilitat i, sobretot, més política. Esperem que l'Associació de Comunicació Pública, sota el lideratge de Jordi Navarro, contribueixi a canviar aquesta dinàmica.
Tot plegat, dibuixa un escenari empantanegat que cal superar amb la implicació de tothom. Aquesta dinàmica negativa s’ha de revertir amb més rigor, més transparència, més responsabilitat i, sobretot, més política. Esperem que l'Associació de Comunicació Pública, sota el lideratge de Jordi Navarro, contribueixi a canviar aquesta dinàmica.
La cara i la creu
M’ha agradat... La diagnosi realitzada pel professor Vallès defugint les acusacions nominals i definint una dinàmica de la qual tots en som esclaus.
No m’ha agradat... El corporativisme, un cop més, del que fa gala el periodisme. Hem de ser crítics amb la professió i amb les males pràctiques professionals.
M’ha agradat... La diagnosi realitzada pel professor Vallès defugint les acusacions nominals i definint una dinàmica de la qual tots en som esclaus.
No m’ha agradat... El corporativisme, un cop més, del que fa gala el periodisme. Hem de ser crítics amb la professió i amb les males pràctiques professionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada