divendres, 6 de novembre de 2009

Laporta president vs. Laporta polític


Em sembla bé que Joan Laporta tingui aspiracions polítiques. Crec que és una persona de reconegut prestigi, que ha fet una bona tasca al capdavant del F.C. Barcelona i que té el punt necessari de carisma, rauxa i vanitat per saltar a l’esfera política. Ara bé, el fet de coquetejar amb la vida política implica un exercici encara més ferm i rigorós de les seves responsabilitats com a màxim dirigent blaugrana fins a finals del seu mandat. És a dir, no seria de rebut utilitzar la tribuna culé per promocionar-se políticament.

D’altra banda, és inevitable analitzar les declaracions que darrerament realitza Laporta des d’una òptica política. Les últimes tenen a veure amb l’anunci de la reforma fiscal impulsada pel govern espanyol que pretén acabar amb la 'llei Beckham'. En aquest sentit, el president blaugrana es va manifestar contrari a la reforma i, juntament amb Florentino Perez, lluitarà per aturar-la. Si finalment s'aprova aquesta reforma, a partir del 2010, els jugadors estrangers que tinguin rendes superiors als 600.000 euros anuals passaran a tributar del 24 al 43% a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF); que és el que tributen ara els jugadors nacionals.

Entenc que el “Laporta president” del Barça estigui en contra de la reforma ja que el seu club seria un dels màxims perjudicats econòmicament. Però, de la mateixa manera, no entenc l’oposició a la reforma del “Laporta aspirant polític”; sobretot en un moment de dificultats de moltes famílies per arribar a final de mes. Defensar els privilegis d’una minoria exclusiva representa una declaració d’ideologia política que, sigui dit de pas, no encaixa en absolut amb els plantejaments socials del partit que el va convidar a la marxa de torxes en record de l’afusellament del president Companys. “¡Al loro!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada